Vilamulaca

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Vilamulaca
Villemolaque
Localització

Localització del Rosselló respecte dels Pirineus Orientals Localització de Vilamulaca respecte del Rosselló


Municipi de la comarca del Rosselló
Ajuntament
Ajuntament
Estat
• Regió
• Departament
• Districte
• Cantó
França
Llenguadoc-Rosselló
Pirineus Orientals
Perpinyà
Tuïr
Superfície 6,00 km²
Altitud 90 msnm
(màx.:121 mín.:57)
Població (2009[1])
  • Densitat
1.147 hab.
191,17 hab/km²
Coordenades 42° 35′ 21″ N, 02° 50′ 25″ E / 42.58917°N,2.84028°E / 42.58917; 2.84028Coord.: 42° 35′ 21″ N, 02° 50′ 25″ E / 42.58917°N,2.84028°E / 42.58917; 2.84028
Dirigents:
• Batlle:

Jean-Claude Péralba
Codi postal 66300
Codi INSEE 66226
Web

Vilamulaca ([biləmu'lakə], o [viləmu'lakə], en francès Villemolaque) és un poble i municipi del Rosselló, a la subcomarca dels Aspres.

Actualment, juntament amb la vila de Tuïr i els pobles de Banyuls dels Aspres, Brullà, Calmella, Cameles, Castellnou dels Aspres, Forques, Llauró, Llupià, Montoriol, Oms, Paçà, Pollestres, Pontellà, Queixàs, Santa Coloma de Tuïr, Sant Joan la Cella, Terrats, Torderes, Trasserra i Trullars forma part del cantó número 1, dels Aspres (nova agrupació de municipis fruit de la reestructuració cantonal feta amb motiu de les eleccions cantonals i departamentals del 2015), amb capitalitat a Tuïr.

Etimologia[modifica | modifica el codi]

Segons Joan Coromines, el nom del poble de Vilamulaca és un dels relativament escassos mossarabismes conservats al Rosselló. Provindria de vin- (de l'àrab ibn al), mac i klum, que fa coincidir Vilamulaca amb els empordanesos Vilacolum i Vilamacolum. El significat de les arrels aràbiques equivaldria, aproximadament, a lloc amb una torre escapçada o amb un turó punxegut, en algunes interpretacions, o bé a lloc de terres adobades, en d'altres.

Geografia[modifica | modifica el codi]

Localització i característiques generals del terme[modifica | modifica el codi]

Mapa de la comuna de Trullars

El terme de Vilamulaca s'estén[2][3] per la Plana del Rosselló, a tocar dels Baixos Aspres, a la dreta del Reart. Travessa el terme la Ribera de Paçà, que aflueix en el Reart dins d'aquest terme.

L'estructura general del territori de Vilamulaca és plana, però la zona nord inclou la clotada dels Estanyols, i la més meridional, el Serrat d'en Guixet i el Serrat de les Teuleries, ja pertanyents als Baixos Aspres. A la zona nord del terme hi ha l'antiga caseria i hostal de Mas Sabola, l'antic priorat de Candell, la petita caseria de les Teuleries.

Termes municipals limítrofs:

Trullars Bages de Rosselló
Paçà Brosen windrose-fr.svg Brullà
Sant Joan la Cella
Trasserra Banyuls dels Aspres

El poble de Vilamulaca[modifica | modifica el codi]

El poble està situat gairebé a l'extrem sud-oest del seu allargassat terme, a la dreta i al sud del Reart. Es troba a prop i a ponent de tres grans vies de comunicació: la via del Tren d'Alta Velocitat, l'autoruta la Catalana i la carretera departamental D-612, l'antiga Nacional-9.

Vilamulaca nasqué a partir de la cellera[4] formada a l'entorn de la seva església parroquial de Sant Julià i Santa Basilissa, amb un eixamplament d'època moderna just a llevant. Més tard, ja als segles XX i XXI, s'eixamplà[5] pràcticament cap a totes les direccions a través de modernes urbanitzacions, com les de Marcella i la Solana. La Cava Alavall i la Cava Font marquen els límits del poble d'èpoques medieval i moderna amb el creixement contemporani.

Mas Sabola[modifica | modifica el codi]

Antic llogaret situat en el sector més septentrional del terme, en una important cruïlla[6] de carreteres.

Les Teuleries[modifica | modifica el codi]

Veïnat situat al nord-est[7] del poble de Vilamulaca, a mig camí entre aquest poble i Mas Sabola.

Candell[modifica | modifica el codi]

Antic llogaret de Candell es constituí al voltant del priorat de Sant Miquel de Candell. Actualment són desapareguts[8] tant el priorat com el monestir.

Els masos del terme[modifica | modifica el codi]

Els llocs habitats dispersos del terme de Vilamulaca són l'antic hostal de la Creu Blanca, al Mas d'en Torrepeires, el Mas d'en Trilles, el Mas d'en Sabola, el Mas Llobes, ara en ruïnes, el Mas Safont, el Mas Teis i les Teuleries. També hi havia hagut l'Hostal del Reart, al Mas d'en Trilles, el Pontet de les Escales i la Torrella.

Cursos d'aigua[modifica | modifica el codi]

El terme de Vilamulaca està situat ja plenament en els Aspres, per la qual cosa ja no hi trobem canals de drenatge o d'irrigació (agulles), sinó rius, rieres i torrents. Els principals cursos d'aigua són el riu Reart, que fa de límit municipal des de l'extrem sud-oest fins al nord, separant Vilamulaca de Trullars i de Pontellà i Nyils, i la Ribera de Paçà, que s'aboca en el Reart a prop al nord-est del poble. El que hi ha en aquest terme són diversos torrents, aquí anomenats còrrecs. Així, trobem el Còrrec de Coma d'Egues, el de Font Blanca, el de la Carrerada, el de la Font dels Lladres, o, simplement, Còrrec dels Lladres, el del Camp Llarg, el del Camp Tancat, el de l'Olivet (abans, de l'Olivet de les Amoreres), el del Puget, el del Camí de Trasserra, o Còrrec d'en Cessó, el del Puig, o Còrrec de Perilla, el del Romegar, el dels Siurers, el d'en Perilla, o Còrrec de la Vinya, i el d'en Ricard.

El relleu[modifica | modifica el codi]

El sector meridional i el més oriental del terme de Vilamulaca són els més elevats: s'hi arriba als 103 metres d'altitud. Conforme avança cap al nord i el nord-oest va assolint alçàries més moderades, fins als 80 al lloc on és situat el poble i als 60 m alt al nord del terme. Entre les alçàries destacades hi ha el Puget, a ponent del poble de Vilamulaca, el Serrat de la Teuleria, a llevant de les Teuleries, ran del terme de Sant Joan la Cella, i el Serrat d'en Guixet, a llevant de Mas Sabola, al límit amb Bages de Rosselló.

El terme comunal[modifica | modifica el codi]

Alguns dels noms del terme de Vilamulaca indiquen partides o indrets amplis, com ara les Cabetudes, Candell, Cessó, Coma d'Egues, els Correguils, els Estanyols, el Falguerar, les Fontetes, la Joncassa, Mas d'en Trilles, Mas d'en Sabola, la Massota, la Pedra Blanca, les Peroleres, el Puget, el Reart, abans Salt d'en David, Ribesaltes, el Romegar, les Teuleries i el Vilar. D'altres topònims designen camps, olivedes, vinyes, etcètera: el Camp del Prior, el Camp del Roure, el Camp d'Arpajó, el Camp d'en Barta, el Camp d'en Bellsolà, el Camp d'en Conte, el Camp d'en Tardiu, el Camp Llarg, les Hortes, el Mallol Gros, la Vinya d'en Vilar i la Vinya Nova. Alguns noms són ja desapareguts de l'ús comú, com el Camp d'en Bonet, el Camp d'en Ciscar, el Camp d'en Jaubert de Paçà (dos de diferents), el Camp d'en Palmada, el Camp d'en Sales, el Camp d'en Torrent, l'Oliveda d'en Bonet, l'Oliveda d'en Jaubert i la Vinya d'en Capdet.

Transports i comunicacions[modifica | modifica el codi]

Carreteres[modifica | modifica el codi]

Travessa el terme de Vilamulaca pel seu sector més oriental, de nord a sud, l'autopista A-9/E-15, anomenada la Catalana, que no té cap enllaç dins del terme.

D'altra banda, la carretera D - 2 (Argelers - D-619, a Trevillac) travessa el terme d'est a oest. Per aquesta carretera, Vilamulaca es comunica directament amb Sant Joan la Cella (3,1 km), Brullà (7,2), Sant Genís de Fontanes (10,4), la Roca d'Albera (13,5), Sureda (17,1) i Argelers (20), cap a l'est, i Forques (4,1), el trencall de Paçà (4,6), Montoriol (5,2), Queixàs (16,9), Sant Miquel de Llotes (21,4), Illa (23,3), Montalbà del Castell (32,3) i Trevillac (34,9) (els dos darrers ja a la Fenolleda, comarca occitana), cap a l'oest.

Encara, la D - 37 (Trullars - Vilamulaca) marxa de Vilamulaca cap al nord-oest, i mena a Trullars en 4 quilòmetres. Una variant d'aquesta, la D - 37A (Vilamulaca - D-900, a Vilamulaca), suposa l'accés del poble a la carretera general més important en 2,3 km.

Per l'extrem nord del terme, al lloc de Mas Sabola, travessa el terme de llevant a ponent la carretera D - 612 (Elna - Millars), que, tanmateix, queda força lluny del poble de Vilamulaca, que enllaça amb aquesta carretera a través de la D-900.

Finalment, la D - 900 (Salses - el Portús) travessa el terme de Vilamulaca de nord a sud. Des de Vilamulaca mena en 7,5 quilòmetres a Pollestres, en 13,4 a Perpinyà, en 31,5 a Salses i en 35 al límit del departament, pel costat nord, i en 1,8 al trencall de Banyuls dels Aspres, en 10 al Voló, en 12 a les Cluses i en 13,5 al Portús, pel costat sud.

Ferrocarril[modifica | modifica el codi]

Pel terme de Trullars es troba la via fèrria del Tren d'Alta Velocitat. Entra en el terme per l'extrem sud-est del terme, i en surt pel nord-oest, cap a la meitat del terme, marcant un arc de sud-est a nord-oest. No té estació pròpia a Vilamulaca, per la qual cosa aquest poble s'ha de servir de l'estació de Perpinyà.

Transport col·lectiu públic[modifica | modifica el codi]

La línia 300 del servei departamental de Le bus à 1 €, de Perpinyà a Arles de Tec, passa pel Mas Sabola, sense arribar al poble de Vilamulaca. Ofereix servei dos cops al dia, mentre que diumenge es fusiona amb les línies 340 i 341.

La línia 340 del mateix servei, que uneix Perpinyà amb Arles de Tec, passa també pel Mas Sabola. Uneix Perpinyà amb Costoja passant per Pollestres, Banyuls dels Aspres, el Voló, Sant Joan de Pladecorts, Ceret, Reiners, els Banys d'Arles, Arles de Tec, Montferrer, Sant Llorenç de Cerdans i Costoja. Circula nou cops al dia de dilluns a dissabte, i és substituïda per les línies 341 i 342 el diumenge i dies festius.

La línia 341 del mateix servei també passa pel Mas Sabola, un sol cop al dia de dilluns a dissabte. Diumenge supleix el servei de la 340.

La línia 380 del mateix servei uneix Vilamulaca amb Perpinyà, cap al nord, i amb Paçà cap al sud, `passant per Tuïr, Trullars, Vilamulaca i Trasserra. Amb 7 serveis diaris en cada direcció de dilluns a dissabte, no circula els dies de festa. Vilamulaca és a 35 minuts de Perpinyà, a un quart d'hora de Tuïr, a 5 de Trullars, a 7 de Trasserra i a 10 minuts de Paçà.

Els camins del terme[modifica | modifica el codi]

Al terme de Vilamulaca es troben dues menes de camins: els que comuniques el poble amb els llocs veïns, i els interns del terme. Entre els primers es troben, a més de la Ruta de Perpinyà, els camins de Bages, de Banyuls dels Aspres, de Paçà, de Perpinyà, de Sant Joan la Cella, el de Sant Joan la Cella a Perpinyà, el de Trasserra i el de Trullars. Entre els interiors, el Camí, o Camí de Cessó, el de la Pedra Blanca, el de la Ribera de Paçà, el del Mas Déu, el de l'Olivet i el del Puget.

Esment a part mereixen la via del TGV, l'Autoruta la Catalana i la Carrerada.

Història[modifica | modifica el codi]

Edat mitjana[modifica | modifica el codi]

El primer esment de Vilamulaca és del 973: Villa Mulaca és esmentada en una donació a la seu d'Elna, i torna a aparèixer el 981 en una altra donació, ara a Sant Genís de Fontanes. Són freqüents els esments en altres documents (1044, 1050, etc.).

A partir del 1133 hi comencen a adquirir terres els templers del Mas Déu, activitat que s'allarga els segles XII i XIII, fins que el 1385 els hospitalers posseïen ja la quasi totalitat del terme de Vilamulaca. Més endavant va passar a dependre del Monestir del Camp, ja fins a la Revolució francesa, quan el monestir va passar a ser de propietat privada i el poble de Vilamulaca es va independitzar.

Des del punt vista senyorial, a Vilamulaca es conservaren alguns drets reials, que la reina Violant cedí a Ponç de Perellós juntament amb la baronia de Trasserra.

Edat moderna[modifica | modifica el codi]

El senyoriu passà, al llarg de l'Edat Moderna per diverses mans: Jaume Joan Reixac, la família Taquí (1541), els Tord (1587), els Foix de Bearn, fins que el 1770 consten com a cosenyors Josep d'Oms i el prior del Monestir del Camp.

Activitats econòmiques[modifica | modifica el codi]

El terme de Vilamulaca és essencialment agrícola, gairebé íntegrament dedicat a la vinya: unes 375 hectàrees d'un total de quasi 400 ho evidencien. Els vins que s'hi produeixen són principalment de qualitat, de denominació d'origen controlada (se n'hi poden trobar dues: Rosselló dels Aspres i Costes de l'Alt Rosselló. Fora de la vinya, hi ha un parell d'hectàrees dedicades a albercoquers, un parell més a presseguers i un parell més a hortalisses. Hi ha una mica de bestiar cabrum: no arriba a 40 caps de bestiar.

Demografia[modifica | modifica el codi]

Demografia antiga[modifica | modifica el codi]

La població està expressada en nombre de focs (f) o d'habitants (h)

Evolució demogràfica de Vilamulaca entre 1358 i 1790
1358 1365 1378 1470 1515 1553 1643 1709 1720 1730 1767 1774 1789
14 f 10 f 11 f 7 f 10 f 3 f 8 f 20 f 14 f 17 f 102 h 17 f 24 f

Font: Pélissier 1986

Demografia contemporània[modifica | modifica el codi]

Evolució de la població
1793 1800 1806 1821 1831 1836 1841 1846 1851
91 112 112 170 188 185 194 209 207
1856 1861 1866 1872 1876 1881 1886 1891 1896
189 210 236 277 309 472 527 528 570
1901 1906 1911 1921 1926 1931 1936 1946 1954
650 620 565 605 586 604 603 513 513
1962 1968 1975 1982 1990 1999 2006 2011 2012
506 504 466 480 833 922 1.124 1.203 1.191

Fonts: Ldh/EHESS/Cassini[9] fins al 1999, després INSEE a partir deL 2004[10]

Evolució de la població[modifica | modifica el codi]

Població 1962-2008

Administració i política[modifica | modifica el codi]

Batlles[11][modifica | modifica el codi]

Batlles de Vilamulaca
Període Nom Opció política Comentaris
1792 – 1795 Honoré Berga
1795 – 1798 Philippe Bonet Agent comunal de la municipalitat de cantó
1798 – 1800 Honoré Berga Agent comunal de la municipalitat de cantó
1800 – 1812 Pierre Bonet
1812 – 1832 Paul Torrent
1832 – 1843 Élie Sales
1843 – 1848 Paul Torrent
1848 – 1857 Joseph Ribes
1857 – 1857 Alexandre de Roca
1857 – 1871 Saturnin Biagne
1871 – 1871 Alexandre de Roca
1871 – 1874 Pierre Castaillet
1874 – 1876 Victor de Roca
1876 – 1878 Joseph Fabre
1878 – 1880 Pierre Vidal
1880 – 1916 Jean Benoît de Roca
1916 – 1919 Marius Bascou
1919 - 1935 Auguste Jacques Gracia
1935 – 1939 Marcel Bascou
1939 - 1940 Pierre Doutres
1940 - 1944 Marcel Bascou
1944 – 1945 César Torrent Nomenat pel Comitè Departamental d'Alliberament
1945 – 1945 Marcel Olivé
1945 - 1953 Albert Pages
1953 – 1989 René Olivé
1989 - 1996 Raymond Dulceres
2001 - Moment actual Jean-Claude Péralba

Legislatura 2014 - 2020[modifica | modifica el codi]

Batlle[modifica | modifica el codi]

  • Jean-Claude Péralba.

Adjunts al batlle[12][modifica | modifica el codi]

  • 1r: Serge Roca. Delegat d'urbanisme, obres i quadre de vida
  • 2n: Ghislaine Flachaire. Delegada d'Afers escolars i periescolars, de Petita infància i d'Acció social
  • 3r: Anne-Marie Marcon. Delegada d'Administració general, Vida social i associativa
  • 4t: Bruno Botet. Delegat de Finances, Culture i Comunicació.

Consellers municipals[modifica | modifica el codi]

  • Sébastien Baylet
  • Jean-Marc Bens
  • Jean-Luc Berget
  • Joseph Gamarro
  • Florence Gaudin
  • Georges Jourda
  • Annie LeLaurain
  • Ghislaine Molinier
  • Sabine Richard
  • Carine Trainaud.

Adscripció cantonal[modifica | modifica el codi]

A les eleccions cantonals del 2015 Vilamulaca ha estat inclòs en el cantó número 1, denominat Els Aspres, amb capitalitat a la vila de Tuïr i amb els pobles de Banyuls dels Aspres, Brullà, Calmella, Cameles, Castellnou dels Aspres, Forques, Llauró, Llupià, Montoriol, Oms, Paçà, Pollestres, Pontellà i Nyils, Queixàs, Santa Coloma de Tuïr, Sant Joan la Cella, Terrats, Torderes, Trasserra, Trullars i Vilamulaca. Hi han estat escollits com a consellers departamentals Édith Pugnet, del Partit Comunista - Front d'esquerra, Vicepresident del Consell departamental, adjunta al batlle de Cabestany, i René Olivé, del Partit Socialista, Vicepresident del Consell departamental, batlle de Tuïr.

Personatges[modifica | modifica el codi]

Llocs d'interès[modifica | modifica el codi]

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Becat, Joan. «192-Vilamulaca». A: Atles toponímic de Catalunya Nord. II. Montoriol-el Voló. Perpinyà: Terra Nostra, 2015 (Biblioteca de Catalunya Nord, XVIII). ISBN ISSN 1243-2032. 
  • Becat, Joan; Ponsich, Pere; Gual, Raimon. «Vilamulaca». A: El Rosselló i la Fenolleda. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana, 1985 (Gran Geografia Comarcal de Catalunya, 14). ISBN 84-85194-59-4. 
  • Coromines, Joan. «Vilamulaca». A: Onomasticon Cataloniae: Els noms de lloc i noms de persona de totes les terres de llengua catalana. Barcelona: Curial Edicions Catalanes i la Caixa, 1997 (Onomasticon Cataloniae, VIII Vi-Z). ISBN 84-7256-854-7. 
  • Ponsich, Pere. «Vilamulaca». A: El Rosselló. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1993 (Catalunya romànica, XIV). ISBN 84-7739-601-9. 

Referències[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Vilamulaca Modifica l'enllaç a Wikidata