Brullà

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Brullà
Brouilla
Localització

Localització del Rosselló respecte dels Pirineus Orientals Localització de Brullà respecte del Rosselló


Municipi de la comarca del Rosselló
Brullà
Brullà
Estat
• Regió
• Departament
• Districte
França
Llenguadoc-Rosselló
Pirineus Orientals
Perpinyà
Gentilici Brullanenc, brullanenca
Superfície 7,83 km²
Altitud 46 msnm
(màx.:108 mín.:27)
Població (2009[1])
  • Densitat
1.037 hab.
132,44 hab/km²
Coordenades 42° 34′ 03″ N, 02° 54′ 16″ E / 42.56750°N,2.90444°E / 42.56750; 2.90444Coord.: 42° 34′ 03″ N, 02° 54′ 16″ E / 42.56750°N,2.90444°E / 42.56750; 2.90444
Codi INSEE 66026

Brullà ([bɾu'ʎa], en francès Brouilla) és un poble i municipi o comuna del Rosselló, a la Catalunya Nord.

Actualment, juntament amb els pobles de Banyuls dels Aspres, Calmella, Cameles, Castellnou dels Aspres, Forques, Llauró, Llupià, Montoriol, Oms, Paçà, Pollestres, Pontellà, Queixàs, Sant Joan la Cella, Santa Coloma de Tuïr, Terrats, Torderes, Trasserra, Trullars, Tuïr i Vilamulaca forma part del cantó número 1, dels Aspres (nova agrupació de municipis fruit de la reestructuració cantonal feta amb motiu de les eleccions cantonals i departamentals del 2015), amb capitalitat a Tuïr.

Etimologia[modifica | modifica el codi]

Tal com ho defineix[2] Joan Coromines, Brullà prové d'una arrel cèltica, Brogilos (bosquet).

Geografia[modifica | modifica el codi]

Localització i característiques generals del terme[modifica | modifica el codi]

Mapa de la comuna de Brullà

El terme de Brullà[3][4] està situat en el sector meridional de la Plana del Rosselló, a la riba esquerra del Tec llevat d'una franja del terme que queda a la dreta d'aquest riu.

Pel costat nord-oest del terme, aquest s'introdueix com una falca entre els termes de Sant Joan la Cella i Bages de Rosselló per arribar a tocar el de Vilamulaca.

El terme està escalonat en diverses terrasses: al bell mig, els turons que allotgen els vinyers de Cabreres i de Sant Joan i la teuleria Perafita, i a banda i banda, dues superfícies del quaternari antic, solcades per còrrecs. El poble es troba en una terrassa del quaternari recent, fruit de la deposició al·luvial de la zona de turons.

Termes municipals limítrofs:

Sant Joan la Cella Bages de Rosselló
Banyuls dels Aspres Brosen windrose-fr.svg Ortafà
Vilallonga dels Monts Sant Genís de Fontanes

El poble de Brullà[modifica | modifica el codi]

El poble de Brullà es formà a prop i a l'esquerra del Tec i a prop i a la dreta del Còrrec de la Bassa, just al sud-est d'on es troben aquests dos cursos d'aigua, en una zona lleugerament aturonada, on es dreça l'església romànica de Santa Maria. Al voltant d'aquesta església i del cementiri, actualment traslladat al nord del nucli, es formà[5] una cellera, com en molts altres pobles del Rosselló. En el poble es troben les fonts de la Plaça i de les Escoles.

També hi havia hagut el castell, del qual a penes queda cap rastre aparent avui dia, i l'església de Sant Joan, tot i que la documentació existent no aclareix si era en el nucli de població, o bé era una cel·la monàstica situada fora de la població.

A partir d'aquest nucli primigeni, el poble anà creixent[6] sobretot cap al sud-oest i el nord-oest, més enllà del Còrrec de la Bassa. Fora de la cellera, el poble antic havia acollit les Caves Rouzeau, avui dia convertides de la Mediateca local. El poble es va estendre al sud-oest per les terres de Can Planes, i pel nord, per les del Malràs.

Mas Tardiu, o Darnac[modifica | modifica el codi]

Situat quasi a l'extrem nord[7][8] del terme comunal de Brullà, el lloc i poblat de Darnac és documentat des del 967 (locum quem dicunt Darnago), tenia església pròpia, la Capella de Darnac, l'advocació de la qual es desconeix, i castell o mas fortificat. Vestigis de les dues antigues construccions romanen actualment entre les parets de l'actual Mas Tardiu. És de destacar, a més, la important Font del Mas d'en Tardiu.

Els masos del terme[modifica | modifica el codi]

A part de la masia de Can Planes, ara absorbida pel creixement urbanístic del poble, i de l'important Mas Tardiu, o d'en Tardiu, antigament Darnac, al nord del terme, el terme de Brullà conté les masies del Mas Cambell, el Mas d'en Bassaganyes, el Mas d'en Planes, amb una font important, el Mas Planeres, o d'en Pujarniscla, Portells, o el Castell de Portells, dos antics hostals: la Mesoneta de la Ruta de Sant Joan i la Mesoneta del Camí de Millerí, i dos antics molins: el Molí de Brullà i el Molí de Portells. Un molí desaparegut és el de Chambord, i es conserven les ruïnes de la Teularia.

Els cursos d'aigua[modifica | modifica el codi]

Tot i pertànyer a la Plana del Rosselló, el terme de Brullà és bastant accidentat, per la qual cosa el solquen força torrents. El Tec és l'únic riu, pròpiament dit. La major part de cursos d'aigua són de règim discontinu, en forma de torrents: la Bassa, o Còrrec de la Bassa, Còrrec de la Canalada, Còrrec de la Coma d'en Tardiu, Còrrec de la Font dels Lladres, o de la Font dels Aspres, o de la Font del Tiure, Còrrec de la Partió, Còrrec de la Pedra Blanca, sovint anomenat, simplement, Còrrec, Còrrec del Bosc, Còrrec del Camp del Capellà. Còrrec del Diluvi, Còrrec de les Conques, sovint també anomenat, simplement, Còrrec, Còrrec del Ginestar, anomenat de les Fumassotes a Banyuls dels Aspres, Còrrec de les Teuleries, Còrrec de les Vinyes, Còrrec del Mas d'en Pujarniscla, Còrrec del Mas d'en Tardiu, Còrrec del Millerí, Còrrec del Vinyer de Cabreres, Còrrec del Vinyer de Sant Joan (tots dos sovint anomenats també Còrrec, simplement), Còrrec d'en Biern (part baixa del mateix Còrrec de les Teuleries), Còrrec de Triga Dinars, sovint també anomenat, simplement, Còrrec, i els diversos petits còrrecs de les Teuleries i de Portells.

La part més plana del terme té, a més, l'Agulla dels Baixos i el Rec de Palau, o Rec del Molí de Brullà, el darrer d'irrigació.

Diversos passos a gual o alçats es troben en el terme de Brullà: el Passallís del Camí de Sant Genís sobre el Tec, actualment desaparegut, els dos passallissos del Camí de Banyuls, sobre el Còrrec de la Bassa tots dos (hi fa un meandre), i el Pont de Brullà, també sobre el Tec.

El terme comunal[modifica | modifica el codi]

Alguns dels topònims del terme de Brullà es refereixen a camps de conreu, prats, vinyes i similars: el Camp del Capellà, el Camp d'en Conte, la Colomina de Can Martell, l'Hort d'en Bassaganyes, la Vinya del Pujarniscle, la Vinyassa, el Vinyer de Cabreres i el Vinyer de Sant Joan. D'altres, designen senyals termenals, com la Mata de Jonc (nom antic, ara en desús), la Pedra Blanca, la Pedra Fita, el Piló, el Piló de Fontanilla, el Piló de la Ginesta, o del Ginestar, el Piló del Molí de Brullà, el Piló del Salitar, el Piló Planer i el Roc Gros del Camí de Bages. Finalment, la resta designen partides o indrets destacats, com ara l'Arsenal, els Baixos, els Baixos de Cabanes, Blancaterra, les Camamilles, el Camí de Bages, el Camí de Sant Joan, Castell de Portells, Cendestres (nom antic), la Coma d'en Tardiu, Darnac (nom antic), les Fontanilles, el Ginestar, els Gitanos, o el Campament dels Gitanos, la Jaça, el Malràs, el Mas d'en Tardiu, el Mas Planeres, les Milleres, el Millerí, el Molí del Vent, la Partió, o Còrrec de la Partió (nom d'una partida), la Pedra Blanca, Pedra Fita (tots dos, noms de partides), el Pla, o Pla de Brullà, el Pla de les Forques, Planeres, els Portells, el Salitar, Terrafort, les Teuleries, Triga Dinars i Ventafarines.

Transports i comunicacions[modifica | modifica el codi]

Carreteres[modifica | modifica el codi]

Quatre carreteres travessen el terme de Brullà: la D-2, la D-8, la D-8b, la D-40 i la D-40b.

La carretera D - 2 (Argelers - D - 619, a Trevillac) travessa el terme de sud-est a nord-oest. Per aquesta carretera, Brullà es comunica directament amb Sant Genís de Fontanes (7,3), la Roca d'Albera (10,4), Sureda (14) i Argelers (16,9), cap al sud-est, i Sant Joan la Cella (4,1), Vilamulaca (7,2), Forques (11,3), el trencall de Paçà (11,8), Montoriol (12,4), Queixàs (24,1), Sant Miquel de Llotes (28,6), Illa (30,5), Montalbà del Castell (39,5) i Trevillac (42,1) (els dos darrers ja a la Fenolleda, comarca occitana), cap al nord-oest.

La D - 8 (D-914, a Vilanova de Raó - Brullà), enllaça Brullà amb Ortafà (3,4 km), Montescot (5,9), Vilanova de Raó (9,5) i la carretera general de Perpinyà a Elna, D-914 (11,2), entre Vilanova de Raó i Salelles.

La D - 8b (D-8, a Ortafà - Brullà), és una variant de l'anterior, de poc més de 3 quilòmetres, entre Ortafà i Brullà.

La D - 40 (D-2, a Paçà - Elna), o Ruta d'Elna, mena des de Brullà cap a ponent a Banyuls dels Aspres (2 km), Trasserra (8) i Paçà (11,1), i Ortafà (3,4) i Elna (9,7) cap a llevant.

La D - 40b (Bages de Rosselló - Banyuls dels Aspres) travessa el terme de nord-est a sud-oest. Aquesta carretera travessa el sector nord del terme de Brullà, a la zona del Mas Tardiu, però no té cap connexió directa amb el poble de Brullà.

Transport col·lectiu públic[modifica | modifica el codi]

La línia 370 del servei departamental de Le bus à 1 €, de Perpinyà a Banyuls dels Aspres, passa per Sant Joan la Cella procedent de Perpinyà, Montescot i Brullà, abans d'arribar a Banyuls dels Aspres. Ofereix servei quatre cops al dia de dilluns a dissabte, però no circula els dies de festa. Per aquesta línia, Perpinyà és a una hora de Brullà, Montescot a mitja hora, Sant Joan la Cella a 10 minuts, i Banyuls dels Aspres, a 5.

També hi passa la línia 460 del mateix servei, de Perpinyà a Brullà, sortint del cap i casal rossellonès passa per Pollestres, Bages de Rosselló i Ortafà, abans d'arribar a Brullà. Hi ha quatre serveis diaris, de dilluns a dissabte, però no circula els dies festius. Aquest poble dista tres quarts d'hora de Perpinyà, mitja hora de Pollestres, un quart d'hora de Bages i 5 minuts d'Ortafà.

Línia de Ferrocarril[modifica | modifica el codi]

Travessa el terme de Brullà just al nord del nucli de població la línia de ferrocarril d'Elna a Arles, que és coneguda popularment com el Camí de Ferro. Hi ha estació, la Gara, actualment en desús, però la línia no té servei de passatgers. Des del poble mena a la Gara el Camí de la Gara.

És una antiga línia ferroviària de la Catalunya Nord que cobria el recorregut Elna - Arles via el Voló. Posada en servei en els anys 1889 i 1898, com a línia de passatgers s'interrompé l'abril del 1939, i el 2015 només en resta operatiu el tram Elna - el Voló, que s'empra per al transport de mercaderies. Depèn del Réseau ferré de France i l'explota la Société nationale des chemins de fer français, SNCF. És de via única, per bé que hom parla de desdoblar el tram el Voló - Elna per tal d'integrar-lo en una línia de mercaderies d'alta intensitat.

Els camins del terme[modifica | modifica el codi]

La major part dels camins del terme de Brullà travessen el terme cap a pobles veïns. Així, s'hi troben la Ruta, o Camí, de Bages, la Ruta de Banyuls, la Ruta de Sant Genís, la Ruta de Sant Joan, la Ruta de Sant Joan a Bages i la Ruta d'Ortafà, a més del Camí de Sant Genís, el Camí o Travessa de Sant Joan, el Camí de Sant Joan a Bages, el Camí Vell de Banyuls, o de Ventafarines, el Camí Vell de Sant Joan a Bages i el Camí Vell de Sant Joan a Ortafà. Altres camins són interns del terme de Brullà: el Camí de la Gara, el Camí de la Jaça, el Camí del Castell de Portells, el Camí de les Teuleries, el Camí de les Vinyes de la Garriga, el Camí del Millerí, el Camí del Salitar, o Camí de Sant Genís al Salitar, el Camí dels Baixos i el Camí de la Pedra Blanca, o Travessa de Bages.

Activitats econòmiques[modifica | modifica el codi]

Com és comú a la Plana del Rosselló, Brullà és un poble essencialment agrícola. Més de dos terços de les terres productives són dedicades al conreu de la vinya, quasi totes destinades a vins amb denominació d'origen controlada. La resta de terres són per a fruiterars, principalment presseguers, però també albercoquers i pomeres, i per a l'horta, amb escaroles, tomàquet, api i productes primerencs.

Hi ha una mica d'indústria relacionada amb la construcció: aprofitament de graves i sorres de la llera del Tec, i una empresa mitjana de construcció. Antigament hi havia una indústria, ara tancada, de trituració de roques de l'Albera per a l'obtenció de feldspat.

Història[modifica | modifica el codi]

Edat Antiga[modifica | modifica el codi]

Cal distingir dues zones diferenciades, dins del terme de Brullà, pel que fa a les restes conservades de l'Edat Antiga. D'una banda, la zona plana del sud i sud-est del terme, a la ribera del Tet, de caràcter al·luvial, i de l'altra, la muntanyosa, contraforts d[els Aspres]], del nord-nord-oest del terme comunal. A la primera es troben els jaciments de

Edat Mitjana[modifica | modifica el codi]

La senyoria de Brullà (Brulianum) existeix des del segle X, i fou conservada fins al segle XII per la família que duia de cognom el nom del poble. Al segle següent, però, passà a mans dels comtes d'Empúries, possiblement per raons matrimonials. El 1269, el comte d'Empúries Ponç IV i el seu fill Hug V van vendre el lloc i castell de Brullà a l'abat de Sant Genís de Fontanes Gispert Sapte, amb una sola excepció: els molins anomenats del Castell de la Roca, que quedaren en mans d'Adalbert de Brullà, feudatari dels d'Empúries, cosa que fa creure que els Brullà havien continuat sent senyors del lloc, sempre sota el feu dels d'Empúries.

Edat Moderna[modifica | modifica el codi]

Els abats de Sant Genís de Fontanes foren senyors del lloc i castell al llarg de tota l'Edat moderna, fins a la Revolució Francesa.

Demografia[modifica | modifica el codi]

Demografia antiga[modifica | modifica el codi]

La població està expressada en nombre de focs (f) o d'habitants (h)

Evolució demogràfica de Brullà entre 1358 i 1790
1358 1365 1378 1470 1515 1553 1643 1709 1720 1730 1767 1774 1789
29 f 28 f 19 f 9 f 13 f 8 f 20 f 20 f 18 f 16 f 98 h 16 f 18 f

Font: Pélissier 1986

Demografia contemporània[modifica | modifica el codi]

Evolució de la població
1793 1800 1806 1821 1831 1836 1841 1846 1851
94 80 119 176 207 225 233 255 259
1856 1861 1868 1872 1876 1881 1886 1891 1896
240 206 212 230 266 324 440 351 428
1901 1906 1911 1921 1926 1931 1936 1946 1954
420 427 400 409 396 408 435 424 457
1962 1968 1975 1982 1990 1999 2005 2006 2010
530 537 564 616 565 630 918 965 1.061
2012
1.155

Fonts: Ldh/EHESS/Cassini[9] fins al 1999, després INSEE a partir deL 2004[10]

Evolució de la població[modifica | modifica el codi]

Població 1962-2008

Administració i política[modifica | modifica el codi]

Batlles[11][modifica | modifica el codi]

Batlles de Brullà
Període Nom Opció política Comentaris
1793 - 1794 Thomas Billerach
1794 - 1809 Jean Fourniouls
1809 - 1823 Pierre Tiche
1823 - 1834 Jean Cabira
1834 - 1848 Jean Jorda
1848 - 1865 Baptiste Reynal
1865 - 1870 François Cutzach
1870 - 1871 Joseph Simon
1871 - 1874 Jean-François Debord
1874 - 1876 Paulin Balalud
1876 - 1878 Baptiste Reynal
1878 - 1884 Thomas Dalbiez fill
1884 - 1888 Jean Baretge
1888 - 1892 Thomas Dalbiez
1892 - 1908 Jules Escarra
1908 - 1913 Joseph Casademon
1913 - 1919 François Acézat
1919 - 1922 Zacharie Ausseil
1922 - 1925 Albert Brousse
1925 - 1928 Zacharie Ausseil
1928 - 1941 Jean Baills
1941 - 1944 Raymond Albiach
1944 - 1959 Michel Capdet
1959 - 1971 François Nègre
1971 - Març del 1991 Michel Capdet
Març del 1991 - Març del 1995 Roger Parada
Març del 1995 - Moment actual Pierre Taurinya PSF

Legislatura 2014 - 2020[modifica | modifica el codi]

Batlle[modifica | modifica el codi]

  • Pierre Taurinya.

Adjunts al batlle[12][modifica | modifica el codi]

  • 1r: Bernard Paccianus
  • 2n: Régine Bantreil
  • 3r: Georges Massette
  • 4t: Hélène Llobet.

Consellers municipals[modifica | modifica el codi]

  • Laëtitia Alcon
  • Thérèse Bellavista
  • Nicolas Bennes
  • Joëlle Cabrera
  • Maryse Charvieux-Espin
  • Christian Coll
  • Claude Commes
  • Gilles Coste
  • Mélany Manière
  • Jean-Pierre Suner.

Adscripció cantonal[modifica | modifica el codi]

A les eleccions cantonals del 2015 Brullà ha estat inclòs en el cantó número 1, denominat Els Aspres, amb capitalitat a la vila de Tuïr i amb els pobles de Banyuls dels Aspres, Brullà, Calmella, Cameles, Castellnou dels Aspres, Forques, Llauró, Llupià, Montoriol, Oms, Paçà, Pollestres, Pontellà i Nyils, Queixàs, Sant Joan la Cella, Santa Coloma de Tuïr, Terrats, Torderes, Trasserra, Trullars i Vilamulaca. Hi han estat escollits com a consellers departamentals Édith Pugnet, del Partit Comunista - Front d'esquerra, Vicepresident del Consell departamental, adjunta al batlle de Cabestany, i René Olivé, del Partit Socialista, Vicepresident del Consell departamental, batlle de Tuïr.

Ensenyament i cultura[modifica | modifica el codi]

Brullà compta amb una llar d'infants, una escola de primària i un punt jove per als estudiants brullanencs. A més, existeix un Centre d'oci per a activitats de la gent jove.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Becat, Joan. «19-Brullà». A: Atles toponímic de Catalunya Nord. I. Aiguatébia-Montner. Perpinyà: Terra Nostra, 2015 (Biblioteca de Catalunya Nord, XVIII). ISBN ISSN 1243-2032. 
  • Becat, Joan; Ponsich, Pere; Gual, Raimon. «Brullà». A: El Rosselló i la Fenolleda. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana, 1985 (Gran Geografia Comarcal de Catalunya, 14). ISBN 84-85194-59-4. 
  • Catafau, Aymat. Les celleres et la naissance du village en Roussillon Xe-XVe siècles. Perpignan: Presses universitaires de Perpignan, Éditions Trabucaire, 1998 (Études). ISBN 9782905828972. 
  • Coromines, Joan. «Brullà». A: Onomasticon Cataloniae: Els noms de lloc i noms de persona de totes les terres de llengua catalana. Barcelona: Curial Edicions Catalanes i la Caixa, 1995 (Onomasticon Cataloniae, III Bi-C). ISBN 84-7256-902-0. 
  • Kotarba, Jérôme; Castellvi, Georges; Mazière, Florent [directors]. Les Pyrénées-Orientales 66. Paris: Académie des Inscriptions et Belles-Lettres. Ministère de l'Education Nationale. Ministère de la Recherche. Ministère de la Culture et de la Communication. Maison des Sciences de l'Homme, 2007 (Carte Archeologique de la Gaule). ISBN 2-87754-200-5. 
  • Ponsich, Pere. «Castells i edificacions militars del Rosselló anteriors al 1300: Bages de Rosselló i Esglésies del Rosselló anteriors al 1300: Bages de Rosselló». A: El Rosselló. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1993 (Catalunya romànica, XIV). ISBN 84-7739-601-9. .

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Populations légales 2009» (en francès). INSEE, 2011-12-29. [Consulta: 19 gener 2012]. «Les poblacions legals 2009 entren en vigor l'1 de gener de 2012»
  2. Coromines 1995.
  3. El terme de Brullà en els ortofotomapes de l'IGN
  4. Brullà en la Carte de Cassini oferta per l'IGN
  5. La cellera de Brullà, en els ortofotomapes de l'IGN
  6. El poble actual de Brullà en els ortofotomapes de l'IGN
  7. Darnac, o el Mas Tardiu, en els ortofotomapes de l'IGN
  8. Darnac (el nom no surt en el mapa) en la Carte de Cassini oferta per l'IGN
  9. Dels pobles de Cassini a les comunes d'avui [1], a la pàgina web de l'École des hautes études en sciences sociales.
  10. Fitxes de l'INSEE - Poblacions legals de la comuna per als anys 2006 Fitxer, 2011 Fitxer i 2012 Fitxer.
  11. Maires, en francès.
  12. Adjoints au maire, en francès.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Brullà Modifica l'enllaç a Wikidata