Espirà de Conflent

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de geografia políticaEspirà de Conflent
Espira-de-Conflent
Église Sainte-Marie d'Espira-de-Conflent 1.JPG
Santa Maria de l'Assumpció d'Espirà de Conflent

Localització
Map commune FR insee code 66070.png
42° 37′ 01″ N, 2° 29′ 53″ E / 42.616944444444°N,2.4980555555556°E / 42.616944444444; 2.4980555555556
Estat França
Regió Occitània
Departament Pirineus Orientals
Districte Districte de Prada
Cantó Cantó de Vinçà
Població
Total 171 (2015)
• Densitat 28,36 hab/km²
Gentilici espiranenc, espiranenca
Geografia
Superfície 6,03 km²
Limita amb
Indicatius
Codi postal 66320
Fus horari
Modifica dades a Wikidata
Situació de la comuna d'Espirà de Conflent a la seva comarca

Espirà de Conflent ([əspi'ɾaðəkuɱ'flen], oficialment en francès Espira-de-Conflent) és una comuna de la comarca del Conflent, a la Catalunya del Nord.

Actualment, juntament amb les viles d'Arles, Prats de Molló i la Presta, Sant Llorenç de Cerdans, del Vallespir, i Vinçà, del Conflent, i els pobles del Conflent de Castell de Vernet, Cornellà de Conflent, Estoer, Fillols, Finestret, Fullà, Glorianes, Jóc, Marqueixanes, Mentet, Pi de Conflent, Rigardà, Rodès, Saorra, Taurinyà, Vallestàvia, Vallmanya i Vernet, els del Rosselló de la Bastida, Bula d'Amunt, Bulaternera, Casafabre, Prunet i Bellpuig, Sant Marçal, Sant Miquel de Llotes, Tellet i Teulís, i els del Vallespir dels Banys i Palaldà, Cortsaví, Costoja, la Menera, Montboló, Montferrer, Reiners, Serrallonga i el Tec forma part del cantó número 2, del Canigó (nova agrupació de municipis fruit de la reestructuració cantonal feta amb motiu de les eleccions cantonals i departamentals del 2015), amb capitalitat als Banys d'Arles.

El terme inclou el poble cap de la comuna i el veïnat de la Vall d'Espirà o, simplement, la Vall.

Etimologia[modifica]

Joan Coromines[1] explica que Espirà és un dels topònims catalans que procedeixen de la colonització romana, puix que indica el nom del colon romà que ocupà el lloc. Procedeix del nom propi llatí Asperius, per via de l'adjectiu derivat seu, Asperianu. La segona part del nom del vilatge es deu a la seva situació a la comarca del Conflent, en bona part per tal de destriar-lo d'Espirà de l'Aglí. Apareix el 1165 com a Aspiran (Repertori toponímic de Pere Ponsich, 1980, 103), Aspira el 1134, Aspira el 1195 (Repertori toponímic de Pere Ponsich, 1980, 40).

Geografia[modifica]

Localització i característiques generals del terme[modifica]

El terme comunal d'Espirà de Conflent, de 60.300 hectàrees d'extensió, és situat[2][3] a la dreta de la Tet, amb l'extrem nord del terme molt a prop d'aquest riu, a la zona sud-oriental de la comarca del Conflent. El terme té una zona central plana, on hi ha els conreus principals; és la vall baixa del Llec. A l'extrem nord-est d'aquesta plana, al límit del terme, hi ha la desembocadura del Llec en la Lentillà. La zona nord-occidental del terme conté un serrat, un dels darrers contraforts septentrionals del Massís del Canigó, que travessa al biaix, de sud-oest a nord-est, el sector nord del terme d'Espirà de Conflent. Al sud-est de la plana s'estén una altra zona muntanyosa, formada per un altre dels contraforts del Massís del Canigó. En aquesta zona hi ha la màxima elevació del terme: el Puig de Marbet, de 723,9 m alt. El punt menys elevat és a la llera del Llec, just on s'ajunta a la Lentillà, on es mesuren 272,5 m alt.

Termes municipals limítrofs:

Marqueixanes Vinçà
Brosen windrose-fr.svg Finestret
Estoer Vallestàvia

El poble d'Espirà de Conflent[modifica]

Situat al nord-est de la zona plana central[4] del terme, Espirà de Conflent és dalt d'un petit turó que era coronat pel priorat de canonges augustinians de Santa Maria d'Espirà de Conflent, convertit posteriorment en l'església parroquial del poble i del terme. A l'entorn de la canònica de Santa Maria s'havia format un petit nucli, una cellera. A prop i al nord hi ha algunes restes del Castell d'Espirà de Conflent.

De la cellera primigènia, el poble va créixer relativament poc, es creà al sud el Barri Nou i, més allunyat al sud-est, la Vall, com s'explica a l'apartat següent. El poble actual[5] és allargassat a l'esquerra del Llec.

El veïnat de la Vall, o la Vall d'Espirà[modifica]

El veïnat de la Vall d'Espirà o, simplement, la Vall, és esmentat des del segle XIII, i havia tingut església pròpia, dedicada a Sant Esteve, de la qual no queda res. És situat[6] al sud del poble, i actualment és pràcticament una prolongació seva, a causa de les modernes urbanitzacions. A la Vall hi havia hagut l'església de Sant Esteve del Prat, actualment del tot desapareguda, i la capella, també desapareguda, de Nostra Senyora del Prat. A la Vall hi ha la Cava Cooperativa.

Gojac[modifica]

Està documentat dins del terme d'Espirà de Conflent entre el 1376 i el 1459 el lloc de Gojac, situat[7] a prop al nord-oest del poble d'Espirà de Conflent, a l'entorn del Coll de Marqueixanes.

El Castell d'Espirà de Conflent, o Castellàs[modifica]

Situades[8] dalt d'un esperó rocós al nord del poble, en una situació que li permetia de vigilar l'accés a la vall del Tet alhora que protegia el poble d'Espirà de Conflent, les ruïnes del castell permeten identificar la seva planta, però poca cosa més.

Els masos del terme[modifica]

A Espirà de Conflent romanen pocs dels masos i edificacions aïllades que hi havia hagut antigament. Són la Caseta, ja desapareguda, el Casot d'en Boixedes, el Cortal d'en Pallès, també desaparegut, el Mas d'en Guerau (nom antic, ara en desús), el Molí, o Molí Nou, el desaparegut Molí Vell i l'Orri. Com a edificis religiosos, a part de les esglésies existents i desaparegudes ja esmentades, hi ha l'Oratori de Sant Rafel.

Hidrologia[modifica]

La part del terme conreada disposa d'alguns canals d'irrigació, com l'Ambega de la Vall, la dels Terres Forts, la d'en Maria, el Rec del Molí Nou, nom ja en desús, el Rec Major, o d'Espirà, el de la Coma de l'Oliu i el Rec Nou de Marqueixanes.

Orografia[modifica]

Entre els topònims del terme n'hi ha que indiquen formes de relleu, com ara boscs: el Bosc d'en Forgues; clots: les Clotes; colls: Collada dels Cirerers, Coll de Marqueixanes, Coll de Sant Feliu; comes: la Coma, o Coma d'Espirà, la Coma de la Vall; planes: les Esplanes, el Pla, el Pla del Noguer, les Planelles, o Esplanelles: muntanyes: Puig de Marbet; serres i serrats: la Serra, la Serra de Marqueixanes, i solanes: el Solà, el Solà d'en Pallès.

El terme comunal[modifica]

Els indrets específics i partides del terme d'Espirà de Conflent són les Abones, l'Aguller, els Baiers o Baixers, o els Baixos, el Botàs, les Caderotes, el Cadre, Cagabou, el Campàs, el Camp de la Llosa, el Camp de la Ribera, o d'en Griu, el Camp de la Vall, el Camp del Benefici, o els Camps del Benefici, el Camp de l'Era, el Camp del Gasc, el Camp de l'Oratori, el Camp del Pla, el Camp del Portal, el Camp del Prior, el Camp del Roure, el Camp dels Polls, el Camp del Torrent, el Camp d'en Fonts, el Camp d'en Prats, el Camp d'en Tixeire, el Camp d'en Xifre, el Camp Gran, els Camps d'Amunt, Canigós, o Canigós de Dalt, Canigós de Baix, la Carrerada, el Castellàs, la Closeta, el Colomer, les Conilleres, el Còrrec de Cantabruc, el Còrrec de Santa Maria, la Creu, Darrere la Torre, Dellà l'Aigua, la Devesa, les Espurques o Espurgues, la Fagineta, les Feixes de la Costa, les Feixes d'en Llori, les Femades, les Femadelles, els Francalous, o el Francalou (de franc alou), Gojac, la Grilla, l'Hort del Priorat, les Malloles, Mantolta, o Camp d'en Mantolta, Marbet, la Melera, Massà, la Mola, els Nesplers, l'Oliveta, els Olius d'en Meler, la Palanca, (el) Palau, el Pedregó, o Pedregum, el Pedreguet, o els Pedreguets, la Peirera, o Pedrera, la Peralada, o el Camp de la Peralada, la Pinosa, la Polleda, el Portal, la Portella, o Portella de la Vall, o Camp de la Portella, el Prat de la Cova, el Prat de la Mata, el Prat d'en Griu, la Regalada, Riba-roja, el Riberal, o la Ribera, les Ribes, o Prat de les Ribes, el Roc Negre, la Rodona, la Ruireda, o Roureda, els Safranassos, o Safranàs, el Sanaire, Sant Esteve, els Terres Forts, la Teuleria, Trasserra, les Trilles, o les Trilles de la Vall, el Trull, Vallorera, la Vernosa, les Vernedes, els Vinyers, les Vinyes d'en Boixedes, les Voles i les Voltes. Entre els noms antics, ara en desús, es poden trobar l'Amarell, les Arenes, Arià, amb el Clot d'Arià i el Puig d'Arià, Brandi, Cabanills, Cambon, Cantallops, Codalet, Conadell, el Còrrec de la Capella, l'Eixida, Escalavets, la Llongaina, o Llonganeda, el Martinet, Nausa, o Nosa, Orteny, el Penedès, la Pomereda, el Prat del Pont, el Prat de na Coloma, els Prats de Sant Joan, el Pujol, la Pujada, la Salvetada, la Terrada, Terrerós, la Vinya del Colomer, la Vinya d'en Costa, Vinyes Clotes i Viver. Alguns topònims indiquen senyals termenals, com la Creu d'en Pallarès, abans dels Pallarès, el Roc de la Vinya d'en Costa, el Roc Gros Negre de la Pinosa, abans Roc d'en Badia, la Termenera del Bosc d'en Forgues, la Termenera del Camí dels Pedreguers,

Els camins del terme[modifica]

La major part de camins del terme d'Espirà de Conflent uneixen aquest poble amb els veïns: Camí dels Masos, d'Estoer, d'Estoer a Vallestàvia, Camí Vell de Finestret, Camí Vell de Marqueixanes, Camí Vell d'Estoer, Camí Vell de Vallestàvia, Camí Vell de Vinçà, Ruta d'Estoer i Ruta de Vinçà, abans Camí dels Baiers. Com a camins interns del terme només cap esmentar el Camí del Solà del Castellàs, o Camí de Ronda, la Carrerada i la Carrerada de Conilleres.

Activitats econòmiques[modifica]

La superfície de conreu no és gaire gran, ja que bona part del terme és muntanyosa i coberta de roures i alzines. Hi ha unes 150 hectàrees conreades, en una trentena d'explotacions, amb unes 50 d'arbres fruiters (presseguers, pomeres, cirerers i albercoquers); també hi ha una setantena d'hectàrees de vinya, unes 15 d'horta, amb enciams, principalment, i una dotzena d'hectàrees de pastures i farratge. Hi ha molt poca ramaderia: tot just mitja dotzena d'ovelles. A poble hi ha una Cava Cooperativa de Vinificació. L'acolliment turístic es limita a un càmping i algunes cases d'allotjament rural.

Història[modifica]

Edat Mitjana[modifica]

A partir d'una sèrie d'actes conservades a l'Arxiu Diocesà d'Urgell, datades entre el 979 i el 1003, el terr]itori d'Espirà de Conflent va anar essent adquirit peça a peça pels vescomtes de Conflent; aleshores es considerava Espirà de Conflent part d'Estoer. El llinatge dels Urtx, sorgit de la família vescomtal conflentina, consta com a senyors d'aquest lloc el segle XII, fins que tornà a domini reial. Alfons I infeudà el territori a Pere de Domanova, mort el 1204, i la seva filla, Cerdana de Rodès, casada amb Guillem de Canet la transmeté a la seva mort a aquesta altra casa senyorial. Al llarg del segle XIII en foren senyors els d'Avinyó, fins que Jaume II de Mallorca infeudava Espirà de Conflent a Pere Cadell, fill de Bernat Cadell de Puigcerdà.

Edat Moderna[modifica]

Al llarg dels la segles XVI i començaments del XVII, la senyoria estigué lligada a aquesta casa cerdana, però poc abans de la Revolució Francesa consta en mans de Pere Francesc Ignasi de Bon, marquès d'Aguilar.

Demografia[modifica]

Demografia antiga[modifica]

La població està expressada en nombre de focs (f) o d'habitants (h)[9]

Evolució demogràfica d'Espirà de Conflent entre 1365 i 1789
1365 1378 1424 1470 1515 1553 1709 1720 1767 1774 1789
11 f 5 f 16 f 13 f 22 f 10 f 61 f 38 f 263 h 61 f 50 f

Demografia contemporània[modifica]

Evolució de la població
1793 1800 1806 1821 1831 1836 1841 1846 1851
294 291 287 293 321 314 336 335 275
1856 1861 1866 1872 1876 1881 1886 1891 1896
303 284 265 250 252 246 241 253 230
1901 1906 1911 1921 1926 1931 1936 1946 1954
230 225 241 233 208 209 201 173 160
1962 1968 1975 1982 1990 1999 2006 2011 2015
155 162 121 124 132 125 175 167 171

Fonts: Ldh/EHESS/Cassini[10] fins al 1999, després INSEE a partir deL 2004[11]

Evolució de la població[modifica]

Població 1962-2008

Administració i política[modifica]

Batlles[modifica]

Alcalde Període
Thomas Clos 1790 - 1791
Louis Costaseca 1791 - 1796
Pierre Pallès 1796 - 1797
Barthélémy Pagès 1797 - 1798
Alexis Sobraquès 1798 - 1799
Barthélémy Pagès 1799 - 1800
Gaudérique Pallès 1800 - 1816
Alexis Sobraquès 1816 - 1818
Martin Pagès 1818 - 1826
Joseph Pallès Cugat 1826 - 1829
Pierre Paillès Selva 1829 - 1830
Gaudérique Paillès 1830 - 1834
Martin Pagès 1834 - 1844
Gaudérique Paillès 1844 - 1848
Jean Marquès 1848 - 1853
Gaudérique Paillès 1854 - 1859
Joseph Paillès 1859 - 1876
Joseph Mir 1876 - 1878
Joseph Paillès Llobet 1878 - 1883
Pierre Paillès 1884 - 1900
Martin Vergès 1900 - 1906
Pierre Paillès 1906 - 1912
Pierre Paillès 1912 - 1944
Michel Cros 1944 - 1953
Sébastien Padrixe 1953 - 1956
Antoine Vigaros 1956 -1971
Roger Paillès 1971 - 1989
Roger-François Paillès 1989 - Moment actual

Legislatura 2014 - 2020[modifica]

Batlle[modifica]

  • Roger Pailles.

Adjunts al batlle[12][modifica]

  • 1r:
  • 2n:
  • 3r: .

Consellers municipals[modifica]

  • Pierre Baillet
  • Catherine Carrère
  • Christiane Forté
  • Christine Hicks
  • Elise Maler
  • Jean-Pierre Parent
  • Jean-François Planas
  • Claude Ricart
  • Alain Sabardeil
  • Pierre Soler.

Read more at http://www.la-mairie.com/espira-de-conflent#tQoWFm6Emxdrj6bm.99.

Adscripció cantonal[modifica]

Mapa del Cantó del Canigó

A les eleccions cantonals del 2015 Espirà de Conflent ha estat inclòs en el cantó número 2, denominat El Canigó, amb capitalitat al poble dels Banys d'Arles, de la comuna dels Banys i Palaldà. Està format per les viles d'Arles, Prats de Molló i la Presta, Sant Llorenç de Cerdans, del Vallespir, i Vinçà, del Conflent, i els pobles del Conflent de Castell de Vernet, Cornellà de Conflent, Espirà de Conflent, Estoer, Fillols, Finestret, Fullà, Glorianes, Jóc, Marqueixanes, Mentet, Pi de Conflent, Rigardà, Rodès, Saorra, Taurinyà, Vallestàvia, Vallmanya i Vernet, els del Rosselló de la Bastida, Bula d'Amunt, Bulaternera, Casafabre, Prunet i Bellpuig, Sant Marçal, Sant Miquel de Llotes, Tellet i Teulís, i els del Vallespir dels Banys i Palaldà, Cortsaví, Costoja, la Menera, Montboló, Montferrer, Reiners, Serrallonga i el Tec forma part del cantó número 2, del Canigó (nova agrupació de comunes fruit de la reestructuració cantonal feta amb motiu de les eleccions cantonals i departamentals del 2015). Són conselleres per aquest cantó Ségolène Neuville i Alexandre Reynal, tots dos del Partit Socialista francès.

Ensenyament i Cultura[modifica]

Espirà de Conflent no té actualment cap centre d'ensenyament. Els centres d'ensenyament maternal i elemental o primari més propers són els públics de Bulaternera, Illa, Marqueixanes, els Masos, Prada, Rodès i Vinçà i el privat de Sant Josep, de Prada. Pel que fa a secundària, els col·legis d'Arles, Estagell, Illa, Prada i Tuïr, i els liceus de Ceret i Prada per al batxillerat.

Llocs d'interès[modifica]

Personatges lligats a la comuna[modifica]

Bibliografia[modifica]

  • Becat, Joan. «59 - Espirà de Conflent». A: Atles toponímic de Catalunya Nord. I. Aiguatèbia - Montner. Perpinyà: Terra Nostra, 2015 (Biblioteca de Catalunya Nord, XVIII). ISBN ISSN 1243-2032. 
  • Coromines, Joan. «Espirà». A: Onomasticon Cataloniae: Els noms de lloc i noms de persona de totes les terres de llengua catalana. Barcelona: Curial Edicions Catalanes i la Caixa, 1995 (Onomasticon Cataloniae, IV D-J). ISBN 84-7256-825-3. 
  • Kotarba, Jérôme; Castellvi, Georges; Mazière, Florent [directors]. Les Pyrénées-Orientales 66. Paris: Académie des Inscriptions et Belles-Lettres. Ministère de l'Education Nationale. Ministère de la Recherche. Ministère de la Culture et de la Communication. Maison des Sciences de l'Homme, 2007 (Carte Archeologique de la Gaule). ISBN 2-87754-200-5. 
  • Pélissier, Jean-Pierre. Paroisses et communes de France : dictionnaire d'histoire administrative et démographique, vol. 66 : Pyrénées-Orientales. Paris: CNRS, 1986. ISBN 2-222-03821-9. 
  • Ponsich, Pere; Lloret, Teresa; Gual, Raimon. «Espirà de Conflent». A: Vallespir, Conflent, Capcir, Baixa Cerdanya, Alta Cerdanya. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana, 1985 (Gran Geografia Comarcal de Catalunya, 15). ISBN 84-85194-60-8. 

Referències[modifica]

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Espirà de Conflent Modifica l'enllaç a Wikidata