Rià i Cirac

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de geografia políticaRià i Cirac
Ria-Sirach
Escut de Rià i Cirac
SW-FSirachRia.jpg
Rià, al fons, i Cirac, a la dreta

Localització
Map commune FR insee code 66161.png
42° 36′ 30″ N, 2° 23′ 59″ E / 42.608333333333°N,2.3997222222222°E / 42.608333333333; 2.3997222222222
EstatFrança
RegióOccitània
DepartamentPirineus Orientals
DistricteDistricte de Prada
Cantó francèsCantó dels Pirineus Catalans
Població
Total 1.314 (2015)
• Densitat 102,5 hab/km²
Gentilici Rianès, rianesa, rianesos, rianeses
Ciracaire, ciracaires
Geografia
Superfície 12,82 km²
Altitud 400 m
Limita amb
Indicatius
Codi postal 66500
Fus horari
Altres dades

Web Lloc web oficial
Modifica dades a Wikidata

Rià i Cirac (IPA: [riˈajsi'ɾak], oficialment en francès Ria-Sirach) és una comuna nord-catalana de la comarca del Conflent.

Actualment, juntament amb els pobles d'Angostrina i Vilanova de les Escaldes, Bolquera, Dorres, Èguet, Eina, Enveig, Er, Estavar, Font-romeu, Odelló i Vià, la Guingueta d'Ix, Llo, Naüja, Oceja, Palau de Cerdanya, Porta, Portè, Sallagosa, Santa Llocaia, Targasona, la Tor de Querol, Ur i Vallcebollera, de l'Alta Cerdanya, els Angles, Font-rabiosa, Formiguera, Matamala, Puigvaledor i Ral, de la comarca del Capcir, i les viles de Montlluís, Prada i Vilafranca de Conflent i els pobles d'Aiguatèbia i Talau, la Cabanassa, Campome, Canavelles, Catllà, Caudiers de Conflent, Censà, Clarà i Villerac, Codalet, Conat, Escaró, Eus, Fontpedrosa, Jújols, la Llaguna, els Masos, Molig, Mosset, Noedes, Nyer, Oleta i Èvol, Orbanyà, Orellà, Planès, Ralleu, Sant Pere dels Forcats, Sautó, Serdinyà, Soanyes i Toès i Entrevalls, de la comarca del Conflent. forma part del cantó número 13, dels Pirineus catalans (nou agrupament de municipis fruit de la reestructuració cantonal feta amb motiu de les eleccions cantonals i departamentals del 2015), amb capitalitat a Prada.

Amb molta probabilitat, hi va néixer el fundador de la nissaga dels comtes reis catalanoaragonesos, atès que el pare de Guifré el Pilós, Sunifred I, hi tenia el seu comtat i el seu castell, que va ser derruït el 1672 per ordre del rei Lluís XIV de França.

La comuna està formada pels pobles de Rià (abans Arrià) i Cirac (abans Sirac), units dins de la mateixa comuna des del 1822. També hi ha el poblet de Llúgols, pertanyent a l'antic terme de Rià.

Etimologia[modifica]

Està tractada als articles de cadascun dels dos pobles.

Geografia[modifica]

Localització i característiques generals del terme[modifica]

Situació de la comuna de Rià i Cirac en el Conflent

El terme comunal de Rià i Cirac, de 128.200 hectàrees d'extensió, és situat a la vall de la Tet, a les dues ribes del riu: la riba esquerra és l'antic terme de Rià i la dreta, llevat de la franja immediata al riu, que pertanyia a Rià, el de Cirac. Està situat[1][2] lleugerament al nord del centre de la comarca, just a ponent de Prada, cap de la comarca.

La franja central de la comuna, on hi ha situats els dos pobles que la formen, és el fons de la vall de la Tet, sobretot a l'entorn d'on el Callan aflueix en la Tet; aquests dos rius es troben a l'extrem oriental del terme, però abans marquen un territori que acaba convergint en la desembocadura, però deixa una àmplia zona enmig on els dos rius discorren paral·lels, on s'estenen els diferents nuclis de la població de Rià. És la zona on es genera la major part de l'activitat social i econòmica de la comuna.

A banda i banda, s'estenen dues zones muntanyoses: la del sud està formada pels darrers contraforts del Massís del Canigó, que arriben a altituds entre els 550 i el 650 metres; la del nord, pels costers que davallen dels contraforts sud-orientals de la Serra de Madres, les carenes que separen Rià dels termes veïns de Conat, Mosset, Campome, Catllà i, a l'extrem oriental, Prada, que en el punt més elevat assoleix els 1.081 metres d'altitud. Rià és a 400 metres d'altitud, Cirac a 450, i la Tet, en el punt més baix de tot el terme, al límit mb Prada, a 335.

Termes municipals limítrofs:

Mosset Campome Catllà
Conat
/
Vilafranca de Conflent
Brosen windrose-fr.svg Prada
/
Codalet
Cornellà de Conflent Fillols Taurinyà

Rià[modifica]

La Lliça[modifica]

La Lliça, principal nucli de Rià
Rià en el Cadastre napoleònic del 1812 (Arxius Departamentals dels Pirineus Orientals, ADPO)

El poble de Rià és a l'esquerra de la Tet i a la dreta del Callan. El seu nucli antic, anomenat la Lliça, és[3] a l'extrem sud-oriental del coster on s'inicia la carena que separa les dues valls d'aquests rius. Al capdamunt del poble hi ha les escasses runes del Castell de Rià, destruït el 1672.

L'església parroquial de Sant Vicenç de Rià no és a la Lliça, sinó uns 200 metres a llevant del poble, en un lloc a l'entorn del qual s'ha anat formant la moderna extensió del poble de Rià. Encara més a l'est hi ha l'actual cementiri de Rià, i, encara més cap a llevant, el barri modern del Mas d'Avall. A l'extrem nord del poble, a prop de la carretera de Conat, hi ha la capella de Sant Sebastià.

El Pont de Rià[modifica]

El Pont de Rià el 1812 en el Cadastre napoleònic del 1812 (ADPO)

El veïnat del Pont de Rià és un grup de cases nascut a la dreta de la Tet, a la franja de la ribera de la Tet que encara formava part de l'antic terme de Rià, a llevant del lloc on hi havia hagut els Alts Forns de Rià. És a prop[4] al nord-oest de Cirac. S'uneix a Rià pel Pont de la Vernada, que travessa la Tet. A l'extrem occidental del nucli hi ha els Antics Forns, ara reconvertits en fàbrica d'electricitat. Al voltant de la carretera general s'hi ha generat el Barri de la Ruta General.

Llúgols[modifica]

Llúgols en el Cadastre napoleònic del 1812 (ADPO)

Llúgols és[5] al nord-oest del terme comunal, al capdamunt del Còrrec de Llúgols, afluent per l'esquerra del Callan. És un poble en part despoblat, tot i que conserva algunes cases habitades, sobretot en etapes estacionals. Té l'església, antigament parroquial, de Sant Cristau, o Cristòfol. S'hi conserven les cases de Can Llinarès i Can Monells, i els antics noms d'altres cases: Can Delcamp, Can Lacroix, Can Maria, Can Pagès i Can Roger. Llúgols tenia un petit veïnat, Llúgols de Dalt, al nord-oest, prop del qual hi havia l'església romànica, ara en ruïnes, de Sant Sadurní d'Eroles. També havia existit el Castell de Llúgols, del qual avui dia només es conserven els vestigis d'una torre.

Cirac[modifica]

El poble de Cirac[modifica]

Cirac en el Cadastre napoleònic del 1812 (ADPO)
Cirac des de Rià

El poble de Cirac és situat[6] a la dreta de la Tet, en un turó on, segons alguns autors, hi havia hagut el Castell de Cirac, en el recinte del qual es troba l'església parroquial de Sant Climent de Cirac. Tanmateix, no sembla haver existit mai aquest castell, sinó que va ser confós amb la fortificació de la mateixa església parroquial.

Elements prehistòrics del Pla de Vall en So[modifica]

En aquest altiplà hi ha la Cova de la Sort, amb vestigis del neolític i de l'Edat dels metalls, i diversos dòlmens, com els tres del Roc de l'Home Mort, el Dolmen 1 de la Font de l'Aram, un al Prat Clos i un altre al Montsec, a part d'almenys tres més ara desapareguts: el Dolmen 2 de la Font de l'Aram, el Dolmen 3 de la Font de l'Aram, o 3 del Roc de l'Home Mort, també anomenat la Caixeta, i el Dolmen 2 del Montsec. També s'hi han trobat moltes roques gravades amb cúpules i signes cruciformes. El fet que fos un lloc propici al pastoreig fa que en els entorns hi hagi diverses barraques de pedra seca, aquí anomenades orri.

Els gravats de les roques, originaris de l'època tardoglaciar, presenten[7] un conjunt extraordinari, que, d'altra banda, són l'únic vestigi conservat d'una possible ocupació humana del territori de llarga durada. Els gravats són presents als roquissars del Cortal Freixe, a la part nord del Pla de Vall en So, de Catllorenç, de Fórnols Alt, a la nord-oriental, prop de Sant Cristòfol de Llúgols, al sud, principalment.

Les masies del terme[modifica]

El terme de Rià i Cirac no té una gran quantitat de construccions aïllades, entre mesos, cortals i altres. Els masos que s'hi poden trobar són el Mas d'Avall, o d'en Lacroix, el Mas dels Pallers, de Cornellà, però que té terres a Cirac, i el Mas Maria; d'altra banda, entre els cortals n'hi ha dos sense nom, un a les Planes, al límit amb Taurinyà, i l'altre a Santa Margarida, al termenal amb Conat, i tres més que avui dia són noms antics: el Cortal d'en Freixes, o d'en Pólit, el d'en Ronda i el d'en Viguer. Hi havia també dos antics forns de calç, el d'en Capó i el d'en Viader, dos molins, el d'Oli d'en Lacroix i el de farina, del mateix amo anterior. També cal tenir en compte l'Alberg de Muntanya, també anomenat Alberg d'Etapa, situat a Llúgols.

Entre les construccions religioses del terme, a part de les esglésies considerades cadascuna en el seu capítol propi, hi ha els oratoris de Sant Antoni, als Quatre Camins, de Sant Sebastià, al capçal nord del Pont d'aquest nom, i el de Sant Vicenç dels Cloells. A prop del Pont de Sant Sebastià hi ha també el Pou de Gel.

Hi ha també alguns ponts destacables: el Pont de les Guilles, el de la Vernada, el de Llúgols i el de Sant Sebastià. Finalment, a la vall del Callan hi ha alguns vestigis del Castell de Salabert.

Hidrologia[modifica]

Cursos d'aigua[modifica]

El riu principal del terme de Rià i Cirac és, sens dubte, la Tet, però hi destaquen també dos altres cursos d'aigua: al nord, a l'antic terme de Rià, el Callan i al sud, a l'antic terme de Cirac, el Merder. La Tet entra en el terme de Rià i Cirac pel costat de ponent, i rep per l'esquerra el Còrrec de Santa Creu, abans d'arribar a Rià, i per la dreta, el Còrrec de la Pòlit, ja al Pont de Rià. Just en deixar enrere els barris nous de Rià, que queden a l'esquerra, rep per la dreta el riu Merder, i, ja al límit oriental del terme, rep per la dreta la Ribereta i per l'esquerra el Callan i el Còrrec dels Colls, que atenyen la Tet en el mateix lloc.

El Merder és un curs d'aigua que ve del sud, on, durant un tram molt llarg, fa de termenal entre Rià i Cirac i Codalet. Aquest riu prové del terme comunal de Fillols, on fa durant un tram de termenal entre Rià i Cirac i Cornellà de Conflent, en el qual rep l'afluència del Còrrec de Corts.

El Callan procedeix de Conat, i en el seu curs per Rià i Cirac, bàsicament de nord-oest a sud-est, rep els còrrecs de Santa Margarida, de Llúgols, de la Llisa i de Salabert. Més al nord-est, hi ha els còrrecs dels Colls, de les Deveses i de la Coscolleda, que s'aboquen en la Tet just al mateix lloc que el Callan. A l'extrem nord del terme de Rià i Cirac, procedent del Pla de Vall en So, hi ha el Còrrec de Bridà, antigament de la Brida, que després de travessar tot el nord d'aquest terme, entra en el de Catllà, on va a afluir en la Castellana. En el darrer tram, però, rep el nom de Còrrec de Vallauria.

A l'extrem nord-oest del terme hi ha alguns còrrecs que neixen en terme de Rià i Cirac, però de seguida tenen continuïtat en els termes veïns: el de la Serrania, que va cap a Catllà, i els de Nabilles i de la Taula, o les Taules, tots dos cap a Conat. Igualment, a l'extrem oriental hi ha el Còrrec de Torremilà, que entra de seguida en el terme de Prada.

Hi ha alguns noms de cursos d'aigua ja antics: el Torrent del Maig, el del Merla, el del Negre i el de Petangana.

Fonts[modifica]

Les fonts més ddestacades d'aquest terme són l'Abeurador de la Plaça, la Bassa, la desapareguda Font Acezat, a la Lliça, la Font d'Avall, a Cirac, la Font de la Barona, la Font de la Farigoleta, la Font de la Maria Anglada, al Pont de Rià, ja desapareguda, la Font de la Plaça de la República, de la Lliça, la Font de l'Aram, al Pla de Vall en So, la desapareguda Font de la Vernosa, a ponent de Rià, la Font del Beç, a Llúgols, la desapareguda Font del Bou, al camí del Pla de Vall en So, la Font del Ca, o d'en Gran, a la Lliça, també desapareguda, la Font del Castanyer, a Sant Cristòfol de Llúgols, la Font del Castanyer, a la Lliça, la Font de l'Eixau, o d'en Grau, o de la Peirera, ran de la carretera general, la Font de l'Horta, desapareguda, al Camí de Canoà, la Font del Llop, nom ara ja en desús, la Font del Noedaire, o d'en Pacull, a la Lliça, també desapareguda, la Font de Llúgols, o de la Roca, la Font del Prat Rodó, al camí de Canoà, la Font dels Cans, al Pi del Rei, la Font dels Ous Coats, la Font del Vern, a Llúgols (nom ja en desús), la Font de Manrolis, la Font d'en Bouer, a Cirac, la Font d'en Màxim, al Pont de les Guilles, la Font d'en Paratana, o de la Zeta, a la carretera general, la desapareguda Font d'en Pau, al Pont de Rià i la igualment desapareguda Font d'en Pou, a Cirac. A la Font d'en Bouer hi ha el Rentador.

Canals d'irrigació[modifica]

El terme de Rià i Cirac conté uns quants canals d'irrigació, tant a la dreta com a l'esquerra de la Tet. A la dreta, a l'antic terme de Cirac, es troben el Rec de Boera, que disposa d'un aqüeducte en el seu traçat, el de la Branca Vella, o de Prada, el Rec de Cirac, o de Fillols, mentre que a l'esquerra, a l'antic terme de Rià, el Rec d'en Caçà, de llarg recorregut, ja que travessa tot el terme de banda a banda, el Rec Comú, el Rec de Balajat, el Rec de Canoà.

Orografia[modifica]

Els espais geogràfics rellevants i topònims que expressen formes de relleu d'aquest terme són: obagues, com el Bac; Clots, com les Clotes, abans la Clota; coves, com la Cova de Cirac i la Cova Lachambre; costes, com la Costa, la Costa de Cirac i la Costa de Mosset; muntanyes, com el Pic del Solempí; plans, com el Pla, o Pla de Rià, el Pla d'Agost (nom antic), el Pla de Cirac, el Pla de Vall en So, les Planes; serres, com el Serrat de Torre, o de Torres, les Serrianes; solanes, com el Solà,

El terme comunal[modifica]

Les partides o indrets específics del terme són les Artigues, Balajat, Boera, en Bullà, en Caçà, o Patangana, el Callan, el Castell, el Cim de la Costa de Mosset, la Clau, els Colls, abans el Coll, el Corral, la Creu d'en Barina, les Deveses, els Embronis, l'Ermitatge de Llúgols, els Espamals, les Ferreres, les Llonces, el Lloser, Llúgols de Baix, Llúgols de Dalt, el Mas d'Avall, o Lacroix, el Mas Maria, Montsec, Muntanya de Forniols, la Parreguera d'en Maria, el Pi del Rei, les Piles, el Pont de la Verneda, el Pont del Callan, el Pont d'en Gomer, la Prada, els Prats d'en Martí, la Ribereta, o la Lliterà, les Ribes del Callan, Roc de la Maria, Roc de l'Home Mort, Salabert, Santa Creu, Santa Margarida, el Solempí, els Terrers Blaus i el Tornall. Alguns són noms antics, ja en desús, com els Ametllers, el Bugallar, Garrolla, a Nivell, la Vaquerissa i la Vernosa. Alguns topònims indiquen senyals termenals, com la Parreguera d'en Maria, el Piló, el Roc (quatre, amb aquest nom), Roca Foradada, Roc de Forniols (dos), Roc de la Creu, abans de les Creus, Piló d'en Maria, o Roc de les Creus, abans Roc de la Maria, Roc de l'Home Mort, Roc del Solempí, Roc del Trial i Roc d'en Martí (dos).

Transports i comunicacions[modifica]

Rià i Cirac estan molt ben comunicats, atès que el terme es troba al fons de la vall de la Tet, per on circulen les carreteres principals de la comarca, a més de la via del ferrocarril.

Carreteres[modifica]

En primer lloc, la carretera N - 116 (Perpinyà - la Guingueta d'Ix), la carretera que fa d'enllaç bàsic del Conflent, que, venint de Perpinyà, té forma d'autovia fins a prop de Bulaternera. Aquesta carretera, que passa ran de la riba dreta de la Tet, permet arribar a Perpinyà en 48,7 quilòmetres, a 3,6 de Prada, a 14,2 de Vinçà, d'una banda (cap a llevant), citant només algunes de les poblacions, i a 55,2 de la Guingueta d'Ix, a 34,1 de Montlluís i a 5,3 de Vilafranca de Conflent, de l'altra (cap a ponent).

També hi ha la carretera D - 26 (N - 116, a Rià i Cirac - Noedes), que uneix Rià i Cirac amb Conat en 4,4 quilòmetres i amb Noedes en 13. És una carretera que ressegueix la vall del Callan, i no enllaça amb cap altre poble que els esmentats.

Ferrocarril[modifica]

Rià i Cirac té estació de tren de la línia Perpinyà - Vilafranca de Conflent, on enllaça amb l'anomenat tren groc, de Vilafranca de Conflent a la Tor de Querol. És la línia 12 TER Llenguadoc Rosselló.

Transport públic col·lectiu[modifica]

Rià i Cirac disposen de tres línies de Le bus à 1 €, la 240, la 241 i la 260. La primera i la segona, combinades, uneixen Rià i Cirac cap a ponent amb Vernet (12 minuts), Cornellà de Conflent (7), Vilafranca de Conflent (4), Prada (3) i Perpinyà (1 hora i 10 minuts) (directe entre les dues darreres poblacions) amb deu serveis diaris, dels quals dos tenen l'origen a Castell de Vernet i sis s'originen a les Termes de Vernet. A més quatre d'aquests serveis tenen el final o l'origen a Prada, on enllacen amb altres línies cap a Perpinyà. Circulen de dilluns a dissabte; diumenge i dies festius, sense servei.

La línia 260 uneix Perpinyà amb la Cerdanya passant per Prada, fins on es directa des de la capital del Rosselló, Rià, Vilafranca de Conflent, Serdinyà, Oleta, Toès, Fontpedrosa, Fetges, Montlluís, Bolquera, Font-romeu, Èguet, Targassona, Angostrina, Vilanova de les Escaldes, Ur, Enveig, la Tor de Querol, la Cabanassa, Sallagosa, Er, Naüja, Oceja, la Guingueta d'Ix, Ur (fent un bucle a l'Alta Cerdanya), Enveig, la Tor de Querol, Porta i Portè. Aquesta línia circula de dilluns a dissabte amb quatre serveis diaris en direcció a la Cerdanya i cinc en direcció a Perpinyà, més un servei diari extra divendres i dissabte i tres serveis en cada direcció el diumenge. Rià és a 5 minuts de Prada, segons la parada, i a quasi una hora de Perpinyà, també depenent de la parada; en l'altra direcció, és a 5 minuts de Vilafranca de Conflent i a quasi una hora de Montlluís.

Els camins del terme[modifica]

El terme de Rià i Cirac és solcat per nombrosos camins. Entre els que comuniquen indrets del mateix terme es troben el Camí de la Muntanya des de Llúgols, el de la Muntanya des de Prada, el dels Colls, el d'en Bullà, el d'en Caçà, o del Pont del Gomer, el Camí Vell dels Meners, la Pista del Pla de Vall en So, la Tira de la Muntanya, la Tira de Rià, o de Rià a la Muntanya i la Travessa de Cirac. Entre els que es comuniquen amb els pobles i termes veïns hi ha el Camí de Campome, abans de Mosset, el de Campome a Prada, el de Catllà, o de Prada, el de Codalet, el de Conat, el de Conat a Vilafranca, el Camí de Ferro (la vida del ferrocarril), el de Fillols, el de Conat a Llúgols, el de Taurinyà, dit Camí Vell de Fillols a Codalet, el Camí Vell de Codalet, la Ruta de Conat, la de Prada, la de Vilafranca i la Tira de Catllà, o Camí d'Orbanyà a Catllà.

Activitats econòmiques[modifica]

L'activitat agrícola de Rià i Cirac a penes arriba a un centenar d'hectàrees, repartides en menys de cinquanta explotacions. La major part es dedica a arbres fruiters, principalment presseguers, però també albercoquers, pomeres, cirerers i pereres. Hi ha també poc més d'una desena d'hectàrees dedicades a la vinya, i a penes mitja dotzena d'hectàrees dedicades a horta. Bona part del terme es reparteix entre boscs i pastures, i el nombre de bestiar és força important, destacant sobretot l'oví, amb un nombre considerable, també, de boví i de cabrum.

Tingueren un paper important en l'economia de Rià i Cirac els Alts Forns, ja descrits anteriorment, però d'ençà la crisi dels anys vint del segle XX, l'activitat ha quedat reduïda a l'obtenció d'electricitat del que foren alts forns.

Història[modifica]

Prehistòria[modifica]

En el terme de Rià i Cirac han estat troabts diversos jaciments, principalment del Neolític, com la Cova de la Sort, o de Cirac, la Cova de Santa Maria i la Creu d'en Barina, amb nombrosa ceràmica[8] d'aquella època.

Història Medieval i Moderna[modifica]

Està tractada a cadascun dels dos articles corresponents a Rià i Cirac.

Història contemporània[modifica]

La comuna de Rià fou creada el 1822 per la unió de les comunes de Rià i de Cirac, sota el nom de la primera. L'any 1973, aquella comuna de Rià es va fusionar amb la d’Orbanyà, per tal de formar la comuna de Rià, Cirac i Orbanyà. Aquesta fusió es va revertir l'any 1983, moment en què la de Rià prengué el nom actual de Rià i Cirac.

Demografia[modifica]

Fins a l'any 1826, els habitants d'aquest terme estan desglossats a cadascun dels dos antics termes. Vegeu, doncs, Rià i Cirac.

Evolució de la població
1831 1836 1841 1846 1851 1856 1861 1866 1872
977 1.004 1.016 1.002 1.000 959 849 977 881
1876 1881 1886 1891 1896 1901 1906 1911 1921
1.038 1.045 1.115 1.095 932 960 913 971 928
1926 1931 1936 1946 1954 1962 1968 1975 1982
864 872 776 782 831 1.017 1.057 1.056 1.068
1990 1999 2006 2007 2012 2015
1.017 1.126 1.169 1.175 1.257 1.314

Fonts: Ldh/EHESS/Cassini[9] fins al 1999, després INSEE a partir deL 2004[10]

Administració i política[modifica]

Casa de la Vila de Rià i Cirac

Batlles[modifica]

Alcalde Període
Laurent Pradel 1823 - 1826
Joseph Marty 1826 - 1830
Sébastien Pagès 1830 - 1838
François Romeu 1838 - 1848
Martin Delcamp 1848 - 1851
Michel Basset 1851 - 1852
François Romeu 1852 - 1863
Auguste Kopp 1863 - 1871
Jacques Anglès 1871 - 1874
André Fajole 1874 - 1876
Pierre Atgé 1876 - 1876
Auguste Kopp 1876 - 1878
Joseph Anglès 1878 - 1888
Emilien Pelet 1888 - 1908
Gaudérique Bernard 1908 - 1912
Hyacinthe Hulot 1912 - 1919
Joseph Marc 1919 - 1941
Joseph Grand 1944 - 1983
Albert Salgues 1983 - 1989
Paul Camps 1989 - Març del 2001
Jean Maury Març del 2001 - Moment actual

Legislatura 2014 - 2020[modifica]

Batlle[modifica]

  • Jean Maury.

Adjunt al batlle[11][modifica]

  • 1a: Corinne Rondes, Delegada d'urbanisme i de Patrimoni culturel
  • 2n: Claude Marc, Delegat de Comunicació i de Quadre de vida
  • 3r: Jean Pagès, Delegat de Finances i de Joventut.

Consellers municipals[modifica]

  • Josette Serradeil
  • Gaston Acezat, Delegat de Vida associativa
  • Simone Messean
  • Thierry Taurinyà
  • Jean-Pierre March
  • Béatrice Faliu - Lhoste
  • Nicole Amiel - Jocaveil
  • Rémy Sarrat
  • Nicolas Camps
  • Christelle Lapasset, Delegada d'Intercomunalitat.

Adscripció cantonal[modifica]

Mapa del Cantó dels Pirineus Catalans

A les eleccions cantonals del 2015 Rià i Cirac ha estat inclosa en el cantó número 13, dels Pirineus Catalans, que inclou els pobles d'Angostrina i Vilanova de les Escaldes, Bolquera, Dorres, Èguet, Eina, Enveig, Er, Estavar, Font-romeu, Odelló i Vià, la Guingueta d'Ix, Llo, Naüja, Oceja, Palau de Cerdanya, Porta, Portè, Sallagosa, Santa Llocaia, Targasona, la Tor de Querol, Ur i Vallcebollera, de la comarca de l'Alta Cerdanya, els Angles, Font-rabiosa, Formiguera, Matamala, Puigbalador i Ral, de la del Capcir, i les viles de Montlluís, Prada i Vilafranca de Conflent i els pobles d'Aiguatèbia i Talau, la Cabanassa, Campome, Canavelles, Catllà, Caudiers de Conflent, Censà, Clarà i Villerac, Codalet, Conat, Escaró, Eus, Fontpedrosa, Jújols, la Llaguna, Els Masos, Molig, Mosset, Noedes, Nyer, Oleta i Èvol, Orbanyà, Orellà, Planès, Ralleu, Rià i Cirac, Sant Pere dels Forcats, Sautó, Serdinyà, Soanyes i Toès i Entrevalls, de la del Conflent, amb capitalitat a Prada. Són conselleres per aquest cantó Jean Castex i Hélène Josende, de la Unió de la Dreta.

Ensenyament i Cultura[modifica]

En el terme de Rià i Cirac hi ha una sola escola pública, que compta amb les seccions habituals de maternal i primària, situades en el mateix recinte escolar, al sud del poble de Rià, al començament de la carretera de Conat, prop d'on hi ha els edificis comunals. Per a continuar els seus estudis, els adolescents i joves de Rià i de Cirac poden assistir a classe als col·legis de Prada, Arles o Illa, i per al batxillerat, al liceu de Prada.

Rià i Cirac disposen d'una mediateca, anomenada Georges Chambon, situada a l'antiga rectoria de l'església parroquial de Sant Vicenç. També hi ha un espai municipal d'oci per als joves.

Fins a setze associacions de tota mena, des d'una coral a entitats esportives, omplen de vida cultural la comuna de Rià i Cirac.

Llocs i monuments[modifica]

Personatges lligats a la comuna[modifica]

Bibliografia[modifica]

  • Armengol, Montse «El fundador de la nissaga catalana». Sàpiens [Barcelona], núm. 121, octubre 2012, p.42-44. ISSN: 1695-2014.
  • Becat, Joan. «132 - Rià i Cirac». A: Atles toponímic de Catalunya Nord. II. Montoriol - el Voló. Perpinyà: Terra Nostra, 2015 (Biblioteca de Catalunya Nord, XVIII). ISBN ISSN 1243-2032. 
  • Iund, Richard. «Les vases à anse à poucier dans les Pyrénées de l'Est». A: Roches ornées, roches dressées: Aux sources des arts et des mythes. Les hommes et leur terre en Prénées de l'est. Actes du colloque en hommage à Jean Abélanet. Perpinyà: Presses Universitaires de Perpignan et Association Archéologique des Pyrénées-Orientales, 2005 (Collection Éstudes). ISBN 978-2-914518-61-1. 
  • Kotarba, Jérôme; Castellvi, Georges; Mazière, Florent [directors]. Les Pyrénées-Orientales 66. Paris: Académie des Inscriptions et Belles-Lettres. Ministère de l'Education Nationale. Ministère de la Recherche. Ministère de la Culture et de la Communication. Maison des Sciences de l'Homme, 2007 (Carte Archeologique de la Gaule). ISBN 2-87754-200-5. 
  • Martzluff, Michel; Jouy-Avantin, Françoise; Fabre, Bernard; Blaize, Yves. «Nouvelles gravures rupestres au Pla de Vall en So (Conflent-P. O.)». A: Roches ornées, roches dressées: Aux sources des arts et des mythes. Les hommes et leur terre en Prénées de l'est. Actes du colloque en hommage à Jean Abélanet. Perpinyà: Presses Universitaires de Perpignan et Association Archéologique des Pyrénées-Orientales, 2005 (Collection Éstudes). ISBN 978-2-914518-61-1. 
  • Pélissier, Jean-Pierre. Paroisses et communes de France : dictionnaire d'histoire administrative et démographique, vol. 66 : Pyrénées-Orientales. Paris: CNRS, 1986. ISBN 2-222-03821-9. 
  • Ponsich, Pere; Lloret, Teresa; Gual, Raimon. «Rià i Cirac». A: Vallespir, Conflent, Capcir, Baixa Cerdanya, Alta Cerdanya. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana, 1985 (Gran Geografia Comarcal de Catalunya, 15). ISBN 84-85194-60-8. 

Referències[modifica]

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Rià i Cirac Modifica l'enllaç a Wikidata