Tesà

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de geografia políticaTesà
Théza
Escut de Tesà
Theza.jpg

Localització
Map commune FR insee code 66208.png
42° 38′ 17″ N, 2° 57′ 10″ E / 42.638055555556°N,2.9527777777778°E / 42.638055555556; 2.9527777777778
Estat França
Regió Occitània
Departament Pirineus Orientals
Districte Districte de Perpinyà
Cantó Cantó d'Elna
Població
Total 1.691 (2013)
• Densitat 350,1 hab/km²
Gentilici Tesanenc, tesanenca
Geografia
Superfície 4,83 km²
Altitud 13 m
Limita amb
Organització i govern
• Batle Jean Jacques Thibaut
Indicatius
Codi postal 66200
Fus horari
Altres dades

Web http://theza.pagesperso-orange.fr/
Modifica dades a Wikidata

Tesà ([tə'za)], en francès Théza) és el poble, cap del municipi del mateix nom, de 1.691 habitants el 2013, de la comarca del Rosselló, a la Catalunya del Nord.

Està situat al sud-est de Perpinyà, al sud-oest de l'Estany de Sant Nazari i al nord d'Elna, a la zona oriental del centre de la comarca. És a la riba dreta del Reart, i al nord-est i est de l'estany o llac de Vilanova de Raó. Ès a la zona de contacte de les subcomarques de la Plana del Rosselló i de la Plana d'Elna, en la zona de depressions i plana baixa del quaternari recent.

Es troba al sud-oest de l'estany de Sant Nazari, o estany de Canet (o de Canet i Sant Nazari), en la plataforma prelitoral de l'est de la Plana del Rosselló.

Actualment, juntament amb Alenyà, Bages de Rosselló, Cornellà del Bercol, Elna, Montescot, Ortafà, la Torre d'Elna i Vilanova de Raó forma part del cantó número 12, de la Plana d'Illiberis (nou aplec de municipis fruit de la reestructuració cantonal feta amb motiu de les eleccions cantonals i departamentals del 2015). El cap del cantó és la ciutat d'Elna.

Etimologia[modifica | modifica el codi]

Tesà prové del nom[1] d'un predi romà, Titianum, derivat del nom propi llatí Titius, a bastament conegut.

Geografia[modifica | modifica el codi]

Localització i característiques generals del terme[modifica | modifica el codi]

La comuna de Tesà, de 48.300 hectàrees d'extensió, és[2][3] a la Plana del Rosselló, prop i al sud-est de la ciutat de Perpinyà, a la zona central de la comarca i a la sud-est de la subcomarca.

El terme de Tesà té un únic límit natural clar: el Reart, al nord, que el separa del terme de Salelles. La resta del terme està definit per les antigues possessions senyorials i actualment terres de particulars, i és, de fet, arbitrari. És un territori molt pla, atès que l'altitud oscil·la entre els 13 i els 27 metres d'altitud.

Termes municipals limítrofs:

Perpinyà Salelles
Vilanova de Raó Brosen windrose-fr.svg Alenyà
Cornellà del Bercol

El nucli de Tesà[modifica | modifica el codi]

La plaça de Tesà; al fons, la cellera

El poble, situat a 13 metres d'altitud damunt d'un petit turó que sobresurt d'aquest sector de la Plana del Rosselló. És pràcticament al centre del seu terme comunal, força petit i delimitat pels nuclis urbans de Cornellà del Bèrcol al sud (un petit barri del qual entra en terme de Tesà), Vilanova de Raó a ponent, Salelles al nord-est i Alenyà a llevant.

Tesà es formà a l'entorn del Castell de Tesà, pràcticament del tot desaparegut, i de l'església de Sant Pere de Tesà, d'origen romànic de la qual se'n conservaven restes que van ser destruïdes el darrer terç del segle xx. Dins del nucli vell en forma de cellera[4] hi havia la Plaça Vella, i en el seu límit, la Plaça Nova (avui dia, Plaça de Verdun), des d'on es crearen els barris[5] de la Passejada, el Prat del Cavall, la Ruta de Cornellà, la Ruta de Salelles i el Vilatge.

Fora del nucli urbà no hi ha cap urbanització moderna, però sí tot un seguit de masos, a més de dos edificis singulars: al nord-oest del poble, el Liceu Agrícola i la Clínica del Prat; es tracta d'una clínica de tractament de malalties nervioses que dóna feina a més de 80 persones.

Al límit nord-est del poble hi ha l'actual Cementiri municipal (l'antic, ja desaparegut, havia estat a l'entorn de l'església parroquial).

El terme[modifica | modifica el codi]

La major part del terme[6] està situat en una zona plana del quaternari; al nord hi ha una baixa terrassa on es dóna la màxima elevació del municipi. Al sud hi ha una petita depressió que entre en el terme de Cornellà del Bèrcol.

El terme de Tesà és, encara avui dia, essencialment agrícola. No s'ha urbanitzat gaire més enllà dels entorns immediats del poble, i per això conserva vius la major part dels topònims tradicionals. Les partides en què es divideix el terme són: el Bogatar, el Camí de Cornellà, el Camí de Salelles, el Camí de Vilanova, el Camí Ral, el Camí Vell, o Camí de Perpinyà, o Camí Vell de Perpinyà, les Cinc Aiminates, el Comunal, la Creu de Ferro, el Falguerar, la Font d'en Tardiu, les Fontetes, les Garrigoles, el Mas del Roig, la Mitja Aigua, Molsilles, o Mallol d'en Molsilles, les Muntinyes, Negabous, l'Oratori, el Pas del -o d'en- Llop, el Planell de l'Hort, la Platana, la Podadora, el Pont dels Horts, les Pubilles, les Quatre Aiminades, Quinze Olius, el Tamarigar, la Tampa, els Terres Verds, la Tinguda i la Travessa. En alguns casos, però, són noms ja desapareguts de l'ús comú actual, com l'Aiminadeta, les Ànimes, el Camí del Mas Blan, els Ferratjals, els Joncars, o el Joncar, la Lliminera, les Plantades de Torralba, els Terres Prims i Venta Farines.

Partides a part, un bon nombre de topònims es refereixen a prats, camps o similars: l'Anell de l'Hort, Camp de la Bossuda, Camp de la Creu, Camp de la Font, Camp de la Mata, Camp de la Pompa, Camp del Bogatar, Camp del Canyer, Camp de l'Era (dos de diferents), Camp de les Parets, o simplement les Parets, Camp de les Pubilles, Camp de l'Oliu, Camp del Pou, Camp dels Polls, Camp de Sant Pere, Camp Guillaume, Closa de les Egues, Closa del Plou, les Closes, la Colomina del Forn, o simplement la Colomina, els Cotius, Darrere la Rectoria, Darrere l'Iglesi, l'Hort d'en Carol, l'Hort d'en Tardiu, els Horts del Camp de la Font, el Prat del Cavall, el Prat del Pou, el Prat Nou i la Vinya d'en Capella, antigament denominada la Colomina d'en Corbera. Alguns són ja noms en desús, com els Cotius del Tamarigar i el Prat d'en Bernat.

Els masos de Tesà[modifica | modifica el codi]

El terme de Tesà està ple de masos, com ara el Mas Amphoux, el Mas Bartés, el Mas Bonavent, el Mas de l'Hospital, el Casot d'en Jonqueres, el Casot d'en Mirouse, el Mas Nicolau, el Mas del (o d'en) Roig, el Mas d'en Salvat (o des Lauriers Roses, abans Mas d'en Sornià), el Mas Sant Joan, o Mas de l'Escande, el Mas Tronyó, el Mas de l'Ullastrell, o Mas Devesa.

Repartides pel terme hi ha algunes petites construccions de caràcter religiós, com l'Oratori de la Mare de Déu del Bon Remei, el calvari anomenat El Crist, i la Tomba del Cavaller.

Corrents d'aigua[modifica | modifica el codi]

Un sol riu, el Reart, solca el terme de Tesà. A part del riu hi ha un seguit d'agulles de drenatge: l'Agulla del Bassí, anomenada a Cornellà del Bèrcol Agulla del Pas del Fang, l'Agulla de la Mitja Aigua, la de la Set i la de Negabous. Algunes fonts es troben -o es trobaven- en el terme de Tesà: l'Abeurador del Tonkin, ara desaparegut, i la Font de la Mitja Aigua. Esment a part rep la bassa anomenada el Bassí, i dos passos del Reart: el Pas del Llop i el de Salelles.

Activitats econòmiques[modifica | modifica el codi]

La principal activitat de Tesà és l'agrícola. L'Agulla de la Mar assegura el drenatge de la part meridional del terme. La màxima extensió és dedicada a la vinya (unes 200 ha), una quarta part destinada a vins de qualitat, de denominació d'origen controlada, mentre que en segon lloc vénen als arbres fruiters (170 ha), gairebé totes de presseguers, però també alguns albercoquers. També s'hi cullen hortalisses (40 ha, en progressió), repartides entre escaroles, enciams, tomàquets, fruits primerencs, carxofes, espàrrecs i julivert. El 1982 es posà en funcionament l'Institut Agrícola de Tesà, en un edifici d'arquitectura original i amb aprofitament de l'energia solar. Es dedica sobretot a l'horticultura i al conreu en hivernacles.

A banda de l'agricultura, hi ha dues petites zones artesanals que acullen activitat d'aquest sector.

Comunicacions[modifica | modifica el codi]

Carreteres[modifica | modifica el codi]

Una carretera important, bona part de la qual en forma d'autovia, travessa tot el sector occidental del terme: és la D-914, de Perpinyà al Coll dels Belitres. Fora d'ella, en terme de Tesà es troben la D-39, de la D-914, a Tesà, a Alenyà, que travessa el terme d'occident a orient, i la D-80, de Tesà a Montescot, que surt del mateix poble en direcció sud. Per carretera, Tesà dista 10 quilòmetres de Perpinyà, 6 d'Elna, 2 de Cornellà del Bèrcol, 2 d'Alenyà, 1 de Salelles i 3 de Vilanova de Raó.

Ferrocarril[modifica | modifica el codi]

Paral·lela a la carretera D-914 discorre l via de ferrocarril de Cervera de la Marenda a Perpinyà. No té cap estació en el terme de Tesà; les més properes són les d'Elna i Perpinyà.

Mitjans de transport públic[modifica | modifica el codi]

La línia 430 dels autobusos departamentals de Le bus à 1 € arriba a Tesà procedent de Perpinyà i en direcció a Cornellà del Bèrcol, Elna i la Torre d'Elna. Circula de dilluns a dissabte, i en uns 25 minuts s'arriba a o des de Perpinyà, en uns 5 minuts hom és a Cornellà del Bèrcol, en uns 15 a Elna, i en uns 25 a la Torre d'Elna.

També hi ha la 435 de la mateixa xarxa de transports, d'Elna a Tesà passant per Montescot i Cornellà del Bèrcol. Elna es troba a uns 20 minuts, Montescot a 15 i Cornellà del Bèrcol a 5. Cap altra línia d'autobús regular serveix Tesà com a transport públic.

Camins[modifica | modifica el codi]

Com tots els pobles de la Plana del Rosselló, un bon nombre de camins solcaven el terme de Tesà. Les actuals carreteres, algunes de les quals ressegueixen antics camins, són la Ruta d'Alenyà o Camí del Mas Blan, la Ruta de Cornellà, anteriorment Camí de Cornellà, la Ruta de Perpinyà i la Ruta Vella, també conegut com a Camí Vell de Perpinyà o Camí Ral a Cornellà del Bèrcol. Entre els camins d'enllaç amb els pobles dels voltants es troben el Camí de Montescot, el Camí de Salelles, el Camí de Perpinyà o del Pas del Llop, el Camí de Vilanova i el Camí de Vilanova a Cornellà. A banda de l'antiga Via Domitia, el Camí de Carlemany o del Pas del Fang, alguns dels camins menen a masos o indrets del terme: el Camí de Ferro, el de les Colobretes, el de les Garrigoles i el d'en Bartés, o del Mas Bartés.

Història[modifica | modifica el codi]

Edat Mitjana[modifica | modifica el codi]

La primera documentació sobre Tesà és del 832: villa Tezanum, tot i que l'origen és en una vil·la romana, com indica el seu mateix nom. El 899 fou el rei Carles el Simple qui confirmava la possessió del lloc a Esteve, marit d'Anna, néta del comte Berà I de Barcelona-Rasès. En aquell moment el lloc de Tesà abastava Salelles, Anglars i l'església de Sant Pere. El 901 n'era senyora la filla dels anteriors, Elisenda, muller de Leodoví, que havia estat vescomte de Narbona. Fou venuda aquell any a la filla dels anteriors, Adalinda, i al seu espòs, Ramon, tot i que els pares se'n reservaven l'usdefruit.

A la fi del segle xi el lloc pertanyia a Arnau Guillem de Salses, qui en passà la possessió a la seva muller Sibil·la i a la seva mort, a llur fill Oliba.

Edat Moderna[modifica | modifica el codi]

Al XV el senyoriu requeia en Isabel de Saportella, casada amb Pere d'Hortafà, i passà després a llur fill Joan d'Hortafà, després del qual romangué en mans d'aquesta família fins al 1590, a la mort del darrer membre de la nissaga.

La vídua d'aquest darrer senyor de Tesà, Joana Grimau, en deixà la senyoria al seu nebot, Francesc Grimau, i aquest a la seva muller, Maria de Llupià. Llur filla Maria maridà el 1650 amb Fernando de Córdoba de Mendoza, comte de Torralba, i aquesta família conserva el senyoriu de Tesà fins a la Revolució Francesa.

Demografia[modifica | modifica el codi]

Demografia antiga[modifica | modifica el codi]

La població està expressada en nombre de focs (f) o d'habitants (h)

Evolució demogràfica de Tesà entre 1358 i 1789
1365 1378 1470 1515 1553 1643 1720 1730 1767 1774 1789 1790
21 f 5 f 7 f 7 f 2 f 22 f 44 f 21 f 74 h 21 f 24 f 33 h

Font: Pélissier 1986

Demografia contemporània[modifica | modifica el codi]

Evolució de la població
1793 1800 1806 1821 1831 1836 1841 1846 1851
112 102 113 155 190 188 211 198 213
1856 1861 1868 1872 1876 1881 1886 1891 1896
219 204 266 257 287 312 333 345 383
1901 1906 1911 1921 1926 1931 1936 1946 1954
427 510 455 560 536 535 505 503 513
1962 1968 1975 1982 1990 1999 2004 2006 2009
532 554 780 929 1013 1252 1360 1334 1365
2012 2013
1602 1691

Fonts: Ldh/EHESS/Cassini[7] fins al 1999, després INSEE a partir deL 2004[8]

Evolució de la població[modifica | modifica el codi]

Evolució de la població

Administració i política[modifica | modifica el codi]

Batlles[9][modifica | modifica el codi]

La Casa del Comú de Tesà
Alcaldes de Tesà
Període Nom Opció política Comentaris
1709 – 1791 Josep Llençà
1791 -1793 Josep Bosch
1793 (Any II)
- 1797 (Any V)
Emmanuel Guillemet
1797 (Any V)
- 1800 (Any VIII)
Isidor Comes
1800 - 1813 Josep Llense (pare)
1813 - 1831 Josep Llense (fill)
1831 - 1868 François Soler Badie Agricultor-propietari, va ser distingit amb el grau de cavaller de la Legió d'Honor
1868 - 1871 François Soler Foxonet
1871 - 1874 Sébastien Anglade
1874 - 1884 Laurent Durand
1884 - 1888 Laurent Trilles
1888 - 1893 Joseph Jonqueres
1894 - 1884 Laurent Durand
1884 - 1888 Laurent Trilles
1888 - 1893 Joseph Jonqueres
1893 - 1907 Pierre Carbasse
1908 - 1919 Jean Cambres
1919 - 1944 Gabriel Jonqueres
1944 - 1944 Joseph Carbasse
1944 - 1945 Amédée Ripoll
1945 - 1955 Marc Raynaud
1955 - 1976 Georges Benezet
1976 - 1983 Paul Fabre
1983 - 1993 Bernard Bichot
1993 - 1995 Charles Batlle
1995 - 1999 Léonce Cambres
1999 - 2008 Michel Deumié
2008 - Moment actual Jean-Jacques Thibaut[10]

Legislatura 2014 - 2020[modifica | modifica el codi]

Batlle[modifica | modifica el codi]

  • Jean-Jacques Thibaut. Vicepresident de la Comunitat de Comunes Sud Rosselló. Vicepresident del Sindicat Mixt Aeroportuari Gran Reart. Responsable de Finances.

Adjunts al batlle[11][modifica | modifica el codi]

  • 1a: Marc Gimbernat. Conseller delegat d'Associacions, Quadre de vida, Entorn i Comunicació
  • 2n: Elodie Salinas. Consellera delegada d'Infància i Joventut
  • 3a: François Mouette. Conseller delegat de Finances, Afers escolars, Biblioteca, Mediateca i Animació Cultural
  • 4t: Marièle Fiscal. Consellera delegada de Comunicació, Solidaritat, Lligam social i Centre comunal d'assistència social

Consellers municipals[modifica | modifica el codi]

  • Philippe Garcia. Conseller delegat d'Animació i d'Obres
  • Bernard Prioux. Conseller delegat d'Obres, Solidaritat, Lligam social, Comunicació i Finances
  • Nolenn Guiguen. Membre de les comissions d'Infància, Joventut, Solidaritat, Lligam social i Afers escolar
  • Thierry Soldà. Membre de les comissions d'Associacions, Quadre de Vida - Entorn, Solidaritat, Lligam social, Comunicació i Obres
  • Vinciane Collet. Membre de les comissions d'Infància, Joventut, Biblioteca, Mediateca, Animació Cultural i Afers escolars
  • André Pradier. Membre de les comissions d'Associacions, Comunicació, Animació i Obres
  • Michèle Valdenaire. Membre de les comissions d'Associacions, Biblioteca, Mediateca, Animació Cultural i Animació
  • Robert Diaz. Membre de les comissions de Quadre de Vida, Entorn, Animació i Obres
  • Valérie Amblot. Membre de les comissions d'Infància, Joventut, Quadre de Vida, Entorn, Biblioteca, Mediateca, Animació Cultural i Afers escolars
  • Alicia Cobena. Membre de les comissions d'Associacions i Animació
  • Mounia Vieira. Membre de les comissions d'Infància, Joventut, Solidaritat, Lligam social i Afers escolars
  • Frédéric Beautes. Membre de les comissions de Quadre de Vie, Entorn, Biblioteca, Mediateca, Animació Cultural i Finances
  • Renzo Dragone. Membre de la comissió de Finances
  • Bernadette Jaubert.

Adscripció cantonal[modifica | modifica el codi]

Mapa del Cantó de la Plana d'Illiberis

El 1790 la comuna de Tesà fou inclosa en el cantó d'Elne, dins del districte de Perpinyà. El 1801 fou relligada al Cantó de Perpinyà-Est, i després integrada en el nou cantó de Perpinyà-III, el 1973. En fou desglossada el 1982 per tal de formar part del cantó de La Costa Radiant.[12]

A les eleccions cantonals del 2015 Tesà ha estat inclosa en el cantó número 12, denominat La Plana d'Illiberis, amb capitalitat a la ciutat d'Elna i amb els pobles d'Alenyà, Bages, Cornellà del Bercol, Montescot, Ortafà, Tesà, la Torre d'Elna i Vilanova de Raó. Hi han estat escollits com a consellers departamentals Marie-Pierre Sadourny, del Partit Socialista, consellera municipal a l'oposició a Sant Cebrià, i Nicolas Garcia, del Partit Comunista Francès - Front d'esquerres, conseller municipal a l'oposició a Elna.

Ensenyament i cultura[modifica | modifica el codi]

Tesà disposa d'escola elemental pública, anomenada Marcel Pagnol, amb secció de maternal i de primària en el mateix recinte escolar, però amb accessos diferenciats. Es tracta d'una escola de nova planta, moderna. L'escola antiga, situada a la Plaça de la República, serveix actualment per a equipaments culturals de la comuna.

Fora vila, al sector nord-oest del terme hi ha el liceu agrícola LEGTA Garcia Lorca, de titularitat pública. Disposa d'internat, i ofereix vies per tal de continuar els estudis després de l'examen del Bac.

Llocs i monuments[modifica | modifica el codi]

Persones il·lustres[modifica | modifica el codi]

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Becat, Joan. «173-Tesà». A: Atles toponímic de Catalunya Nord. II. Montoriol-el Voló. Perpinyà: Terra Nostra, 2015 (Biblioteca de Catalunya Nord, XVIII). ISBN 1243-2032. 
  • Becat, Joan; Ponsich, Pere; Gual, Raimon. «Tesà». A: El Rosselló i la Fenolleda. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana, 1985 (Gran Geografia Comarcal de Catalunya, 14). ISBN 84-85194-59-4. 
  • Coromines, Joan. «Tesà». A: Onomasticon Cataloniae: Els noms de lloc i noms de persona de totes les terres de llengua catalana. Barcelona: Curial Edicions Catalanes i la Caixa, 1997 (Onomasticon Cataloniae, VII Sal-Ve). ISBN 84-7256-854-7. 
  • Institut d’Estudis Catalans, Université de Perpignan. Nomenclàtor toponímic de la Catalunya del Nord, 2007. 
  • Ponsich, Pere. «Esglésies del Rosselló anteriors al 1300: Sant Pere de Tesà». A: El Rosselló. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1993 (Catalunya romànica, XIV). ISBN 84-7739-601-9. 

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Tesà Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. Coromines 1997
  2. El terme de Tesà en els ortofotomapes de l'IGN
  3. Tesà a les Cartes de Cassini ofertes per l'IGN
  4. La cellera de Tesà en els ortofotomapes de l'IGN
  5. El poble de Tesà en els ortofotomapes de l'IGN
  6. El terme de Tesà en els ortofotomapes de l'IGN
  7. Dels pobles de Cassini a les comunes d'avui http%3A%2F%2Fcassini.ehess.fr%2Fcassini%2Ffr%2Fhtml%2Ffiche.php%3Fselect_resultat%3D35075, a la pàgina web de l'École des hautes études en sciences sociales.
  8. Fitxes de l'INSEE - Poblacions legals de la comuna per als anys 2006 http%3A%2F%2Fwww.insee.fr%2Ffr%2Fppp%2Fbases-de-donnees%2Frecensement%2Fpopulations-legales%2Fcommune.asp%3Fdepcom%3D66189%26annee%3D2006 Fitxer, 2011 Fitxer i 2012 Fitxer.
  9. Maires, en francès.
  10. Jean-Jacques Thibaut (juny del 1962) estudià al "Collège Joseph Sébastien Pons" (1976-1979), i formà part de la primera promoció ( «Bienvenue aux étudiants grecs». L'Indépendant, 13-05-2015 [Consulta: 1 juliol del 2013].) del "Lycée Agricole" de Tesà (1980-1984) («Copains d'avant». [Consulta: 1 juliol del 2013].) abans de dedicar-se a l'empresa ("HT Services" de Perpinyà, la immobiliària "4T" de Tesà «Thibaut à Dirigeant.com». [Consulta: 1 juliol del 2013].). Fou elegit alcalde pel període 2008-2014.
  11. Adjoints au maire, en francès.
  12. Pelissier 1986

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]