Calmella

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de geografia políticaCalmella
Calmeilles
Calmeilles 2012 07 12 18.jpg

Localització
Map commune FR insee code 66032.png
42° 33′ 08″ N, 2° 40′ 27″ E / 42.552222222222°N,2.6741666666667°E / 42.552222222222; 2.6741666666667
Estat França
Regió Occitània
Departament Pirineus Orientals
Districte Districte de Ceret
Cantó Cantó de Ceret
Població
Total 65 (2013)
• Densitat 4,92 hab/km²
Gentilici Calmellenc, calmellenca
Geografia
Superfície 13,22 km²
Altitud 469 m
Limita amb
Organització i govern
• Batle Gérard Chinaud
Indicatius
Codi postal 66400
Fus horari
Modifica dades a Wikidata

Calmella ([kəl'meʎə], en francès Calmeilles) és un poble, cap de la comuna del mateix nom, de 65 habitants, de la comarca del Rosselló, a la Catalunya Nord.

Actualment, juntament amb la vila de Tuïr i els pobles de Banyuls dels Aspres, Brullà, Cameles, Castellnou dels Aspres, Forques, Llauró, Llupià, Montoriol, Oms, Paçà, Pollestres, Pontellà, Queixàs, Santa Coloma de Tuïr, Sant Joan la Cella, Terrats, Torderes, Trasserra, Trullars i Vilamulaca forma part del cantó número 1, dels Aspres (nova agrupació de municipis fruit de la reestructuració cantonal feta amb motiu de les eleccions cantonals i departamentals del 2015), amb capitalitat a Tuïr.

Etimologia[modifica | modifica el codi]

El topònim Calmella és descriptiu del lloc on es troba el poble: explica Joan Coromines[1] que el nom del poble ve del preindoeuropeu -possiblement sorotàptic- llatinitzat Calmicella, diminutiu de calmis (cim planer o capçada d'una serra). És exactament l'indret on es dreça el poble de Calmella.

Geografia[modifica | modifica el codi]

Localització i característiques generals del terme[modifica | modifica el codi]

El terme comunal de Calmella, de 132.200 hectàrees d'extensió, és situat[2][3] en el sector meridional de la subcomarca dels Aspres, al límit del Vallespir, en una zona de relleu muntanyós i trencat, cobert de boscs i de garrigues.

Termes municipals limítrofs:

Prunet i Bellpuig Queixàs Montoriol
Brosen windrose-fr.svg Oms
Sant Marçal Tellet

El poble de Calmella[modifica | modifica el codi]

Situat a 488 m alt en un coster dominat per l'església parroquial de Sant Feliu de Calmella, el poble presenta les característiques[4] d'una cellera, amb totes les cases agrupades en un conjunt a l'entorn de l'església i, antigament, del seu cementiri, a més del castell, a ran de l'església. El poble amb prou feines ha crescut[5] amb el pas del temps, atesa la seva situació i dificultat de comunicació. És més, ha esdevingut un dels pobles amb ajuntament propi amb menys població dels Països Catalans.

Nostra Senyora del Coll[modifica | modifica el codi]

Prop del límit amb Queixàs i del Coll de Prunet, que li dóna el nom, es troba el santuari de Nostra Senyora del Coll, ja documentat el 1128 (S. Maria de Collo). L'església actual és del segle XV, tot i que n'hi degué haver una d'anterior romànica. La imatge de la Mare de Déu d'aquesta ermita és a Sant Feliu de Calmella.

La Balma i Carcassa[modifica | modifica el codi]

El lloc de la Balma és esmentat el 991 (ipsa Balma) i el 1087 (alode de Balma). Devia ser una balma habitada, i queda a prop al nord-oest del poble, a prop de la Cova de l'Ós i de la Costa.

No es coneix on era el lloc de Carcassa, esmentat el 929-935 (Carcasense) i el 1011 (Carchasse). No n'han quedat vestigis ni a la toponímia.

Noguereda[modifica | modifica el codi]

Aquesta part del terme parroquial de Tellet és actualment[6] dins de la comuna de Calmella, possiblement a l'entorn de l'actual Mas Pomereda, molt a prop del termenal entre les dues comunes.

Els masos del terme[modifica | modifica el codi]

Tot i que alguns estan abandonats, i d'altres serveixen de segones residències, o per a estadants no relacionats amb el conreu de la terra, els masos de Calmella són els següents: Can Borrell, Can Cairó, Can Fina, o Mas de la Fina (abans, Mas d'en Fines), Can Giraut, Can Puget, Can Toia, abans Mas Boix, la Caseta del Mas Llinars (denominada generalment la Caseta, senzillament), el Cortal del Còrrec dels Pujals, el Cortal de la Calcina, el Cortal dels Pujals, el Cortal de Can Borrell (també generalment denominat el Cortal), el Cortal del Bac, el Cortal Sabater, Mas Aucell, abans Mas de l'Aucell, Mas d'en Baus, Mas d'en Bolfa, Mas d'en Lluís, Mas d'en Peroi, Mas Gatones, abans d'en Gatones, Mas Llinars, Mas de la Pomereda, abans Mas de la Noguereda, Mas Sabater i Mas (o Can) Vila-seca. Alguns són en ruïnes, com Can Paraire, Can Vilà (abans Mas Vilà), Mas de la Costa i Molí d'en Roig. D'altres són noms ja en desús, com la Cava d'en Meler i el Mas d'en Peritxa.

Els cursos d'aigua[modifica | modifica el codi]

Els tres cursos principals d'aigua del terme, que vertebren les diferents valls de Calmella, són la Ribera Ampla, la Ribera de Calmella i la Ribera d'Oms. En són afluents un bon munt de còrrecs: Còrrec de Can Borrell, Còrrec de Can Cairó, Còrrec de Can Fina, Còrrec de Can Giraut, Còrrec de Can Puget, Còrrec de l'Apellador, Còrrec de la Borbolla, Còrrec de la Cabana, Còrrec de la Calcina, Còrrec de la Calcineta, Còrrec de la Calmeta, Còrrec de la Coma, Còrrec de la Costa del Cabrit, Còrrec de la Creu, Còrrec de la Dou, Còrrec de la Femada, Còrrec de la Ferriola, Còrrec de la Font, Còrrec de la Fontassa, Còrrec de la Font d'en Rigaut, Còrrec de la Gorga, Còrrec de la Vernosa, Còrrec del Bac, Còrrec del Bac de la Calcina, Còrrec del Bac dels Pujals, Còrrec del Bosc, Còrrec del Bosc Negre (n'hi ha dos), Còrrec del Cirer, Còrrec del Coll d'Oms, Còrrec de l'Eixau, Còrrec de l'Era d'en Costa, Còrrec de les Feixes, Còrrec de les Teixoneres, Còrrec del Forn, Còrrec del Mas de la Figuera, Còrrec del Mas de l'Aucell, Còrrec del Mas d'en Baus, Còrrec del Mas de la Costa, o d'en Costa, Còrrec del Mas d'en Pomereda, Còrrec del Puisart, Còrrec del Romegós, Còrrec del Sabater, Còrrec del Serrat del Roire Cremat, Còrrec del Serrat del Rost, Còrrec del Solà de la Capella, Còrrec dels Pastors, Còrrec dels Pujals, Còrrec dels Quintans, Còrrec dels Seris (nom ja en desús; és la part inferior del Còrrec del Bac), Còrrec del Teixidor, Còrrec de Puigmany, Còrrec de Solvareda, o de Sobreda i Còrrec Sec.

Un bon nombre de fonts són presents en el terme de Calmella: Font captada del Mas d'en Baus, Font de Can Giraut, Font de Can Paraire, Font de la Capella, Font del Mas Aucell, Font del Mas d'en Baus, Font del Mas d'en Lluís, Font del Mas Pomereda, Font del Mas Vila-seca i Fonts del Còrrec de la Gorga.

El relleu[modifica | modifica el codi]

La muntanya de més alçada del terme de Calmella és el Montner, de 782 m alt, situat a l'extrem nord-oest del terme. És una taula calcària d'aspecte original, que destaca en el paisatge. Al sud, el relleu és marcat pel Serrat de Coll d'Arques, que assoleix els 687 m alt.

Dues valls de dues conques diferents conformen les valls principals del terme de Calmella. Al nord, la de la Ribera de Sant Amanç, tributària de la Cantarana i del Reart. Al sud, la de la Ribera Ampla, que aflueix en el Tec a l'alçada de Pont de Reiners.

La toponímia del terme de Calmella reflecteix noms de diferents tipus de relleu. D'elevacions, com Montner, el Puig de la Vinyassa, la Calcina, la Calcina d'Oms (amb el Pic de la Calcina d'Oms, ja dins del terme d'Oms), el Puig d'en Puget, Puigmany; serres i serrats, com el Serrat de Bertra, el Serrat, o Serra, del Mas Soler, el Serrat de Coll d'Arques, el Serrat del Mas de la Costa, el Serrat del Roire Cremat, el Serrat del Rost, el Serrat dels Hostalets, el Serrat d'en Vidaula; d'obagues, com el Bac, el Bac de Can Puget, el Bac de la Dou, el Bac del Senyor i el Bac dels Pujals; de solelles, com el Solà de la Capella, el Solà de la Dou, el Solà del Bosc del Senyor, el Solà d'en Fines, el Solà del Mas d'en Gatones; de boscs, com el Bosc Reial de Montner, ara anomenat Bosc de Calmella, i el Bosc Negre; colls, com el Coll de la Caixa de l'Obra, el Coll de les Arques i el Coll d'Oms; plans de muntanya, com la Coma; zones de muntanya, com la Costa; una cova, la Cova de l'Ós; roques singulars, com el Roc.

El terme comunal[modifica | modifica el codi]

Molts dels topònims de Calmella han estat ja exposats en apartats anteriors. A part dels referits al relleu, cal tenir en compte la Calmeta, el Cortal d'Amunt, la Creu, l'Era d'en Costa, la Ferriola, o Còrrec de la Ferriola (com a nom de lloc), la Graveta, els Horts de la Font, els Horts de les Basses,. Alguns són noms antics, ja en desús, com els Jardins (al poble), el Mas de la Costa, el Mas de l'Aucell, el Mas d'en Baus, el Mas d'en Bolfa, el Mas d'en Borrell, el Mas d'en Cairó, el Mas d'en Fines, el Mas d'en Gatones, el Mas d'en Giraut, el Mas d'en Lluís, el Mas d'en Paraire, el Mas d'en Peritxa, el Mas d'en Peroi, el Mas d'en Pomereda, el Mas d'en Puget, el Mas d'en Vilà, el Mas d'en Vila-seca, el Mas Llinars, el Mas Sabater, el Mas Soler (tots ells noms de les partides dels entorns dels masos esmentats), els Pujals, els Quintans, el Romegós, les Teixoneres, el Verger i la Vinya d'en Manent.

Alguns dels noms de lloc indiquen els termenals de la comuna de Calmella: la Peira Dreta, el Piló de la Calcina d'Oms, el Piló de la Creu Trencada, o de la Mare de Déu del Coll, el Piló del Pla del Mener i el Roc del Camp d'en Rimbau.

Transport[modifica | modifica el codi]

Travessa el terme de Calmella una única carretera que passa pel nucli principal de població. És la D - 13 (D - 615, a Coll de Llauró - D-618, a Coll d'en Fortó, terme de Prunet i Bellpuig) travessa el terme de sud-est a nord-oest, aproximadament al biaix per a prop del centre de la comuna, i en marxa, cap al terme de Prunet i Bellpuig, pel nord-oest. Per aquesta carretera, Calmella es comunica indirectament amb Llauró (3,5 km) i directament amb el terme de Prunet i Bellpuig. És una carretera de muntanya, molt tortuosa.

Les línies del servei departamental de Le bus à 1 € més properes a Calmella són les que enllacen Ceret o Forques amb Perpinyà. La 300/340 uneix Perpinyà amb Arles passant per Pollestres, Vilamulaca, Banyuls dels Aspres, el Voló, Sant Joan de Pladecorts, Morellàs, Ceret, Reiners, els Banys d'Arles i Arles. La 340/341, Perpinyà amb la Presta, passant per Ceret (hi va directament des de la capital rossellonesa), Reiners, els Banys d'Arles, Arles, Montferrer, el Tec, Prats de Molló i la Presta. La 340/342, Perpinyà amb Costoja, passant igualment per Pollestres, Vilamulaca, Banyuls dels Aspres, el Voló, Sant Joan de Pladecorts, Ceret, Reiners, els Banys d'Arles, Arles, Montferrer, Sant Llorenç de Cerdans i Costoja. Finalment, la 401 va de Ceret a Argelers de la Marenda, passant per Morellàs, el Voló, Montesquiu d'Albera, Vilallonga dels Monts, Sant Genís de Fontanes, la Roca d'Albera, Sureda, Sant Andreu de Sureda, Palau del Vidre i Argelers.

La 390 uneix Perpinyà amb Forques, passant per Toluges, Tuïr, Santa Coloma de Tuïr i Terrats. Ofereix deu serveis diaris en cada direcció, de dilluns a dissabte. No circula els dies de festa. Per aquesta línia, Forques és a 5 minuts de Terrats, a 10 de Santa Coloma de Tuïr, a quasi 20 de Tuïr, a 35 de Toluges i a tres quarts d'hora de Perpinyà.

Des de Forques o Ceret a Calmella cal comptar amb el TAD, el Transport a la demanda. Funciona únicament els diumenges i dies festius, i s'ha de sol·licitar per telèfon el dia abans.

En el terme de Calmella es troben tot de camins que comuniquen el poble amb els seus veïns: Camí de Bellpuig, Camí del Mas Pomereda a Tellet, Camí o Pista de Montoriol, Camí de Queixàs, Camí de Sant Amanç, o de Montoriol, abans Camí de Perpinyà, Camí de Tellet, Camí de Tellet a Oms, Camí d'Oms, Camí -o Camí Vell- d'Illa, Camí d'Oms a Montoriol, Camí Vell de Sant Marçal, o de Bellpuig, Ruta de Bellpuig, Ruta del Coll de Fortó i Ruta, o Camí, d'Oms.

Els camins interiors del terme són els següents: Camí de Can Giraut, o Pista d'Antoinette, abans Camí del Mas d'en Puget, Camí de Can Vilà, Camí del Cortal del Bac, Camí del Mas Borrell, Camí del Mas d'en Baus, Camí del Mas d'en Bolfa, Camí del Mas Pomereda, Camí del Mas Vila-seca, Camí dels Horts de les Basses, Camí dels Pujals, Pista DFCI (Defensa de la Forest Contra els Incendis) del Serrat del Mas de la Costa, Pista DFCI del Serrat del Rost, Pista DFCI de Montner i Pista DFCI de Pomereda, o del Mas Pomereda.

Activitats econòmiques[modifica | modifica el codi]

L'estructura, abrupta i trencada, del sòl del territori de Calmella, sumat a la gran despoblació que ha sofert aquesta comuna, fa que s'hi doni una activitat econòmica molt minsa. Menys de deu explotacions agrícoles en funcionament, amb menys de 25 hectàrees conreades (d'un terme de 13,22 km²) redueix molt la producció agrícola de Calmella. Tres quartes parts del conreat és de vinya, i hi ha una mica d'arbres fruiters, sobretot cirerers, i tot just una hectàrea d'hortalisses, cereals i farratges. La ramaderia és pràcticament inexistent.

Als volts del 1970, el 60% del terme comunal de Calmella fou adquirit per forasters: el 45% belgues, i la resta alemanys i francesos.

Història[modifica | modifica el codi]

Edat Mitjana[modifica | modifica el codi]

El lloc de Calmella és esmentat el 853 (ipsas Calmezelas) i el 929 (Calmicella). Carles el Calb atorgà Calmella i Carcasense a Oliba, fill del comte Radulf I de Besalú i de Ridlinda. Radulf era germà de Guifré el Pilós i del comte de Conflent i de Rosselló, Miró el Vel. El monestir de Santa Maria d'Arles tenia una quarta part del territori de Calmella, i el 1011 el cedí en bescanvi a Oriol d'Ogassa i al seu fill Joan, que era marit d'Adelaida de Cerdanya, filla del comte Oliba Cabreta. El seu fill Bernat Joan s'intitula senyor de Calmella a la seva mort, esdevinguda el 1092. El 1121 apareixen com a senyors de Calmella una branca de la família d'Oms.

Edat Moderna[modifica | modifica el codi]

Continuà en mans dels d'Oms fins al 1692, quan mor Dorotea d'Oms, religiosa de Sant Salvador des del 1648, i cedeix la possessió de Calmella a l'orde de les Dames de Sant Salvador, la qual en continuà tenint la possessió fins a la fi de l'Antic Règim.

Demografia[modifica | modifica el codi]

Demografia antiga[modifica | modifica el codi]

La població està expressada en nombre de focs (f) o d'habitants (h)

Evolució demogràfica de Calmella entre 1358 i 1790
1365 1378 1470 1515 1553 1643 1709 1720 1730 1767 1774 1789
16 f 14 f 9 f 8 f 16 f 22 f 40 f 28 f 42 h 280 h 65 f 64 f

Font: Pélissier 1986

Demografia contemporània[modifica | modifica el codi]

Evolució de la població
1793 1800 1806 1821 1831 1836 1841 1846 1851
254 268 320 384 326 352 365 361 318
1856 1861 1866 1872 1876 1881 1886 1891 1896
364 330 299 285 285 265 248 240 228
1901 1906 1911 1921 1926 1931 1936 1946 1954
237 232 244 169 157 143 116 90 50
1962 1968 1975 1982 1990 1999 2006 2008 2011
47 45 46 37 41 42 57 63 65
2013
65

Fonts: Ldh/EHESS/Cassini[7] fins al 1999, després INSEE a partir deL 2004[8]

Evolució de la població[modifica | modifica el codi]

Població 1962-2008

Administració i política[modifica | modifica el codi]

Batlles[9][modifica | modifica el codi]

Batlles de Calmella
Període Nom Opció política Comentaris
Març del 2001 - Març del 2008
Març del 2008 - Moment actual Gérard Chinaud

Legislatura 2014 - 2020[modifica | modifica el codi]

Batlle[modifica | modifica el codi]

  • Gérard Chinaud.

Adjunts al batlle[10][modifica | modifica el codi]

  • 1r: Pilar Torres
  • 2n: Stéphanie Lelievre.

Consellers municipals[modifica | modifica el codi]

  • Marie-Thérèse de Brouwer Caron
  • Geoffroy Bansillon
  • Pierre Roigt
  • François-Xavier Brunet.

Adscripció cantonal[modifica | modifica el codi]

Mapa del Cantó 1 dels Aspres

A les eleccions cantonals del 2015 Calmella ha estat inclòs en el cantó número 1, denominat Els Aspres, amb capitalitat a la vila de Tuïr i els pobles de Banyuls dels Aspres, Brullà, Calmella, Cameles, Castellnou dels Aspres, Forques, Llauró, Llupià, Montoriol, Oms, Paçà, Pollestres, Pontellà i Nyils, Queixàs,Santa Coloma de Tuïr, Sant Joan la Cella, Terrats, Torderes, Trasserra, Trullars i Vilamulaca. Hi han estat escollits com a consellers departamentals Édith Pugnet, del Partit Comunista - Front d'esquerra, Vicepresident del Consell departamental, adjunta al batlle de Cabestany, i René Olivé, del Partit Socialista, Vicepresident del Consell departamental, batlle de Tuïr.

Ensenyament i cultura[modifica | modifica el codi]

Calmella no disposa d'escola pròpia. Pel que fa als infants en edat d'escola maternal i primària, poden assistir a les escoles de Llauró, Torderes, Reiners, Ceret, els Banys d'Arles o Arles. Per a la secundària, poden assistir als col·legis de Ceret, Arles, Tuïr, el Soler, Toluges o Illa. Finalment, per al batxillerat, als Liceus de Ceret, Vilallonga dels Monts o Perpinyà.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Becat, Joan. «25-Calmella». A: Atles toponímic de Catalunya Nord. I. Aiguatébia-Montner. Perpinyà: Terra Nostra, 2015 (Biblioteca de Catalunya Nord, XVIII). ISBN ISSN 1243-2032. 
  • Becat, Joan; Ponsich, Pere; Gual, Raimon. «Calmella». A: El Rosselló i la Fenolleda. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana, 1985 (Gran Geografia Comarcal de Catalunya, 14). ISBN 84-85194-59-4. 
  • Catafau, Aymat. Les celleres et la naissance du village en Roussillon Xe-XVe siècles. Perpignan: Presses universitaires de Perpignan, Éditions Trabucaire, 1998 (Études). ISBN 9782905828972. 
  • Coromines, Joan. «Calmella». A: Onomasticon Cataloniae: Els noms de lloc i noms de persona de totes les terres de llengua catalana. Barcelona: Curial Edicions Catalanes i la Caixa, 1995 (Onomasticon Cataloniae, III Bi-C). ISBN 84-7256-902-0. 
  • Kotarba, Jérôme; Castellvi, Georges; Mazière, Florent [directors]. Les Pyrénées-Orientales 66. Paris: Académie des Inscriptions et Belles-Lettres. Ministère de l'Education Nationale. Ministère de la Recherche. Ministère de la Culture et de la Communication. Maison des Sciences de l'Homme, 2007 (Carte Archeologique de la Gaule). ISBN 2-87754-200-5. 
  • Ponsich, Pere. «Castells i edificacions militars del Rosselló anteriors al 1300: Castell i poble de Calmella, Esglésies del Rosselló anteriors al 1300: Calmella i Calmella: Sant Feliu de Calmella». A: El Rosselló. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1993 (Catalunya romànica, XIV). ISBN 84-7739-601-9. .

Referències[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]