Tet

Per a altres significats, vegeu «Tet (desambiguació)».
Infotaula de geografia físicaTet
Imatge
TipusRiu Modifica el valor a Wikidata
Inici
Cota inicial2.061,8 m Modifica el valor a Wikidata
Entitat territorial administrativaPirineus Orientals (França) Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióCarlit Modifica el valor a Wikidata
Final
Entitat territorial administrativaRosselló (Catalunya del Nord) Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióCanet de Rosselló Modifica el valor a Wikidata
Desembocaduramar Mediterrània Modifica el valor a Wikidata
Têt (fleuve).png Modifica el valor a Wikidata
42° 34′ 19″ N, 1° 56′ 40″ E / 42.57189°N,1.94442°E / 42.57189; 1.94442
42° 42′ 48″ N, 3° 02′ 23″ E / 42.7133°N,3.0397°E / 42.7133; 3.0397
Afluent
Conca hidràulicaconca del riu Tet Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
Mida115,8 (longitud) km
TravessaComarques d'Alta Cerdanya, Capcir, Conflent i Rosselló
Superfície de conca hidrogràfica1.369 km² Modifica el valor a Wikidata
Mesures i indicadors
Cabal11 m³/s Modifica el valor a Wikidata

La Tet és un riu de la Catalunya del Nord que neix prop del Carlit i, tot seguint una direcció oest-est, amb moltes giragonses i inflexions, travessa l'Alta Cerdanya, el Conflent i la plana del Rosselló per acabar desembocant a la Mediterrània prop de Perpinyà, després de 120 km.

El 1940, un fort aiguat va fer que la Tet provoqués importants destruccions.

Etimologia[modifica]

Aviè, Estrabó i Claudi Ptolemeu l'anomenen Ruscino, que és el nom que rebia la vila de Perpinyà a l'antiguitat clàssica. Per la seva banda, Pomponi Mela l'anomena Tetis, sens dubte el precedent del topònim actual.[nota 1][1] El riu no torna a aparèixer documentat fins al segle ix, en diversos documents i amb les formes Tedo, Tede i Tete[1].[2]

Recorregut[modifica]

La vall de la Tet a l'alçada de Sautó i Planès

El riu es forma a 2.059 m alt per la unió de dos torrents de muntanya, el Rec de la Grava, que prové del nord-oest, i el Rec de la Llosa, que ho fa del nord-est. El seu naixement és en terme d'Angostrina i Vilanova de les Escaldes, al nord-oest del Carlit.

El seu curs es veu modificat per l'existència d'embassaments artificials com ara l'estany de la Bollosa, construït per a generar energia hidroelèctrica, i el pantà de Vinçà.

Travessa una bon quantitat de comunes: Angostrina i Vilanova de les Escaldes, on té la capçalera, els Angles, Bolquera, la Llaguna, la Cabanassa, Montlluís, Sautó, Sant Pere dels Forcats, Planès, Fontpedrosa, Toès i Entrevalls, Canavelles, Nyer, Soanyes, Oleta i Èvol, Serdinyà, Fullà, Vilafranca de Conflent, Cornellà de Conflent, Rià i Cirac, Codalet, Prada, Catllà, Eus, Marqueixanes, Arboçols, Vinçà, Rodès, Bulaternera, Illa, Nefiac, Millars, Cornellà de la Ribera, Sant Feliu d'Amunt, Sant Feliu d'Avall, Pesillà de la Ribera, el Soler, Vilanova de la Ribera, Baó, Sant Esteve del Monestir, Perpinyà, Bonpàs, Vilallonga de la Salanca, Canet de Rosselló i Santa Maria la Mar.

Principals afluents[modifica]

Localitats principals situades al llarg del seu curs[modifica]

Notes[modifica]

  1. La major part de manuscrits de l'obra de Mela donen la forma Telis, però generalment hom accepta que es tracta d'un error de lectura dels copistes i que la forma que escrigué Mela fou Tetis. És possible que Plini el Vell també hi faci referència, atès que cita un sol riu a la zona i una part dels manuscrits diuen Tetum i l'altra, Tecum (el Tec)

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 Negre i Pastell, 1946.
  2. Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «Tet». A: Diccionari català-valencià-balear. Palma: Moll, 1930-1962. ISBN 8427300255. 

Bibliografia[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Tet