Argelers de la Marenda

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Argelers)
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Aquest article tracta sobre la localitat del Rosselló, a la Catalunya Nord. Vegeu-ne altres significats a «Argelers (Sant Feliu Sasserra)».
Argelers
Argelès-sur-Mer
Escut d'Argelers
(escut)
Localització

Localització del Rosselló respecte dels Pirineus Orientals Localització d'Argelers respecte del Rosselló


Municipi de la comarca del Rosselló
Església parroquial de la Mare de Déu del Prat
Església parroquial de la Mare de Déu del Prat
Estat
• Regió
• Departament
• Districte
• Cantó
• Mancomunitat
França
Llenguadoc-Rosselló
Pirineus Orientals
Ceret
Argelers
Comunitat de municipis de
l'Albera

Gentilici Argelerenc, argelerenca - Malnom : granoters
Superfície 58,67 km²
Altitud 16 msnm
(màx.:1.099 mín.:0)
Població (2009[1])
  • Densitat
10.033 hab.
171,01 hab/km²
Coordenades 42° 32′ 47″ N, 03° 01′ 23″ E / 42.54639°N,3.02306°E / 42.54639; 3.02306Coord.: 42° 32′ 47″ N, 03° 01′ 23″ E / 42.54639°N,3.02306°E / 42.54639; 3.02306
Dirigents:
• Batlle:

Antoine Parra (PS)
Codi postal 66700
Codi INSEE 66008
Agermanament Hürth (Alemanya)
Montgat (Maresme)[2]
Web

Argelers de la Marenda, o simplement, Argelers ([ərʒə'lezdələmə'ɾɛndə] o [ərʒə'les], oficialment en francès Argelès-sur-Mer) és una vila i municipi de 9.914 habitants, de la comarca del Rosselló, a la Catalunya Nord.

Joan Becat [3] proposa afegir el complement de la Marenda, tal vegada per influència del complement francès «sur Mer», necessari en francès per tal de diferenciar-lo d'Argelèrs-Banhèras i d'Argelèrs o Arguilèrs (de Gasòst) (en francès Argelès-Bagnères i Argelès-Gazost) i també perquè a l'Estat Francès molts de municipis han afegit aquest «sur Mer» a fi de valorar la vila i atreure turistes.[4]

Actualment, juntament amb les viles de Cotlliure i Portvendres i els pobles de Banyuls de la Marenda, Cervera, Palau del Vidre i Sant Andreu de Sureda forma part del cantó número 5, de La Costa Vermella (nova agrupació de municipis fruit de la reestructuració cantonal feta amb motiu de les eleccions cantonals i departamentals del 2015), amb capitalitat a Argelers.

Al final de la Guerra Civil Espanyola, el 1939, Argelers es va fer tristament famós pel camp de concentració que el govern francès va instal·lar a la seva platja, on es van internar fins a 100.000 exiliats republicans espanyols i catalans.

La dita diu: "A la Roca el sol hi toca, a Argelers encara més" i "A Cotlliure, hi fa bon viure, i a Argelers, si tens diners".

Contingut

Etimologia[modifica | modifica el codi]

Explica Joan Coromines[5] que el topònim Argelers està emparentat amb altres topònims catalans i occitans com Argelaga, Argelar, Argelaguet, Argelaguer i d'altres, i tots ells deriven del nom de la planta Ulex europaeus, argelaga, que prové d'una arrel preromana, aiel, nom d'aquella planta. Descarta del tot l'origen en la paraula argila. El complement de la Marenda es deu al fet que Argelers és en una zona on antigament abundaven els aiguamolls costaners: marenda és una paraula equivalent a maresme.

Geografia[modifica | modifica el codi]

Localització i característiques generals del terme[modifica | modifica el codi]

Mapa de la comuna de la Torre d'Elna

El terme d'Argelers, d'una extensió del 586.700 hectàrees, està situat[6][7][8] a la dreta del Tec, al sud-est de la Plana d'Elna i a l'extrem nord-oest de la Costa Vermella.

La meitat meridional de la comuna d'Argelers s'enfila fins a la carena de la Serra de l'Albera, on assoleix els 1156 m alt al Puig dels Quatre Termes, els 1000 al Puig de la Carbassera o de les Guardes, o els 981 al Puig de Sallfort, entre els quals s'obren dos dels antics pasos de l'Albera: el Coll de la Maçana, entre el primer i el segon, i el Coll de Pal entre el segon i el tercer. Tot el costat est del terme és la platja d'Argelers, on hi hagué el Camp d'Argelers, de trist record per als exiliats que hi feren estada en condicions del tot lamentables. És una platja llarga i sorrenca. Actualment és la seu d'un nucli turístic important, amb dos nuclis de població, que acullen tant habitatges de residència permanent com d'estiueig: el de la Platja d'Argelers i el del Racó.

Termes municipals limítrofs:

Elna
Palau del Vidre
Sant Andreu de Sureda
Sureda
Brosen windrose-fr.svg La Mar Mediterrània

Cotlliure
Espolla Banyuls de la Marenda

La vila d'Argelers[modifica | modifica el codi]

Situada a 10 m alt, Argelers conserva una part del seu traçat medieval, amb restes de les muralles de la vila. La vila antiga és a la dreta de la Maçana, i té l'estructura[9] d'una vila medieval murada. A l'extrem meridional del recinte antic hi ha l'església parroquial de Nostra Senyora del Prat, d'origen romànic, però refeta el segle xiv ja dins del gòtic. Hi destaca l'edifici anomenat Castell Amorós.

La vila vella sofrí aviat l'expansió cap als dos costats: el barri del Marrasquer, a llevant, i el de l'Arpa, a ponent. Posteriorment l'ampliació de la vila fou amb els barris de Castell Meler, les Esportes, la Torreta, Sant Pere, la Clapera i els Voramars, a més d'altres barris crescuts en terres d'antics masos dels entorns de la vila, masos que avui dia són ja desapareguts en la seva quasi totalitat. Ja a darreries del segle xx van formar-se els barris nous, semblants a urbanitzacions, dels Ametllers, els Camps de Cadaqués, els Camps del Palau, les Cassines de la Verneda, les Jardins du Soleil, Mas Boi, Mas d'en Botte, Mas Mosser, Mas Pantós, Mas Roca i d'altres. La Zona Artesanal acull les principals activitats industrials i comercials d'Argelers. Tot plegat ha estès[10] el nucli d'Argelers molt més enllà del que fou la vila inicial.

Al sud de la vila hi ha l'Estació d'Argelers, anomenada popularment la Gara, així com els dos cementiris, el Nou i el Vell. En canvi, el Cementiri dels Espanyols, amb els morts del Camp d'Argelers, és al nord-est de la vila i a ponent del nucli de la Platja d'Argelers.

La Platja d'Argelers[modifica | modifica el codi]

Es tracta d'una població moderna, sorgida a ran de l'auge del turisme. S'allargassa[11] uns 3 quilòmetres a la franja costanera, al costat de la Platja dels Pins, on les pinedes arriben gairebé fins a l'aigua. Són pins plantats un segle enrere, que conformen el paisatge costaner d'Argelers. S'hi alternen blocs d'apartaments amb establiments de serveis turístics, i hi existeix la capella moderna de la Mare de Déu de l'Estrella del Mar, amb vitralls de Willy Mucha.

El Port d'Argelers[modifica | modifica el codi]

Port modern, de nova planta com a port esportiu, construït entre la Platja d'Argelers, que queda al nord, i el Racó, al sud, substitueix l'antic Grau de la Maçana, dedicat a la pesca. Està situat[12] damunt la desembocadura de la Maçana.

El Racó[modifica | modifica el codi]

Entre el Grau de la Maçana i la Cala del Portell es va formar[13] un segon nucli turístic del terme d'Argelers. Anomenat el Racó, està format per cases d'estiueig -algunes esdevingudes primeres residències-, amb algunes d'elles disperses i repartides per diverses cales i espais de la costa.

Tatzó d'Avall[modifica | modifica el codi]

Situat[14] en el sector nord del terme, a prop del Tet, hi ha el poble de Tatzó d'Avall. Situat a llevant, i a prop, de Tatzó d'Amunt, poble que, tanmateix, pertany al terme comunal de Sant Andreu de Sureda, és un antic poble esdevingut modernament urbanització de la vila d'Argelers. S'hi conserven les restes del Castell de Tatzó d'Avall i l'església romànica de Sant Martí i la Santa Creu.

La Pava[modifica | modifica el codi]

Antic llogaret situat[15] en el coster de la Serra de l'Albera, en el costat sud-oest del terme d'Argelers, als peus del turó on es conserven les restes del Castell d'Ultrera, el qual, però, és dins del terme de Sureda. La Pava té l'església de Sant Alexandre o Sant Ferriol.

Santuari de Vida[modifica | modifica el codi]

El santuari de Vida, antigament dedicat a Santa Maria Magdalena i ara, des del segle xix, a la Mare de Déu, està situat[16] al sud-oest del terme d'Argelers, a prop i al nord-est de la Pava, a l'altre costat de la vall de la Ribera de la Maçana. És en un lloc des d'on hi ha una vista admirable de la costa.

Sant Jeroni[modifica | modifica el codi]

Interior de la capella de Sant Jeroni

L'ermita preromànica de Sant Jeroni està situada[17] ran mateix del santuari de la Mare de Déu de Vida. És una petita església que conserva el portal de ferradura de la construcció original.

Sant Llorenç del Mont, o Sant Pere de la Cellera, o dels Forquets[modifica | modifica el codi]

En el mateix sector del terme es troba l'església de Sant Llorenç del Mont, situada més a llevant i una mica cap al sud[18] de la Pava. És una interessant església romànica de nau única del segle XII.

Vallbona[modifica | modifica el codi]

Enlairat a prop de l'extrem meridional[19] del terme es troba l'antic monestir de Vallbona, de l'orde cistercenc, filial de Fontfreda.

Torreneules[modifica | modifica el codi]

Al sud-est de Vallbona, prop del límit sud-oriental del terme, hi ha[20] les restes de l'antiga església de Santa Maria de Torreneules, que havia pertangut a Sant Quirc de Colera i fou adquirida per Vallbona, però coexistí molt de temps amb el monestir. Actualment hi subsisteix un mas amb el nom de Torreneules, en el Serrat del Mig.

Sant Julià de Roar o de Garriga[modifica | modifica el codi]

No queden vestigis d'aquesta església, esmentada com a parròquia el 1178 (parrochia Sancti Juliani de Garriga). Es desconeix on era situada[21] exactament dins de la partida del Roar, a ponent del terme.

Sant Pere (o Sant Llorenç) d'Argelers[modifica | modifica el codi]

A ponent de la vila d'Argelers es conserva el topònim de Sant Pere com a nom d'un barri d'implantació moderna. No hi queden, però, vestigis de l'església que li donà nom, esmentada el 981 (villa Sancti Petri juxta villam Argalariam) i el 1068 (Sancti Petri vel Sancti Laurentii de Argeles).

La Torre de la Maçana, o de Perabona[modifica | modifica el codi]

Torre de finals del segle xiii, esmentada el 1293 i el 1356; en el darrer document es diu que va ser feta construir per Jaume de Mallorca per tal de protegir la seva terra. Està situada[22] damunt del termenal entre Argelers i Sureda, al nord del Bosc Comunal d'Argelers, a ponent i damunt de Vallbona.

El Castell de Pujols, o de Pujol[modifica | modifica el codi]

Situada 1 quilòmetre al nord d'Argelers[23] es troba el Castell de Pujols, o de Pujol, del segle XII, de planta quasi quadrada. El lloc és esmentat l'any 1074 (Pugols), i al segle xiv, vers 1375 apareix com a torre apellada Pujol o com a força de Pujol. Havia estat cedida a l'abadia de Fontfreda, que hi establí una granja que encara subsistia el segle xvii (1680). En la campanya de 1343-1344 fou assetjada per Pere el Cerimoniós, qui no la va poder prendre fins que va caure la vila d'Argelers.

Torre del Puig de Miravent[modifica | modifica el codi]

Una altra torre romànica és al cim[24] del Puig de Miravent.

Castell d'Ultrera[modifica | modifica el codi]

Situat a prop del límit comunal d'Argelers de la Marenda i de Sureda, el castell és dins del terme comunal d'Argelers de la Marenda i, en canvi, la nova ermita de la Mare de Déu del Castell és dins del terme de Sureda. El que queda dins del d'Argelers és la capella de Santa Maria del Castell d'Ultrera, actualment en ruïnes com tot el castell.

Sant Pere de la Cellera, o dels Forquets[modifica | modifica el codi]

Les restes de l'església de Sant Pere de la Cellera, o dels Forquets, es troben a prop del Mas Cònsol. Aquesta església era la parroquial del poble de desaparegut de Sant Pere dels Forquets.

Torreneules[modifica | modifica el codi]

Les restes de l'església de Santa Maria de Torreneules subsisteixen a l'actual mas Torreneules. Aquest mas està situat[25] en el Mas Torreneules, a prop de l'extrem sud-est del terme comunal, gairebé al límit amb els termes de Cotlliure i de Banyuls de la Marenda. L'antic monestir de Santa Maria de Vallbona, del qual depenia, és a cosa d'un quilòmetre i mig en línia recta al nord-oest.

Santa Coloma d'Alemanys[modifica | modifica el codi]

L'actual Mas Santa Coloma és el testimoni, a través de la toponímia de l'antiga capella i lloc de Santa Coloma d'Alemanys, de la qual no en queden més vestigis que els trobats en una prospecció arqueològica[26] de vers el 1990. A l'entorn es van trobar altres restes que denoten una ocupació des d'època romana fins al segle v de la nostra era. Tanmateix, podria ser que l'església fos dins del terme de Palau del Vidre.

Els masos del terme[modifica | modifica el codi]

El d'Argelers és un terme amb una gran quantitat d'edificacions aïllades, bastants encara en ús, d'altres en ruïnes i algunes del tot desaparegudes, de les quals es conserva, però, el nom. Encara són en ús, entre els cortals, la Barraca de l'Auzina, la del Corral dels Porcs, la de les Colomates, la del Grevolar, la dels Alemanys, la del Verderol, la d'en Simon i la de les Colomates, que a més de cortal és refugi; entre els masos, el Casot del Mas Pardès, els Casots de l'Inveny, el Corral de Labat, o Barraca d'en Darner, l'Era d'en Gelis, el Forn de Calç, la Granja d'en Cadena, o Corral del Mas d'en Quelet d'Amunt, la Maisonnette, el Mas del Puig de Miravent, el Mas Bertran, el Mas Blanc, o Mas de l'Angela, el Mas Blanquer, el Mas Cabanes, el Mas Cassó, o Mas d'en Perulles, abans Mas d'en Peret, el Mas Cònsol, o del Cònsol, abans Mas de les Gallines, el Mas Cristina, abans d'en Vergers, el Mas d'Agafasopes, el Mas d'Amunt, el Mas de Labat, o de Pere Labat, o d'en Peirot, el Mas de la Devesa, abans Mas Boluix, el Mas de la -o de na- Riu, el Mas de l'Ós, o Picamal, abans Mas de les Eres, el Mas del Piló, o Mas Piló, el Mas d'en Bec, el Mas d'en Bota, el Mas d'en Cadena, o d'en Quelet d'Amunt, abans Mas Gracia, el Mas d'en Calmetes, abans Mas del Calls, el Mas d'en Coc, el Mas d'en Comes, o Coma, o d'en Cabanes, el Mas d'en Comalls, el Mas d'en Jordi, el Mas d'en Pardès, el Mas d'en Pedret, el Mas d'en Peret, el Mas d'en Rafelot, o Mas Rafelot, el Mas d'en Reda, o de la Reda, el Mas d'en Torrents, el Mas d'en Selva, el Mas d'en Senyeric, el Mas d'en Torrenaps, el Mas d'en Vicenç, el Mas de Passalaigua, o d'en Passalaigua, el Mas de Santa Coloma, el Mas de Sant Llorenç, o d'en Quelet d'Avall, o les Acacias, el Mas de Torreneules, o simplement Torreneules, el Mas Lamon, el Mas Leclerc, el Mas Llinars, el Mas Mosser, el Mas Perillot, el Mas Platjatorta, el Mas Pujols, o Pujol (amb el Castell de Pujols), el Mas Reig, el Mas Resta, o d'en Resta, abans Mas d'en Poncet, el Mas Roca, el Mas Rossinyol, o d'en Rossinyol, el Mas Rougé, el Mas Sant Joan, el Mas Tastú, el Molí del Mas d'en Torrents, el Molí de l'Oli, el Molí d'en Març, abans Molí d'en Pedret, el Molí d'en Poncet, el Molí de Tatzó, Sant Boi, o Mas Boi i el Mas d'en Frere, ara anomenat Valmy o Castell de Valmy.

Són ja en ruïnes la Barraca de la Llosa, la del Ginestet, la d'en Jeroni, el Mas, dos masos anomenats de Cissa Bulla, el Mas de la Monja, o de les Monges, abans Mas de les Sitges, dos masos anomenats del Mosquit, el Mas d'en Cesarol, el Mas d'en Gratacós, el Mas d'en Massot, abans d'en Barda, el Mas d'en Pacreu, el Mas Tadeu, o del Roc del Grill, la Mata del Pomer, o Mas de la Mata del Pomer, el Molí de la Pava, el Molí -o Torre- de Miravent, el Molí d'en Sorra, la Teuleria d'en Cremadells. Són del tot desapareguts les Barraques de l'Ansa de Portell, el Mas d'en Revetlla, el Mas Paritos, el Molí d'en Nillo, i són noms antics, ja en desús el Cortal d'en Briqueu, el d'en Ferran, el d'en Gallard, el d'en Montoriol, el d'en Ribera i el d'en Vaquer, que, a més, és desaparegut.

La presència militar d'èpoques de conflicte és present en la costa d'Argelers. Hi havia hagut la Bateria del Tec, ara desapareguda, i encara es conserva la Bateria d'en Sorra, al sud-oest del Racó. També cal esmentar el pou de glaç anomenat Pou de Riu, la Redubta, ja desapareguda, el Pont de la Vall, el Refugi de les Colomates, la Teuleria d'en Ribella i les Tines.

El relleu[modifica | modifica el codi]

El relleu del terme d'Argelers està repartit en dues unitats del tot diferents l'una de l'altra. La meitat nord és la cua sud-oriental de la Plana del Rosselló, amb el riu Tec al nord, que només fa de límit comunal en la meitat occidental. A l'altra meitat, l'oriental, el terme d'Argelers depassa el riu cap a la seva riba esquerra, on es troben el Mas de la Devesa, el Mas Tastú i el Mas Roig. La vila d'Argelers està situada quasi al centre del terç meridional d'aquesta zona plana. El Tec, la Ribereta i el Rec d'Argelers drenen aquesta zona, on vénen a desembocar en el Tet la major part dels torrents que davallen de la serra (el Ravener va a desembocar directament a la mar a l'Olla, al límit amb Cotlliure, així com els còrrecs de Vall Maria i de la Coma Fosca, que desemboquen en la mar a la zona del Racó).

La meitat sud és de fet el vessant septentrional de la Serra de l'Albera, tot i que respecte de la resta del terme d'Argelers, nmés ocupa la meitat est: l'oest forma part del terme de Sureda, que en aquest sector s'eixampla ocupant la part que semblaria que hauria de pertànyer a Argelers. Així, el terme d'Argelers queda esbiaixat de nord-oest a sud-est, respecte del vessant de la serra. Aquesta zona està marcada per uns quants còrrecs que marquen les valls que davallen de la carena de la serra: la Maçana, el Còrrec d'en Benet, el de la Ceriga, el del Dragó i el Rec de l'Abat, a part dels abans esmentats Còrrec de la Coma Fosca, Còrrec de la Vall Maria i el Ravener.

Els topònims d'Argelers mostren accidents geogràfics destacats. Obagues, com el Bac de la Devesa, el de la Figuerassa, el de la Solana, el de les Cruïlles i el d'en Lanquina; boscs, com el Bosc Comunal d'Argelers, el de Valmy, el Bosc Nou, la Fajosa, la Fajosa de la Fredat, la Fajosa d'en Terrers, la Fajoseta, la Sureda d'en Delpont, les Vernedes (a dos llocs diferents) i els Verns, a més de la Reserva Natural del Bosc de la Maçana; clots, com el Clot de l'Antiga, el de les Vernedes, el del Noguer, el del Vern, el d'en Carrera, els Clots de la Font d'en Cassanyes, els de la Noga, els del Forn i els dels Oms; colls de muntanya, com la Collada de l'Àliga, la del Cabirol, la del Girbol, la d'en Gabis, la d'en Perpinyana, la d'en Rossi, o Jaça d'en Rossi, el Coll de la Carbassera, el de l'Àliga, el de la Maçana, el de la Miquelassa, el de la Plaça d'Armes, el de la Travessa, el de la Vena, abans de la Daina, el del Boc, el del Camp d'en Selva, el del Pal, el del Pomer, el d'en Serra, un altre d'en Serra, o Coll de la Vinya, el d'en Verderol, el de Vallàuria, el Collet del Vent, el d'en Campistró, el d'en Cassanyes, els Collets de Cotlliure, Coll Terrers, el Pas de l'Arbre Blanc, el Pas de les Lleteres, el Pas de les Vaques, el Pas del Noguer, el Pas de l'Om i el Pas Estretel; comes, com la Coma de la Font i la Coma Fosca; costes, com la Costa del Pomer i la Costa Roja; coves, com la de la Tortuga i la de les Encantades; deveses, com la Devesa, la Devesa de Vallbona i la Devesa d'en Sagols; gorgs, com el Gorg de la Sorra, el Gorg de l'Estela (desaparegut com a gorg), el Gorg dels Oms, el Gorg de na Craps i els Gorgs d'en Prosper; plans, com el Pla de la Barca i el de l'Om; platges, com la Platja de la Morera, la del Canyic, la de l'Olla, la del Molí d'en Sorra i la dels Pins, o, simplement; muntanyes, com Puig Alt, Puig de la Carbassera, o de les Guardes, Puig de la Martina, Puig de la Pera, Puig de la Torreta, Puig del Raig, Puig dels Comuns, Puig dels Oms, Puig dels Quatre Termes, o de les Basses, Puig de Miravent, Puig de Sallfort, Puig o Cingle de Sant Miquel, Puig Rodon i el Raig Petit; roques, com Penyes Negres, la Perabona, Pera Puntosa, el Roc de la Jaceta, el Roc de la Perdiu, el Roca de l'Anca, el Roc del Corb o del Gorb, abans Quercorb, el Roc del Duc, el Roc del Guill, o del Grill, el Roc del Molí d'en Sorra, el Roc d'en Jordà, o de l'Anca, el Roc de Puig-i-barba, el Roc de Santa Eulàlia, o Eulària; salts, com el Salt de la Regina i el d'en Carbassa; serres i serrats, com la Serra de Gallines, o de les Gallines, o de les Bigues, el Serrat de Castell Serradillo, el Serrat del Ballador, el Serrat de l'Escalfet i el Serrat del Mig; solanes, com el Solà de la Maçana, el de les Cledes, el del -o d'en- Freixe, el d'en Lanquina, el de Vallmalenya i la Solana.

Els cursos d'aigua[modifica | modifica el codi]

Dues unitats molt diferenciades, com ja s'ha anat veient, conformen el terme d'Argelers de la Marenda. D'una banda, la plana del Rosselló, en aquest cas articulada sobre l'eix del Tet. D'altra banda, el vessant septentrional de la Serra de l'Allbera, de la qual davallen les riberes de la Maçana i el Ravaner, bàsicament. A part, tota una sèrie de còrrecs procedeixen dels vessants nord-est i est de la Serra de l'Albera i van directament a la mar Mediterrània, a la zona del límit amb Cotlliure.

La plana, així. doncs, veu discórrer el Tec a la part nord, a més de la Ribera de Sant Andreu, que ve de Sant Andreu de Sureda, que en terme d'Argelers es converteix en la Ribereta, que segueix el traçat de l'antiga llera del Tec, ara anomenat el Tec Vell. Afluent per la dreta d'aquesta ribera és la Noguera. Tota una xarxa d'agulles de drenatge duen aigua als camps de la plana rossellonesa d'Argelers: l'Agulla, l'Agulla Cabdal, l'Agulla Cabdal de Palau, abans Ribera de Santa Coloma, l'Agulla de la Devesa, l'Agulla de la Font d'en Caldava, que també és d'irrigació, l'Agulla de la Joncarola, l'Agulla de les Nogueres, l'Agulla del Gorg de na Craps, l'Agulla del Marrasquer, l'Agulla del Mas de Santa Coloma, l'Agulla del Mas Tastú, l'Agulla d'en Salleres, l'Escorridor del Regatiu i la Ribera de les Conques, antic llit de la Maçana. Completen aquesta xarxa els recs d'irrigació; a més de la ja esmentada Agulla de la Font d'en Caldava, el Rec del Molí de Tatzó, el Rec -o el Regatiu- Gros, el Rec Petit, o el Petit Regatiu, el Regatiu, el Regatiu de les Paganes, el Regatiu del Rec Petit i el Regatiu del Tamariguer. El Rec del Molí és ja un nom antic, desaparegut de l'ús comú. El Rec de l'Aigua de Portvendres és un rec de conducció d'aigües a aquell port des de la Font d'en Cassanyes. En aquesta hi ha algun còrrec, com el de Constantina, que aflueix en el Rec del Molí de Tatzó o el Còrrec del Pont d'en Jan de l'All, que ho fa en el Rec Gros.

Directament a la mar, a través del Ravaner, tot de còrrecs fan baixar l'aigua de pluja, i de les fonts, de la Serra de l'Albera. El Ravaner, que neix en el vessant oriental del Puig de Sallfort i en el septentrional del Serrat de Castell Serradillo, i la Font d'en Vergers contribueix en el seu cabal poc després de la conca on es forma aquest torrent, fa bona part del seu curs de límit amb Cotlliure. Dins del terme d'Argelers de la Marenda es troben els còrrecs següents, afluents del Ravaner: Còrrec d'en Vergers, Còrrec de la Coma de la Font, Còrrec de Mata del Pomer, Còrrec de Torreneules, Còrrec dels Clots del Forn, Còrrec de la Font d'en Cassanyes, o simplement d'en Cassanyes (part superior del següent), Còrrec del Clot dels Eus (part inferior de l'anterior), Còrrec del Clot dels Oms, Còrrec de la Figuerassa, Còrrec de Vallbona, Còrrec de l'Adelidó, Còrrec de la Font del Faig, o de la Font del Bac, Còrrec de la Font de les Arrels, Còrrec de la Roba d'en Mosses, Còrrec de la Font de les Canals, Còrrec de la Mata de Bruc, Còrrec de les Calmelles, Còrrec de la Font de la Barila, o del Pla de la Calmilla, Còrrec de la Devesa, Còrrec de l'Home Mort, Còrrec de la Font del Vern, Còrrec dels Clots de la Noga, Còrrec de Vallmalenya i Còrrec de Passalaigua.

Una mica més al nord, desembocant ja en el Racó, es troba el Còrrec de Vallmaria, que duu les afluències del Còrrec del Mas d'en Jordi, Còrrec del Colobrar, l'Auza de l'Olla, Còrrec del Coll d'en Serra, Còrrec del Mas d'en Coma i Còrrec de Coma Fosca. Paral·lel al darrer, i desembocant en la part meridional del Port d'Argelers, hi ha el Còrrec del Prior, amb els seus afluents, el Còrrec Sec i el Còrrec de la Sureda, antigament de la Sureda del Frere.

La Maçana és el següent curs d'aigua, seguint sempre cap al nord. El darrer tram de la Maçana, a llevant de la vila d'Argelers, rep el nom de Ribera del Güell. De recorregut llarg, una part del qual dins del terme de Sant Andreu de Sureda, els afluents argelerencs són: Còrrec del Solà del Freixe, Còrrec de la Muntanya Rasa, Còrrec del Ginestet, Còrrec de l'Avellanosa, Còrrec de la Font del Llamp, Còrrec de la Fajoseta, Còrrec de la Fajosa i Còrrec dels Alemanys, abans d'abandonar el terme d'Argelers. Un cop reintegrat en aquest terme, Còrrec de la Trilla, abans de la Trilla dels Clergues, Còrrec de la Costa del Pomer (n'hi ha dos amb el mateix nom), Còrrec del Camp Roig, o de Sant Miquel, Còrrec de la Font de la Mare, o de la Mata, Còrrec del Devès, anomenat de la Pava a la part alta, Còrrec de l'Hort de l'Ermita, Còrrec de l'Om, Còrrec d'en Coc, Còrrec de Platjatorta, Còrrec de Torrenaps, Còrrec de la Coma Fosca (un segon, amb aquest nom), Còrrec de Santa Magdalena, Còrrec d'en Benet, que inclou el Còrrec de la Regina, o del Salt de la Regina, Còrrec del Clot d'en Carrera, o del Forn de la Calç, el Còrrec de la Font i el Còrrec del Mas d'Amunt, el Còrrec de l'Abat, que inclou els còrrecs d'en Pacreu, el de la Verneda, el de la Font Freda, el del Coll de la Vena, o de la Daina, el del Mas d'en Cadena, el de la Font del Mas d'en Cadena, el del Mas d'en Selva, el d'en Rossinyol, el del Clot del Noguer, el de la Reda i el de Caldes Aigues. Dins de la vila d'Argelers la Maçana rep el Còrrec de la Ceriga, que duu incorporades les aigües -quan en duu- dels còrrecs del Dragó, del Mas Pardès, de l'Aigua Fresca i del Roc del Guill.

Finalment, hi ha uns quants còrrecs a l'extrem de ponent del terme que tenen l'inici a Argelers, però de seguida entre en el terme de Sant Andreu de Sureda: Còrrec de la Font del Llop, Còrrec de l'Hort de la Font, Còrrec del Falguerar, Còrrec de la Font del Mas Llinars, Còrrec de Flamesaigues, Còrrec del Coll de la Travessa, Còrrec dels Suros i Còrrec de la Collada d'en Rossi.

Un munt de fonts es troben en el terme d'Argelers: el Captatge de les Vernedes, abans Font de les Vernedes, la Font Andreu, o d'Andreu, la Font de la Fajosa, la de la Fajoseta, la de l'Aigua Fresca, la de la Maçana, la de l'Àngel, la de la Pava, la de la Perdiu, la de la Tortuga, la de la Travessa, la de la Trilla, la de l'Avellanosa, la de la Vernosa, la del Castanyer, la de les Arrels, la de les Barriles, la de les Canals, la de les Carboneres, o dels Carboners, la de les Colomates, la de les Vernedes, o d'en Vernedes, la del Faig, la del Grevolar, la de l'Hort de la Partió, la del Llamp, la del Mas d'en Cadena, la del Mas de Sant Llorenç, la del Mas Llinars, la del Peirer, la dels Alemanys, la dels Bocs, la dels Pastors, la dels Soldats, la dels Verns, la del Vern, la d'en Caldava, la d'en Cassanyes, o del Roc d'en Cassanyes, la d'en Coma, la d'en Delom, la d'en Jordi, la d'en Rossinyol, la d'en Vergers, la de Santa Magdalena, la de Sant Julià, la de Sant Sebastià, la de Torreneules, la Font Freda, la Font Rovellosa, o d'en Rossinyol, i les Fonts de Coma Fosca.

El litoral marítim dóna alguns topònims relacionats amb l'aigua de mar, és a dir, talassònims: l'Ansa o Platja dels Portells, el Bocal de la Maçana, o simplement el Bocal, el Grau de la Maçana, el Grau del Tec Vell, abans de la Ribereta, la Roca de Sant Andreu, la Roca Tavac (dos alts fons), les Seques del Racó i les Seques d'en Verneda (esculls marins).

Els espais naturals de la Serra de l'Albera[modifica | modifica el codi]

La meitat meridional del terme d'Argelers està determinat pel vessant nord de la Serra de l'Albera. És una zona muntanyosa, amb vessants formades per boscs d'alzines, alzines sureres i roures i, al capdamunt, faigs (el Bosc de les Colomates i el Bosc comunal d'Argelers.[27] En el Bosc de les Colomates hi ha[28] la Reserva de la Maçana, de 10 hectàrees, creada pel Laboratori Aragó de Banyuls. És una interessant estació ecològica de gran vàlua paisatgística on, a tan sols 6 quilòmetres de la mar, es troba un bosc de caràcter medioeuropeu, sense a penes presència de vegetació mediterrània; a més, hi pasturen en llibertat vaques de raça maçanesa, una espècie endèmica, autòctona.

La Reserva Natural del Mas de na Riu, o de la Riu[modifica | modifica el codi]

Just a la desembocadura del Tet en la mar Mediterrània es troba[29] aquesta reserva natural, que ocupa un triangle delimitat pel riu, la mar i la carretera D - 81, anomenada Ruta del Litoral. Al sector nord-occidental de la reserva hi ha el Mas de na Riu, i a la zona central, el Gorg dels Oms.

El terme comunal[modifica | modifica el codi]

Les partides i indrets destacats del terme d'Argelers són els següents (alguns repeteixen topònims eesmentats anteriorment, però en aquest capítol designen el territori de l'entorn del lloc abans esmentat): l'Agulla d'en Salleres, l'Aglevat, l'Agre Borrell, o Era d'en Borrell, l'Agrona, les Agulles, els Ametllers, l'Ansa o Platja de Portells, les Arenes, o els Gitanos, les Arrels, els Aspres de la Sureda, els Aspres de Pujols, l'Auzina, l'Avellanosa, els Baixos de Santa Magdalena, les Balmes, les Balmes d'en Quelet, la Barraca d'en Jeroni, el Botàs, la Calmilla, les Cambres, el Camí de Cotlliure, el Camí de la Maçana, el Camí de Palau, el Camí de Perpinyà, el Camí Vell de Cotlliure, les Canals de Puig Rodon, o de Vallbona, la Carrerassa, la Cassanya, el Cementiri dels Espanyols, les Casetes, la Ceriga, la Ceriga Alta, la Clapera, la Jaça d'en Rossi, la Collada d'en Gabis i la d'en Perpinyana, el Coll de la Carbassera, el de l'Àliga, el de la Miquelassa, el del Pal, el d'en Serra, el d'en Verderol, el del Vent, el Collet d'en Campistró, els Collets de Cotlliure, el Colobrar, o la Colobrada, les Colomates, les Conilleres, les Conques, la Corbarola, el Corral de Labat, el Corral dels Porcs, els Escarders, l'Espinaçosa, els Fangots, el Favar, Font Andreu, Font de l'Aigua Fresca, Font de l'Àngel, Font del Bac, o del Faig, Font de les Carboneres, Font dels Pastors, Font d'en Caldava, Font d'en Torrenaps, les Gallinetes, les Gavarres, les Gavarretes, el Ginestet, la Glacera (nom antic, ja en desús), Gratallops, el Grevolar, Guills Blancs, la Guimerana, l'Home Mort, les Honors, l'Inveny, la Jaça del Taure, la Jaça d'en Peirot, la Joncarola, la Joncassa, la Llosa, Manyàs (nom antic), la Malaterra, la Marenda, el Marge de la Mota, la Maisonnette, Mas Cristina, abans Mas d'en Vergers, Mas d'Agafasopes, Mas d'Amunt, Mas de la -o de na- Riu, Mas de l'Ós, Mas d'en Cadena, Mas d'en Calmetes, Mas d'en Coc, Mas d'en Coma, o d'en Comes, Mas d'en Jordi, Mas d'en Pacreu, Mas d'en Pardès, Mas d'en -o de na- Reda, Mas d'en Sitges, Mas d'en Selva, Mas d'en Senyeric, Mas d'en Torrents, Mas de Passalaigua, Mas Leclerc, Mas Llinars, Mas Rossinyol, o del Rossinyol, Mas Tastú, la Mata del Bruc, la Mata del Pomer, els Maters, els Marles, la Migranya (nom antic), el Molí d'en Pedret, el Molí d'en Poncet, el Molí d'en Sorra, la Mongetera, la Muntanya Rasa, l'Olla, Negabous, les Paganes, o les Agulles, el Palleret, la Pava, les Pedreres de feldspat (en dos llocs propers, però diferents), la Perabona, els Pins, la Plaça d'Armes, Pompià (nom antic, a Tatzó), el Pont de la Vall, el Pont d'en Jan de l'All, Portells, la Prada Baixa, Prats Negats, Puixinopola, la Punta de la Morera, la Punta d'en Ramona, els Queixals, el Racó, Ras de Sallfort, el Ravaner, la Reserva Natural del Mas de la Riu, la Ribera de l'Abat, la Riu (nom antic), el Roar Alt, abans el Roar Naut, el Roar Baix, el Romaguer, el Roure del Pastoret, les Saleres de Vallbona, Santa Coloma, Santa Magdalena, Sant Bernat, Sant Julià, o Sant Julià de la Garriga, o de Roar, Sant Llorenç, Sota de la Maçana, el Tamariguer, Tatzó d'Amunt, Tatzó d'Avall, la Teuleria d'en Cremadells, la Teuleria d'en Ribella, o d'en Revetlla, la Torre del Castell Serradillo, la Torre de la Maçana, Torrenaps, o Mas d'en Torrenaps, Torreneules, l'Ullal, Vallbona, Vallmalenya, Vallmaria, Valmy, o Mas d'en Frere, i la Xatarda.

Alguns d'aquests noms fan referència a camps de conreu o equivalents: el Camp del Cavall, el del Romaguer, el dels Soldats, el d'en Burgat, el Camp Rossellonès, els Camps de la Collada, els del Palau, els dels Bocs, la Colomina de la Ruïna, la dels Aspres, la d'en Barral, la de Sant Martí, la Colomina Llarga, Dona Maria, abans Camps de Dona Maria, l'Era d'en Gabis, l'Horta d'en Llosa, l'Hort de la Partió, els Horts de les Conques, els Horts, o Horta, d'en Marrasquer, la Vinya d'en Mossé (ara hi ha el càmping La Maçana), la Vinyassa (nom antic), les Vinyes de la Ribera de l'Abat i les Vinyes de Santa Magdalena.

Uns quants topònims són de fites termenals o senyals mariners: el Cementiri dels Cavalls, el Piló del Romaguer, el Piló de la Devesa de Vallbona, el Roc de la Canal Grossa, el Roc de la Fredat, el Roc de les Cabres, el Roc de l'Hora, el Roc del Romaguer, el Roc d'en Cassanyes, el Roc de Puig-i-barba, la Sureda i el Tamariu.

Comunicacions[modifica | modifica el codi]

Vies de comunicació antigues[modifica | modifica el codi]

Tres camins eren els quals en l'antiguitat[26] solcaven el terme d'Argelers. D'una banda, el Camí de Carlemany, que en aquest cas resseguia el traçat de la Via Domícia, entrava en terme d'Argelers, procedent del nord, pel lloc on hi ha la capella de Santa Eugènia de Tresmals, des d'on s'adreçava a Tatzó d'Avall. D'aquí anava cap a la partida de la Joncarola, passant al nord-est de la vila d'Argelers, i s'adreçava cap a la costa, al lloc del Racó, des d'on una branca resseguia la costa cap a Cotlliure mentre que una altra remuntava la vall del Ravaner cap a Torreneules i el Coll de Vallauria, on franquejava la carena de la Serra de l'Albera.

Un segon camí marxava cap al sud: la via de la Vall, que passava per Tatzó d'Amunt, des d'on seguia un camí actual que fa de termenal entre Argelers de la Marenda i Sant Andreu de Sureda, pujava cap a la Pava, després a la Vall, remuntava la vall de la Maçana, cap al Coll de la Carbassera, on travessava la carena de la Serra de l'Albera cap a l'Empordà.

La tercera via potser era el traçat de la veritable Via Domícia en aquest territori: d'Argelers anava cap a Palau del Vidre, passant a prop de la capella de Santa Coloma (l'actual Mas Santa Coloma). D'aquesta via només se'n conserven alguns trossos fragmentats.

Carreteres[modifica | modifica el codi]

Argelers de la Marenda és un dels nusos de comunicacions importants del sud del Rosselló, com Elna. Per això el seu terme està creuat per unes quantes carreteres. La més important, que comunica la vila amb Perpinyà, és l'autovia D - 914 (D - 900 a Perpinyà, a les Arcades - Coll dels Belitres, a Cervera), que té format d'autovia al llarg de tot el terme d'Argelers: just al límit del terme amb el de Cotlliure es transforma en carretera de dos carrils. Entra en el terme pel nord-oest, al cap de poc de ser dins del territori d'Argelers gira cap al sud, va fent la volta al nucli de població formant un arc còncau de nord a sud-est, i se'n va cap a Cotlliure pel sud-est.

La segona carretera en importància és la D - 618 (El Voló - Argelers de la Marenda), amb dos traçats paral·lels diferents: la carretera nova i la vella, que tot just se separen en sortir del territori d'Argelers. El traçat antic travessava els nuclis de Sant Andreu de Sureda i de Sant Genís de Fontanes, però el traçat nou els evita tots dos, fent-ne la volta pel nord.

Una tercera carretera és la D - 114 (és el traçat antic de la D - 914), que només conserva el traçat diferenciat de la carretera nova en el seu pas pel nucli urbà d'Argelers. Deriva de la D - 914 al nord-oest de la vila, i s'hi torna a unir al sud-est.

També passa per Argelers la carretera D - 2 (Argelers - D - 619, a Trevillac), que travessa el terme des de la vila cap al sud-oest. Per aquesta carretera, Argelers de la Marenda es comunica directament amb Sureda (7 km), la Roca d'Albera (9), Sant Genís de Fontanes (10), Brullà (16), Sant Joan la Cella (19), Vilamulaca (25), Forques (29), el trencall de Paçà (32), Montoriol (34), Queixàs (39), Sant Miquel de Llotes (45), Illa (50), Montalbà del Castell (53) i Trevillac (56) (els dos darrers ja a la Fenolleda, comarca occitana).

Encara, es troba la carretera D - 2e, variant de la D - 2 en diversos trams discontinus, uneix Argelers de la Marenda amb la Platja d'Argelers en 2 quilòmetres. Un altre tram uneix, al sud del nucli d'Argelers, la D - 114 amb la D - 914.

A l'extrem nord-oest del terme d'Argelers es troba la D - 11 (Sureda. Salses), que amb prou feines té recorregut dins d'Argelers, i només hi enllaça a través de la D - 914.

Finalment, la D - 81 (D - 83, al Barcarès - D - 114, a Argelers de la Marenda), que és la coneguda amb el nom de Ruta del Litoral, ja que ressegueix a prop de la mar tota la costa rossellonesa. Arriba a Argelers des de Sant Cebrià de Rosselló.

Argelers dista entre 23 i 31 quilòmetres de Perpinyà, segons la carretera que s'utilitzi, 9 d'Elna, 11 de la Torre d'Elna i de Sant Cebrià de Rosselló, 7 de Palau del Vidre, 6 de Sant Andreu de Sureda, 7 de Cotlliure, 10 de Portvendres, 15 de Banyuls de la Marenda, 25 de Cervera i 19 del Voló.

Ferrocarril[modifica | modifica el codi]

Argelers té estació de ferrocarril de la línia de passatgers de Cervera de la Marenda a Perpinyà. La via del ferrocarril travessa el terme d'Argelers al biaix, del sud-est al nord-oest. L'estació d'Argelers, popularment la Gara, ofereix enllaços quotidians, sovint a través de Perpinyà, amb París (4 TGV), Lió (3), Marsella i Metz (1), Estrasburg (2), Lille (2), Tolosa de Llenguadoc, Ginebra, Brussel·les (2) i Barcelona i Figueres (2 Talgos).

Transport col·lectiu públic[modifica | modifica el codi]

Com que es tracta d'una petita capital comarcal, Argelers està servida per diverses línies de transport, dins de la xarxa departamental anomenada Le bus à 1 €. Les línies 400, 401, 404, 412, i 413 serveixen el transport col·lectiu de la vila d'Argelers. També cal comptar-hi les línies llançadora (navettes) 414, 415, 416 i 417.

La 400 fa el recorregut de Perpinyà a Cervera de la Marenda, passant per Elna, Argelers, Cotlliure, Portvendres, Banyuls de la Marenda i Cervera. Des d'Argelers hi ha mitja hora fins a Perpinyà, 10 fins a Elna, quasi 10 fins a Argelers Platja (no tots els cotxes hi passen), 15 fins a Cotlliure, 25 a Portvendres, mitja hora a Banyuls i 1 hora i 10 minuts fins a Cervera. Hi ha fins a 12 serveis diaris, però ofereixen diferents variants d'itinerari: pas, o no, per Argelers Platja, final de trajecte a Portvendres, Banyuls o Cervera, etcètera. Circula de dilluns a dissabte, però el diumenge manté un servei fins a Banyuls de la Marenda, al matí a dos quarts de 9, i un de retorn cap a Perpinyà poc després de les 5 de la tarda. A Argelers enllaça amb les línies 412 i 413.

La 401 uneix Argelers de la Marenda amb Ceret, passant per Palau del Vidre (20 minuts), Sant Andreu de Sureda (mitja hora), Sureda (35 minuts), la Roca d'Albera (40), Sant Genís de Fontanes (45), Vilallonga dels Monts (50), Montesquiu d'Albera (1 hora), el Voló (1 hora i quart), Morellàs (1 hora 20 minuts) i Ceret (1 hora i mitja).

La 404 (Perpinyà - Argelers Platja) duplica en part la 400. Circula de dilluns a dissabte, amb 4 serveis diaris de Perpinyà a Argelers, un a migdia i tres a la tarda, i dos d'Argelers a Perpinyà, un al matí i un altre a primera hora de la tarda.

La 412 (Argelers de la Marenda - Sant Genís de Fontanes) surt d'Argelers de la Marenda cap a Palau del Vidre i Sant Genís de Fontanes. A Argelers enllaça amb la línia 400. El trajecte d'Argelers a Palau del Vidre és d'un quart d'hora, i fins a Sant Genís de Fontanes, de 25 minuts.

La 413 (Argelers de la Marenda - Sant Genís de Fontanes) uneix les poblacions de Sant Andreu de Sureda, Sureda, la Roca d'Albera, Vilallonga dels Monts i Sant Genís de Fontanes, a més de les dues extremes. A Argelers enllaça amb la línia 400. Per aquesta línia, Argelers és a 10 minuts de Sant Andreu de Sureda, a 17 de Sureda, a 22 de la Roca d'Albera, a mitja hora de Vilallonga dels Monts i a de la Zona artesanal d'aquesta darrera població. Un dels serveis diaris fa el trajecte Perpinyà - Sant Genís de Fontanes sense passar per Argelers; va directament de Palau del Vidre a Sant Andreu de Sureda. La resta no arriben a aquesta darrera població, ja que acaben el seu recorregut a la zona artesanal de Vilallonga dels Monts.

La línia 414, que no surt d'Argelers, fa un recorregut circular pel nucli urbà. Surt de la Plaça de Gambetta, va cap al Pol Esportiu, l'Espai Jean Carrère, el Punt Rodó de Pujols, la Casa de la Vila,[30] el Liceu Christian Bourquin, el Parc d'Activitats, el Laboratori, l'Espai Waldeck Rousseau, Montgat, l'Estació de tren (la Gara) i torna a la Plaça de Gambetta. Quatre serveis diaris, en un trajecte de 22 minuts, de dilluns a dissabte.

La línia 415, com la 414, és interna d'Argelers. Va de la Plaça Gambetta a la Platja del Nord i la Platja d'Argelers, i retorna amb una lleugera variant de trajecte, que li permet enllaçar diversos serveis propers: l'Oficina de Turisme, el Cinema, etcètera. Com l'anterior, quatre serveis diaris de dilluns a dissabte, i 21 minuts de trajecte.

La línia 416 és com les anteriors en molts dels detalls. Serveix el sector sud-oest del nucli urbà, sempre sortint de la Plaça de Gambetta. També quatre serveis diaris de dilluns a dissabte, amb 14 minuts de recorregut.

La línia 417 enllaça la Plaça de Gambetta amb el Racó i el sector sud-est del nucli. Igualment, de dilluns a dissabte amb quatre serveis diaris i un quart d'hora de recorregut.

Els camins del terme[modifica | modifica el codi]

Un terme tan extens com el d'Argelers per força ha de contenir una bona quantitat de camins. Els uns, de comunicació amb els pobles veïns: d'una banda, els camins ja considerats carreteres, com la Ruta de Cotlliure, la de Palau -abans Camí de Palau-, la de Perpinyà, la de Sant Andreu, la Via del Litoral i la Via Ràpida, o la Desviació. De l'altra, els camins rurals asfaltats, com el Camí de Cotlliure a la Maçana, el de Cotlliure al Mas d'en Garcies, el de Cotlliure a Sant Magdalena, el de Cotlliure a Sant Llorenç -o, simplement, Camí de Sant Llorenç-, el de la Font a Cotlliure (actualment desaparegut), el d'Elna, o de Tatzó d'Amunt a Elna, el d'Elna a la Mar, o Camí de la Mar, el de Roar, o de Sureda, el de Sureda, el de Sureda a la Vall, el de Tatzó d'Amunt (nom ja en desús), el Camí Vell de Cotlliure, el Camí Vell de Palau, o Camí de Palau, el Camí Vell de Sant Andreu, o, com l'anterior, sense l'adjectiu Vell, el Camí de la Tortuga, o de Cotlliure, i la Travessa de Sant Andreu. Esment a part mereixen les carreres o camins ramaders que passaven pel terme d'Argelers: la Carrera del Mas Pardès a les Balmes, ara convertit en sender, la Carrera del Pas d'en Frau i la de Manyàs (noms antics, ja en desús), la Carrerassa i la Carrera de l'Obra, o de Tatzó a Mar, ara Camí de les Agulles. També cal esmentar diferenciat el Camí de Carlemany.

A l'interior del terme argelerenc hi ha un bon gruix de camins, també: Camí Clos (primera part del Camí d'Espanya), el Camí de Ferro, el de la Ceriga, el de la Colomina de Sant Martí, o del Pas de la Magra, el de la Maçana, el de la Mare de Déu del Castell, o d'Ultrera, el de la Muntanya, el de la Pava (amb les variants de la Pava a Sant Andreu i de la Pava a la Vall), el de la Salanca, abans del Mas de na Riu, el de la Teuleria, o de la Teuleria d'en Ribella, el de la Vall al Mas Llinars, el de la Verneda o del Tamariguer, abans Carrera del Tamariguer o Camí de Mar, el de Contraban (amb un nom prou descriptiu), el de les Burnesses, el de les Carboneres, o de la Font de les Carboneres, el de les Muntanyes, el del Mas de les Sitges, o, simplement, de les Sitges, el de les Vinyes (abans, Carrera de les Vinyes), el de l'Horta, el de l'Hospitalet, el del Mas Calmetes, o del Mas Calmetes a Palau, el del Mas Cassó, abans Camí del Peret, el del Mas Cristina, el del Mas d'en Vergers, el del Mas d'en Cadena, el del Mas d'en Jordi, el del Mas d'en Selva, el del Mas d'en Torrenaps, el del Molí de Tatzó, o de Palau a aquest molí, el dels Queixals, el del Pas de l'Arbre Blanc, o de la Torre, el del Puig de Miravent, el del Roc de la Perdiu, el del Roc d'en Jordà, el del Tec, o del Pas de les Vaques, o, simplement, Camí de les Vaques, el de Negabous, abans Carrera de Tatzó, o de la Prada, o de Tatzó a les Manyes, els tres camins de Santa Magdalena, el de Sant Julià i el de Sant Julià, de Tatzó d'Avall, el d'Espanya, o de la Maçana, el de Trencametlles, i el de Valmy. Alguns són ja desapareguts, com el Camí de Beneta, el de la Ribera a l'Abat, el de la Vinyassa, el del Mas d'en Vergers, el del Pou de Gel, el de Sant Pere (ara del tot dins del nucli urbà), el de Tatzó d'Amunt o el Camí Petit de les Vinyes.

Aquests camins incloïen un nombre considerable de passos a gual: el Pas de la Magra, el de la Noguera, el de l'Arbre Blanc, el de les Lleteres, el de les Vaques, el d'en Frau i el Pas en Lleu.

Activitats econòmiques[modifica | modifica el codi]

El turisme[modifica | modifica el codi]

De llarg, l'activitat econòmica principal d'Argelers és la derivada del turisme. Els seus càmpings poden arribar a acollir fins a 100.000 estadants, i estan situats en antigues zones de pastura. Per això els espais dedicats a l'agricultura i la ramaderia han anat minvant pràcticament fins a desaparèixer. Uns 5.000 blocs d'apartaments i més d'una vintena d'hotels completen l'oferta d'allotjament temporal, vacacional, però que en bastants casos ha esdevingut primera residència. El mateix creixement urbanístic d'Argelers, ininterromput els darrers anys, ha estat molt condicionat pel turisme i els serveis que s'hi dediquen: restauració, comerços, un casino, instal·lacions esportives terrestres i marítimes, etc.

Entre els elements que ofereixen allotjament turístic a Argelers destaquen els vilatges de vacances i els càmpings. Entre els primers es troben els denominats les Alberes i 5 d'altres sense nom particular, amb el genèric Vilatge de vacances. Hi ha més de 50 càmpings, gairebé tots amb noms arbitraris en francès.

El sector primari[modifica | modifica el codi]

Tanmateix, l'activitat tradicional, agropecuària, no ha desaparegut del tot. Més d'un miler d'hectàrees, pertanyents a unes 300 explotacions agrícoles, es dediquen a aquest sector. Poc més de la meitat són per a la vinya, dos terços per a vins de qualitat, de denominació d'oorigen controlada, i un terç per a vins comuns. L'horta hi és bastant present, amb poc més d'una desena part de l'espai dedicat a la vinya, i s'hi cullen carxofes, escarola, enciam, tomàquets, col-i-flors, productes primerencs, mongetes, espàrrecs i juliverts. Una mica menys d'extensióo ocupen els arbres fruiters: presseguers, albercoquers, cirerers i pomeres, i tot just una mica de cereals. La ramaderia, abans molt present, ha anat davallant, però s'hi conserven poc menys d'un centenar de caps de bestiar boví i de cabrum, un centenar d'equí i més de 500 d'oví. Les pastures estan molt en retrocés a causa del turisme, però encara conserven unes 200 hectàrees de pastures.

A Argelers hi ha una mina de feldspat, tancada des del 1978, que havia estat una important oferta de feina, abans de l'arribada del turisme. La Cooperativa Agrícola, fundada els anys 20 del segle xx, té una capacitat de 40.000 hectolitres. Al nord-oest de la vila s'ha format un polígon industrial i comercial amb una presència bastant gran de petites indústries.

Història[modifica | modifica el codi]

Prehistòria[modifica | modifica el codi]

Una llegenda diu que Argelers va ser fundada per Hèrcules. La presència de dos dólmens i d'osseres indica que el territori del municipi ja era ocupat per humans des de la prehistòria. Entre el Mas de Sant Jordi i la possessió de Valmy, prop de la Coma Fosca, es troba el dolmen, ben conservat, de la Cova de l'Alarb. Dos altres dòlmens es troben als collets de Cotlliure (Dolmen dels Collets de Cotlliure) i a Sant Pere dels Forquets, a més d'un ossari prehistòric de l'edat dels metalls és a la Cova de la Tortuga.

Ran de la Necròpolis de la Pava, explicada a continuació, es van trobar[26] nombrosos vestigis de l'Edat del Bronze, a més d'altres de l'Edat del Ferro que van menar a la conclusió de l'existència d'un hàbitat bastant important, que ocupava uns 2.000 m². De la mateixa època, Bronze final, era el petit hàbitat detectat per les nombroses restes trobades a l'Inveny, molt a prop i al sud de la vila d'Argelers, a l'altra banda de l'autovia que la voreja.

A la vall del Ravaner, a l'extrem est del terme, ja a ran del terme de Cotlliure, es va trobar un hàbitat complex amb presència d'activitat humana des finals de l'Edat del Bronze fins a finals de la del Ferro. A la Pava, en el vessant nord-oriental del Puig de Sant Miquel, fou trobat també un hàbitat del Bronze final.

Dels temps protohistòrics, transició de la prehistòria a l'etapa històrica antiga, data[26] la Necròpolis de la Pava, situada al nord del Mas d'en Torrents, i encara més al nord del nucli de la Pava. Es tracta d'enterraments en urnes, així com nombrós material entre el qual destaquen àmfores ibèriques, teules romanes, àmfores africanes, etcètera, que demostren un poblament en continuïtat des d'èpoques prehistòriques a altmedievals.

Edat Antiga[modifica | modifica el codi]

La colonització romana és potser la que ha deixat més restes en terme d'Argelers. A l'extrem nord del terme, a la riba esquerra del Tec i a prop, al sud, de la capella de Santa Eugènia de Tresmals, van ser trobades[26] restes suficient (teules, àmfores itàliques, àmfores africanes, ceràmica, etc) per poder parlar d'un hàbitat romà. És un jaciment a cavall dels dos termes veïns, d'Elna i d'Argelers. També se n'hi van trobar de medievals, cosa que ens parlaria d'una continuïtat de l'hàbitat al llarg de diversos segles. A més, una avinguda del Tec als anys 60 va destapar una ampla superfície amb restes de parets que podrien correspondre a un establiment mitjà o gran, o a una de les estacions ad stabulum de la Via Domícia i la mateixa via.

A migdia del Mas Calmetes, a la riba esquerra del Tec, en el tros de terme comunal que s'estén pel nord d'aquest riu, es va trobar una cisterna romana damunt de la sorra, feta amb morter de rajola, en dues capes als extrems i una d'intermèdia feta de còdols. En els seus entorns, nombrosos fragments d'àmfores i altres ceràmiques. Molt possiblement es tractava de la cisterna d'una explotació agrícola de vinya o oli. A les Gavarretes i a la Colomina dels Aspres, al nord de la zona central del terme, una mica al sud-est de les restes que es descriuen en el darrer paràgraf d'aquest apartat, van sortir nombroses restes que corresponen a una ocupació del Baix Imperi, o tal vegada més tardana. A Negabous nord, una mica més al sud de l'anterior, van aparèixer vestigis esparsos de la mateixa època esmentada anteriorment.

Al Camp del Cavall, al límit de ponent del terme i al nord-oest del gran nus de carreteres de l'entrada de ponent de la vila d'Argelers, una gran concentració de restes de l'època romana republicana fan veure clara la presència d'un hàbitat gran, o de diversos, d'època republicana. La construcció de noves carreteres, i de nusos de comunicació, a la zona han refermat les hipòtesis d'una zona de poblament romà intens. Diverses monedes romanes hi van ser trobades, també.

En els entorns del Castell de Pujols, extraient argila d'una propietat privada, va aparèixer un petit tresor format per unes 300 monedes romanes; a l'oest dels Aspres de Pujols, a prop al nord de la vila d'Argelers, també van sortir nombrosos vestigis de les mateixes èpoques enteriorment esmentades.

El Mas Llinars, anteriorment esmentat, van aparèixer també restes d'època romana republicana, que indiquen també la presència d'un hàbitat d'aquella època.

A l'extrem de llevant del terme d'Argelers, al sud-est del Racó, hi ha el lloc de l'Olla, damunt de la Platja de l'Olla, que ja frega el terme de Cotlliure. a la desembocadura del Ravaner, es va trobar un lot prou important de vestigis, en diversos nivells, amb fragments d'àmfores grecoitàliques, itàliques i iberopúniques, amb nombroses restes de ceràmica (entre les quals de campaniana A i de grisa emporitana, tot plegat atribuïble al segle ii abans de la nostra era. El conjunt permetia de suposar una activitat metal·lúrgica propera, amb un hàbitat associat ran mateix del litoral.

Un petit hàbitat de finals de l'edat antiga, amb nombroses restes a l'entorn, es va trobar a la Pava, a les vinyes de l'entrada de la vall de la Maçana i al fons de la vall a prop del poble, per on passava el camí antic que remuntava la vall. A prop, al jaciment anomenat Mas Torrents nord, va aparèixer un establiment romà d'una extensió d'uns 4.000 m², situat al costat est d'un antic camí, amb vestigis de tota mena: fragments de tegulae, d'àmfores de diverses procedències, de ceràmica casolana, etc, que van permetre datar el jaciment en els segles I i II de la nostra era. El material trobat està exposar a la Casa de l'Albera, a Argelers. Al veí Mas Llinars, al nord-oest del Mas Torrents, els propietaris conserven també molt de material trobat en el terreny de la seva explotació, amb tota mena de vestigis, incloses monedes, del Baix Imperi. En una zona propera, a la part baixa de la vall, va aparèixer també una dracma d'Empúries. També en van aparèixer quatre mes en un replà situat entre el Coll Terrers i el Coll de la Carbassera i una altra feta a Morvedre en un altre lloc proper a aquest darrer coll. D'altres monedes, en aquest cas romanes, es van trobar a la Torre de la Maçana, a la Barraca de les Ginestes i en les proximitats del Coll de la Carbassera.

De l'època de transició de l'antiguitat tardana a l'alta edat mitjana data el jaciment trobat a les Gavarretes, en els entorns del nus de carreteres de la D - 914 i la D - 114, a prop al sud de Tatzó d'Avall. Es tracta d'una necròpolis ocupada en aquesta època esmentada, però que va revelar també restes de les edats del bronze i del ferro, amb diverses fosses circulars.

Edat Mitjana[modifica | modifica el codi]

Històricament, la primera menció remunta al 879 com «Villa de Argilariis». El nom es pot trobar al segle x amb les formes «Argelarium, Argelaria o Argileria». Fou sempre una dependència directa dels comtes de Rosselló, i com a tal passà directament a mans dels reis de les cases de Catalunya i Aragó i de Mallorca. El 1298 ja consta com a vila fortificada, i el 1344 fou assetjada per Pere III el Cerimoniós, quan aquest es féu amb el Regne de Mallorca, a la fi d'aquest efímer regne. Al segle xv va tornar a ser assetjada pel rei francès Lluís XI.

Les prospeccions arqueològiques han anat traient a la llum diversos elements del passat medieval d'Argelers i el seu terme, i alguns de més antics, com un hàbitat de l'Edat del Bronze final. A la Pava, en el vessant nord-est del Puig de Sant Miquel i a uns 300 metres al nord-est del Castell d'Ultrera foren trobats un hàbitat visigot de gran mida, datable entre mitjan segle v i el segle vii de la nostra era, amb un reacondicionament parcial del lloc al segle ix, i una pedrera en la qual aparegueren fins a 13 fragments d'àmfores africanes.

Edat Moderna[modifica | modifica el codi]

El 1793 Argelers va tornar a patir un setge bèl·lic, en aquest cas per les tropes espanyoles del general Ricardos, dins del marc de la Guerra Gran, a les quals van fer front les franceses del general Dugommier, que desallotjaren els espanyols.

Edat Contemporània[modifica | modifica el codi]

El 1939, a la fi de la guerra civil espanyola, les autoritats franceses van tancar desenes de milers de refugiats fugits d'Espanya al Camp d'Argelers, un camp de concentració, construït al nord de la platja d'Argelers. Les condicions higièniques i de tracte per part de les autoritats franceses[31] foren denigrants. L'excés nombre de concentrats féu que es construís el Camp del Barcarès, on fou desviada una part dels acollits a Argelers.

Demografia[modifica | modifica el codi]

Demografia antiga[modifica | modifica el codi]

La població està expressada en nombre de focs (f) o d'habitants (h)

Evolució demogràfica d'Argelers de la Marenda entre 1355 i 1790
1355 1359 1365 1378 1424 1470 1515 1553 1643 1709 1720 1730 1765 1767 1774 1789 1790
189 f 200 f 196 f 161 f 200 f 80 f 69 f 76 f 63 f 192 f 200 f 204 f 600 h 1640 h 204 h 240 h 1193 h

Font: Pélissier 1986

Demografia contemporània[modifica | modifica el codi]

Evolució de la població
1793 1800 1806 1821 1831 1836 1841 1846 1851
847 1.064 1.173 1.401 1.478 1.964 2.136 2.251 2.325
1856 1861 1866 1872 1876 1881 1886 1891 1896
2.447 2.456 2.537 2.600 2.833 3.134 3.303 3.413 3.307
1901 1906 1911 1921 1926 1931 1936 1946 1954
3.358 2.913 2.837 2.851 2.835 2.966 2.945 2.968 2.907
1962 1968 1975 1982 1990 1999 2006 2008 2011
3.659 5.022 5.100 5.723 7.188 9.069 9.928 10.015 9.939
2013
9.914

Fonts: Ldh/EHESS/Cassini[32] fins al 1999, després INSEE a partir deL 2004[33]

Evolució de la població[modifica | modifica el codi]

Població 1962-2008

Administració i política[modifica | modifica el codi]

Batlles[modifica | modifica el codi]

Batlles[34] d'Argelers de la Marenda[35][36]
Període Nom Opció política Comentaris
1790 - 1791 Assiscle Bech
1791 - 1793 Jean Grando
1793 - 1794 Joseph Arman
1794 - 1794 Jean Matignon
1794 - 1796 Damien Padallé
1796 - 1796 Bonaventure Verges
1796 - 1798 François-Xavier Boluix
1798 - 1799 Joseph Arman
1799 - 1800 François-Xavier Boluix
1810 - 1813 Marc Surjus
1813 - juny del 1815 Côme Ferran
Juny del 1815 - 1815 Paul Pujas[37]
1815 - 1816 Jean Azema
1816 - 1821 Isidore Ferrer
1821 - 1821 Bonaventure Verges
1821 - 1827 Pierre Padallé
1827 - 1829 Bonaventure Julia
1829 - 1830 Joseph Arman
1830 - 1831 Pierre Padallé
1831 - 1837 Joseph Arman
1837 - 1840 Jean Germain Pujol
1840 - 1848 Alphonse Sebe
1848 - 1848 François Sine
1848 - 1848 Assiscle Padallé Bocamy
1848 - 1848 François Padallé Siné
1848 - 1852 Thomas Bech
1852 - 1855 Joseph Azema
1855 - 1865 Germain Barbie
1865 - 1870 Côme Ferran Comes
1870 - 1870 Joseph Baylet
1870 - 1874 Étienne Pujol
1874 - 1876 Jacques Lanquine
1876 - 1877 Étienne Pujol
1877 - 1878 Michel Moret
1878 - 1890 Étienne Pujol
1890 - 1892 Jean Padallé Bocamy
1892 - 1893 Marc Surjus-Coste
1893 - 1902 Pierre Moreto
1902 - 1908 Marc Surjus-Coste
1908 - 1912 Louis Courtais
1912 - 1914 Côme Anglade
1914 - 1915 Vincent Rouzaud
1915 - 1918 Dieudonné Vinyes
1918 - 1919 Côme Anglade
1919 - 1922 Louis Courtais
1935 - ? Étienne Bascou
1944 - 1945 Frédéric Trescases
1945 - 1947 Joseph Farre
1947 - 1947 Germain Farre
1947 - 1953 Frédéric Trescases
1953 - 1981 Gaston Pams
1981 - 1983 Isidore Fourriques
1983 - 2001 Jean Carrère
2001 - 2016 Pierre Aylagas[38]
2016 - Moment actual Antoine Parra

Legislatura 2014 - 2020[modifica | modifica el codi]

Batlle[modifica | modifica el codi]

  • Pierre Aylagas, Diputat dels Pirineus Orientals. President de la Comunitat de comunes Alberes-Costa Vermella. Encarregat de Finances i del personal municipal.

Adjunts al batlle[39][modifica | modifica el codi]

  • 1r: Marina Parra-Joly. Encarregada de la Policia municipal i de la circulació
  • 2n: Jean-Patrice Gautier. Encarregat de la cultura
  • 3r: Agnès Aloujes-Roque. Encarregada de l'àrea social i de la sanitat pública
  • 4t: Marc Séverac. Encarregat de la mar i de la platja
  • 5è: Marguerite Pujadas-Roca. Encarregada dels afers escolars
  • 6è: Jean-François Bey. Encarregat de Turisme
  • 7è: Isabelle Moreschi. Encarregada de Comerç.

Consellers municipals[modifica | modifica el codi]

  • Renaud Boisvert. Encarregat d'Ocupació
  • Sylviane Favier-Ambrosini. Encarregada de l'Àrea social i d'Accessibilitat
  • Danilo Pillon. Encarregat de l'Animació i de les Associacions patriòtiques
  • Valérie Reimeringer. Encarregada d'Esports
  • Muriel Saignol. Encarregada de l'Àrea social i d'Allotjament
  • Frédéric Donnet. Encarregat de Ciutadania i de Prevenció de la delinqûència
  • Marie-Catherine Arsant. Encarregada dels Delegats de barris
  • Antoine Parra. Encarregat de Comunicació, Projectes, Obres i Entorn
  • Andréa Diaz-Gonzalez. Encarregada de Desenvolupament econòmic
  • Bernard Ducassy. Encarregat de Desenvolupament durador i de l'Agenda 21
  • Marie-Christine Bodinier. Encarregada d'Urbanisme
  • Bernard Rieu. Encarregat de Patrimoni i de Catalanitat
  • Anne Fuentes. Encarregada d'Agricultura
  • Catherine Flouttard. Encarregada de Quadre de vida i d'Afers socials
  • Guy Esclopè
  • Antoine Casanovas
  • Francis Corniquet
  • Angélique Pénicaud
  • Brigitte de Capèle
  • Philippe Rius
  • Laurent Madern

Adscripció cantonal[modifica | modifica el codi]

A les eleccions cantonals del 2015 Palau del Vidre ha estat inclòs en el cantó denominat La Costa Vermella, amb capitalitat a la vila d'Argelers de la Marenda, amb les viles de Cotlliure i Portvendres i els pobles de Banyuls de la Marenda, Cervera, Palau del Vidre, Sant Andreu de Sureda. Hi ha estat escollits com a consellers departamentals Marina Parra-Joly, del Partit Socialista, primera adjunt al batlle d'Argelers de la Marenda, i Michel Moly, del Partit Socialista, Primer vicepresident del Consell departamental.

Agermanaments[modifica | modifica el codi]

Argelers de la Marenda està agermanada amb la vila del Maresme de Montgat i amb l'alemanya de Hürth (Rin del Nord-Westfàlia).

Ensenyament i Cultura[modifica | modifica el codi]

Argelers de la Marenda disposa de tres escoles maternals, les Tamaris, amb tres aules, Herriot, amb quatre, i la Granotera, amb cinc. D'establiments de primària, n'hi ha dos: Molière, amb set aules, i Curie-Pasteur, amb setze. Un col·legi de secundària, el Col·legi de l'Albera, amb una trentena d'aules, que serveix les comunes d'Argelers i de Palau del Vidre, i un Liceu (batxillerat), Christian Bourquin, amb uns 1.700 alumnes, que inclou ensenyament de batxillerat general, professional i tècnic, amb presència d'ensenyament professional de turisme

Patrimoni: llocs d'interès[modifica | modifica el codi]

Persones il·lustres[modifica | modifica el codi]

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Becat, Joan. «4-Argelers». A: Atles toponímic de Catalunya Nord. I. Aiguatébia-Montner. Perpinyà: Terra Nostra, 2015 (Biblioteca de Catalunya Nord, XVIII). ISBN ISSN 1243-2032. 
  • Becat, Joan; Ponsich, Pere; Gual, Raimon. «Argelers». A: El Rosselló i la Fenolleda. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana, 1985 (Gran Geografia Comarcal de Catalunya, 14). ISBN 84-85194-59-4. 
  • Bonet, Gérard. «Index des communes». A: Nouveau Dictionnaire de Biographies Roussillonnaises. Perpinyà: Les publications de l'Olivier, 2011. ISBN 978-2-908-86641-4. 
  • Coromines, Joan. «Argelers». A: Onomasticon Cataloniae: Els noms de lloc i noms de persona de totes les terres de llengua catalana. Barcelona: Curial Edicions Catalanes i la Caixa, 1994 (Onomasticon Cataloniae, II A-Be). ISBN 84-7256-889-X. 
  • Kotarba, Jérôme; Castellvi, Georges; Mazière, Florent [directors]. Les Pyrénées-Orientales 66. Paris: Académie des Inscriptions et Belles-Lettres. Ministère de l'Education Nationale. Ministère de la Recherche. Ministère de la Culture et de la Communication. Maison des Sciences de l'Homme, 2007 (Carte Archeologique de la Gaule). ISBN 2-87754-200-5. 
  • Pélissier, Jean Pierre. Paroisses et communes de France: Dictionnaire d'histoire administrative et démographique, vol. 66: Pyrénées-Orientales. París: CNRS, 1986, p. 378. ISBN 2-222-03821-9. 
  • Ponsich, Pere. «Argelers». A: El Rosselló. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1993 (Catalunya romànica, XIV). ISBN 84-7739-601-9. 

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Populations légales 2009» (en francès). INSEE, 29-12-2011. [Consulta: 19 gener 2012]. «Les poblacions legals 2009 entren en vigor l'1 de gener de 2012»
  2. Dades d'agermanament de l'Ajuntament(francès)
  3. Becat 2015.
  4. Nomenclàtor toponímic de la Catalunya del Nord, pàgina 65.
  5. Coromines 1994.
  6. La part central i septentrional del terme d'Argelers, en els ortofotomapes de l'IGN
  7. La zona pirinenca, terç meridional del terme d'Argelers, en els ortofotomapes de l'IGN
  8. Argelers en les Cartes de Cassini ofertes per l'IGN
  9. La vila vella d'Argelers en els ortofotomapes de l'IGN
  10. L'Argelers actual en els ortofotomapes de l'IGN
  11. La Platja d'Argelers en els ortofotomapes de l'IGN
  12. El Port d'Argelers en els ortofotomapes de l'IGN
  13. El Racó en els ortofotomapes de l'IGN
  14. El poble de Tatzó d'Avall en els ortofotomapes de l'IGN
  15. La Pava en els ortofotomapes de l'IGN
  16. El Santuari de Vida en els ortofotomapes de l'IGN
  17. Sant Jeroni, en els ortofotomapes de l'IGN
  18. Sant Llorenç del Mont en els ortofotomapes de l'IGN
  19. Vallbona en els ortofotomapes de l'IGN
  20. Torreneules en els ortofotomapes de l'IGN
  21. La partida del Roar en els ortofotomapes de l'IGN
  22. La Torre de la Maçana en els ortofotomapes de l'IGN
  23. El Castell de Pujols en els ortofotomapes de l'IGN
  24. La Torre del Puig de Miravent en els ortofotomapes de l'IGN
  25. El Mas Torreneules en els ortofotomapes de l'IGN
  26. 26,0 26,1 26,2 26,3 26,4 Kotarba et al. 2007.
  27. El Bosc Comunal d'Argelers en els ortofotomapes de l'IGN
  28. La Reserva Natural de la Maçana en els ortofotomapes de l'IGN
  29. La Reserva Natural en els ortofotomapes de l'IGN
  30. Hôtel de Ville, en francès.
  31. (castellà) Corazón Helado de 1939 - Los exilios republicanos
  32. Dels pobles de Cassini a les comunes d'avui http%3A%2F%2Fcassini.ehess.fr%2Fcassini%2Ffr%2Fhtml%2Ffiche.php%3Fselect_resultat%3D35075, a la pàgina web de l'École des hautes études en sciences sociales.
  33. Fitxes de l'INSEE - Poblacions legals de la comuna per als anys 2006 http%3A%2F%2Fwww.insee.fr%2Ffr%2Fppp%2Fbases-de-donnees%2Frecensement%2Fpopulations-legales%2Fcommune.asp%3Fdepcom%3D66189%26annee%3D2006 Fitxer, 2011 Fitxer i 2012 Fitxer.
  34. Maires, en francès.
  35. bislyjp.cpm, Marc Surjus : premier grand maire d'Argelès
  36. MairesGenWeb
  37. (francès) Fabricio Cardenas, Vieux papiers des Pyrénées-Orientales, Argelès, 11 juin 1815, 12 gener de 2014
  38. Préfecture des Pyrénées-Orientales, Llista dels batlles electes el 2008, consultada el 22 de juliol del 2010
  39. Adjoints au maire, en francès.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Argelers de la Marenda Modifica l'enllaç a Wikidata