Torderes

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de geografia políticaTorderes
Tordères
Torderes. El poble 3.jpg

Localització
Localització de Torderes.png
42° 33′ 36″ N, 2° 45′ 08″ E / 42.56°N,2.7522222222222°E / 42.56; 2.7522222222222
EstatFrança
RegióOccitània
DepartamentPirineus Orientals
DistricteDistricte de Ceret
Cantó francèsCantó dels Aspres
Població
Total 151 (2015)
• Densitat 15,24 hab/km²
Gentilici Torderenc, torderenca
Geografia
Superfície 9,91 km²
Altitud 138 m
Limita amb
Organització política
• Batle Maya Lesné
Identificador descriptiu
Codi postal 66300
Zona horària
Altres

Lloc web Lloc web oficial
Modifica les dades a Wikidata

Torderes ([tuɾ'ðeɾəs], en francès Tordères) és un poble, cap de la comuna del mateix nom, de 163 habitants el 2013, de la comarca del Rosselló, a la Catalunya Nord. Forma part de la subcomarca dels Aspres.

Actualment, juntament amb la vila de Tuïr i els pobles de Banyuls dels Aspres, Brullà, Calmella, Cameles, Castellnou dels Aspres, Forques, Llauró, Llupià, Montoriol, Oms, Paçà, Pollestres, Pontellà, Queixàs, Santa Coloma de Tuïr, Sant Joan la Cella, Terrats, Trasserra, Trullars, Tuïr i Vilamulaca forma part del cantó número 1, dels Aspres (nova agrupació de municipis fruit de la reestructuració cantonal feta amb motiu de les eleccions cantonals i departamentals del 2015), amb capitalitat a Tuïr.

Etimologia[modifica]

Joan Coromines[1] explica el topònim Torderes, juntament amb el de Tordera, a partir del mot comú tord, nom d'un ocell que sol abeurar-se a les fonts frescals de muntanya. En el cas del poble rossellonès, es tracta de les fonts torderes del cap de la vall on es forma el riu Reart.

Geografia[modifica]

Localització i característiques generals del terme[modifica]

Situació de la comuna de Torderes en el Rosselló

La comuna de Torderes, de 99.100 hectàrees d'extensió, situada plenament dins dels Aspres, en els darrers contraforts nord-orientals d'aquesta subcomarca. És un terme molt accidentat, a l'estil dels seus veïns pel sud i per l'oest (Llauró, Montoriol i Queixàs, sobretot). És un terme poc poblat, un dels deu de menys població del Rosselló. El terme[2][3] té un sector molt muntanyós, bàsicament la meitat sud-oest del terme, i una zona més plana, formada per la meitat nord-est.

Termes municipals limítrofs:

Forques
Montoriol Brosen windrose-fr.svg Paçà
Llauró

El poble de Torderes[modifica]

El poble de Torderes

El poble de Torderes és a prop del límit meridional del terme, a la vall de la Ribera de Torderes, entre el Serrat de Recort i el Roc dels Quers, al nord-oest, i el Bosc Comunal, al sud-est. Lleugerament aturonat a la dreta del riu, l'església de Sant Nazari, sovint esmentada com a Sant Martí, té elements de fortificació, a la seva peculiar torre campanar, però no té al seu voltant[4] una clara formació de cellera.

Antics llocs desapareguts[modifica]

Lligats a Torderes, apareixen en el precepte del 993 els llocs d'Alcet (villa Alcedo, vinerario de Alcedo), d'el Vilar i de Casania. Res se'n sap, del darrer, la via Vetere de Casania (via Vella de Casania), i dels altres dos, que eren propers a Torderes. Existeix el Còrrec del Vilar, al nord-oest de Torderes, a l'esquerra de la Ribera de Torderes.

Els masos del terme[modifica]

Torderes conserva alguns masos, però la memòria col·lectiva en sap d'altres, actualment ja desapareguts. Els existents són el Cortal d'en Denís, avui Cortal Respaut, el Cortal d'en Rei, el Cortal d'en Roca, el Mas, el Mas del Cap Blanc, el Mas -abans Cortal- d'en Carbassa, el Mas d'en Fontet, el Mas d'en Gonella, el Mas d'en Noé, el Mas d'en Ros i el Mas d'en Vila, o Mas Macià, avui dia la Chênaie. Entre els ja desapareguts es compten Can Carbassa, Can Rei i Can Ros.

Hidrologia[modifica]

Tres són els cursos d'aigua més propers a un riu, tot i que de curs d'aigua d'origen torrencial: la Ribera del Monar, la Ribera de Torderes i la Ribera -o Còrrec- de Querabs. La resta són torrents, aquí anomenats còrrecs: Còrrec de Camp Darner, Còrrec de Font Blanca, Còrrec de Fruiters, Còrrec de la Cadira, Còrrec de la Font, Còrrec de la Font de Tuïr, Còrrec de la Joncarola, Còrrec de la Solana, Còrrec de la Teuleria, Còrrec del Capellà, Còrrec del Cau de la Guilla, Còrrec del Clavell, Còrrec del Clot, Còrrec del Clot del Grau (nom que rep a Forques la Ribera de Torderes), Còrrec del Clot d'Illes, Còrrec del Coll del Mill, Còrrec del Comú, Còrrec de les Balmes, Còrrec de les Jonques, Còrrec de les Planes, Còrrec de les Salines, Còrrec del Fornàs, Còrrec del Gorg de l'Olla, Còrrec de Lladac, Còrrec del Mas del Rei, Còrrec del Mas d'en Ros, Còrrec dels Bruers, Còrrec dels Bruners, Còrrec dels Cirerers, Còrrec dels Socarrats Vells, Còrrec del Vilar, Còrrec de Puig Carboner, Còrrec de Puig del Mas i Còrrec de Recort.

Orografia[modifica]

Diversos topònims indiquen accidents importants del relleu. Un bosc, el Bosc Estatal del Reart, tres colls, per on passen les carreteres i els camins: Coll de les Vaques, Coll dels Sastres i Coll de Mill. Com a noms de muntanyes prominents hom troba el Pic de la Guilla, el Puig, Puig Carboner, Puig de Bertra, Puig del Mas, Puig de Miró, Puig de Vinyes, Roc del Quers i Roc d'en Guillemet. Pel que fa a serres i serrats, hi ha el Serrat de la Cadira, el Serrat de les Lloses, el Serrat de les Planes d'Avall, el Serrat de Recort, la Serra i la Serra de Querabs.

El terme comunal[modifica]

Els noms dels principals indrets i partides cadastrals de Torderes són l'Aigual, Bac del Fornàs, Bosc Domanial del Reart, Bruners, Camp Darner, Camp del Mas, Camp d'en Rist, Camp de Pastor, Camp Jordà, Camps de Sant Nazari, el Cau de la Guilla, els Clapers, Coll de les Vaques, Coll dels Sastres, Coll de Mill, Còrrec d'en Tripet, l'Estanyol (n'hi ha dos), les Femades, els Ferressos, Font Blanca, Gorg de l'Olla, Hortells de Costelat, la Jonquerola, Lladac, Mas del Cap Blanc, Mas d'en Carbassa, Mas d'en Gonella, Mas d'en Noé, les Planes, les Salines, Solà del Fornàs, Solà d'en Calès, la Teuleria, el Vilar, o la Vila, i i el Vinyer del Bosc. Com a noms antics, ja desapareguts, Alcet, Casania i la Vinya d'en Jaume Martra.

Hi ha uns quants noms que indiquen fites termenals: la Fita, el Piló, Roc Gros, Roc Negre, Roc Negre de la Font del Roc, tres llocs anomenats Termenera, i la Vinya d'en Jaume Martra.

Activitats econòmiques[modifica]

La principal activitat de Torderes és el conreu de la vinya, dins d'una denominació d'origen controlada. Fora d'això, hi ha algunes zones amb clapers d'arbres fruiters. El bosc, principalment d'alzines sureres, és una de les riqueses del terme; al sud-est del terme hi ha el Bosc Comunal de Torderes, o del Reart, de coníferes, que sofrí un incendi devastador el 1981.

Transports i comunicacions[modifica]

Vies de comunicació antigues[modifica]

Per tots els vestigis trobats, existia[5] una via de comunicació que enllaçava la Via Domícia, al Voló i amb la Via Conflentana, a l'alçada de Tuïr. Aquesta via secundària, respecte de la xarxa principal de l'antiguitat, travessava breument el terme de Torderes en el seu extrem nord-est, Venia del Mas Désiré de Paçà, on abandonava l'actual terme de Torderes i de seguida entrava en el de Forques.

Carreteres[modifica]

Travessa el terme de Torderes una única carretera, la D - 615, de la qual deriva la D - 23, que només arriba al poble de Torderes.

La D - 615 (Illa - Ceret) mena des de Torderes, a través de la D - 23, cap al nord a Forques (4 km), Terrats (7), Llupià (9), Tuïr (11), Corbera de les Cabanes (19) i Illa (25). Cap al sud-oest, aquesta carretera duu a Llauró (3,1) i a Ceret (12,5).

D'altra banda, la D - 23 (D - 615, a Torderes - Torderes), que és una carretera de 2 quilòmetres que enllaça el poble de Torderes amb la carretera anterior.

Transport públic col·lectiu[modifica]

No hi ha cap línia regular que meni directament a Torderes. La línia 390 del servei departamental de Le bus à 1 € és l'única que ofereix un servei proper a Torderes. La línia uneix Perpinyà amb Forques, passant per Tuïr, Trullars, Vilamulaca i Trasserra. Ofereix deu serveis diaris en cada direcció, de dilluns a dissabte. No circula els dies de festa. De Forques a Torderes cal fer servir el Transport à la demande, que s'estableix quan hi ha prou volum de passatgers que el sol·licita, principalment el dimecres i el dissabte, sempre segons la demanda existent.

Els camins del terme[modifica]

Tres són els camins denominats rutes: la de Ceret, la de Llauró i la de Forques; la resta són camins. Uns enllacen Torderes amb els pobles veïns: Camí de Forques (ara, ruta), Camí de Llauró a Forques, Camí de Llauró (ara, ruta, també), Camí de Llauró a Paçà, Camí de Montoriol al Mas d'en Noé, Camí, o Camí Vell, de Montoriol, Camí de Paçà i Camí de Tuïr. D'altres són interns del terme comunal de Torderes: Camí de Cantarana, Camí de Cantarana del Mas d'en Noé, Camí del Mas d'en Roca, Camí del Serrat de les Planes d'Avall, o del Coll dels Sastres, i Camí de Sant Lluc. Esment a part mereixen la Carrerada i la Carrerada del Recort.

Història[modifica]

Història Antiga[modifica]

A la zona del Serrat de la Cadira, a llevant del poble de Torderes i a migdia del Bosc del Reart, es van trobar[5] indicis d'un poblat gal.

Història Medieval[modifica]

Torderes és esmentat des del 899, quan Carles el Simple confirmava la seva possessió, juntament amb altres dels entorns, al seu fidel Esteve i a la seva muller Anna, filla de Rotruda i néta per aquesta banda del Comte Berà de Rasès i de Barcelona. El terme de Torderes restà dividit entre els fills d'Esteve i Anna; Ató vengué la seva part, garantint-se'n l'usdefruit de per vida, a l'Església d'Elna, mentre que l'altra meitat anà a parar a mans del comte Sunifred de Cerdanya, qui la llegà el 965 al monestir d'Arles. El 993 hi hagué un important plet al vescomtat de Castellnou sobre les propietats de Torderes, que acabà amb una delimitació pública dels termes de Torderes, Tàpies i Forques, tots dos pertanyents fins a la fi de l'Antic règim al monestir d'Arles.

Història Contemporània[modifica]

L'1 de març del 1973 es va crear la comuna de Paçà, Llauró i Torderes per la fusió de les antigues comunes independents de Llauró, Paçà i Torderes, en una fusió similar a d'altres[6] de la Catalunya del Nord, fruit del despoblament de la zona. Les tres comunes originals fores restablertes el 30 de setembre del 1989.

Demografia[modifica]

Demografia antiga[modifica]

La població està expressada en nombre de focs (f) o d'habitants (h)

Evolució demogràfica de Torderes entre 1355 i 1789
1358 1365 1378 1424 1643 1720 1730 1767 1789
2 f 19 f 14 f 14 f 10 f 15 f 19 f 114 h 20 f

Font: Pélissier 1986

Demografia contemporània[modifica]

Evolució de la població
1793 1800 1806 1821 1831 1836 1841 1846
115 123 130 132 141 143 143 144
1851 1851 1861 1866 1872 1876 1881 1886
107 98 99 82 85 103 97 95
1891 1896 1901 1906 1911 1921 1926 1931
104 103 78 73 76 94 97 94
1936 1946 1954 1962 1968 1990 2008 2013
86 71 63 60 75 145 174 163

Fonts: Ldh/EHESS/Cassini[7] fins al 1999, després INSEE a partir deL 2004[8]

Nota: Del 1973 al 1989, Torderes era agrupat amb Llauró i Paçà.

Evolució de la població[modifica]

Població 1962-2008

Administració i política[modifica]

La Casa del Comú

Batlles[9][modifica]

Batlles de Torderes
Període Nom Opció política Comentaris
? - ? Jean Madern
? - 1930 Benjamin Achille Carbasse
1930 - 1944 François Olive
1945 - 1954 Pierre Carbasse
1954 - 1959 Pierre Siné
1959 - 1973 Joseph Noé
Març del 1990 - Març del 2001 Albert Saint-Upéry
Març del 2001 - Març del 2008 Dominique Blanc
Març del 2008 - Moment actual Maya Lesné

Nota: Del 1973 al 1989, Llauró era agrupat amb Paçà i Torderes.

Legislatura 2014 - 2020[modifica]

Batlle[modifica]

  • Maya Lesné.

Adjunts al batlle[10][modifica]

  • 1r: Dominique Maurice
  • 2n: Gilbert Fantin.

Consellers municipals[modifica]

  • Laurent Breal
  • Justo Cabrera
  • Monique Gijzels
  • Vincent Guidicelli
  • Bernadette Molina
  • Christine Motta
  • Marie-Hélène Tipy
  • Francis Vidal.

Adscripció cantonal[modifica]

Mapa del Cantó 1 dels Aspres

A les eleccions cantonals del 2015 Torderes ha estat inclòs en el cantó número 1, denominat Els Aspres, amb capitalitat a la vila de Tuïr i amb els pobles de Banyuls dels Aspres, Brullà, Calmella, Cameles, Castellnou dels Aspres, Forques, Llauró, Llupià, Montoriol, Oms, Paçà, Pollestres, Pontellà i Nyils, Queixàs, Santa Coloma de Tuïr, Sant Joan la Cella, Terrats, Torderes, Trasserra, Trullars i Vilamulaca. Hi han estat escollits com a consellers departamentals Édith Pugnet, del Partit Comunista - Front d'esquerra, Vicepresident del Consell departamental, adjunta al batlle de Cabestany, i René Olivé, del Partit Socialista, Vicepresident del Consell departamental, batlle de Tuïr.

Ensenyament i cultura[modifica]

Torderes participa, juntament amb Llauró, Montoriol i Queixàs, en un Reagrupament Pedagògic Intercomunal que té les seves seus a Llauró (classes maternals, elementals i primàries) i Torderes (classes elementals i primàries). Dels 63 infants acollits en aquestes classes, 46 van a escola a Llauró i 17 a Torderes. Els escolars procedeixen dels pobles esmentats al començament: 24 de Llauró, 17 de Torderes, 12 de Queixàs i 10 de Montoriol. Per a cursar la secundària, poden triar entre Tuïr i Ceret. Per als estudiants de batxillerat és un cas semblant, amb la diferència que a Tuïr no hi ha liceu; el segon més proper és a Vilallonga dels Monts, com a liceu professional, o a Tesà.

Torderes compta amb una biblioteca municipal atesa per voluntaris, i una curiosa granoteca, on els torderencs poden intercanviar llavors per a sembrar en els seus jardins i horts.

Referències[modifica]

Notes[modifica]

Bibliografia[modifica]

  • Becat, Joan. «178 - Torderes». A: Atles toponímic de Catalunya Nord. II. Montoriol-El Voló. Perpinyà: Terra Nostra, 2015 (Biblioteca de Catalunya Nord, XVIII). ISBN ISSN 1243-2032. 
  • Becat, Joan; Ponsich, Pere; Gual, Raimon. «Torderes». A: El Rosselló i la Fenolleda. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana, 1985 (Gran Geografia Comarcal de Catalunya, 14). ISBN 84-85194-59-4. 
  • Coromines, Joan. «Tordera». A: Onomasticon Cataloniae: Els noms de lloc i noms de persona de totes les terres de llengua catalana. Barcelona: Curial Edicions Catalanes i la Caixa, 1997 (Onomasticon Cataloniae, VII Sal-Ve). ISBN 84-7256-854-7. 
  • Kotarba, Jérôme; Castellvi, Georges; Mazière, Florent [directors]. Les Pyrénées-Orientales 66. Paris: Académie des Inscriptions et Belles-Lettres. Ministère de l'Education Nationale. Ministère de la Recherche. Ministère de la Culture et de la Communication. Maison des Sciences de l'Homme, 2007 (Carte Archeologique de la Gaule). ISBN 2-87754-200-5. .

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Torderes Modifica l'enllaç a Wikidata