Pontellà

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de geografia política
Ponteilla
Escut de Pontellà
Pontellà.jpg
Pontellà

Localització
Map commune FR insee code 66145.png
 42° 37′ 35″ N, 2° 48′ 52″ E / 42.626388888889°N,2.8144444444444°E / 42.626388888889; 2.8144444444444
EstatFrança
RegióOccitània
DepartamentPirineus Orientals
DistricteDistricte de Perpinyà
Cantócantó de Tuïr
Població
Total 2.797 (2015)
• Densitat 202,98 hab/km²
Gentilici Pontellanenc, pontellanenca
Geografia
Superfície 13,78 km²
Altitud 115 m
Limita amb
Organització política
• Alcalde Louis Puig
Identificador descriptiu
Codi postal 66300
Fus horari
Altres

Lloc web http://www.mairie-ponteilla-nyls.fr
Modifica les dades a Wikidata
Situació de la comuna de Pontellà en el Rosselló

Pontellà ([puntə'ʎa], oficialment i en francès Ponteilla-Nyls) és el poble cap del municipi de Pontellà i Nyils, de 2.801 habitants, de la comarca del Rosselló, a la Catalunya Nord. Pertany a la subcomarca dels Aspres. El terme municipal comprèn també el poble de Nyils.

Actualment, juntament amb la vila de Tuïr i els pobles de Banyuls dels Aspres, Brullà, Calmella, Cameles, Castellnou dels Aspres, Forques, Llauró, Llupià, Montoriol, Oms, Paçà, Pollestres, Queixàs, Santa Coloma de Tuïr, Sant Joan la Cella, Terrats, Torderes, Trasserra, Trullars i Vilamulaca forma part del cantó número 1, d'els Aspres (nova agrupació de municipis fruit de la reestructuració cantonal feta amb motiu de les eleccions cantonals i departamentals del 2015), amb capitalitat a Tuïr.

Etimologia[modifica]

Curiosament, Joan Coromines,[1] oblida el topònim Pontellà en la seva obra Onomasticon Cataloniae, pràcticament exhaustiva. El nom del poble és un derivat[2] de l'antropònim llatí Pontilius, en la forma Pontilianus, que dóna un topònim acabat en , habitual en els llocs que provenen de lloc de colonització romana. Apareix el 1128 com a Ponteillan, escrit Pontelianum el 876 (Repertori toponímic de Pere Ponsich, 1980, 52).

Geografia[modifica]

Localització i característiques generals del terme[modifica]

El terme de Pontellà, d'una extensió de 137.800 hectàrees, és solcat al costat est[3] pel Reart i per l'oest per la Cantarana. El Reart fa de termenal amb Bages de Rosselló al sud-est, mentre que la Cantarana centra tot el sector nord-oest de la comuna. Pontellà és a l'extrem oriental dels Aspres, de manera que el territori és ja més accidentat que els de la Plana del Rosselló, i presenta ja una sèrie de turons: el Puget, els Ciurers Petits, Robau, Mirabell i Queraig, bàsicament.

Diversos estanys, alguns ja dessecats, centraven la part oriental del terme comunal de Pollestres. El principal és l'estany de Nyils, però també s'hi troba l'estany del Comte i, antigament, el de Queraig.

Termes municipals limítrofs:

Tuïr Cànoes
Llupià Brosen windrose-fr.svg Pollestres
Trullars Bages de Rosselló

El poble de Pontellà[modifica]

Entrada a la cellera de Pontellà

Pontellà està situat en el vessant sud-oriental del turó del Puget, a l'entorn de l'església parroquial de Sant Esteve de Pontellà i del desaparegut Castell de Pontellà. Es conserven fragments de la muralla que cloïa la cellera[4] originària del poble. L'església conserva part de l'absis romànic original. En el poble vell es troben la Cava Cooperativa i els dos cementiris: el Vell, a redós de l'església, i el Nou. A ponent del poble hi ha l'antiga estació de tren, la Gara, de la línia ja desapareguda anomenada popularment el Mataburros de Tuïr.

A partir del poble vell, es poble s'ha anat estenent[5] de forma molt regular i planificada pels plans propers a la cellera originària.

Nyils[modifica]

El poble de Nyils[6] es troba a 3 quilòmetres a llevant de Pontellà, a mig camí de Pollestres. És un poble d'uns 500 habitants, que sempre ha depès administrativament de Pollestres, malgrat tenir parròquia pròpia, a l'església de Sant Martí de Nyils. D'origen medieval, Nyils va néixer, com altres pobles, a partir d'una cellera. Des de finals del segle xx, el poble acull l'escola La Bressola, primera escola en català de la Catalunya Nord.

Sant Nicolau d'Aiguaviva[modifica]

Al nord del poble de Pontellà[7] es troba el Mas de Sant Nicolau, que és el que resta de l'antic priorat benedictí de Sant Nicolau d'Aiguaviva, que depenia de Sant Joan de les Abadesses i havia arribat a estar fortificat. Actualment només en queda l'església, romànica, totalment englobada dins dels edificis de l'actual mas.

Els masos del terme[modifica]

Ultra el suara esmentat Mas de Sant Nicolau d'Aiguaviva, Pontellà i Nyils té en el seu terme els masos següents: Mas d'en Gallina, abans Cortal d'en Fons, Mas -abans Cortal- d'en Terrats, Mas d'en Villerac i la Teuleria (mas), a més del Molí Nou, abans de l'Anglada. Són ja noms desapareguts avui dia el Cortal d'en Lacroix, el Molí de Pontellà, o Molí d'en Lavall i la Redubta.

Prop de Nyils hi ha un important centre eqüestre que, entre altres coses, subministra l'animal i el personal del servei de recollida de brossa de Pollestres, que es fa amb un carro de tracció animal.

Els cursos d'aigua[modifica]

Dos rius -que tenen més caràcter de torrent que no pas de riu, pròpiament dit- travessen el terme de Pontellà: el Reart al terç sud.est i la Cantarana, al nord i oest del terme comunal. Diversos torrents (còrrecs) es troben en aquest terme: Còrrec de Coma de Lloba, Còrrec de les Clares, Còrrec dels Romanins, Còrrec de Negabous i Còrrec d'en Gallí.

Un bon conjunt de canals de drenatge (Agulla de Caraig, Agulla de Coma de Lloba, Agulla de la Joncassa, Agulla de l'Estanyol, Agulla de les Vegueres, Agulla del Jaçal, Agulla dels Còrrecs, Agulla de l'Estany, Agulla de l'Estany d'en Jaubert i Agulla de Sant Nicolau) i d'irrigació (Ull de Ballaró, Ull del Rec del Molí de Pollestres, Ull d'en Gallina i Ull de Vesian, a més de la desapareguda Resclosa del Rec del Molí de Pollestres) es troben en el terme de Pontellà.

Completen la relació d'hidrònims de Pontellà les Deus, o Font del Boix, abans Fontenilles, la Font Captada i la Font dels Horts, a més de la Resclosa. Finalment, tres passos a gual es trobaven a Pontellà i Nyils: el Passallís del Camí de Bages, el Passallís del Camí del Mas Déu) i el Passallís del Reart.

El relleu[modifica]

Diversos serrats i turons es drecen en aquesta comuna dels Aspres. Hi ha el Serrat de Queraig, el Serrat (o Puig) de Robau, o de Rotbau. Entre els turons destaquen el Puget, els Ciurers Petits, Robau, Mirabell i Caraig, bàsicament.

El terme comunal[modifica]

El terme de Pontellà i Nyils conserva alguns topònims relacionats amb l'àmbit rural: noms de camps, de partides, etcètera. Aquests topònims són el Camp del Vent, o el Camp de les Aires, els Camps de la Ribera, els Camps de les Eres, els Camps de Nyils, el Cendreu, o els Andreus, les Clares, Coma de Lloba, les Covetes, les Deu Aiminades, la Devesa (dues de diferents), els Estanyols, la Figuera, la Font del Mas, la Fot dels Horts, la Gallinera, els Horts de la Ribera, el Jaçal, Manreses, Mas d'en Gallina, Mas d'en Terrats, Mas de Sant Nicolau, Miravet, o Mirabell, l'Oliveda d'en Tardiu, la Pedrosa, el Piló (senyal geodèsic), el Pont de Postes, el Puget, Queraig, el Reart, la Resclosa, el Riberal, Robau, Serrat de Queraig, Serrat, o Puig, de Robau, o Serrat de Rotbau, els Siurers, els Siurers Petits, Termenera (senyal, als Siurers Petits), la Travessa, les Vegueres, les Vegueres Petites, el Vinyer del Soler, el Vinyer del Moro, el Vinyer del Rei. Hi ha alguns noms ja desapareguts, com Ganganell.

Jaciments arqueològics[modifica]

El terme de Pontellà és un dels territoris amb més restes arqueològiques trobades i conservades en part. D'una banda, hom ha trobat hàbitats prehistòrics, com el de la Font dels Horts, l'Oliveda d'en Tardiu, Mirabet, la Coma de la Lloba i les Vegueres. En el darrer hi ha també una necròpolis hallstàttica. D'època romana hi ha els de la Torre del Vent i el de la Font dels Horts. Finalment, hi ha l'habitacle o refugi subterrani de Casa Do, al poble, d'antiguitat encara no prou ben precisada.

Transports i comunicacions[modifica]

Vies antigues de comunicació[modifica]

La Via Conflentana està força[8] ben conservada, pel que fa al seu traçat, en el terme de Pollestres i Nyils. Hi entrava, procedent del Castell del Reart, pertanyent a Bages de Rosselló, a l'extrem sud-est del terme, en el lloc de la Teuleria. Des d'aquest indret emprenia cap al nord-oest, cap a Nyils, des d'on pel nord de l'Oliveda d'en Tardiu anava cap a Pontellà (la carretera actual passa pel mig de l'oliveda esmentada), des d'on s'adreçava cap al nord, vers la vila de Tuïr.

Carreteres[modifica]

Travessa el terme de Pontellà de nord a sud, a l'extrem sud-est del terme, l'autopista A-9/E-15, anomenada la Catalana, que no té cap enllaç dins del terme. Una altra carretera de primer ordre que frega el terme, just a l'extrem sud-est, també, a prop de l'autopista, és la D-900 (l'antiga RN-9), de Salses al Portús. Aquesta sí que inclou un enllaç amb el poble de Pollestres, a través d'un punt giratori. Per aquesta carretera, Pontellà és a 14,3 quilòmetres de Perpinyà i a 16,2 del Voló.

Del poble de Pontellà surt cap al nord-est la D-23A (Pollestres - Pontellà), que uneix aquestes dues poblacions, amb la de Nyils entremig. 5,3 quilòmetres separen les dues poblacions extremes, mentre que Nyils queda a 2,8 quilòmetres de Pontellà. Finalment, la carretera D - 23 (Cànoes - D-615, a Forques) travessa el terme de nord a sud. Per aquesta carretera, Pontellà dista 3,8 quilòmetres de Cànoes, 2,2 de Trullars, i 6,6 de Forques.

La carretera D-37 (El Soler - Pontellà) prové del nord-oest del terme i mor al centre de Pontellà. 7,6 quilòmetres separen aquests dos pobles.

A més, de nord a sud-est travessa el terme la carretera D-39A (Cànoes - Nyils), que enllaça aquests dos pobles en 3,2 quilòmetres.

Ferrocarril[modifica]

Pel terme de Pontellà es troba la via fèrria del Tren d'Alta Velocitat. Entra en el terme pel costat sud-est de la meitat del terme, i en surt pel cost nord-oest també de la meitat, marcant una línia diagonal de sud a nord. No té estació pròpia a Pontellà, per la qual cosa aquest poble s'ha de servir de l'estació de Perpinyà.

Antigament, pel sector nord-occidental del terme de Pontellà discorria la línia de tren de Tuïr a Perpinyà, popularment anomenada Mataburros. Actualment el seu traçat és un camí de vàlua turística, apte per a bicicletes, però es conserva a prop de Pollestres, al seu nord-oest, l'antiga estació, la gara, així com la carretereta que hi duia des del poble, coneguda com a Avinguda de la Gara. Aquesta línia va estar en funcionament des de la seva inauguració, el 1911, fins al 1952, quan s'interrompé definitivament la seva circulació.

Transport col·lectiu públic[modifica]

La línia 26 de la Compagnie de Transports Perpignan Méditérranée uneix Toluges amb Llupià, passant per Cànoes i Pollestres. Quatre serveis diaris en cada direcció cobreixen aquest recorregut, cada dia, però amb horaris diferenciats si es tracta dels diners feines, de dilluns a dissabte, de dissabte o vacances, i de diumenge. Pontellà és a un quart d'hora de Toluges, a 5 minuts de Cànoes i a 5 de Llupià, amb aquesta línia.

Una altra línia de la mateixa xarxa és la 27, que uneix Perpinyà amb Pollestres, Nyils, Pontellà i Llupià, amb quatre serveix diaris de Perpinyà cap a Llupià, i només tres a la inversa. No té servei el diumenge ni els dies de festa. Pollestres és, per aquesta línia, a 45 minuts de Perpinyà, a 10 de Nyils, a un quart d'hora de Pollestres i a un quart d'hora de Llupià.

Els camins del terme[modifica]

Dues són les rutes que mereixen aquest nom: la Ruta d'Espanya i la Ruta de Pollestres a Cànoes. A part, hi ha l'autopista, anomenada la Catalana. Alguns dels camins del terme uneixen Pontellà i Nyils amb pobles veïns: Camí de Bages, Camí de Cànoes (des de Nyils, dos de diferents), Camí de Llupià, Camí -o Ruta- del Soler, Camí de Perpinyà, Camí de Llupià a Perpinyà, Camí de Pollestres, Camí de Terrats, Camí de Terrats a Perpinyà, Camí de Trullars (des de Pontellà), Camí de Trullars (des de Nyils), Camí Vell de Perpinyà (des de Llupià). Esment a part mereix l'antic traçat de la línia de tren desapareguda de Tuïr, popularment anomenada el Mataburros de Tuïr (o Camí de Ferro de Tuïr).

Història[modifica]

Fora de les ciutats d'Elna i Perpinyà, i de viles grans com Argelers de la Marenda, Ceret, Ribesaltes o Tuïr, el terme de Pontellà i Nyils és dels que més vestigis de l'antiguitat presenta.

Prehistòria[modifica]

Una tomba aïllada d'incineració va ser trobada al Mas Terrats, al nord del terme, camí de Tuïr. Correspon a la primera Edat del Ferro. A Coma de Lloba, vestigis datables en el Bronze final. Als Camps de la Ribera, entre Coma de Lloba i els Andreu, a la riba esquerra de la Cantarana i a llevant del poble, nombroses restes del Bronze final. Als Horts de la Ribera, nombrosos vestigis que corresponen a un petit hàbitat rural del Bronze final.

Història Antiga[modifica]

La colonització romana ha deixat mostres[8] en molts llocs del terme: a les Bagueres es van trobar moltes restes, des de terrissa de tota mena, fragments d'àmfores, etcètera, fins a un braçalet, agulles, una petita necròpolis de camps d'urnes, i en una segona campanya, un petit hàbitat rural; a les Bagueres Petites, ran de Pontellà, va aparèixer un fossar d'irrigació; a l'Oliveda d'en Tardiu, a prop i al sud-est del poble, es van trobar restes de mosaics i de ceràmica campaniana; a la Font dels Horts, just al nord-est del nucli urbà, una necròpolis de camps d'urnes amb abundor de trossos de terrissa i fragments de terrissa de tota mena i dues monedes, a més d'endevinar-s'hi un petit hàbitat rural; a la Font del Mas, a prop i al nord del poble de Pontellà, aparegueren diverses sepultures, les possibles restes d'un obrador, així com nombrosos fragments de tota mena de material: àmfores, teules, ceràmica casolana, una moneda d'època romana republicana, etc.

Al nord de la Cantarana, a la zona més muntanyosa del terme, sortiren vestigis d'hàbitats, amb abundant terrissa, a Manreses, a l'extrem nord-oest del terme (d'època romana republicana); a l'Estany del Conte, al nord de Pontellà, un hàbitat rural d'una certa extensió que va oferir nombroses restes; al Mas Sant Nicolau, també al nord del poble, una mola, entre altres restes; a les Deu Aiminades, l'important jaciment de la Torre del Vent, o del Camp de la Torre, amb moltes parets, sitges, dolis i restes diverses, entre les quals destaquen uns fragments de marbre amb inscripcions i un fragment d'un rellotge de sol circular; a ran de la Cava Cooperativa de Pollestres van aparèixer nombroses restes romanes, amb un petit hàbitat rural inclòs. Als Planiols, a tocar de la Torre del Vent, es va trobar una tomba d'incineració de l'Alt Imperi, a ran d'un petit hàbitat rural d'època romana republicana.

A les obres de l'estadi municipal van sortir-hi molts fragments de terrissa; a Coma de Lloba, a llevant del poble, una barreja de jaciment prehistòric (Bronze final) i romà dels segles II i I abans de la nostra era. Als Camps de la Ribera, entre Coma de Lloba i els Andreu, a la riba esquerra de la Cantarana, nombroses restes que corresponen a un petit hàbitat rural amb diverses construccions, a més d'un forn i altres restes.

De l'època de transició cap a l'Alta Edat Mitjana data una necròpolis situada dalt d'un turonet al Camp de Nyils, al nord-oest d'aquest poblet. És de finals de l'època romana fins a l'època visigòtica, a més de, en un lloc proper, un petit hàbitat encara indeterminat. Un segon petit hàbitat rural va aparèixer a prop, als Andreus.

A les Clares, al sud de la Cantarana i del poble de Nyils, dalt d'un turonet, es van trobar les restes d'un altre hàbitat rural, amb molts fragments d'àmfores romanes i a prop, un altre hàbitat rural, amb molts fragments de terrissa modelada. A la Resclosa, a prop i a llevant de Nyils, moltes restes de terrissa, algunes peces amb inscripcions i grafits. A la Vinya d'en Maró, més a llevant de la Resclosa, un altre hàbitat d'època republicana, amb extensió fins a l'Alt Imperi.

Història Medieval[modifica]

El primer esment de Pontellà és del 872, en una confrontació amb Tullars: de circi affrontat in ipsa guardia qui est in termino Pontiliano. El 876 tres monjos de Sant Andreu d'Eixalada donen terres a aquell monestir uns béns a Pontiliano. El 982, en un diploma del rei Lotari es reconeixen béns de Sant Pere de Rodes a Pontellà i Nyils. Els vescomtes de Conflent i el capítol d'Elna també hi tenien possessions, totes elles a bastament documentades.

Des de finals del segle XI, el senyoriu de Pontellà estigué en mans dels vescomtes de Castellnou, fins que, al segle xiv, passà per diverses mans a causa de vendes, confiscacions, subhastes i cessions.

De l'Edat Mitjana s'han trobat alguns vestigis arqueològics. A les Bagueres, al sud-est del Mas Terrats, va trobar-se una explotació agrícola de l'Alta Edat Mitjana.

Història Moderna[modifica]

Al segle xvii aquest senyoriu arribà a la família Ros, que el matingué fins a la Revolució Francesa.

Activitats econòmiques[modifica]

L'agricultura és la principal activitat agrícola del poble. Més de 100 explotacions agràries conreen quasi 1.300 hectàrees, dedicades sobretot a la vinya (més de tres quartes parts; dos terços es dediquen a vins de qualitat, amb denominació d'origen controlada. Un 3% dels conreus són per a fruiters: presseguers, albercoquers, pomeres, cirerers i pereres; encara menys són per a horta, on es produeix escaroles, carxofes i julivert. També hi ha una mica de ramaderia: no arriba al centenar de cabres.

Demografia[modifica]

Demografia antiga[modifica]

La població està expressada en nombre de focs (f) o d'habitants (h)

Evolució demogràfica de Pollestres entre 1358 i 1790
1365 1378 1470 1515 1553 1643 1709 1720 1730 1767 1774 1789 1790
39 f 19 f 21 f 18 f 12 f 22 f 43 f 50 f 40 f 208 h 40 f 50 f 60 f

Font: Pélissier 1986

Demografia contemporània[modifica]

Evolució de la població
1793 1800 1806 1821 1831 1836 1841 1846 1851
263 265 330 388 422 378 432 451 461
1856 1861 1866 1872 1876 1881 1886 1891 1896
452 428 489 510 587 666 704 725 761
1901 1906 1911 1921 1926 1931 1936 1946 1954
820 838 941 976 944 950 924 881 947
1962 1968 1975 1982 1990 1999 2006 2011 2012
1.026 1.107 1.082 1.182 1.521 1.827 2.540 2.642 2.798
2013 - - - - - - - -
2.801 - - - - - - - -

Fonts: Ldh/EHESS/Cassini[9] fins al 1999, després INSEE a partir deL 2004[10]

Evolució de la població[modifica]

Població 1962-2008

Administració i política[modifica]

Casa del Comú de Pontellà i Nyils

Batlles[11][modifica]

Batlles de Pontellà
Període Nom Opció política Comentaris
– 1792 Jean Duffaut
1792 – 1797 Jean Arsac
1797 - 1815 Joseph Granger
1815 - 1816 Pierre Jaubert
1816 – 1826 Joseph Granger
1826 - 1836 Joseph Jaubert de Réart
1837 – 1846 François Jaubert
1846 - 1848 Étienne Roca
1848 – 1849 François Jaubert
1849 – 1865 Jean Brial
1865 – 1877 Raymond Borreil
1877 - 1896 François Jaubert
1896 - 1899 Raymond Borreil
1899 – 1917 Eugène Puig
1918 - 1929 André Torrent
1929 – 1931 Férréol Tameze
1931 - 1935 Gabriel Sibiude
1935 – 1939 Férréol Tameze
1939 – 1941 Joseph Taillade
1941 – 1944 Jacques Puig President de la Delegació Especial
1944 – 1946 Georges Puig
1946 – 1952 Eugène Clar
1952 - 1953 Léon Coste
1953 - 1965 Adrien Oms
1965 – Març del 1977 Alphonse Courty
Març del 1977 - Març del 1984 René Magenti
Març del 1984 – Març del 1990 Louis Puig
Març del 1990 - Març del 2001 Mary Sanchiz
Març del 2001 – Març del 2014 Louis Puig
Març del 2014 – Moment actual Roland Thubert

Legislatura 2014 - 2020[modifica]

Batlle[modifica]

  • Rolland Thubert.

Adjunts al batlle[12][modifica]

  • 1r: Julie Billes. Encarregada d'Afers escolars i de Finances
  • 2n: Denis Jaubert. Encarregat d'Afers agraris i Medi ambient i d'Artesanat i Comerç
  • 3r: Pascale Maydat. Encarregat de Ciutadania, Cultura, Joventut, Associacions, festes i cerimònies
  • 4t: Daniel Montserrat. Encarregat d'Afers esportius, Noves tecnologies de la informació i comunicació i d'Obres
  • 5è: Sylvie Rabia. Encarregat d'Assistència social
  • 6è: Georges Rota. Encarregat de Mediaciói, Comunicació i Seguretat.

Consellers municipals[modifica]

  • Brigitte Escach Sanchez. Membre de la comissió d'Afers socials
  • Marie-Claire Rizet. Membre de la comissió de Mediació i de la de Cementiri
  • Joëlle Delcamp. Membre de la comissió de Mediació
  • Salvador Banuls. Membre de la comissió d'Obres i de la de Cementiri
  • Cyril Benazet. Membre de la comissió d'Obres i de la d'Agricultura
  • Alexis Campos. Membre de la comissió d'Afers escolars
  • Nicolas Thubert. Membre de la comissió d'Esports
  • Cécile Gracia Boxede. Membre de la comissió de Joves i de la d'Agricultura
  • Jerome Vico. Membre de la comissió de Joves i de la d'Esports
  • Lise Gomez. Membre de la comissió d'Afers escolars i de la d'Afers socials
  • Laura Cavana. Membre de la comissió de Joves
  • Louis Puig. Conseller a l'oposició
  • Nicole Lara. Consellera a l'oposició
  • Franck Dadies. Conseller a l'oposició
  • Michèle Pierga. Consellera a l'oposició
  • Michèle Dupin. Consellera a l'oposició.

Adscripció cantonal[modifica]

Mapa del Cantó 1 dels Aspres

A les eleccions cantonals del 2015 Pontellà i Nyils ha estat inclòs en el cantó número 1, denominat Els Aspres, amb capitalitat a la vila de Tuïr i amb els pobles de Banyuls dels Aspres, Brullà, Calmella, Cameles, Castellnou dels Aspres, Forques, Llauró, Llupià, Montoriol, Oms, Paçà, Pollestres, Pontellà i Nyils, Queixàs, Santa Coloma de Tuïr, Sant Joan la Cella, Terrats, Torderes, Trasserra, Trullars i Vilamulaca. Hi ha estat escollits com a consellers departamentals Édith Pugnet, del Partit Comunista - Front d'esquerra, Vicepresident del Consell departamental, adjunta al batlle de Cabestany, i René Olivé, del Partit Socialista, Vicepresident del Consell departamental, batlle de Tuïr.

Ensenyament i cultura[modifica]

Dues escoles acullen els infants de Pontellà, la maternal Antoni Gaudí i la pública elemental de l'oncle Jules. Nyils, a més, hostatja la Bressola, escola privada de gestió amb orientació pública, que forma part de la petita xarxa d'esoles catalanes[13] a la Catalunya Nord.

A l'escola de l'oncle Jules s'ofereix a tota la població un servei de mediateca, biblioteca inclosa.

Llocs d'interès[modifica]

Persones il·lustres[modifica]

  • Joseph Jaubert de Réart (1792-1836) va ser un historiador d'anomenada, alcalde de Pontellà entre 1826 i 1836
  • Pierre Bosc (Nyils, 1943), novel·lista en llengua francesa
  • Pere Figueres (1950) és un dels cantants més emblemàtics de la Nova cançó a la Catalunya del Nord.
  • Joan-Daniel Bezsonoff (Perpinyà, 1963), novel·lista en català, viu a Nyils

Bibliografia[modifica]

  • Becat, Joan. «120-Pontellà». A: Atles toponímic de Catalunya Nord. II. Montoriol-el Voló. Perpinyà: Terra Nostra, 2015 (Biblioteca de Catalunya Nord, XVIII). ISBN ISSN 1243-2032. 
  • Becat, Joan; Ponsich, Pere; Gual, Raimon. «Pontellà». A: El Rosselló i la Fenolleda. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana, 1985 (Gran Geografia Comarcal de Catalunya, 14). ISBN 84-85194-59-4. 
  • Coromines, Joan. «Pontellà». A: Onomasticon Cataloniae: Els noms de lloc i noms de persona de totes les terres de llengua catalana. Barcelona: Curial Edicions Catalanes i la Caixa, 1996 (Onomasticon Cataloniae, VI O-Sai). ISBN 84-7256-852-0. 
  • Kotarba, Jérôme; Castellvi, Georges; Mazière, Florent [directors]. Les Pyrénées-Orientales 66. Paris: Académie des Inscriptions et Belles-Lettres. Ministère de l'Education Nationale. Ministère de la Recherche. Ministère de la Culture et de la Communication. Maison des Sciences de l'Homme, 2007 (Carte Archeologique de la Gaule). ISBN 2-87754-200-5. 
  • Moran, Josep; Batlle, Mar; Rabella, Joan Anton. Topònims catalans. Etimologia i pronúncia. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2002 (Biblioteca Serra d'Or). ISBN 84-8415-431-9. 
  • Ponsich, Pere. «Pontellà». A: El Rosselló. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1993 (Catalunya romànica, XIV). ISBN 84-7739-601-9. 

Referències[modifica]

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Pontellà Modifica l'enllaç a Wikidata