Paçà

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Paçà
Passa
Escut de Paçà
(escut)
Localització

Localització de Paçà Localització de Paçà


Municipi de la comarca del Rosselló
Monestir del Camp a Paçà
Monestir del Camp a Paçà
Estat
• Regió
• Departament
• Districte
• Cantó
França
Llenguadoc-Rosselló
Pirineus Orientals
Perpinyà
Tuïr
Gentilici Paçanenc, paçanenca
Superfície 13,47 km²
Altitud 138 msnm
(màx.:204 mín.:85)
Població (2009[1])
  • Densitat
702 hab.
52,12 hab/km²
Coordenades 42° 34′ 44″ N, 02° 48′ 44″ E / 42.57889°N,2.81222°E / 42.57889; 2.81222Coord.: 42° 34′ 44″ N, 02° 48′ 44″ E / 42.57889°N,2.81222°E / 42.57889; 2.81222
Dirigents:
• Batlle:

Patrick Bellegarde
Codi postal 66300
Codi INSEE 66134
Web

Paçà ([pə'sa], en francès Passa) és un poble i municipi del Rosselló, a la subcomarca dels Aspres, a la Catalunya Nord.

Actualment, juntament amb els pobles de Banyuls dels Aspres, Brullà, Calmella, Cameles, Castellnou dels Aspres, Forques, Llauró, Llupià, Montoriol, Oms, Pollestres, Pontellà, Queixàs, Sant Joan la Cella, Santa Coloma de Tuïr, Terrats, Tuïr, Torderes, Trasserra, Trullars i Vilamulaca forma part del cantó dels Aspres (nova agrupació de municipis fruit de la reestructuració cantonal feta amb motiu de les eleccions cantonals i departamentals del 2015), amb capitalitat a Tuïr.

La dita diu : "A Tresserra fan la guerra, a Paçà la deixen passar".

Etimologia[modifica | modifica el codi]

Joan Coromines justifica[2] el nom del poble de Paçà a partir d'un antropònim llatí, Paccius, derivat del mot comú també llatí pax (pau), que deriva en la forma d'origen adjectival Paccianus. Ja en llatí vulgar la doble c (cc) passà a simplificar-se en una de sola, pronunciada en un primer moment com a ts, i després simplement s.

Geografia[modifica | modifica el codi]

Localització i característiques generals del terme[modifica | modifica el codi]

Mapa de la comuna de Paçà

El terme comunal de Paçà està situat a la zona de contacte dels Aspres amb la Plana del Rosselló, a la dreta del Reart. És de forma[3][4] allargassada i estreta, esbiaixat de nord-est a sud-oest.

Al sud i oest del terme comunal es troben les elevacions de les serres de Sant Lluc, d'en Dagues i de les Planes, que corresponen a l'antiga plana vilafranquiana[5] erosionada pels còrrecs que recorren aquesta zona, de vegades amb relleus espectacular causats per l'efecte del pas de l'aigua. Els pendissos existents en la major part del terme de Paçà estan coberts de vinyes, que és la principal activitat econòmica del terme.

Termes municipals limítrofs:

Forques Trullars Vilamulaca
Torderes Brosen windrose-fr.svg Trasserra
Llauró // Vivers / Sant Joan de Pladecorts // El Voló

El poble de Paçà[modifica | modifica el codi]

El poble de Paçà està situat en el vessant nord-oriental d'un dels turons que són testimoni de l'antiga plana del Rosselló, l'anomenada vilafranquiana. Comença essent una cellera a l'entorn de l'església parroquial de Sant Pere i el seu cementiri, com encara es pot reconèixer[6] avui dia en el traçat urbanístic del nucli més vell. Envoltant la cellera es formà la vila medieval, que perdurà pràcticament igual fins al segle XIX, quan el poble començà a créixer. Havia estat murallada, com expliquen els mateixos noms dels carrers que formen el nucli antic, entre ells el Carrer de la Muralla. El poble havia estat fortificat.

El poble es començà a expansionar des de principis del segle XX, amb la construcció de cases més modernes i edificis significatius com la Cava Cooperativa dels Vinyaters de Paçà, al nord-est, i el Cementiri Nou al sud-oest. Modernament, els darrers anys del segle XX i primers del XXI, s'han començat a formar urbanitzacions per tal d'estendre el poble[7] més enllà del nucli antic: Beau Soleil, la Fontvella i les Mimoses, principalment.

El Monestir del Camp[modifica | modifica el codi]

El Monestir del Camp és situat[8] a prop del poble de Vilamulaca i de l'extrem nord-est del terme de Paçà, al nord-est d'aquest poble. A l'entorn de l'antic monestir s'hi ha format modernament un veïnat.

Sant Lluc de de Puig Rodon[modifica | modifica el codi]

Sant Lluc de Puig Rodon, o de Puig.rodon, és una capella situada[9] situada a la zona més meridional del terme, a les Serres de Sant Lluc.

Sant Esteve de les Vinyes[modifica | modifica el codi]

Aquesta església, citada des del 994, era una dependència del Monestir del Camp. La seva localització era a la zona nord-oest del poble de Paçà, però no en queden restes visibles.

Els masos del terme[modifica | modifica el codi]

El mas més antigament documentat de Paçà és actualment desaparegut: Pedra Blanca apareix, amb el seu amo, Ramon Guillem de Pedra Blanca, en un document del 1226. Només en queda el topònim, en l'actualitat. D'altres masos també desapareguts són la Barraca d'en Noell, el Casot d'en Paraí i el Cortal de la Teuleria, o Cortal d'en Mari. Els encara existents són el Casot d'en Paul, el Cortal d'en Paraí, el Cortal d'en Trilles, el Mas d'Avinyó, conegut a Trasserra com a Mas Mulès, el Mas d'en Badia, el Mas d'en Bosc, abans anomenat Mas d'en Saquer, el Mas d'en Marc, també de vegades anomenat Mas d'en Bosc, el Mas d'en Planes, el Mas d'en Valent, el Mas d'en Valeta, el Mas de Sant Lluc, el Mas Désiré, abans Mas d'en Noé, el Mas d'en Martí, els Masos, o Mas d'en Llauró i el Mas d'en Rabrau, abans Mas d'en Noell.

Els cursos d'aigua[modifica | modifica el codi]

Tres cursos d'aigua s'aproximen més al concepte de riu, tot i que en l'actualitat a penes porten aigua la major part de l'any. Són el Reard, la Ribera de la Vallmanya, sovint anomenada simplement la Vallmanya, i la Ribera de Paçà. Fora d'aquests tres casos, la resta de cursos d'aigua, d'aportació hídrica accidental, sota l'efecte de les pluges, són torrents, anomenats còrrecs al Rosselló. A Paçà n'hi ha un bon munt, a causa de l'accidentat que és el terme comunal: Còrrec d'Avinyó, de Bell Aucell, de Can Darnès, de Coma de Fos, de la Cadira, de la Candala, de la Casa, de la Font de Campell, de l'Alzina, de la Pedra Blanca, de l'Argelaguer, de la Serra d'en Llauró, de la Serra de Sant Lluc, de la Vinya (dos de diferents amb aquest nom), del Camí de Vivers, del Camp Nou, del Cortal d'en Paraí, del Cortal d'en Trilles, de les Balmes, de les Barreres, de les Conques, de les Costes, de les Figueredes, de les Llobateres, de les Serres, de les Teixoneres, del Fornàs, del Mas d'en Noé, del Mas d'en Noell, del Mas Saquer, del Mas Valent, o d'en Valent, del Puget, dels Camps Grans, o del Camp Gran, dels Castellars, dels Dagues, del Serrat de les Vinyes, dels Gorgs, dels Llops, de l'Ullastre, d'en Ferrer, conegut a Trasserra com a Còrrec d'en Serra, de n'Hug, o del Noc, de Puig de Martres, de o d'en Tàpies -sovint pronunciat Tapis-, de Santa Eulàlia, de Sant Lluc i de Triniac.

Són destacables, com a sorgències d'aigua, la Font de l'Església Vella i el Pou del Mas d'Avinyó.

El relleu[modifica | modifica el codi]

El terme comunal[modifica | modifica el codi]

Paçà conserva força noms de lloc, tant de partides cadastrals com d'indrets concrets o, per exemple, de fites termenals. Així, són vius encara els Alous, la Barqueta, o Barraqueta, les Clotes, els Clots de les Ribes, els Clots del Reart, la Collada de Sant Lluc, Coma de Fos, Comanera, les Conques, el Cortal d'en Trilles, les Costes, l'Església Vella, el Fort, la Garriga Llarga, els Gorgs, els Guardis, o les Guàrdies, les Hortes, el Mas d'Avinyó, el Mas d'en Badia, el Mas d'en Llauró, el Mas de Noell, el Mas d'en Saquer, el Mas d'en Valent, el Mas d'en Valeta, el Monestir del Camp, l'Oliveda de l'Alart, l'Oliveda d'en Jaubert, Pedra Blanca (senyal termenal), la Pedra Blanca (partida), dos Piló sense adjectiu, senyals termenals, el Piló de les Teixoneres (també fita termenal), el Pla del Rei, la Plana d'en Pujol, les Planes, els Plans, Puig d'en Martres, Puig Rodon, Sant Lluc, Sant Pere, Serrat de la Vinya, o de les Vinyes, Serres de les Dagues, Serres de les Planes, Serres de Sant Lluc, els Tarters d'en Carbassa, les Teixoneres, la Termenera del Camí del Voló, la Termenera del Còrrec de la Font de Campell, Termenera del Còrrec del Puig de Martres, Termenera de l'Oliveda d'en Jaubert (totes fites de terme), la Teuleria i els Ventanells.

Hi ha alguns noms antics, ja desapareguts de l'ús comú: el Camp d'en Bonet, el Camp d'en Carbassa, el Camp d'en Ferrer, el Camp d'en Jaubert, el Camp d'en Llauró, el Camp d'en Sales, la Vinya d'en Noell i la Vinya d'en Trilles.

Transports i comunicacions[modifica | modifica el codi]

Carreteres[modifica | modifica el codi]

Dues úniques carreteres travessen el terme de Paçà, totes dues en el sector més septentrional del terme. Tota la part central i meridional del terme, situada en plens Aspres, roman allunyada de les carreteres oficials, tot i que està solcada de nombrosos camins veïnals.

La carretera D - 2 (Argelers - D-619, a Trevillac) travessa l'extrem nord del terme d'est a oest. Per aquesta carretera, Paçà es comunica directament amb Vilamulaca (6 km), Sant Joan la Cella (9,1 km), Brullà (13,2), Sant Genís de Fontanes (16,4), la Roca d'Albera (19,5), Sureda (23,1) i Argelers (26), cap a l'est, i Forques (4), Montoriol (5,1), Queixàs (16,8), Sant Miquel de Llotes (21,3), Illa (23,2), Montalbà del Castell (32,2) i Trevillac (34,8) (els dos darrers ja a la Fenolleda, comarca occitana), cap a l'oest.

D'altra banda, la D - 40 (D-2, a Paçà - Elna), o Ruta d'Elna, que mena des de Paçà, sempre cap a llevant a Trasserra (2 km), Banyuls dels Aspres (4), Brullà (10), Ortafà (13,4) i Elna (19,7). Cap al nord, aquesta carretera enllaça amb l'anterior, la D-2, en 1,4 km.

Transport públic col·lectiu[modifica | modifica el codi]

La línia 380 del servei departamental de Le bus à 1 € és l'única que ofereix servei a Paçà. La línia uneix Perpinyà amb Paçà, passant per Tuïr, Trullars, Vilamulaca i Trasserra. Ofereix sis serveis diaris en cada direcció, de dilluns a dissabte. No circula els dies de festa. Per aquesta línia, Paçà és a 2 minuts de Trasserra, 10 de Vilamulaca, 15 de Trullars, 30 de Tuïr, on cal fer transbordament per continuar cap a Perpinyà, on es pot arribar en 25 minuts més.

Els camins del terme[modifica | modifica el codi]

L'únic camí del terme que té nom de ruta és la Ruta de Vilamulaca, antic Camí de Perpinyà. Hi ha també dues carrerades (antics camins de transhumància): la de les Serres d'en Dagues, i la del Reart. La resta de camins es poden subdividir entre els que enllacen Paçà amb els pobles veïns (Camí de Banyuls, Camí de Forques, Camí de Forques pels masos, o Camí de Trasserra, per als de Forques, Camí de Forques al Monestir, Camí de Llauró, Camí de Llauró al Mas Sant Lluc, Camí del Voló, o de les Teixoneres, Camí de Sant Lluc, des de Torderes, Camí de Terrats, o del Molí, o de Forques, Camí de Torderes, pels masos, Camí de Trasserra, des de Vivers, Camí, o Ruta, de Trasserra, Camí de Trullars, Camí de Trullars, des del Monestir, i Camí de Vivers) i els camins de comunicació interna del terme comunal (Camí de la Creu Blanca, o del Mas d'en Gau, Camí del Mas d'Avinyó, des del Monestir, Camí del Mas d'en Badia, des de Llauró, Camí -o Carrerada- del Mas d'en Llauró, Camí del Mas d'en Saquer i Camí del Molí, o del Molí d'en Xandre).

Activitats econòmiques[modifica | modifica el codi]

La principal activitat econòmica de Paçà és l'agrícola, expecialment el conreu de la vinya, quasi tota dedicada a vins de qualitat controlada. Fora d'això hi ha una mica de conreu de fruiters (cirerers, presseguers i albercoquers) i una presència testimonial d'horta (carxofes i col-i-flors). La ramaderia és també quasi inexistent: només una seixantena de caps d'ovins.

La mica d'indústria existent gira al voltant de l'agricultura, també: la Cava cooperativa de Paçà és de les importants del Rosselló.

Història[modifica | modifica el codi]

Edat mitjana[modifica | modifica el codi]

El primer esment documentat de Paçà és del 876, en una venda al monestir d'Arles d'una terra villa que nuncupant Pasar, situada al Comtat de Rosselló, al peu de la Via Francisca. Torna a aparèixer el lloc en textos del segle X: 938 (Paçano). 956, 975 (villa Paciano), 994, i del segle XI: 1048 (villa Pacahano).

Al segle XII està documentada una família amb el cognom Paçà (de Passano). Saurimunda de Paçà el 1126, Bernat de Paçà el 1138 i 1139, Guillem de Paçà el 1158... Just en aquest segle els templers comencen a adquirir possessions en terme d'aquest poble, alhora que el bisbe d'Elna en concedia també al priorat canonical de Santa Maria del Camp, actualment conegut com Monestir del Camp. Aquest monestir es va fer en un moment encara desconegut amb el senyoriu de Paçà.

Edat moderna[modifica | modifica el codi]

El 1659 el prior de Santa Maria del Camp, Joan Baptista Xaveri, signa com a Prior de Santa Maria del Camp i Senyor de Paçà, tot i que d'altres documents relacionen de forma continuada aquest senyoriu amb la baronia de Trasserra i després amb el marquesat d'Oms. Amb la caiguda de l'Antic Règim, a la Revolució Francesa, el marquès d'Oms, baró de Trasserra i senyor de Paçà emigrà ñ'any 1793.

Edat contemporània[modifica | modifica el codi]

L'1 de març del 1973 es va crear la comuna de Paçà, Llauró i Torderes per la fusió de les antigues comunes independents de Llauró, Paçà i Torderes, en una fusió similar a d'altres[10] de la Catalunya del Nord, fruit del despoblament de la zona. Les tres comunes originals fores restablertes el 30 de setembre del 1989.

Demografia[modifica | modifica el codi]

Demografia antiga[modifica | modifica el codi]

La població està expressada en nombre de focs (f) o d'habitants (h)

Evolució demogràfica de Paçà entre 1355 i 1789
1358 1365 1378 1470 1515 1553 1643 1709 1720 1730 1767 1774 1789
40 f 32 f 25 f 18 f 20 f 20 f 15 f 47 f 38 f 38 f 172 h 38 f 24 f

Font: Pélissier 1986

Notes:

  • 1358: dels quals, 13 f per al Monestir del Camp
  • 1365: dels quals, 11 f per al Monestir del Camp
  • 1378: dels quals, 7 f per al Monestir del Camp
  • 1470: dels quals, 2 f per al Monestir del Camp
  • 1515: dels quals, 4 f per al Monestir del Camp
  • 1553: dels quals, 5 f per al Monestir del Camp
  • 1643: per a "Paçà i Monestir del Camp"
  • 1720: per a "Paçà i el Monestir"
  • 1774: per a "Paçà i Monestir del Camp"
  • 1789: per a "Paçà i Monestir del Camp"

Demografia contemporània[modifica | modifica el codi]

Evolució de la població
1793 1800 1806 1821 1831 1836 1841 1846 1851
218 200 222 301 364 307 330 330 280
1856 1861 1866 1872 1876 1881 1886 1891 1896
243 236 254 232 288 387 364 437 422
1901 1906 1911 1921 1926 1931 1936 1946 1954
403 404 442 464 460 465 459 423 438
1962 1968 1975 1982 1990 1999 2008 2013
475 468 650 721 487 569 700 683

Fonts: Ldh/EHESS/Cassini[11] fins al 1999, després INSEE a partir deL 2004[12]

Nota: Del 1973 al 1989, Llauró, Paçà i Torderes estaven agrupats en una mateixa comuna.

Evolució de la població[modifica | modifica el codi]

Població 1962-2008

Administració i política[modifica | modifica el codi]

Batlles[13][modifica | modifica el codi]

Batlles de Paçà
Període Nom Opció política Comentaris
Març del 2001 - Març del 2008 Robert Girbaud
Març del 2008 - Moment actual Patrick Bellegarde

Legislatura 2014 - 2020[modifica | modifica el codi]

Batlle[modifica | modifica el codi]

  • Patrick Bellegarde.

Adjunts al batlle[14][modifica | modifica el codi]

  • 1r: Manuel Culebras
  • 2n: Nicole Le Bigot
  • 3r: Nathalie Bonet
  • 4t: Céline Davesa.

Consellers municipals[modifica | modifica el codi]

  • Alain Badia
  • Aziz Bouftila
  • Laurence Carrere
  • Jean-Pierre Font
  • François Lebon
  • David Redant
  • Sébastien Romeu
  • Pascal Rossignol
  • Sylvie Simon
  • Nathalie Vergnole.

Llocs d'interès[modifica | modifica el codi]

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Becat, Joan. «109-Paçà». A: Atles toponímic de Catalunya Nord. II. Montoriol-el Voló. Perpinyà: Terra Nostra, 2015 (Biblioteca de Catalunya Nord, XVIII). ISBN ISSN 1243-2032. 
  • Becat, Joan; Ponsich, Pere; Gual, Raimon. «Paçà». A: El Rosselló i la Fenolleda. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana, 1985 (Gran Geografia Comarcal de Catalunya, 14). ISBN 84-85194-59-4. 
  • Coromines, Joan. «Paçà». A: Onomasticon Cataloniae: Els noms de lloc i noms de persona de totes les terres de llengua catalana. Barcelona: Curial Edicions Catalanes i la Caixa, 1996 (Onomasticon Cataloniae, VI O-Sai). ISBN 84-7256-852-0. 
  • Ponsich, Pere. «Paçà». A: El Rosselló. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1993 (Catalunya romànica, XIV). ISBN 84-7739-601-9. 

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Populations légales 2009» (en francès). INSEE, 2011-12-29. [Consulta: 19 gener 2012]. «Les poblacions legals 2009 entren en vigor l'1 de gener de 2012»
  2. Coromines 1996.
  3. El terme de Paçà en els ortofotomapes de l'IGN
  4. Paçà i el seu entorn a les Cartes de Cassini ofertes per l'IGN.
  5. Becat, Ponsich i Gual, 1985.
  6. L'antiga cellera de Paçà en els ortofotomapes de l'IGN
  7. El poble actual de Paçà en els ortofotomapes de l'IGN
  8. El Monestir del Camp en els ortofotomapes de l'IGN
  9. Sant Lluc de Puig Rodon, en els ortofotomapes de l'IGN
  10. Exemples de municipis nord-catalans fets per fusió de nuclis: Aiguatèbia i Talau, Angostrina i Vilanova de les Escaldes, Els Banys i Palaldà, Clarà i Villerac, Font-romeu, Odelló i Vià, Morellàs i les Illes, Oleta i Èvol, Òpol i Perellós, Prats de Molló i la Presta, Prunet i Bellpuig, Rià i Cirac, Toès i Entrevalls
  11. Dels pobles de Cassini a les comunes d'avui [1], a la pàgina web de l'École des hautes études en sciences sociales.
  12. Fitxes de l'INSEE - Poblacions legals de la comuna per als anys 2006 Fitxer, 2011 Fitxer i 2012 Fitxer.
  13. Maires, en francès.
  14. Adjoints au maire, en francès.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Paçà Modifica l'enllaç a Wikidata