Santa Maria la Mar

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Santa Maria la Mar
Sainte-Marie
Localització

Localització del Rosselló respecte dels Pirineus Orientals Localització de Santa Maria la Mar respecte del Rosselló


Municipi de la comarca del Rosselló
Vista general del poble
Vista general del poble
Estat
• Regió
• Departament
• Districte
• Cantó
França
Llenguadoc-Rosselló
Pirineus Orientals
Perpinyà
Canet de Rosselló
Gentilici Santmariaire, santmariaira
Superfície 10,29 km²
Altitud 8 msnm
(màx.:10 mín.:0)
Població (2009[1])
  • Densitat
4.641 hab.
451,02 hab/km²
Coordenades 42° 43′ 41″ N, 03° 01′ 04″ E / 42.72806°N,3.01778°E / 42.72806; 3.01778Coord.: 42° 43′ 41″ N, 03° 01′ 04″ E / 42.72806°N,3.01778°E / 42.72806; 3.01778
Dirigents:
• Batlle:

Pierre Roig (UMP)
Codi postal 66470
Codi INSEE 66182
Web

Santa Maria la Mar (['santəmə'ɾiələ'mar], o, simplement, ['santəmə'ɾiə], antigament Santa Maria de Pabirans o Santa Maria de la Mar,[2] en francès Sainte-Marie o Sainte-Marie-la-Mer) és el poble cap del municipi del mateix nom, de 4.725 habitants, de la comarca del Rosselló.Se situa a la vall de la Tet, a l'est de Perpinyà, just al nord de Canet de Rosselló, a la part nord-oriental de la comarca, a ran de la Mar Mediterrània i al nord del riu Tet.

És a la subcomarca de la Salanca, antigament zona d'aiguamolls, d'on ve el nom de Salanca, a la plana existent al nord del riu esmentat. Actualment, juntament amb Bonpàs, Vilallonga de la Salanca i els districtes del nord-est de Perpinyà forma part del cantó número 7, de Perpinyà 2 (nova agrupació de municipis fruit de la reestructuració cantonal feta amb motiu de les eleccions cantonals i departamentals del 2015).

La dita sobre els santmariaires és Santa Maria l'Eixau, i existeix un proverbi que diu Canet i Santa Maria se van pas fer en un dia.

Etimologia[modifica | modifica el codi]

El nom d'aquest poble i municipi és totalment descriptiu: la parròquia dedicada a Santa Maria que es troba a ran de mar. És, així doncs, un topònim ja romànic, sense influència de llengües anteriors al català mateix. El nom antic, Pabirans, procedia del nom d'un predi romà (Pabiranos).

Geografia[modifica | modifica el codi]

Localització i característiques generals del terme[modifica | modifica el codi]

Mapa de la comuna de Santa Maria la Mar

Santa Maria la Mar es troba a 8 metres d'altitud i a 1 quilòmetre de la costa mediterrània, a l'est de Perpinyà. L'extrem sud del seu terme, de 102.900 hectàrees d'extensió, està[3][4] marcat per la darrera part, desembocadura inclosa, del Tet, que neix a la Cerdanya, llevat d'un tros arran de costa on el terme de Canet travessa el riu (de fet, el travessa perquè el curs del riu va ser desviat cap al sud; el límit entre els dos municipis segueix el traçat vell de la Tet), mentre que el límit nord està definit per l'Agulla de l'Oca, que separa aquest terme del de Torrelles. El límit de ponent, amb Vilallonga de la Salanca, que és pràcticament recte, no té un límit natural, sinó que el marquen les propietats agràries.

La mare del riu Tet ha anat sofrint variacions, d'ençà que se'n tenen testimoniatges. Els corrents d'aigua de l'Eixau Vell i de l'Eixau Nou són antics corrents de lavTet, com és habitual en zones finals de rius de tan poc desnivell i aiguats estacionals abundants. Tota la Salanca, de fet, és formada per antigues maresmes causades per les fortes avingudes d'aigua sobretot de la primavera.

Termes municipals limítrofs:

Torrelles de la Salanca
Vilallonga de la Salanca Brosen windrose-fr.svg La mar Mediterrània
Canet de Rosselló

El poble[modifica | modifica el codi]

La plaça del poble

El nucli primigeni del poble s'originà en forma de cellera[5] a partir del Castell de Santa Maria, de l'església parroquial de Santa Maria la Mar i de la Torre, campanar civil del poble construït damunt d'una torre de la muralla medieval del poble. A ponent del nucli vell hi havia el desaparegut Oratori de Santa Anna, la Bascula, també desapareguda, i diversos ponts damunt dels Eixaus: el Pont de la Bonjorn i el Pont de Santa Anna. El Cementiri Nou també s'obrí en el sector ponentí del nucli urbà.

Santa Maria la Mar, com els altres pobles de ran de mar del Rosselló, ha sofert un creixement[6] basat en l'explotació turística. En el poble vell original s'originà en primer lloc el barri de Darrere la muralla, i seguidament s'urbanitzaren els antics camps veïns del nucli de població. Més tard es desenvolupà el veïnat de Santa Maria Platja, i s'anaren omplint les terres entre els dos nuclis formant nous barris de nova factura, sobretot turística, com els dos Vilatge de Vacances, props entre ells, però un a cada nucli dels dos esmentats.

En el poble hi havia dos rentadors populars de roba, un dels quals desaparegut: el Rentador d'en Parró. El que encara es conserva és el Rentador de l'Eixau Nou, o de la Creu.

Santa Maria Platja o la Platja de Santa Maria[modifica | modifica el codi]

El port de Santa Maria Platja

El desenvolupament del turisme ha fet que a Santa Maria la Mar es creés un segon nucli de població[7] a ran de mar, de la mateixa manera que al Barcarès, Canet i a Sant Cebrià, en una zona de platja, amb un petit nucli originàriament de pescadors i antigues maresmes. La Vigia, desapareguda, n'ès el límit nord, i la Redubta, antiga fita de granit, també desapareguda, és a la zona de l'extrem sud. De tota manera, el de Santa Maria la Mar no ha arribat al desenvolupament i massificació dels de Canet o Sant Cebrià.

Un segon nucli costaner de Santa Maria la Mar és l'antic lloc de cabanes i barraques de pescadors i modestes cases de vacances del Bordígol. Vers el 1980 l'estat francès va destruir aquest hàbitat, en una acció que desfermà molta polèmica, i tot seguit s'hi dugué a terme una forta acció immobiliària, que canvià del tot l'indret.

Sant Andreu de Bigaranes[modifica | modifica el codi]

Lloc on hi hagué la parròquia de Sant Andreu de Bigaranes

Sant Andreu de Bigaranes era l'església d'una antiga parròquia desapareguda, que avui dia dóna nom a una partida agrícola. Era al nord-oest[8] del poble de Santa Maria la Mar.

Els masos del terme de Santa Maria la Mar[modifica | modifica el codi]

Pocs masos es conserven en el terme de Santa Maria la Mar: el Mas de Lacroix, o d'en Muixart, abans de la Selva, i el Mas de l'Oliu.

El territori comunal[modifica | modifica el codi]

Les partides cadastrals conservades a Santa Maria la Mar són, en bastants casos, extretes dels noms dels masos, camins, passos de riu, etcètera. En aquests casos s'entén el tros de territori a l'entorn del topònim concret de què es tracta. Les principals partides d'aquest poble són l'Agulla de l'Oca, els Aibrals, la Baixa Fossa, la Basseta, o Gorg d'en Marcel·lí, o Camí del Bordígol, el Bordígol, el Bosc Comunal, la Cabana, el Camí de Canet, el de Clairà, el de la Ribera, les Carbonelles, el Carrer -o Carrera, o Carreret- de Mallorca, Darrere la Muralla, els Gravatells, abans els Gravalets, les Illes, la Mar, o la Platja Vella, les Marendes, abans el Marenda, les Marendes de les Illes, Mas d'en Muixart, el Mas Nerel, abans el Mas de Riu, el Pas de la Calç, el Pas de les Carretes (encara que el pas ja no existeix), el Pas del Fang, el Pas de Sant Galdric, les Podadores, la Platja, o la Platja Nova, el Pont dels Lladres, o d'en Civil, el Port, el Riberal, les Rotes, Santa Anna, Sant Andreu, o Sant Andreu de Bigaranes, Sant Miquel de Forques i les Velles. Alguns noms han entrat ja en desús, i només es conserven en la memòria dels més vells de Santa Maria, com ara els Calvaris, també anomenats Bosc de l'Hospital, les Canyes, les Cardones, les Comes, la Figuera, l'Illa de la Pedra Blanca, l'Oceny, la Penyora, el Portal, Puig Colobrat, Puig Ventós, les Rieres, les Rotes de la Boneta, el Solsorer, el Torrell i la Travessa.

Alguns topònims designen camps de conreu, prats o similars: el Camp de la Bola, o, simplement, la Bola, el Camp, o els Camps, de les Figueres, els Camps dels Prats, les Closes, la Colomina d'en Baus, les Colomines i els Horts de Marenda; alguns d'aquests noms ja es consideren antics, perquè han entrat en desús: el Camp de la Mare de Déu, el Camp de l'Hospital dels Pobres, el Camp de les Forques, el Camp dels Calvaris, la Colomina d'en Conte, la Colomina d'en Guiter, la Colomina d'en Noguera, les Colomines d'en Roger, les Colominetes, els Cortils, l'Hort de la Bonjorn, els Prats, el Reguer i el Vinyer. El territori històric de Santa Maria la Mar anomenat el Boscaró, fou afegit al terme de Canet, i avui dia el nom ha entrat en desús.

Els cursos d'aigua[modifica | modifica el codi]

El Rec del Molí de Vilallonga

Com els altres termes de la Plana del Rosselló, el terme de Santa Maria la Mar és solcat per diversos canals de drenatge o de rec, a part de l'únic riu que el toca: la Tet, que forma el límit meridional del terme. Hi ha un sol canal d'irrigació, el Rec del Molí de Vilallonga, o Rec de Vilallonga, que procedeix del molí del veí poble de Vilallonga de la Salanca, i diversos canals de drenatge: l'Agulla Cabdal, l'Agulla de l'Oca, l'Agulla del Barraquer, l'Agulla de l'Eixau Nou, o, simplement, l'Eixau Nou i l'Agulla de l'Eixau Vell, o, simplement, l'Eixau Vell.

A part d'aquests canals principals, el terme té diversos altres recs menors que duen l'aigua cap a les terres on és necessària per al conreu dels camps.

Transports[modifica | modifica el codi]

Carreteres[modifica | modifica el codi]

Rotonda de la cruïlla de la D-11 i la D-12, a l'entrada oest al poble

Tres carreteres departamentals solquen el terme de Santa Maria la Mar: la D-11, la D-12 i la D-81. La D-11 (Salses - Elna) enllaça Santa Maria la Mar amb els pobles de la Salanca, pel costat nord-est, i els de la Costa Sorrenca, pel sud. Per aquesta carretera, Santa Maria la Mar dista 16 quilòmetres de Salses, 9 de Sant Hipòlit de la Salanca, 6 de Sant Llorenç de la Salanca, i 4 de Torrelles, pel costat nord-est, i 3 de Canet, 7 de Sant Nazari, 11 d'Alenyà i 17 d'Elna.

La D-12 (D-900/E-15 A-19 - Santa Maria Platja), que enllaça amb l'autovia i l'autopista que travessa el país de nord a sud, passant per Pià, Bompàs i Vilallonga de la Salanca, pel costat de ponent, i pel costat de llevant duu fins a Santa Maria Platja, porta en 11 quilòmetres fins a l'autovia i l'autopista, 9 fins a Pià, 7 fins a Bompàs, 3 fins a Vilallonga de la Salanca, i 2 fins a Santa Maria Platja.

La D-81 (D-83, al Barcarès - Canet de Rosselló) mena al Barcarès pel nord i a Canet pel sud, en 8 quilòmetres al primer poble i en 3 al segon.

Vies cIclables[modifica | modifica el codi]

Travessa el poble la Vélittorale, que condueix del Barcarès a Canet Platja.[9] Pel costat de ponent, la carretera D-12, procedent de Bompàs, té també una ampla via ciclable paral·lela al nord de la carretera, amb una clara separació.

Mitjans públics de transport[modifica | modifica el codi]

La línia 9 de la Compagnie de transports Perpignan-Méditérranée és l'única que proporciona servei públic de transport regular que enllaça Santa Maria la Mar amb l'exterior. La línia 9 enllaça Perpinyà amb Santa Maria la Mar passant per Bompàs, Vilallonga de la Salanca, Santa Maria la Mar i Santa Maria Platja. Circula cada dia, de dilluns a dissabte amb 13 serveis diaris en cada direcció, i diumenge amb quatre en cada direcció.

Camins i passos de riu i riera[modifica | modifica el codi]

Les carreteres asfaltades, antics camins de comunicació amb els pobles de l'entorn, són la Ruta del Litoral, la Ruta de Torrelles (antigament, Camí de Torrelles), i la Ruta de Vilallonga (antigament, Camí de Vilallonga). Es conserven els antics camins que duien als pobles veïns: Camí de Canet (n'hi ha dos: el del Pas de la Calç i el del Pas de les Carretes), a més del Camí de Canet a Torrelles, nom antic ara en desús, Camí de Clairà, Camí de Vilallonga a la Mar, anomenat simplement Camí de la Mar al poble de Santa Maria, Camí de Vilallonga i Camí Vell de Perpinyà. Els altres camins són interiors del terme de Santa Maria: Camí de la Redubta, Camí de la Ribera, o Camí de les Closes, Camí de la Vigia, Camí del Bordígol, Camí dels Gravatells i Camí d'en Pagès. Esment a part mereix l'antiga Carrera de Mallorca, camí ramader, ara anomenat Carrer de Mallorca.

Hi ha dos indrets de pas a gual de la Tet, tots dos anomenats Passallís, a més de la Passarel·la, a migdia del nucli de població.

Història[modifica | modifica el codi]

Edat mitjana[modifica | modifica el codi]

La Torre del Rellotge, damunt d'un antic portal medieval

Anteriorment anomenada Pabirans, el 1198, ja en el segle xii el poble pren el nom de la parròquia, i desapareix fins i tot en els documents el nom primitiu. Detenia el senyoriu del lloc una família de cognom Santa Maria: Pere de Santa Maria signa el testament de Gausfred III de Rosselló el 1164. El febrer del 1198, Ramon de Canet obtingué del rei Alfons II el permís per a establir-hi una forca. Les dues parròquies del lloc, Santa Maria i Sant Andreu de Bigaranes apareixen també entre els llocs on Ramon de Canet pot dreçar aquella forca. Santa Maria la Mar ja apareix lligada a Canet des d'aquells anys, i el 1322 fou incorporat al vescomtat de Canet, en la creació del vescomtat pel rei Sanç.[10]

Edat moderna[modifica | modifica el codi]

Durant la Revolució francesa, la comuna va dur els noms de Redoute-de-l'Agly (Reducte de l'Aglí) i de Redoute-Maritime (Reducte Marítim). Sens dubte fa referència al fet que el castell del poble era encara ben present i visible.

Demografia[modifica | modifica el codi]

Demografia antiga[modifica | modifica el codi]

La població està expressada en nombre de focs (f) o d'habitants (h).[11]

Evolució demogràfica de Santa Maria la Mar entre 1358 i 1790
1365 1378 1470 1515 1553 1643 1709 1720 1730 1755 1767 1774 1789 1790
68 f 46 f 38 f 36 f 23 f 12 f 37 f 26 f 22 f 27 f 158 h 22 f 50 f 150 h

Font: Pélissier 1986

Demografia contemporània[modifica | modifica el codi]

Evolució de la població
1793 1801 1806 1821 1831 1836 1841 1846 1851
230 252 263 358 402 417 440 447 502
1856 1861 1866 1872 1876 1881 1886 1891 1896
494 489 515 510 512 539 589 619 652
1901 1906 1911 1921 1926 1931 1936 1946 1954
669 694 666 744 734 833 724 633 795
1962 1968 1975 1982 1990 1999 2004 2006 2009
876 975 931 1.285 2.171 3.452 3.842 3.842 4.641
2012 2013
4.687 4.725

Fonts: Ldh/EHESS/Cassini[12] fins al 1999, després INSEE a partir deL 2004[13]

Evolució de la població[modifica | modifica el codi]

Evolució de la població

Administració i política[modifica | modifica el codi]

Els batlles[14][modifica | modifica el codi]

L'Ajuntament
Batlles de Santa Maria la Mar
Període Nom Opció política Comentaris
7 de febrer del 1790 – ? François Ferrie Primer batlle del poble
Març del 1983 – Moment actual Pierre Roig UMP Antic Conseller General

Legislatura 2014 - 2020[modifica | modifica el codi]

Batlle[modifica | modifica el codi]

  • Pierre Roig.

Adjunts al batlle[15][modifica | modifica el codi]

  • 1a: Albert Sanguignol
  • 2n: Henri Lozano
  • 3a: Marie-France Revol
  • 4t: Marguerite Valette
  • 5è: Claude Hospital
  • 6è: Jean Sourribes
  • 7è: Odile Tetart
  • 8è: Sabine Portus

Consellers municipals[modifica | modifica el codi]

  • Christine Meya
  • Jean-Luc Malet
  • Sandrine Lozano
  • Francis Brunet
  • Charles Durand
  • Josiane Oriol
  • Charles Bolte
  • Malicka Rol
  • Alexandre Lecat
  • Lauriane Josende
  • Eric Talavan
  • Nicolas Figueres
  • Véronique Bonifassy
  • Sonia Clastrier
  • Patricia Peyrals
  • Paule Senyorich
  • Bruno Badier. Conseller a l'oposició
  • . Consellera a l'oposició.

Adscripció cantonal[modifica | modifica el codi]

Amb motiu de les eleccions departamentals del 2015, Santa Maria la Mar ha estat inclòs en el nou aplegament de Perpinyà 2, cantó número 7, formada per Bonpàs, Santa Maria la Mar, Vilallonga de la Salanca i els districtes del nord-est de Perpinyà. Els consellers departamentals triats en aquesta elecció per aquest cantó han estat Joëlle Anglade, de l'UMP, adjunt al batlle de barri del sector de Perpinyà Est, i Jean Sol, de l'UMP, conseller municipal de Bonpàs.

Activitats econòmiques[modifica | modifica el codi]

Agricultura[modifica | modifica el codi]

El terme de Santa Maria la Mar és essencialment agrícola, tot i l'augment dels serveis turístics dels darrers trenta anys. Hi ha quasi un centenar d'explotacions agrícoles, amb una lleugera disminució respecte de les que hi havia cinquanta anys enrere. Gairebé la meitat de la superfície conreada és dedicada a la vinya, sobretot per a vins de taula, encara que hi ha una petita proporció destinada a vins de denominació d'origen. La resta és gairebé tota dedicada a hortalisses, sector que està en expansió: carxofes, escaroles, productes primerencs, coliflors, espàrrecs, api, julivert i tomàquets, per ordre d'importància. Una petita part és destinada a fruiters: albercocs, sobretot.

El sector ramader ha crescut en els darrers vint-i-cinc anys, i en l'actualitat s'acosten al miler els caps de bestiar existents, bàsicament ovins.

Acolliment turístic[modifica | modifica el codi]

Els càmpings[modifica | modifica el codi]

Diversos càmpings ofereixen els seus serveis, sobretot a la zona propera a la costa. Els càmpings de Santa Maria la Mar són Le Lamparo, al costat del poble vell, i Florida, Palau de la Mar, la Pergola i la Platja, al costat de Santa Maria Platja. Prop del Centre Eqüestre, al sud-est del terme, hi ha el Sainte Marie.

Cultura[modifica | modifica el codi]

Biblioteca[modifica | modifica el codi]

Santa Maria la Mar té una biblioteca municipal, situada a la plaça de la Casa de la Vila, a l'edifici de l'antic ajuntament.

Ensenyament[modifica | modifica el codi]

El poble disposa d'una llar d'infants, Les petits salanquais, que acull els infants de 3 mesos a 4 anys. Acull fins a 50 nens dels pobles de Santa Maria la Mar, Torrelles i Vilallonga de la Salanca.

També hi ha l'escola maternal Charles Perrault per als petits de 5 a 10 anys, i l'escola primària Jules Ferry, on van entre els 11 i els 15 anys. Els més grans d'aquesta edat van al col·legi o a l'institut (lycée) de Canet, principalment, tot i que també els correspon el col·legi de Sant Llorenç de la Salanca. També hi ha un punt jove de suport a l'adolescència i joventut.

Personalitats del poble[modifica | modifica el codi]

  • Louis Carrère, jugador de rugbi nascut el 1914 a Santa Maria la Mar.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Becat, Joan. «143-Santa Maria la Mar». A: Atles toponímic de Catalunya Nord. II. Montoriol-el Voló. Perpinyà: Terra Nostra, 2015 (Biblioteca de Catalunya Nord, XVIII). ISBN 1243-2032. 
  • Becat, Joan; Ponsich, Pere; Gual, Raimon. «Santa Maria la Mar». A: El Rosselló i la Fenolleda. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana, 1985 (Gran Geografia Comarcal de Catalunya, 14). ISBN 84-85194-59-4. 
  • Coromines, Joan. «Pabirans». A: Onomasticon Cataloniae: Els noms de lloc i noms de persona de totes les terres de llengua catalana. Barcelona: Curial Edicions Catalanes i la Caixa, 1996 (Onomasticon Cataloniae, VI O-Sai). ISBN 84-7256-852-0. 

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Populations légales 2009» (en francès). INSEE, 29-12-2011. [Consulta: 19 gener 2012]. «Les poblacions legals 2009 entren en vigor l'1 de gener de 2012»
  2. https://archive.org/stream/coleccindedocum15araggoog#page/n123/mode/2up
  3. El terme de Santa Maria la Mar en els ortofotomapes de l'IGN
  4. Santa Maria la Mar a les Cartes de Cassini ofertes per l'IGN
  5. La cellera de Santa Maria, en els ortofotomapes de l'IGN
  6. El poble de Santa Maria la Mar en els ortofotomapes de l'IGN
  7. El nucli de Santa Maria Platja en els ortofotomapes de l'IGN
  8. Lloc on era, al centre de l'ortofotomapa de l'IGN, el poble de Sant Andreu de Bigaranes
  9. Vélittorale (EV8)
  10. Jean Sagnes (dir.), Le pays catalan, t. 2, Pau, Société nouvelle d'éditions régionales, 1985
  11. Pélissier 1986
  12. Dels pobles de Cassini a les comunes d'avui http%3A%2F%2Fcassini.ehess.fr%2Fcassini%2Ffr%2Fhtml%2Ffiche.php%3Fselect_resultat%3D35075, a la pàgina web de l'École des hautes études en sciences sociales.
  13. Fitxes de l'INSEE - Poblacions legals de la comuna per als anys 2006 http%3A%2F%2Fwww.insee.fr%2Ffr%2Fppp%2Fbases-de-donnees%2Frecensement%2Fpopulations-legales%2Fcommune.asp%3Fdepcom%3D66189%26annee%3D2006 Fitxer, 2011 Fitxer i 2012 Fitxer.
  14. Maires, en francès.
  15. Adjoints au maire, en francès.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Santa Maria la Mar Modifica l'enllaç a Wikidata