Cirac
| ||||
| Localització | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Estat | França | |||
| Entitat territorial administrativa | França Europea | |||
| Regió | Occitània | |||
| Departament | Pirineus Orientals | |||
| Comarca | Conflent | |||
| Municipi | Rià i Cirac  | |||
| Geografia | ||||
| Altitud | 451,7 m | |||
| Dades històriques | ||||
| Dissolució | 2 març 1822 | |||
| Identificador descriptiu | ||||
| Fus horari | ||||
Cirac ([si'ɾak] és un poble de la comuna de Rià i Cirac, a la comarca nord-catalana del Conflent. Entre 1790 i 1823 gaudí d'independència municipal, fins que fou agregat a Rià, que fins aquell moment tenia també comuna pròpia. D'altra banda, entre 1973 i 1983 fou integrat en la nova comuna de Rià, Cirac i Orbanyà. En desfer-se aquesta darrera agrupació, la comuna passà a anomenar-se Rià i Cirac, incorporant així al nom de la comuna el del segon poble del terme.
És a la dreta de la Tet, i ocupa una mica menys de la meitat sud del terme actual de Rià i Cirac.
Etimologia[modifica]
Joan Coromines explica[1] que el nom d'aquest poble deriva del nom propi llatí Cerius, a través de la forma derivada adjectival cerisiācu, que va donar ja la primera forma documentada del nom del poble, Cirasago (937).
Geografia[modifica]
L'antic terme comunal de Cirac és[2][3] al centre de la comarca del Conflent. Ocupava tota la part de l'actual terme de Rià i Cirac situat a la dreta de la Tet.
El terme de Cirac s'articula a l'entorn de la riba esquerra del riu Merder, paral·lel pel costat de ponent del Lliterà i de llevant del Cadí, que fa de termenal amb Codalet, al voltant de la petita vall del Còrrec de Polit, que travessa el terme quasi pel bell mig. Tot i això, l'extrem nord de l'antic terme és la zona plana, apta per a l'agricultura i, per tant, solcada de canals d'irrigació, de la riba dreta de la Tet, llevat de la franja immediata al riu, més ampla al sud-oest, que pertanyia a Rià.
| Rià | ||
| Cornellà de Conflent | 
|
Codalet |
| Fillols | Taurinyà |
Cirac[modifica]
El poble de Cirac és situat[4] enlairat a la dreta de la Tet, en un turó on, segons alguns autors, hi havia hagut el Castell de Cirac, en el recinte del qual es troba l'església parroquial de Sant Climent de Cirac. Tanmateix, és probable que aquest castell no sigui cap altra cosa que la mateixa església parroquial, fortificada i d'aspecte massís.
Història[modifica]
Edats Mitjana i Moderna[modifica]
Cirac és esmentat des del 953, any en què fou donat al monestir de Sant Miquel de Cuixà pel comte Sunifred II de Cerdanya, i el lloc de Cirac depengué d'aquesta abadia fins a la fi de l'Antic Règim.
Edat Contemporània[modifica]
Els fets més rellevants de la història contemporània de Cirac giren sobretot a l'entorn de dos temes: la història de la comuna, ja esmentada anteriorment, i els Alts Forns de Rià, creats a començaments del segle XX i tancats a penes trenta anys després, a ran de la crisi mundial del 1929 - 1932.
Demografia[modifica]
Demografia antiga[modifica]
La població està expressada en nombre de focs (f) o d'habitants (h)
| Evolució demogràfica de Cirac entre 1358 i 1790 | ||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 1358 | 1365 | 1378 | 1470 | 1515 | 1553 | 1720 | 1767 | 1774 | 1789 | |||||||
| 14 f | 14 f | 8 f | 7 f | 11 f | 9 f | 15 f | 193 h | 53 f | 46 f | |||||||
Font: Pélissier, 1986.
Demografia contemporània[modifica]
| |||||||||||||||||||||||
Fonts: Ldh/EHESS/Cassini[5] fins al 1999, després INSEE a partir deL 2004[6]
Nota: A partir del 1826, els habitants de Cirac apareixen en els censos conjuntament amb els de Rià, dins de Rià i Cirac.
Administració i política[modifica]
Batlles[7][modifica]
| Període | Nom | Opció política | Comentaris |
|---|---|---|---|
| 1790 - 1791 | Jean Bargès | ||
| 1791 - 1792 | Christophe Taurinyà | ||
| 1792 - 1793 | Jean Ronde | ||
| 1793 - 1795 | Michel Pagès | ||
| 1795 - 1797 | Pierre Roger | ||
| 1797 - 1803 | Isidore Taurinyà | ||
| 1804 - 1807 | Joseph Martí | ||
| 1807 - 1813 | Bernard Foissyn | ||
| 1813 - 1815 | Pierre Roger | ||
| 1813 - 1821 | Christophe Delcamp | ||
| 1821 - 1823 | Laurent Pradel |
A partir del 1823, el batlle és comú amb Rià. Consten a l'article de Rià i Cirac.
Referències[modifica]
- ↑ Coromines, 1995.
- ↑ El terme de Cirac en els ortofotomapes de l'IGN
- ↑ Cirac a les Cartes de Cassini ofertes per l'IGN
- ↑ Cirac en els ortofotomapes de l'IGN
- ↑ Dels pobles de Cassini a les comunes d'avui http%3A%2F%2Fcassini.ehess.fr%2Fcassini%2Ffr%2Fhtml%2Ffiche.php%3Fselect_resultat%3D35075, a la pàgina web de l'École des hautes études en sciences sociales.
- ↑ Fitxes de l'INSEE - Poblacions legals de la comuna per als anys 2006 http%3A%2F%2Fwww.insee.fr%2Ffr%2Fppp%2Fbases-de-donnees%2Frecensement%2Fpopulations-legales%2Fcommune.asp%3Fdepcom%3D66189%26annee%3D2006 Fitxer, 2011 Fitxer i 2012 Fitxer.
- ↑ Maires, en francès.
- ↑ Préfecture des Pyrénées-Orientales, Llista dels batlles electes el 2008[Enllaç no actiu], consultada el 22 de juliol del 2010
Bibliografia[modifica]
- Becat, Joan. «132 - Rià i Cirac». A: Atles toponímic de Catalunya Nord. II. Montoriol-El Voló. Perpinyà: Terra Nostra, 2015 (Biblioteca de Catalunya Nord, XVIII). ISBN ISSN 1243-2032.
- Coromines, Joan. «Cirac». A: Onomasticon Cataloniae: Els noms de lloc i noms de persona de totes les terres de llengua catalana. Barcelona: Curial Edicions Catalanes i la Caixa, 1995 (Onomasticon Cataloniae, III Bi-C). ISBN 84-7256-902-0.
- Kotarba, Jérôme; Castellvi, Georges; Mazière, Florent [directors]. Les Pyrénées-Orientales 66. París: Académie des Inscriptions et Belles-Lettres. Ministère de l'Education Nationale. Ministère de la Recherche. Ministère de la Culture et de la Communication. Maison des Sciences de l'Homme, 2007 (Carte Archeologique de la Gaule). ISBN 2-87754-200-5.
- Pélissier, Jean-Pierre. Paroisses et communes de France: dictionnaire d'histoire administrative et démographique, vol. 66: Pyrénées-Orientales. París: CNRS, 1986. ISBN 2-222-03821-9.
- Ponsich, Pere; Lloret, Teresa; Gual, Raimon. «Rià». A: Vallespir, Conflent, Capcir, Baixa Cerdanya, Alta Cerdanya. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana, 1985 (Gran Geografia Comarcal de Catalunya, 15). ISBN 84-85194-60-8.