Mentet

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de geografia políticaMentet
Mantet
Escut de Mentet
Mentet2.jpg

Localització
Map commune FR insee code 66102.png
42° 28′ 38″ N, 2° 18′ 26″ E / 42.477222222222°N,2.3072222222222°E / 42.477222222222; 2.3072222222222
Cantó francès Cantó del Canigó
Població
Total 31 (2015)
• Densitat 0,96 hab/km²
Gentilici Mentetaire o mentetenc,
mentetaire o mentetenca
Geografia
Superfície 32,15 km²
Limita amb
Indicatius
Codi postal 66360
Fus horari
Modifica dades a Wikidata
La comuna de Mentet en el Conflent

Mentet ([mən'tɛt], en francès oficialment Mantet) és una comuna de la comarca del Conflent, a la Catalunya del Nord). Es troba envoltat per la Reserva natural de Pi - Mentet.

Actualment, juntament amb les viles d'Arles, Prats de Molló i la Presta, Sant Llorenç de Cerdans, del Vallespir, i Vinçà, del Conflent, i els pobles del Conflent de Castell de Vernet, Cornellà de Conflent, Espirà de Conflent, Estoer, Fillols, Finestret, Fullà, Glorianes, Jóc, Marqueixanes, Pi de Conflent, Rigardà, Rodès, Saorra, Taurinyà, Vallestàvia, Vallmanya i Vernet, els del Rosselló de la Bastida, Bula d'Amunt, Bulaternera, Casafabre, Prunet i Bellpuig, Sant Marçal, Sant Miquel de Llotes, Tellet i Teulís, i els del Vallespir dels Banys i Palaldà, Cortsaví, Costoja, la Menera, Montboló, Montferrer, Reiners, Serrallonga i el Tec forma part del cantó número 2, del Canigó (nova agrupació de municipis fruit de la reestructuració cantonal feta amb motiu de les eleccions cantonals i departamentals del 2015), amb capitalitat als Banys d'Arles.

Etimologia[modifica]

Segons Coromines, el topònim Mentet[1] prové del nom comú col·lectiu mentētu (lloc abundant en menta), derivat de menta, planta abundant en el lloc, i que dóna nom també al Serrat de la Menta, de la mateixa comuna.

Geografia[modifica]

Localització i característiques generals del terme[modifica]

El terme comunal de Mentet, de 321.500 hectàrees d'extensió, és situat[2][3] en els contraforts occidentals del Massís del Canigó, just al costat oest de l'extrem sud del centre de la comarca del Conflent. El terme és força accidentat i està majoritàriament cobert de boscs i pastures.

El seu terme està format per tres valls convergents en el nord del terme, a l'indret anomenat la Farga Vella, propera al nord-oest del poble de Mentet. Es tracta, d'orient a ponent, de les valls de la Ribera del Ressec, la Ribera de l'Alemany i la Ribera de Queret, que en ajuntar-se formen la Ribera de Mentet, ja al límit del terme comunal.

Els límits del terme estan formats per les carenes de muntanyes que delimiten aquestes tres valls. La meridional de totes tres i del terme mateix és la carena axial dels Pirineus, des de la Mort de l'Escolà, de 2.457,1 m alt, a llevant, fins al Pic de la Dona, de 2.702,5, a ponent, que és el punt més elevat del terme. Inclou, sempre d'est a oest, la Roca Colom (2.506,5), la Portella de Callau (2.379,3), el Puig de la Llosa (2.445,1), el Pic o Puig de Coma Ermada (2.495,7), la Portella de Morens (2.382,7) i la Portella de Mentet (2.412,3).

A l'est, el termenal amb Pi de Conflent, davalla des de la Mort de l'Escolà (2.457,1) cap a la Serra del Salt dels Cans (2.382), el Cim de Pomerola (2.456), el Pla Seguelar (2.233,2), el Coll de Mentet (1.761), i el Puig del Senyor (1.959,3), triterme amb Nyer i Pi de Conflent, on el termenal torç cap al sud-oest. A l'oest, termenal amb Fontpedrosa, també segueix les carenes que separen les valls esmentades, llevant d'un tram, a la Jaça de les Artigues, on la línia de terme baixa cap a llevant de la carena superior. Així, des del Pic de la Dona s'adreça cap al nord i nord-oest, seguint la Serra Gallinera (2.630 m alt), en la qual hi ha el triterme entre Mentet, Fontpedrosa i Nyer, puja al Pic de Serra Gallinera (2.663), ja limítrof amb Nyer, Coll del Pal (2.295) i Puig de l'Orri (2.040), on el termenal gira cap a llevant i va a trobar el fons de la vall de la Ribera de Mentet per pujar tot seguit cap al Puig del Senyor.

Les dues carenes interiors que separen les valls esmentades van davallant cap al nord - nord-est des dels voltants dels 2.000 metres d'altitud fins a prop del poble de Mentet, que es troba a 1.533 m alt.

Termes municipals limítrofs:

Nyer
Fontpedrosa Brosen windrose-fr.svg Pi de Conflent
Setcases (Ripollès) Prats de Molló i la Presta

El poble de Mentet[modifica]

Situat a 1.555 metres d'altitud, al nord-est del seu terme comunal, el petit poble de Mentet és un conjunt de cases rústegues situades en un coster coronat per l'església parroquial de Sant Vicenç, romànica. Avui dia moltes de les cases del poble s'han transformat en segones residències.

Els masos del terme[modifica]

En el terme de Mentet hi ha poques construccions isolades, lluny del terme. S'hi poden trobar alguns refugis de muntanya, com l'Alberg de Muntanya, o d'Etapa, la Barraca dels Alemanys i el Refugi de l'Alemany. El que sí que hi ha és una bona quantitat de cabanes d'origen principalment ramader, com la Cabana de la Jaça dels Xais, la del Callau, la dels Caps dels Rocs i la de Pomerola, a part de dues utilitzades antigament pels pastors de Mentet, però que són en terme de Nyer: la Cabana de Jaume Batlle i la de l'Orri. També hi ha cortals, com el Cortal de la Jaça del Mig, el de l'Alemany, el del Cim dels Prats, el dels Corralons i el dels Miquelets, a més d'altres que són en ruïnes, com els d'un Cortal sense nom, el del Cortal de la Farga Vella, el de la Molsa, el dels Pradets, el del Tramesor, el de Prat Barrat, el Cortal Nou i els Cortals de Queret, i un orri: l'Orri de la Jaça Grossa. També cal esmentar les ruïnes del Molí i de la Molina, i l'únic pont del terme: el Pont de Queret.

Hidrologia[modifica]

Cursos d'aigua[modifica]

Els principals cursos d'aigua del terme són la Ribera de Mentet i les tres riberes que la formen a la capçalera: el Ressec, o Ribera del Ressec, la Ribera de l'Alemany i la Ribera de Queret. La resta són tributaris d'aquestes riberes. Així, el Ressec és format a la capçalera per la Ribera dels Forquets, amb el Rec de Coma Ermada, i per la Ribera del Callau, amb el Rec de Campmagre, i rep aigües avall el Còrrec de la Mala Girada, el Còrrec dels Clots, amb els còrrecs dels Orriets i de la Socarrada, on hi ha la gorja anomenada Canal de l'Ós, el Còrrec del Ferrador, el Còrrec de la Pinosa, amb el dels Miquelets i el Còrrec del Coll. La Ribera dels Alemanys es forma per la unió de la Ribera de la Portella i, del Rec de Bacivers, que hi aporta també la Corregada de Bacivers i el Rec de les Soques, i rep després el Còrrec del Pas de les Vaques, el dels Salits, el dels Abeuradors, el del Solà de l'Alemany, el del Camp de l'Om i el de l'Alemany. Finalment, la Ribera de Queret està formada pels còrrecs de Queret, dels Caps dels Rocs, del Coll del Pal, de la Jaça del Bac, i rep després els còrrecs del Solà de la Serp, del Solà de l'Esperella, del Solà de l'Orri, del Solà del Mig, de les Granyotes i el Còrrec Fosc. Formada ja la Ribera de Mentet, abans de sortir del terme rep encara el Còrrec de la Rosta i el del Solà del Blai.

Fonts[modifica]

A Mentet hi ha moltes fonts, com és natural pel seu medi natural. Les més destacades són els Aiguerols de Bacivers, la Font de la Baga del Callau, la de l'Aixeta, la de la Jaça del Callau, la de la Perdiu, la de la Pinosa, la de la Portella, la del Coll del Pal, la del Courrier, la de les Eres, de fet en terme de Nyer, la de les Soques, la Font o Fonts del Mentet, la Font dels Clots, la dels Vaquers, la del Vinagre, la de Moscalló, la de Pomerola, la Pixanera, la Fonteta, les Fontetes i les Fonts de la Coma Ermada.

Aiguamolls de muntanya[modifica]

Hi ha algunes zones humides de muntanya destacables: la Mollera dels Bous, la Mollera Negra, les Molleres dels Abeuradors, les Molleres dels Caps dels Rocs i el Molleriu.

Orografia[modifica]

Bastants dels topònims de Mentet indiquen formes de relleu i indrets geogràfics destacats, com bagues: el Bac, el Bac del Baró, la Baga, la Baga de la Portella, la Baga del Callau, la Baga dels Beços i la Baga dels Collets; clots: el Clot d'Espantallops, el Clot del Tallat, els Clots; colls: Coll del Pal, Coll de Mentet, Collets Verds, el Pas de les Soques, el Pas de les Vaques, la Portella de Concrós, la Portella de Callau, la Portella de Mentet, la Portella de Morens, els Portells Tancats; comes: Coma de Bacivers, Coma de la Dona, Coma de la Portella, Coma Ermada; costes: la Costa, la Costa de les Soques i la Costa del Mixó; coves: la Cova de la Dona, la Cova de la Mendosa i la Cova de les Gralles, o de les Encantades; muntanyes: el Cim de Pla Seguelar, el Cim de Pomerola, la Mort de l'Escolà, el Pic o Puig de Coma Ermada, el Pic de la Dona, el Pic de l'Orri, el Pic de Serra Gallinera, el Puig de la Llosa, el Puig del Senyor, o de Farinosa, Roca Colom, o Puig de Roca Colom, o Roc Colom; plans: Pla de Campmagre, Pla de la Biga, Pla de Coma Ermada, Pla de les Esquelles, Pla de les Soques, Pla de Morcilló, Pla Seguelar, Planell de les Sociades, els Planells; serres i serrats: Serra de Bacivers, Serra de la Coma de la Dona, Serra de la Dona, Serra de la Jaça Grossa, Serra de la Portella, Serra del Callau, Serra de les Descàrregues, Serra del Pou, Serra del Roc dels Carmellers, Serra del Salt dels Cans, Serra dels Collets, Serra de Poca-roba, Serra de Queret, o del Sordill, Serra Gallinera, el Serradet, Serrat dels Abeuradors, Serrat dels Sills i Serrat de l'Hereu, i solanes: Solà de l'Alemany, Solà de la Serp, Solà de l'Esperella, Solà del Mig, Solà de l'Orri, la Solanella i el Solell Bonic, o el Lluent.

El terme comunal[modifica]

Les partides i indrets específics del terme de Mentet són els Abeuradors, els Aiguerols de Bacivers, l'Alemany, l'Avetosa, la Barraca dels Italians, el Bosigot, el Callau, el Camp de l'Om, el Camp del Turó, els Camps del Bac, els Camps del Coll, els Camps del Courrier, els Camps del Lleguma, els Camps dels Plans, el Cap del Bac, el Cap del Bac de Dalt, els Caps dels Rocs, els Casots, la Comarca de Bacivers, els Corralots, la Corregada de Bacivers, la Descàrrega, la Devesa de Surroca, la Farga, la Farga Vella, la Feixa de Bacivers, la Feixa de la Miralla, la Feixa del Cirer, les Feixes, o Camps, dels Vaquers, els Forquets, el Gelat, la Gleva, o Llis, de Poca-roba, la Grevolosa, la Jaça de Jan de Déu, la Jaça de l'Alemany, la Jaça del Bac, la Jaça del Baró, la Jaça del Callau, la Jaça de les Artigues, la Jaça del Fuster, la Jaça del Mig, o Camp de Queret, la Jaça del Quintà, la Jaça dels Clots, la Jaça dels Salits, la Jaça dels Xais, la Jaça Grossa, la Jaça Vella, el Jaçal, la Mala Girada, la Malesa dels Clots, els Miquelets, la Mort de l'Escolà, la Molsa, el Moscalló, el Moscalló d'Amunt, el Moscalló d'Avall, els Orriets, el Pas de l'Avet, el Pas de les Guilles, els Pasquers Reials, el Pati de les Egües, els Peironets, la Pinosa, la Pinosa dels Caps dels Rocs, Pomerola, el Pont de Queret, els Pradets, el Prat de l'Alemany, el Prat del Peneta, el Prat dels Cotins, els Prats de Queret, la Pujada dels Abeuradors, o Tira-qui-pot, Queret, el Refugi de l'Alemany, el Ressec, el Ribàs, el Riberal del Callau, Ribes de Campmagre, Roca de la Molsa, Roc de l'Alemany, Roc de la Miranda, Roc de la Moixera, Roc de la Mort de l'Escolà, Roc de la Quilla, Roc del Bac, Roc del Ganyau, Roc del Pelat, Roc del Salt dels Cans, Roc dels Burros, Roc dels Carmellers, Roc dels Jueus, Roc dels Tremolosos, Roc de Matacans, Roc Miner, Roc Planer, o d'Espantallops, Rocs Blancs, Roques Roges, la Rosta, les Salines, el Seti del Senyor, la Socarrada, les Soques, els Tarters i la Teuleria. Alguns indiquen senyals termenals, com la Creu de Moscalló, la Creu de Pla Seguelar, el Roc del Coll del Pal i el Roc dels Guardes.

Transports i comunicacions[modifica]

Carreteres[modifica]

Una sola carretera arriba al terme de Mentet: la carretera D - 6 (N - 116, a Cornellà de Conflent - Mentet), que uneix Vilafranca de Conflent amb Fullà, Saorra, Pi de Conflent i Mentet. Mentet és a 11,5 quilòmetres de Pi de Conflent, a 17,8 de Saorra, a 21 de Fullà i a 24,5 quilòmetres de la N - 116 i Vilafranca de Conflent.

Transport públic col·lectiu[modifica]

Mentet no disposa de cap servei regular de transport públic, però sí que n'hi ha al poble veí de Pi de Conflent, amb dos serveis diaris de la línia 245 de transport públic Le bus à 1 €. Aquesta línia uneix Pi de Conflent amb Saorra (1 quart d'hora), Fullà (20 minuts), Vilafranca de Conflent (mitja hora), Rià (35 minuts) i Prada (40). Circulen de dilluns a dissabte; diumenge i dies festius, sense servei. També hi ha el TAD (Transport à la demande), que serveix tots els pobles de la vall de la Rotjà.

Els camins del terme[modifica]

Pel fet que l'única carretera existent en el terme de Mentet, la denominada Ruta de Pi, és l'única apta per a vehicles que uneix Mentet amb els pobles i termes veïns, la resta de camins són interns del terme de Mentet. S'hi poden trobar el Camí de la Farga Vella, el Camí del Bac, el del Coll, o Camí Vell de Pi, el de l'Empriu, o Carrerada de l'Empriu, abans Travessa de Queret, el Camí del Pic de l'Orri, el del Pla Seguelar, el dels Camps dels Plans, el dels Collets Verds, el dels Orriets i el de Queret. Vells camins no aptes per a vehicles sí que enllacen Mentet amb pobles veïns: el Camí de Nyer, el de Nyer a Setcases, el de Prats de Molló a Núria i el de Setcases, o Camí de la Portella. També existeixen el Camí de Carlemany i el Camí Ramader de Mentet, camins antics amb fort valor històric.

Activitats econòmiques[modifica]

L'activitat econòmica tradicional de Mentet havia estat sempre lligada a la muntanya, sobretot pel que fa a l'explotació del bosc i a la ramaderia, a part de petites zones de conreu. Són activitats pràcticament desaparegudes, i en l'actualitat han estat substituïdes pel turisme, principalment lligat a la muntanya i al medi natural.

Història[modifica]

Edat Mitjana[modifica]

Mentet és esmentat l'any 1011, en una confirmació a Sant Miquel de Cuixà d'un alou in villa Mentedo. En el testament del comte de Cerdanya Guillem Jordi, del 1097, s'atribuïa Mentet al priorat de nova creació de Santa Maria de Cornellà de Conflent, cosa que es reflecteix en la consagració de l'església parroquial de Sant Vicenç, el 1102, pel bisbe d'Elna Ermengol. Tanmateix, les pastures, o pasquers, depenien de Bernat de Cortsaví i de Ponç de Guàrdia, els quals els donaren a l'abadia de Fontfreda, donació confirmada el 1182 per Alfons I. Entre 1311 i 1324 consta com a senyor de Mentet Bernat Guillem de Torèn, mentre que durant el regnat de Pere III, la senyoria de Mentet passa a mans dels Perellós.

El 1378 Berenguer d'Oms comprava les senyories de Mentet i Torèn a Sibil·la, muller de Ramon de Perellós, adquisició que completava tres anys més tard l'Infant d'Aragó, el futur Joan I, li venia el mer i mixt imperi dels dos llocs esmentats. Al llarg de la resta de l'Edat Mitjana els Oms continuaren com a senyors de Mentet i Torèn.

Edat Moderna[modifica]

El 1682 Ramon d'Oms de Santa Pau i d'Oms hagué de vendre'n la senyoria, juntament amb d'altres de les quals era titular, a causa d'una sentència judicial. Cinc anys més tard consta com a senyor de Mentet el militar Silvestre de Bruelh, governador de Bellaguarda. Més tard, ja al segle XVIII, hi consta Joan Cir de Setgé, de Prada, el qual la transmeté al seu fill Cosme Tomàs, el qual s'exilià a ran de la Revolució Francesa.

Un detall històric important és que el 1633 el veguer infeudà[4] els pasturatges de Mentet a dotze particulars del lloc, amb una fórmula que denota el despoblament que ja vivia el lloc en aquell moment: els els infeudà com a comunitat, amb vista a poblar aquell lloc i atraure-hi habitants, sense caure en divisions territorials a particulars. Així, comptaven que els dotze particulars i els seus descendents havien de gaudir en comú i en indivís les terres de Mentet.

Demografia[modifica]

Mentet és la sisena comuna, o municipi, amb menys població dels Països Catalans, la cinquena de la Catalunya del Nord (totes cinc del Conflent).

Demografia antiga[modifica]

La població està expressada en nombre de focs (f) o d'habitants (h)[5]

Evolució demogràfica de Mentet entre 1365 i 1789
1365 1720 1767 1789
9 f 7 f 90 h 18 f

Notes:

  • 1709: per a Pi de Conflent i Mentet.

Demografia contemporània[modifica]

Evolució de la població
1793 1800 1806 1821 1831 1836 1841 1846 1851
43 85 99 108 133 145 133 139 119
1856 1861 1866 1872 1876 1881 1886 1891 1896
117 131 137 201 144 137 157 161 161
1901 1906 1911 1921 1926 1931 1936 1946 1954
157 158 154 120 101 95 79 46 24
1962 1968 1975 1982 1990 1999 2006 2011 2015
13 4 7 23 26 17 21 30 31

Fonts: Ldh/EHESS/Cassini[6] fins al 1999, després INSEE a partir deL 2004[7]

Evolució de la població[modifica]

Població 1962-2008

Administració i política[modifica]

Batlles[modifica]

Alcalde Període
Pierre Calvet 1824 -
Jean Ricard 1866 -
Emmanuel Fillols 1886 -
Joseph Fillols 1891 -
Pierre Ricard 1895 -
Raphaël Vidal 1964 - 1975
Noël Haon 1975 - 1977
Olivier Villalongue 1977 - Març del 1995
Jean-Pierre Vidal Març del 1995 - Març del 2001
Odile Guinel Març del 2001 - Març del 2014
Jean-Luc Blaise Març del 2014 - Moment actual

Legislatura 2014 - 2020[modifica]

Batlle[modifica]

  • Jean-Luc Blaise.

Adjunts al batlle[8][modifica]

  • 1a: Marise Camps-Maury
  • 2n: Alain Arasa.

Consellers municipals[modifica]

  • Jean-Charles Escuder
  • Mathieu Maury
  • Jean-Pierre Terrail
  • Jean Touzeau.

Adscripció cantonal[modifica]

Mapa del Cantó del Canigó

A les eleccions cantonals del 2015 Pi de Conflent ha estat inclòs en el cantó número 2, denominat El Canigó, amb capitalitat al poble dels Banys d'Arles, de la comuna dels Banys i Palaldà. Està format per les viles d'Arles, Prats de Molló i la Presta, Sant Llorenç de Cerdans, del Vallespir, i Vinçà, del Conflent, i els pobles del Conflent de Castell de Vernet, Cornellà de Conflent, Espirà de Conflent, Estoer, Fillols, Finestret, Fullà, Glorianes, Jóc, Marqueixanes, Mentet, Pi de Conflent, Rigardà, Rodès, Saorra, Taurinyà, Vallestàvia, Vallmanya i Vernet, els del Rosselló de la Bastida, Bula d'Amunt, Bulaternera, Casafabre, Prunet i Bellpuig, Sant Marçal, Sant Miquel de Llotes, Tellet i Teulís, i els del Vallespir dels Banys i Palaldà, Cortsaví, Costoja, la Menera, Montboló, Montferrer, Reiners, Serrallonga i el Tec forma part del cantó número 2, del Canigó (nova agrupació de comunes fruit de la reestructuració cantonal feta amb motiu de les eleccions cantonals i departamentals del 2015). Són conselleres per aquest cantó Ségolène Neuville i Alexandre Reynal, tots dos del Partit Socialista francès.

Ensenyament i Cultura[modifica]

Mentet no té actualment cap centre d'ensenyament, atesa la poca població de la comuna. Els centres d'ensenyament maternal i primari més propers són els públics de Fullà, Cornellà de Conflent, Oleta, Saorra, Vernet o Vilafranca de Conflent. Pel que fa a secundària, els col·legis de Prada, i els liceus de Prada per al batxillerat.

Bibliografia[modifica]

  • Becat, Joan. «86 - Mentet». A: Atles toponímic de Catalunya Nord. II. Montoriol - el Voló. Perpinyà: Terra Nostra, 2015 (Biblioteca de Catalunya Nord, XVIII). ISBN ISSN 1243-2032. 
  • Bofarull, Manuel. Origen dels noms geogràfics de Catalunya. Valls: Cossetània, 2002, p. Pàg. 185. ISBN 9788495684974 [Consulta: 14 maig 2010]. 
  • Coromines, Joan. «Mentet». A: Onomasticon Cataloniae: Els noms de lloc i noms de persona de totes les terres de llengua catalana. Barcelona: Curial Edicions Catalanes i la Caixa, 1995 (Onomasticon Cataloniae, V L - N). ISBN 84-7256-844-X. 
  • Kotarba, Jérôme; Castellvi, Georges; Mazière, Florent [directors]. Les Pyrénées-Orientales 66. Paris: Académie des Inscriptions et Belles-Lettres. Ministère de l'Education Nationale. Ministère de la Recherche. Ministère de la Culture et de la Communication. Maison des Sciences de l'Homme, 2007 (Carte Archeologique de la Gaule). ISBN 2-87754-200-5. 
  • Pélissier, Jean-Pierre. Paroisses et communes de France : dictionnaire d'histoire administrative et démographique, vol. 66 : Pyrénées-Orientales. Paris: CNRS, 1986. ISBN 2-222-03821-9. 
  • Ponsich, Pere; Lloret, Teresa; Gual, Raimon. «Mentet». A: Vallespir, Conflent, Capcir, Baixa Cerdanya, Alta Cerdanya. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana, 1985 (Gran Geografia Comarcal de Catalunya, 15). ISBN 84-85194-60-8. 

Referències[modifica]

  1. Coromines, 1996.
  2. El terme de Mentet en els ortofotomapes de l'IGN
  3. Mentet a les Cartes de Cassini ofertes per l'IGN
  4. Ponsich, Lloret i Gual, 1985.
  5. Pélissier, 1986.
  6. Dels pobles de Cassini a les comunes d'avui http%3A%2F%2Fcassini.ehess.fr%2Fcassini%2Ffr%2Fhtml%2Ffiche.php%3Fselect_resultat%3D35075, a la pàgina web de l'École des hautes études en sciences sociales.
  7. Fitxes de l'INSEE - Poblacions legals de la comuna per als anys 2006 http%3A%2F%2Fwww.insee.fr%2Ffr%2Fppp%2Fbases-de-donnees%2Frecensement%2Fpopulations-legales%2Fcommune.asp%3Fdepcom%3D66189%26annee%3D2006 Fitxer, 2011 Fitxer i 2012 Fitxer.
  8. Adjoints au maire, en francès.

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Mentet Modifica l'enllaç a Wikidata