Sant Nazari de Rosselló

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Sant Nazari de Rosselló
Saint-Nazaire
Localització

Localització del Rosselló respecte dels Pirineus Orientals Localització de Sant Nazari de Rosselló respecte del Rosselló


Municipi de la comarca del Rosselló
Església de Sant Nazari
Església de Sant Nazari
Estat
• Regió
• Departament
• Districte
• Cantó
França
Llenguadoc-Rosselló
Pirineus Orientals
Perpinyà
Canet de Rosselló
Gentilici Nazarienc, nazarienca
Superfície 10,33 km²
Altitud 6 msnm
(màx.:18 mín.:0)
Població (2009[1])
  • Densitat
2.413 hab.
233,59 hab/km²
Coordenades 42° 40′ 07″ N, 02° 59′ 25″ E / 42.66861°N,2.99028°E / 42.66861; 2.99028Coord.: 42° 40′ 07″ N, 02° 59′ 25″ E / 42.66861°N,2.99028°E / 42.66861; 2.99028
Dirigents:
• Batlle:

Jean-Claude Torrens (PR)
Codi postal 66570
Codi INSEE 66186
Web

Sant Nazari de Rosselló (antigament Sant Nazari de Solsà, i en francès Saint-Nazaire) és un poble, cap del municipi del mateix nom, de la comarca del Rosselló. Està situat a l'est de Perpinyà, a la zona oriental del centre de la comarca. Forma part de la subcomarca de la Plana del Rosselló. Juntament amb Canet de Rosselló, Salelles i Sant Cebrià de Rosselló forma part de la subcomarca de la Costa Sorrenca (nova agrupació de municipis fruit de la reestructuració cantonal feta amb motiu de les eleccions cantonals i departamentals del 2015). És a ran de l'Estany de Sant Nazari, o Estany de Canet (o de Canet i Sant Nazari), tot i que la major part de l'estany pertany al terme municipal de Canet de Rosselló; aquest any és alimentat per les aigües del Reart, riu que s'estén en el seu darrer tram al bell mig del terme de Sant Nazari de Rosselló.

Sant Nazari és a la vora de ponent d'aquest estany, a l'entorn del qual hi ha una zona de maresmes. Hom hi practica la pesca i la caça.

Geografia[modifica | modifica el codi]

Mapa de la comuna de Sant Nazari de Rosselló

El poble, situat a 6 m d'altitud, s'estén damunt d'un turonet entre el rec de drenatge de la Fossella, al nord, i el riu del Rard, al sud. Tots dos discorren per l'interior del terme municipal, sense fer en cap moment de límit del municipi. Sant Nazari és a 4 quilòmetres al sud de Canet de Rosselló i al costat de ponent de l'estany de Canet - Sant Nazari. Tot i que actualment l'únic nucli de població agrupat és el del poble d'aquest nom, antigament hi havia hagut el lloc de Sant Miquel de Forques, al nord del poble, prop del límit amb Canet de Rosselló, i un petit nucli de masos a l'entorn de la Capella de l'Arca.

En època prehistòrica. el turó de Sant Nazari constituïa un illot a la línia de costa, que agafava tot l'actual estany de Sant Nazari, que restava obert al mar pel costat de llevant. De la mateixa manera, el riu Reart desembocava directament en el mar, en un lloc que ara queda a l'interior de l'estany. Hi ha l'antic delta, en un indret que pertany al terme de Canet malgrat estar aïllat de la resta del terme per l'estany i pel terme de Sant Nazari.

Termes municipals limítrofs:

Cabestany Canet de Rosselló
Salelles Brosen windrose-fr.svg Canet de Rosselló
Tesà Alenyà

El nucli urbà[modifica | modifica el codi]

Tot i que el nucli urbà primitiu de Sant Nazari era molt petit (carrers del Centre, de l'Església, Llarg, dels Llorers i de la Torreta), el creixement del darrer terç del segle XX ha obert tot de vies noves: les avingudes de Cabestany, de Canet i d'Elna i els carrers d'Arístides Maillol, de la Casa de la Vila, de la Parra, de les Parragueres. del General Leclerc, del Mariscal Joffre, del Serrat de Madama

El creixement del poble en els darrers cinquanta anys ha produït un eixamplament del nucli urbà, sobretot en urbanitzacions de cases aïllades, amb jardí, com és habitual actualment a tot el Rosselló. El poble vell conté els antics barris de Per Baix, Per Munt o el Cim del Vilatge, el Pou de les Eres, Sant Nazari i l'Era o el Camp de l'Era. Al seu entorn s'han format en els darrers cinquanta anys les urbanitzacions de la Colomina, l'Oliu i el Serrat de Madama.

El territori comunal[modifica | modifica el codi]

Sant Nazari, amb l'estany en segon terme

Un petit conjunt de masos, alguns ja absorbits pel contínuum urbà del poble, completen els habitatges de Sant Nazari: Casot, Casot de les Cinc, Casot del Pas de les Vinyes, Casot d'en Sicart, Casots (o Casots de les Closes), Mas Bazan (o Mas de la Matalassaire), Mas Camó, Mas Casesnoves, Mas de l'Arca, Mas de la Ripolla (o Mas Nou de la Ripolla, o Mas Duran), Mas de les Puntes (o de la Punta), Mas d'en Portal, Mas de Rocabruna, Mas d'Oriola (o de l'Oriola), Mas Vell de la Ripolla (o el Mas Vell), Xò l'Hulló (o Casot de l'Hulló), Xò'n Bancarel (o Casot d'en Bancarel) i la Casa Gran (o Casa d'en Durand).

Sant Nazari i l'estany a la Carte Cassini del 1750

El terme és dividit en partides, totes reflectides en el cadastre, algunes de les quals coincideixen en nom amb les masies que hi ha a prop, o amb les urbanitzacions que s'hi han creat: el Bosc, Camí dels Arns, Camí dels Salzes, Camp de la Creu, Camp de la Travessa, Camp de les Disputes, Camp de les Pubilles, Camp de les Porgueres, Camp de les Vinyes, Camp de l'Hort, Camp del Piló, Camp del Poll, Camp del Roure, Camp dels Bucs, Camp dels Oms, Camp d'en Barbet, Camp d'en Barrera, Camp d'en Després, Camp d'en Galdric, Camp d'en Gaspar, Camp d'en Granger, Camp d'en Pallassa, Camp d'en Pau, Camp d'en Pitena, Camp d'en Prats, Camp de Salelles, el Camp Llarg, les Cinc, els Cirerers (abans, Camp dels Cirerers), la Clava, les Closes, Colomina de les Torres, la Colomina de les Vinyes, Colomina d'en Pou, les Colomines, les Comunes, el Cortalat, les Costes, les Encantades, el Farratjal, Farratjal de l'Era, les Feixes, la Figuera, la Fonteta, les Forques, la Fossella, Franc Alleu, Franc Alleu Petit, la Gallarda, la Gara, les Garrigues, el Gorg d'en Bou, el Gorg d'en Lli, el Gorg d'en Roger, els Herminis, l'Hort, els Hortets, els Joncars (o les Jonques), la Joncassa, la Joncassa Grossa, les Llongaines, Mas Bazan, Mas Camó, Mas de les Puntes, Mas de Rocabruna, Mas d'Oriola, la Milanta, la Mitjania, Montà, el Munt de la Terra (o Amunt de la Terra), les Nou, l'Om, les Parets, les Parets d'en Barbet, el Pas de les Vinyes, la Passa, el Picassó, el Piló, les Planes, Pont del Capon, Prat de la Llàntia, els Prats de l'Era, Prats d'en Duran (o Prats de Lazerme), les Pubilles, les Puntes (abans, la Punta), la Ribalta, la Ripolla, les Rotes, el Roure (abans, la Colomina del Roure), Ruta d'Alenyà, els Salobres, Sant Miquel de Forques, la Sanya (o els Sanills), Serrat de Madama (de Çagarriga), les Serres, la Socarrada, les Soldes, el Soler de Llops (o el Soler Llops), el Solsorot, el Tamarigar, les Taupinyeres, Terres d'en Massobre, el Terró Buixà, Trauc de les Guilles, Trenta Passos, els Tres Salzets, la Vinyassa (o les Vinyasses), les Vinyes, el Xanxo (abans, la Xanxo), Xò'n Barbet (abans, Colomina d'en Barbet), Xò'n Costa (abans, Camp de la Costa) i Xò'n Piques.[2] Cal dir que molts d'aquests noms s'han recuperat de la memòria col·lectiva, ja que estaven ja mig perduts.

Els cursos d'aigua[modifica | modifica el codi]

El terme de Sant Nazari toca en dos sectors l'Estany de Sant Nazari, tot i que entre mig hi ha el tros de terme de l'antic delta del Reart que pertany al terme de Canet de Rosselló.

El principal cursos d'aigua de Sant Nazari és el Reart, riu que a prop i al sud-est del poble es bifurca: el Reart Vell emprèn la direcció nord-est per tal d'abocar-se a l'Estany de Sant Nazari en el delta que va formar aquest riu, ja en terme de Canet de Rosselló, i el Reart Nou, que marxa cap a llevant i també entra en el terme de Canet de Rosselló abans d'abocar-se en aquest mateix estany.

A més, solquen el terme de Sant Nazari uns quants torrents, que prenen el nom de còrrec: el Còrrec, o Còrrec de les Comunes, Còrrec de Carlemany i Còrrec dels Planassos. La resta de cursos d'aigua existents són canals de drenatge, tan habituals en aquesta part de la Plana del Rosselló: Agulla de la Clava, Agulla dels Joncars, Canal dels Gorgs, o Canal de Salelles, la Fossella i la Fossella Vella.

Algunes fonts i alguns pous testimonien l'abundància de l'aigua a Sant Nazari: com la Font dels Catalans i la Pompa de la Plaça, tots dos al poble, i el Pou de les Eres, a ran del nucli urbà.

La poca alçada del territori fa que els diferents camins que recorren el terme de Salelles tinguin passos a gual d'aquests cursos d'aigua, com el Pas de l'Arca, el de la Socarrada, el del Còrrec de Carlemany, el del Còrrec dels Planassos, el de la Punta, el de la Ripolla, el de les Vinyes, o de l'Oriola i el Pas Nou.

Comunicacions[modifica | modifica el codi]

Carreteres[modifica | modifica el codi]

Creuen el terme de Sant Nazari dues carreteres departamentals: la D-11 (D-900, a Salses-D-40, a Elna) i la D-42 (Cabestany-Sant Nazari de Rosselló). La primera prové del nord, de Canet de Rosselló, i se'n va cap al sud, en direcció a Alenyà; la segona procedeix de l'oest, de Cabestany, i es troba amb la primera carretera esmentada al mig del poble de Sant Nazari. Sant Nazari dista 14 quilòmetres de Perpinyà i 5,5 de Cabestany, 4,5 de Canet de Rosselló i 4 d'Alenyà, pobles amb els quals té comunicació directa. No en té, en canvi, amb el veí poble de Salelles, amb el qual es comunica per carretera a través de Cabestany o d'Alenyà.

Mitjans de transport públic[modifica | modifica el codi]

Sant Nazari compta amb la línia 32 de la Compagnie de transports Perpignan Méditerranée, que uneix Canet (a l'estiu, Canet Platja) amb Cabestany, passant per Sant Nazari.

Camins[modifica | modifica el codi]

Essent el territori de Sant Nazari tan pla i d'ús agrícola, el terme està solcat de camins, com els que comunicaven el poble amb els veïns i altres llocs del Rosselló, entre els quals destaquen el Camí de Canet a Cabestany, el de Salelles a Alenyà, o Ruta de Salelles, el de Salelles a Canet, el de Vilallonga, també anomenat Camí del Mas d'en Sisquella o de Mas de Rei, el Camí Vell de Cabestany a Alenyà, la Ruta d'Alenyà, la de Cabestany i la de Canet, i la Travessa de Canet, o Travessa d'Alenyà. D'altres camins uneixen el nucli de Sanr Nazari amb els masos i altres indrets del terme: Camí de la Clava, de la Fossella, de la Socarrada, de les Planes, de les Puntes, del Mas Bazan, del Mas Blanc, del Mas de les Puntes, del Mas del Molí, del Pas Nou, dels Arns i dels Salzes. Esment a part mereix l'antiga via romana, la Via Domitia, anomenada popularment Camí de Carlemany.

Toponímia[modifica | modifica el codi]

El nom del poble procedeix de l'advocació de la seva parròquia, dedicada a sant Nazari. Tanmateix, el nom antic, Solsà, denota l'existència d'una colònia romana, ja que deriva d'un antropònim romà.

Activitats econòmiques[modifica | modifica el codi]

Entrada de la zona artesanal

La principal font de riquesa del municipi és l'agricultura, tot i que hi ha una certa activitat turística, sobretot a l'estiu. La vinya ocupa 584 ha (la meitat de l'extensió del terme comunal), en 218 d'elles es produeix un vi de qualitat superior, adscrit a la denominació del Rosselló dels Aspres; en 205 ha es fan vins d’aperitiu; en 160 ha, vi corrent de taula, i només hi ha 1 ha destinada al raïm de taula. Hi ha 142 ha d’arbres fruiters, 37 en associació amb vinya. 111 són d’albercoquers, 15 de presseguers, 11 de pomeres i 6 de pereres. També s'hi troben 28 ha d’hortalisses, 11 en associació amb fruiters, on es cullen apis, carxofes, escaroles, enciams i coliflors. Finalment, es dediquen 139 ha a pastures, que són la base de la ramaderia, en la qual destaquen més de 350 caps de bestiar oví.

La Cooperativa Vitícola de Sant Nazari, fundada als anys vint del segle XX, aglutina la major part dels productors. Té uns 20.000 litres de capacitat, i la vinificació es fa en cellers privats de masos importants del terme.

L'existència d'una zona artesanal dóna fe de l'activitat d'aquest sector en el poble de Sant Nazari de Rosselló.

Població[modifica | modifica el codi]

Demografia antiga[modifica | modifica el codi]

La població està expressada en nombre de focs (f) o d'habitants (h).[3]

Evolució demogràfica de Sant Nazari de Rosselló entre 1358 i 1789
1358 1424 1470 1515 1553 1643 1709 1720 1730 1767 1774 1789 1790
5 f 5 f 8 f 13 f 8 f 7 f 17 f 20 f 17 f 105 h 17 f 25 f 60 h

Font: Pélissier 1986

Demografia contemporània[modifica | modifica el codi]

Evolució de la població
1793 1800 1806 1821 1831 1836 1841 1846 1851
127 156 140 194 199 229 245 263 274
1856 1861 1866 1872 1876 1881 1886 1891 1896
246 220 271 285 362 427 450 480 498
1901 1906 1911 1921 1926 1931 1936 1946 1954
608 587 583 650 608 658 600 531 626
1962 1968 1975 1982 1990 1999 2006 2011 2012
662 706 1280 2310 2048 2380 2319 2516 2543

Fonts: Ldh/EHESS/Cassini[4] fins al 1999, després INSEE a partir deL 2004[5]

Història[modifica | modifica el codi]

Sant Nazari de Solsà pertanyia al vescomtat de Canet, i era una parròquia que no depassva gaire el centenar d'habitants. El primer gran creixement es donà durant el segle XVIII, moment en què arribà fins als 150. Al llarg del segle XIX anà creixent progressivament fins als 600, i, ja en el segle XX, es mantingué al voltant d'aquesta xifra fins al darrer quart de segle.

Abans de pertànyer al vescomtat de Canet, el castell de Solsà, ara del tot desaparegut, pertanyia a la família de Cabestany: a mitjan segle XII n'era senyor Arnau de Cabestany, pare del trobador Guillem de Cabestany, com a feudatari de Gausfred III, comte de Rosselló. Possteriorment passà a domini reial, i el 1242 Guillem Aldabert, mercader perpinyanenc, el comprava per vendre'l a l'Orde de l'Hospital el 1268. En aquell moment ja hi posseïa alguns drets Guillem de Canet. Quan el 1322 el rei Sanç de mallorca va crear el vescomtat de Canet com a premi del seu fidel Guillem de Canet, inclogué Sant Nazari de Solsà dins de la seva jurisdicció, tot i que la senyoria del terme romangué en mans dels hospitalers fins a la fi de l'Antic Règim.

El desaparegut lloc de Sant Miquel de Forques, d'altra banda, esmentat des del 982, pertangué al monestir empordanès de Sant Pere de Rodes. Des del segle XV la seva església era sufragània de Sant Jaume de Canet. El 1369 una part dels drets sobre aquest lloc també foren transferits al vescomtat de Canet.

El municipi es va unir amb Canet de Rosselló el 1971, però se'n va tornar a separar després d'un referèndum el 1983.

Administració i política[modifica | modifica el codi]

Casa de la Vila de Sant Nazari
Alcaldes de Sant Nazari de Rosselló
Període Nom Opció política Comentaris
Març del 1971 – Març del 1983 Jacques Coupet SE Batlle de Canet i Sant Nazari
Juny del 1983 – Marc del 2001 Henry Tanyères SE
Març del 2001 – Moment actual Jean-Claude Torrens UMP Conseller general des del 2011

El 1790, aquesta comuna de Sant Nazari fou inclosa en el cantó d'Elna. El 1801 fou unida al cantó de Perpinyà Est, i hi ha romàs a partir de la fusió amb Canet, el 1971. Aquest cantó fou suprimit el 1973, i la nova comuna s'afegí aleshores al cantó de Perpinyà 3. El 1982, Canet de Rosselló i Sant Nazari fou inclosa en el nou cantó de La Costa Radiant (La Côte Radieuse), on restaren Canet de Rosselló i Sant Nazari després de llur separació el 1983.[3] Finalment, Sant Nazari s'integrà al nou cantó de Canet de Rosselló el 1997.[6]

A partir de les eleccions departamentals del 2015, la comuna passà a ser inclosa en el nou cantó de la Costa sorrenca (la Côte sableuse). Els consellers departamentals triats en aquesta elecció per aquest cantó han estat Armande Barrère, de l'UMP, adjunta al batlle a Canet, i Thierry del Poso, de l'UMP, batlle de Sant Cebrià.

Patrimoni[modifica | modifica el codi]

Capella de la Mare de Déu de l'Arca, situada à l'oest del poble

El patrimoni arquitectònic de Sant Nazari està constituït per alguns edificis, la major part dels segles XIX i XX. Hi destaquen la Cava Cooperativa i la Casa de la Vila. Amb més antiguitat, tot i que en part enderrocada, hi ha la Torre, d'origen medieval però caiguda el 1972 (a l'interior de les seves restes es va instal·lar la Font dels Catalans).

Entre els edificis religiosos destaca l'església parroquial de Sant Nazari, de darreries del segle XIX i començaments del XX, tot i que està documentada des del 899. És construïda amb alternança de palets de riera i maons, a l'estil de les cooperatives rosselloneses. A ponent del poble, prop de la Ruta de Cabestany i al sud-oest del Mas de l'Arca, hi ha la Capella de la Mare de Déu de l'Arca, santuari amb un absis poligonal, totalment reconstruït al segle XIX. Al centre del poble, el Crist: imatge de Jesucrist crucificat a l'antiga entrada del poble des de Cabestany.

Ensenyament[modifica | modifica el codi]

Sant Nazari compta amb una llar d'infants i una escola d'ensenyament primari.

Cultura[modifica | modifica el codi]

La sala Jean Cortie

El poble compta amb l'espai polivalent de la sala Jean Cortie, que està oberta a tota mena d'activitats culturals, artístiques i associatives del municipi. A part, la capella de l'Arca i els jardins que l'envolten s'utilitzen per a tota mena de manifestacions i activitats, públiques o privades.

Les associacions culturals de Sant Nazari són de dansa, punt de creu i sardanisme, entre d'altres.

Festes locals[modifica | modifica el codi]

  • Festa de l'estany: a començaments de juny, des del 2011.[7]

Lleure i esports[modifica | modifica el codi]

Sant Nazari té nombrosos espais per al lleure i l'esport. D'una banda, tres parcs amb jocs per a infants (de l'Avinguda de París, del Parc del Bicentenari i del Parc Durand), un espai de lleure, una pista de skate i una altra de bicicleta tot terreny.

Els espais esportius són el Poliesportiu de Llevant, les pistes de tennis del Bicentenari, l'estadi municipal marc-Henry Tanyères, les pistes de petanca i les pistes de bàsquet.

Pel que fa a associacions esportives, n'hi ha d'atletisme, bàdminton, billar, caça, dansa esportiva, excursionisme, futbol, gimnàstica, ioga, petanca i tennis.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Becat, Joan. «157-Sant Nazari». A: Atles toponímic de Catalunya Nord. II. Montoriol-el Voló. Perpinyà: Terra Nostra, 2015 (Biblioteca de Catalunya Nord, XVIII). ISBN 1243-2032. 
  • Becat, Joan; Ponsich, Pere; Gual, Raimon. «Sant Nazari». A: El Rosselló i la Fenolleda. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana, 1985 (Gran Geografia Comarcal de Catalunya, 14). ISBN 84-85194-59-4. 
  • Pélissier, Jean Pierre. Paroisses et communes de France: dictionnaire d'histoire administrative et démographique, vol. 66: Pyrénées-Orientales. París: CNRS, 1986, p. 378. ISBN 2-222-03821-9. 

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Populations légales 2009» (en francès). INSEE, 2011-12-29. [Consulta: 19 gener 2012]. «Les poblacions legals 2009 entren en vigor l'1 de gener de 2012»
  2. Becat 2015
  3. 3,0 3,1 Pélissier 1986
  4. Dels pobles de Cassini a les comunes d'avui [1], a la pàgina web de l'École des hautes études en sciences sociales.
  5. Fitxes de l'INSEE - Poblacions legals de la comuna per als anys 2006 Fitxer, 2011 Fitxer i 2012 Fitxer.
  6. Dels pobles de Cassini a les comunes d'avui [2], a la pàgina web de l'École des hautes études en sciences sociales.
  7. L'Indépendant, Saint-Nazaire : La fête de l'étang bien ancrée dans la tradition, 8 juin 2013

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Sant Nazari de Rosselló Modifica l'enllaç a Wikidata