Banyuls de la Marenda

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Banyuls de la Marenda
Banyuls-sur-Mer
Escut de Banyuls de la Marenda
(escut)
Localització

Localització del Rosselló respecte dels Pirineus Orientals Localització de Banyuls de la Marenda respecte del Rosselló


Municipi de la comarca del Rosselló
Banyuls sur mer 6.jpg
Estat
• Regió
• Departament
• Districte
• Cantó
França
Llenguadoc-Rosselló
Pirineus Orientals
Ceret
la Costa Vermella
Gentilici Banyulenc, banyulenca - Malnom : orelluts
Superfície 42,43 km²
Altitud 6 msnm
(màx.:965 mín.:0)
Població (2009[1])
  • Densitat
4.686 hab.
110,44 hab/km²
Coordenades 42° 28′ 59″ N, 03° 07′ 41″ E / 42.48306°N,3.12806°E / 42.48306; 3.12806Coord.: 42° 28′ 59″ N, 03° 07′ 41″ E / 42.48306°N,3.12806°E / 42.48306; 3.12806
Dirigents:
• Batlle:

Jean-Michel Solé (DVD)
Codi postal 66650
Codi INSEE 66016
Web
Vista parcial del sector nord de la façana marina de Banyuls

Banyuls de la Marenda, ([bə'ɲulzdələmə'ɾɛndə] (oficialment en francès Banyuls-sur-Mer i antigament Banyuls del Maresme) és un poble del Rosselló, cap de la comuna del mateix nom, a la Catalunya Nord. La Marenda és el nom tradicional d'aquella part de costa, que rep el nom turístic de Costa Vermella.

Actualment, juntament amb les viles d'Argelers de la Marenda, Cotlliure i Portvendres i els pobles de Cervera, Palau del Vidre i Sant Andreu de Sureda forma part del cantó número 5, de La Costa Vermella (nova agrupament de municipis fruit de la reestructuració cantonal feta amb motiu de les eleccions cantonals i departamentals del 2015), amb capitalitat a Argelers.

Etimologia[modifica | modifica el codi]

Com que és un nom compost, cal explicar separadament els seus dos principals elements. Joan Coromines[2] explica que Banyuls prové de la forma Balneolis, emparentada etimològicament amb Banyoles i el mot comú bany. Aquest topònim es deu a la proximitat del poble amb els estanys que antigament hi havia en aquest indret. Marenda, perquè és en una zona on antigament abundaven els aiguamolls costaners: marenda és un terme equivalent a maresme.

Geografia[modifica | modifica el codi]

Localització i característiques generals del terme[modifica | modifica el codi]

Mapa de la comuna de Banyuls de la Marenda

Afronta amb les comunes de Cervera de la Marenda, Portvendres, Argelers i Cotlliure i amb els municipis de Colera, Rabós i Espolla a l'Alt Empordà. El seu terme puja des dels 0 m al nivell del Mediterrani fins als 965 m a la serra de l'Albera.

És una vila turística situada[3][4] a la Costa Vermella. Tradicionalment ha estat un poble agrícola (cal destacar la viticultura, s'hi fa una mena de vi dolç moscat específic, dit Banyuls) i mariner, actualment el turisme ha substituït la pesca. Sembla que fins temps relativament recents el contraban va tenir un pes important a l'economia de Banyuls.

Fins al 1888 fou el terme comunal de l'extrem sud-est de l'estat francés; des d'aquella època ho és el nou terme de Cervera de la Marenda, segregat aquell any del de Banyuls.

El terme, molt abrupte, ha sofert greus incendis forestals cada cinc o deu anys (1972, 1978, 1984...). És per això que el terme sencer està molt mancat de vegetació, llevat del Bosc comunal de Banyuls, o d'en Jordà, de gran valor natural per les seves rouredes.

Termes municipals limítrofs:

Argelers de la Marenda Cotlliure / Portvendres
Espolla Brosen windrose-fr.svg La Mar Mediterrània
Rabós Colera / Portbou Cervera de la Marenda

El poble de Banyuls de la Marenda[modifica | modifica el codi]

Detall del sector més antic del poble

Banyuls de la Marenda nasqué com un poble sense nucli agrupat, fora de la seva església parroquial de Sant Joan Evangelista, també anomenada Sant Joan d'Amunt, en el petit nucli actualment denominat la Rectoria. Se situa[5] al sud-oest del centre del poble actual, al capdavall de la vall de la Ribera de Vallàuria, a l'esquerra d'aquest curs d'aigua.

El poble actual s'organitzà a partir del vell Port de la Ferreria, o de Banyuls, al nord-oest[6] de la Rectoria i de la desembocadura de la Ribera de Vallàuria. Al seu voltant es va anar formant el poble, a partir dels barris primigenis de les Casetes, Matifoc, o el Camp de Mart, la Passejada, el Pla de Banyuls, la Rectoria, o Sant Joan d'Amunt, antigament la Ribera, Sant Joan, o Sant Joan de la Bassa i el Voramar. Més endavant una segona fase de creixement es féu amb els barris de la Bassa, Cap d'Ona, els Culers, el Coll d'en Quirc, les Elmes, l'Era d'en Batlles, el Forn Teuler, les Penyes Blanques i el Puig del Mas. En el barri de Sant Joan de la Bassa es trobava la vella església parroquial de Santa Maria, desapareguda vers 1950, que fou substituïda per la nova església de Santa Maria. En el mateix barri hi ha també la capella de Sant Joan de la Bassa, actualment convertida en un habitatge particular.

A les zones modernes del poble es troben alguns dels edificis destacats de la vida econòmica, social i cultural del poble. Així, a l'oest hi ha la Cava Cooperativa dels Vinyaters de Banyuls, el Cementiri Nou, molt a prop del vell, i la Gara; al sud-est del nucli urbà es troba l'Aquàrium i el Laboratori Aragó; al nord, el Sanà, Centre Heliomarí de Protecció Infantil. També hi ha en els entorns el Càmping de la Pineda i el del Stade.

El nucli vell de Banyuls de la Marenda ha crescut, encara, a través[7] de les urbanitzacions, com Miramar, el Pardal, la Roda, la Solana i d'altres.

Vista panoràmica de Banyuls de la Marenda.

El Puig del Mas[modifica | modifica el codi]

El veïnat del Puig del Mas[8] és a prop al sud del barri de la Rectoria, a la dreta de la Ribera de Vallàuria, al sud-est del poble de Banyuls de la Marenda. És l'origen del poble de Banyuls de la Marenda: en aquest lloc hi havia la mota defensiva del port de Banyuls, que fins al segle xiii exercia de centre neuràlgic del poble. Fou a partir d'aquesta data que es començà a desenvolupar el poble ran de mar.

La Vila d'Amunt[modifica | modifica el codi]

El veïnat de la Vila d'Amunt, citat el 1246 com a Vilar Superioris, és[9] aigües amunt de la Ribera de Vallàuria, a la dreta del curs d'aigua, al sud del barri de la Rectoria. Conté les restes de l'església de Sant Joan d'Amunt.

Mas Atxer[modifica | modifica el codi]

L'antic Mas Atxer ha estat un dels pols de creixement de població de Banyuls de la Marenda; ha esdevingut un modern veïnat, a l'estil de les modernes urbanitzacions tan habituals al Rosselló. Està situat[10] a la dreta del Rec de les Abelles, a migdia de la Vila d'Amunt, al sud-oest del poble banyulenc.

Vallàuria[modifica | modifica el codi]

Al nord-oest[11] de la Vila d'Amunt aigües amunt de la Ribera de Vallàuria hi ha l'antic lloc de Vallàuria, actualment reduït a una sola masia, d'aquest nom. Havia tingut l'església de Santa Maria de Vallàuria, de la qual no semblen restar vestigis aparents.

Les Abelles[modifica | modifica el codi]

Les Abelles, Santa Maria

L'antic lloc de les Abelles, citat des del segle xiii, reduït avui dia a poc més d'un mas i l'església de Santa Maria de les Abelles convertida en corral, és encaixat[12] en una vall estreta entre les muntanyes.

La Saleta[modifica | modifica el codi]

La Mare de Déu de la Saleta és un santuari situat[13] a l'oest-sud-oest de Banyuls de la Marenda, a poc més d'un quilòmetre i mig en línia recta del poble, a la zona del Pardal, a prop i al nord-est del Coll d'Ullastre. S'hi accedeix, però, des del costat de ponent, des de la carretera D-86.

Perafita[modifica | modifica el codi]

El petit veïnat de Perafita, compartit amb Cervera de la Marenda, se situa[14] al límit d'aquests dos termes. Les cases situades al nord del Rec de la Torrassa pertanyen a Banyuls de la Marenda.

Les fortificacions militars de Banyuls de la Marenda[modifica | modifica el codi]

Encara que molt menys que Cotlliure i Portvendres, l'abrupta geografia de Banyuls de la Marenda fou objecte, al llarg de tota la història, de l'edificació d'obres militars defensives, la major part encara visibles avui dia.

D'una banda, es troben les d'origen medieval (alguna de les quals pot tenir fins i tot origen romà), esmentades a l'apartat següent, dedicat als castells i a les torres banyulenques. De l'altra, hi ha les edificacions d'època moderna i contemporània, com les descrites a continuació:

La Bateria Nord dels Gascons[modifica | modifica el codi]

Està situada molt a prop a migdia del Coll dels Gascons. Queda al sud-est de la Bateria dels 500, que és en terme de Portvendres, i al nord-oest de la Bateria Sud dels Gascons. Actualment només queden vestigis dels emplaçaments de l'artilleria que donà nom, bateria, al lloc.

La Bateria Sud dels Gascons[modifica | modifica el codi]

Està situada a migdia del Coll dels Gascons. Queda al sud-est de la Bateria Nord dels Gascons, al sud-oest del Puig dels Gascons. Actualment només queden vestigis dels emplaçaments de l'artilleria que donà nom, bateria, al lloc.

Castells desapareguts[modifica | modifica el codi]

En el terme banyulenc hi ha constància de, almenys, dos castells desapareguts, o dels quals queden restes molt escadusseres. Es tracta del Castell Serradillo i del Castell de Vall Auger.

Torres[modifica | modifica el codi]

A Banyuls de la Marenda es troben diverses torres, de diferents èpoques: la Torre de Troc Pinell, la Torre de Tallalauca, la Torre de Castell Serradillo, la Torre d'en Reig, la Torre d'en Sagols, al Puig del Mas, i la Torre de Querroig, l'única parcialment conservada. A més hi ha una torre contra incendis enlairada a prop del Coll de Cervera. A l'antic Puig d'Espills, denominat Puig de les Forques actualment, almenys des del vessant empordanès, es troben les restes d'una construcció.

L'Observatori Oceanològic Laboratori Aragó[modifica | modifica el codi]

El Laboratori Aragó, Observatori Oceanològic

El Laboratori Aragó fou fundat el 1882 per Henri de Lacaze Duthiers com a centre de biologia marina lligat a la Sorbona de París, i ben aviat assolí un prestigi mundial en la comunitat científica de la matèria, que encara manté. En l'actualitat depèn de la Facultat de Ciències de la Universitat Pierre-et-Marie-Curie (UPMC), i del prestigiós Centre National de Recherche Scientifique. El successor del fundador, Georges Pruvot, va estendre la recerca a tota la costa catalana i de les Balears i Pitiüses, i el 1952 Octave Duboscq n'amplià les instal·lacions, a més de modernitzar-lo i renovar-lo. A partir del 1957 va iniciar la recerca en l'àmbit de l'ecologia terrestre, amb unes noves instal·lacions al Mas de la Serra. Més tard, encara, es constituí la Reserva Natural Marina de Cervera - Banyuls, així com va estendre al Bosc de la Maçana, de 9 ha, les seves activitats referides a l'estudi de la natura en terra ferma. A aquestes activitats va estar lligada la personalitat científica del doctor F. Petit.

Està situat[15] a la part oriental del nucli principal del poble de Banyuls de la Marenda, a ran del Port Nàutic, al costat sud de la Capitaneria Marítima i també al sud del que fou l'Illa Grossa, ara unida a terra ferma mitjançant un istme per tal de tancar per l'est el Port Nàutic.

En l'actualitat hi treballen més de 60 persones, i acull entre 400 i 500 estudiosos procedents d'universitats europees i americanes. A partir dels anys 50 publica les revistes «Vie et Milieu» i «Faune des Pyrénées-Orientales». A més de posseir la segona biblioteca en ciències naturals de l'estat francès, té un Aquàrium obert al públic amb tota mena de mostres de la fauna marina i de la flora local.

La Reserva Natural Marina de Cervera - Banyuls[modifica | modifica el codi]

Creada a darreries dels anys 50 del segle xx pel Laboratori Aragó, la Reserva Natural Marina de Cervera - Banyuls s'estén entre l'Illa Grossa i el Cap de Perafita, en una amplada de 3 km mar endins, a més de crear dues zones protegides especials, per a frenar l'avenç de les urbanitzacions, entre el Cap de l'Abella i el Cap de Rederís, i la zona del Cap d'Ullastrell, al límit de Banyuls de la Marenda amb Portvendres.

Els masos del terme[modifica | modifica el codi]

De masos i construccions aïllades, n'hi ha uns quants, a Banyuls de la Marenda, tot i que alguns estan abandonats o en ruïnes. Així, entre els que estan dempeus hi ha Can Rafelet, Can Trullet, o Mas de la Genilla, Castell Bear, el Corral del Serís, el Corral de les Abelles, el Corral d'en Batlle, el Corral Nou, el Cortal de l'Orilla, Mas Armanyac, Mas Atxer, Mas Calilla, Mas de la Roma, Mas de les Abelles (o, senzillament, les Abelles), Mas dels Terralls, Mas d'en Corneta, Mas d'en Reig, o de la Serra, Mas d'Espia, Mas de Vallàuria (o, senzillament, Vallàuria), Mas de Vall Pompó, Mas Guillaumes, Mas Perer, Mas Perotet, abans Mas Mallol, Mas Ramonet, Mas Ventós, Mas Xatart i el Molí Perer (ara, mas), la Tomba d'en Maillol (museu i monument) i la Torre d'en Pagès. Entre els abandonats, en ruïnes o desapareguts hi ha Can Reda, Can Xicot, el Casot, Cavalleria, el Corral de la Pouada, el Corral de Taravaus, el Corral de Barlanda, el Cortal Rovira, la Fabrega, Mas de Pinell, Montserrat, Ribera, Sagols de la Roma, la Tina d'en Reig, les Tines de Llagostera, Valls de la Roma i la Torre o Mas d'en Batlle. A part, cal considerar les construccions religioses aïllades, com l'Àngel de la Guarda, al nord-oest del terme, a peu de carretera just abans de sortir del terme cap a Portvendres, la capella de la Santa Maria de les Abelles, l'Oratori, al Cap de Rederís, la Saleta, o capella de la Mare de Déu de la Saleta, a prop i a ponent del poble, Santa Maria de Vallàuria, església desapareguda que hi havia al Mas de Vallàuria, a ponent del terme, l'Oratori de Sant Miquel, també a prop a ponent del poble. A la zona oest, al nord-oest de la Vila d'Amunt, es troba el Pont del Bolet.

El relleu[modifica | modifica el codi]

Com els altres termes de la Costa Vermella, el de Banyuls de la Marenda és molt abrupte i accidentat. Va des dels 0 metres a nivell del mar, fins als 981 del Puig de Castell Serradillo, al termenal amb Argelers de la Marenda i Portvendres. El terme consta bàsicament de la vall de la Ribera de Vallàuria, molt ampla a la capçalera, amb totes les petites valls que hi aflueixen. A part, a l'extrem oriental hi ha la vall de Perafita, i al nord, les del Rec de les Redoleres, més a prop de Banyuls de la Marenda, i de la petita vall del Sanà, més a prop del termenal amb Portvendres.

La toponímia de Banyuls de la Marenda ens informa d'un bon nombre d'accidents geogràfics (excloent els de costa, que consten en un altre apartat, com ara obagues, aquí anomenats bac: Bac de Barlanda, de la Font Rovillada, de la Font Rovillada d'en Julià, de la Jaça, de les Conilleres, de les Elmes, de les Escomes, de les Rodoleres, del Falguerar, de l'Hort del Ramonet, del Puig del Grec, del Roure, dels Monjos, del Troc, d'en Jordà, abans del Puig d'en Jordà, de Taula Rodona, de Vall Pompó i de Verners; boscs, com el Bosc de Banyuls, o Comunal de Banyuls, el Bosc d'en Jordà, el Bosc Negre i Castell Serradillo, o Bosc de Castell Serradillo; clots, com el Clot de la Martina, el de l'Auró, el de l'Olla, el del Roure i el de Mata Pollosa; colls, com la Collada Gran, el Coll de Banyuls, el de Barlanda, el de Barret, el de Cervera, el de Formigó, el de Gran Bau, o de Serís, el de la Coma del Mas, el de la Creu, el de l'Alzina, el de la Martina, el de la Perdiu, el del Bast, el de les Eres, el de les Portes, també anomenat de Barlanda, un altre també anomenat de les Portes, el de les Vinyes, el de Llagostera, el de Llipoter, el del Llop, el del Pinyer, el dels Degolladors, el dels Empedrats, el dels Gascons, el dels Lladres, el dels Sabencs, el del Suro, el del Teixó, el del Torn, el de l'Ullastre, el de Pere Carnera, el de Querroig, el de Rumpissar, el de Taravaus, el de Vallàuria, el de Vallmalenya i la Portella de la Calma; comes, com la Coma de Barret, la de l'Arbre, la del Mas, la del Roure, la del Suro, la d'en Perot, la Coma Pascola i la Coma Prunet; costes, com la del Molí i la del Puig Sec; coves, com la Cova de la Pouada, la dels Sabencs i la del Torratxó; penyes i roques, com la Penya de la Miranda, la Penya de la Rovira, la Penya del Fitó, el Roc de la Calcinada i el Roc Formigó; Puigs i altres elevacions, com el Pic de l'Estella, el Puig de Barret, el de Castell Serradillo, el de la Calma, el de la Martina, el de la Roma, el del Coll del Llop, el de les Barbes del Boc, el de les Cabanasses, el de les Elmes, el de les Eres, el de les Forques, el de les Redoleres, el del Grec, el dels Escalons, el dels Gascons, el del Torn, el de l'Ullastre, el d'en Jordà, el de Rabús, el de Taravaus, el Puig Espill, o d'Espill, o Puig Espelles, o Puig de les Abelles, el Puig Girau, el Puig Joan i el Puig Sec; plans, com el Pla de, o d'en, Banyuls, el de l'Amorós, el de la Rectoria, el de la Vaca, el de les Eres, el de l'Illa, el del Pesot, el del Socarrallar, el del Vaquer, el d'en Jonquer, el Pla de Ras i el Pla Llarg; rasos, com el Ras de la Perdiu i els Rasos de l'Home Mort; serres i serrats, com la Serra, la Serra de Cervera, la de la Martina, la de les Esquelles, la del Pla Llarg, la dels Esglaons, la de Can Rede, el Serrat de Castell Serradillo, el de Comà, el de Guillemot, el de la Cort del Porc, el de la Rovira, el del Coll del Tom, el del Fitó, el de l'Home Mort, el del Mig, el del Pou, el de l'Ullastre i el de Verners; solanes, com el Solà de Barlanda, el de Coma Pascola, el de Golgodriu, el de la Boguera, el de la Dona Morta, el de la Murtra, el de la Perdiu, el de la Rovira, el de la Termenera, el de les Conilleres, el de les Elmes, el de les Escomes, el de les Neus, el de les Rodoleres, el del Falguerar, el de l'Illa, el de l'Orilla, el del Puig del Grec, el dels Monjos, el del Troc, el de l'Ullastre, el d'en Covartet, el de Vall Pompó i la Solana, i valls, com Vall Auger, Vallàuria, la Vall de les Abelles, Vall Pompó i les Valls de la Roma.

Els cursos d'aigua[modifica | modifica el codi]

Més de tres quartes parts del terme comunal de Banyuls de la Marenda s'articulen entorn del mateix curs d'aigua: la Vallàuria, o Ribera de Vallàuria, que inclou la major part dels cursos d'aigua menors del terme banyulenc. La Ribera de Vallàuria es forma a l'interior del terme, al sector nord-oest del terme i al nord-oest, també, del Mas de Vallàuria, a prop i al sud-est de la Font de Vallàuria, dessota i a migdia del Coll de Vallàuria, on s'ajunten diversos torrents, com el Rec del Pla del Pesot i el Rec del Roc de la Calcinada. Un cop ja denominat Ribera de Vallàuria, va rebent d'altres afluents, com el Rec del Coll dels Lladres, el Rec de l'Amaula, el Rec de la Font Rovillada, el de la Coma del Suro, el Rec de Comvernils (que duu ja ajuntats a ell els recs de Canelles, del Puig dels Gascons i del Coll dels Gascons), el Rec de les Abelles (que ha absorbit ja els recs de Malaterra, de la Mata d'en Cabrit, de Puixinopola, del Colomer, de Puig Sec, del Bosc Negre, de la Font del Bosc, de la Font Fresca (n'hi ha dos), de Carpilà, del Corral d'en Batlle, del Ramonell, del Camp del Bac, de la Coma de l'Arbre, del Camp de l'Era, el de l'Argelaga i del Solà de l'Illa) i el Rec dels Vinyers (amb l'afluència dels recs de Pic de l'Estella, d'en Perot, d'en Barret, d'en Patllari, del Solà de la Perdiu, del Coll de Banyuls, de Gaient, de la Coma del Roure, del Solà del Puig del Grec, del Coll dels Sabencs, de les Vinyes, del Rodonet, del Camp d'en Guillaumes, del Llop, del Puig de la Calma, la Requetada de Pouada, el Rec de l'Home Mort, el de Pouada, el de la Martina, el del Puig de la Martina, el del Coll de la Martina, el del Clot de Mata Pollosa, el del Clot del Roure i el de la Figuera), el de Girau, el de la Coma del Mas (amb els del Coll de la Coma del Mas, de Can Xicot i del Mas Perotet incorporats), el de Can Mallol, el del Coll de la Coma del Mas, el del Llaner, el de la Roma (que aporta els recs del Coll del Torn, de la Font de la Jaça, del Teixó, d'en Jordà, de Verners, de Taravaus, de la Cort del Porc, del Conill, de la Cabanassa, el de les Aigües Roges, el del Clot de la Martina, el del Solà del Troc, el dels Terralls, el de la Taula Rodona, el del Fitó, el del Coll de Rumpissar, el de Querroig, el dels Monjos, el de la Font de Can Xatart, abans Rec de Matacal, el de Vallmalenya, el del Solà de les Conilleres, 33, el Rec de Rouret, el de l'Arbre Blanc, el de les Escomes, el de l'Honorat, el del Pujol, el de Pujau, el de Can Magí, el del Botó, el de la Figuerassa, el del Mas Guillaumes, el del Trull, el de Vall Auger, el del Corral de Barlanda, el del Coll de Cervera, el de Gratallops, el de Barlanda, el del Coll del Bast, el de la Mallola, o de la Mallola de Dalt, el de l'Agudí, el de la Pascola, el de Vall Pompó (amb els de l'Alzina, o de Penyes Blanques, i el del Coll de les Vinyes), el del Serrís (amb els de Botí, el del Franc de l'Alzina, abans del Franc de l'Alzineta, i el dels Capellans), i els de Matifoc i dels Culers.

A l'extrem nord del terme es troben el Rec de les Rodoleres, amb els de la Coma Pascola, de Coma Prunet i del Solà de les Rodoleres), que s'aboca en el mar al nord del poble de Banyuls de la Marenda, i d'altres que també aflueixen directament al mar: el Rec dels Flares, els Recs del Solà de les Elmes i el Rec del Rufi.

A la zona oriental hi ha també alguns que van a parar directament al mar: el Rec de la Teuleria, el de Pinell i el del Troc, que s'ajunten just abans d'abocar-se a la Mediterrània, el de, o d'en, Milan, el de Tallalauca i el de les Esperades.

Finalment, a l'extrem sud-oriental hi ha la petita vall del Rec de Gallines, que rep els recs dels Solls, de l'Ovella Morta, de la Creu, de la Torrassa i de la Cova del Llop. Al Cap de Rederís es troba el Rec de Golgodriu.

Les fonts[modifica | modifica el codi]

El terme de Banyuls de la Marenda és ric en fonts. Així, s'hi troben la Font captada del Serís, la Font captada de Vallàuria, la Font de Can Xatart, la de la Calma, la de la Collada Gran, la de la Creu, la de la Jaça, la de la Pouada, la de la Torre d'en Batlle, la de la Torre d'en Pagès, la del Bac de Barlanda, la del Bac de Vall Pompó, la del Banà, la de l'Esquerda, la del Franc, la del Mas d'en Corneta, la del Mas Guillaumes, la del Rec de l'Arbre Blanc, la del Rec de Tallalauca, la de Serrís, la de Nostra Senyora, la de Sant Andreu, dues anomenades Font Fresca, la Font Rovillada i la Font Rovillada d'en Julià.

La costa[modifica | modifica el codi]

De la mateixa manera que les dels termes veïns de Cotlliure, Portvendres i Cervera de la Marenda, la costa de Banyuls de la Marenda és molt trencada i abrupta. De nord-oest a sud-est, els topònims costaners, o talassònims, del terme banyulenc són els següents: els Remolinats d'en Pistolina (compartits amb Portvendres) (senyal mariner), Terra Negra (senyal mariner), Illes dels Sords (escull), Rec del Rufi (senyal mariner), Cap Castell de Vellut, Castell de Vellut (escull), Mas Blanc, Racó d'en Pere Nu (senyal mariner), Platja del Sanatori, Punta del Mig, o Cap de les Elmes, Platja de les Elmes, la Platgeta, la Cova d'en Matapà, la Palanca (els dos darrers, senyals mariners), la Cova (els tres darrers, senyals mariners), la Punta de l'Andreu, el Racó Llarg (senyal mariner), la Punta dels Guills, Cap d'Ona, el Passallís, la Platja de Banyuls, la Punta de la Bassa, la Penya dels Burros (escull), l'Illa Petita, l'Illa Grossa, la Punta de la Ginestera, l'Escull d'en Jan Tomàs (escull), la Platja de la Ginestera, la Cadira (senyal mariner), Cala Boja, la Punta de l'Escopinyaire, la Platja del Troc, el Vol de les Salpes (senyal mariner), la Punta de Garbí, la Seca del Troc (escull), el Cap del Troc, l'Escull del Troc (escull), Trenca Timons (escull), la Cova del Troc, els Remolinats d'en Mineta, la Cova de les Guilles (els tres darrers, senyals mariners), Castellossos, el Rec de Milan (senyal mariner), Aigües Dolces (senyal mariner), el Racó de les Sèpies (senyal mariner), el Burro, l'Escull del Cap de la Vella (els dos darrers, esculls), l'Estància, l'Escull Gros (els dos darrers, esculls), el Cap de la Vella, la Platja de Tallalauca, les Tinyes (esculls), la Platja Tancada, la Trona (escull), el Cavall Bernat (escull), el Cap de Rederís, la Bassa o les Seques de Rederís, els Esculls de Rederís (els dos darrers, esculls), la Cova dels Corbs (senyal mariner), el Solà de Golgodriu, l'Ansa de Golgodriu, la Punta d'en Cames, el Solà de la Boguera i la Platja de Perafita, termenal amb Cervera de la Marenda.

El terme comunal[modifica | modifica el codi]

Les principals partides o indrets concrets del terme banyulenc són les següents: les Abelles, l'Agudí, Aigües Roges, les Alzines, l'Àngel de la Guarda, l'Arbre Blanc, l'Argelaga, Armanyac, Armen, l'Arnaula, el Balcó de Madaloc, el Botó, les Cabanasses, els Cabanills, Cadamunt, Caderners, Camp del Bac, Camp de l'Era, Camp d'en Guillaume, Campet de la Roma (nom antic, en desús), Canelles, Can Joanet Ferrer, Can Magí, Can Mallol, Can Perotet, Can Quintà, Can Rafelet, Can Reda, Can Reig, Can Sagols, Can Trullet, Can Xatart, Can Xicot (tots aquests, referits a les terres dels entorns de les cases), els Capellans, Carpilà, la Castanyeda, els Castanyers d'en Guillemot, el Castell, Castell Serradillo, o Bosc de Castell Serradillo, Castrills, la Chaudière, Comvernils, el Corral de la Coma, el Cortal d'en Reig, abans, els Corrals d'en Reig, la Creu, la Cubassa, els Culers, els Degolladors, les Escomes, les Esperades, el Fitó, Font d'en Guillemot, Font de l'Esquerda, el Franc, el Franc de Baix, Gaient, Gallines, el Girau, Golgodriu, abans les Vinyes de Golgodriu, Gratallops, els Grills, el Guiller, l'Honorat, l'Hort del Ramonet, la Jaça, la Llagostera, el Llaner, Malaterra, la Mallola, la Mallola de Dalt, Malloles de la Serra, Martal, la Martina, Mas Atxer, Mas Blanc, Mas Perer, el Mas Ventós, Mata d'en Cabrit, Matifoc, el Molí, Ovella Morta, la Pascola, el Passallís, Pic de l'Estella, el Pinell, la Pouada, Puixinopola, Pujau, Pujol, Ramonell, Rec de l'Alzina, el Riberal, Ribes del Castell, Rodonet, la Roma, Rouret, Sagols de la Roma (nom antic, en desús), Sallfort, el Serrís, abans Bac dels Capellans, el Serrís de Baix, els Solls, Tallalauca, Taula Rodona, els Terralls, la Teuleria, la Torrassa, Troc Pinell, la Vila d'Amunt, els Vinyers, les Vinyes i la Xatarda.

Els camins del terme[modifica | modifica el codi]

Els camins i carreteres que enllacen Banyuls de la Marenda amb els pobles veïns són el Camí d'Espanya, el Camí de Polilles, el Camí Vell de Cervera, la Ruta de Cervera i la Ruta de Portvendres. La resta són camins interiors del terme banyulenc: el Balcó de Madaloc, el Camí de Barlanda, el de Forn Teuler, el de Gran Recorregut, el de la Coma del Mas, el de la Creu, el de la Rovira, el del Bosc de Banyuls, el del Cap de la Vella, el del Coll de Barlanda, el del Coll de la Farella, el del Coll de les Vinyes, el del Coll dels Empedrats, el de les Escomes, el de les Malloles de la Serra, el de les Rodoleres, el del Falguerar, el del Fitó, el de Gratallops, el del Guiller, el de Llagostera, el del Mas Armanyac, el del Mas Batlle, el del Mas d'en Reig, el del Mas Ventós, el del Puig del Torn, el del Serrat del Pou, el del Serrís, el de Puig Joan, el de Rouret, el de Tallalauca, el de Vallbona, el de Vallmalenya, la Pista del Coll d'en Barceló, la del Coll de Serís, la Pista DFCI del Coll de Banyuls al Coll de la Martina, la Pista DFCI del Coll de Banyuls al Coll de Vallàuria, la Ruta de la Vila d'Amunt, la Ruta del Coll de Banyuls, la Ruta del Coll d'en Barceló, la Ruta de les Abelles, la Ruta de Madaloc, la Ruta de Poada, la Ruta de Vallàuria i el Torn de Banyuls, o Camí de les Crestes. Esment a part mereix el Camí de Ferro, nom popular de la via del ferrocarril.

Activitats econòmiques[modifica | modifica el codi]

Festa de les Veremes del 2013

La principal activitat econòmica de Banyuls de la Marenda és el conreu de la vinya i la producció de vi de qualitat. La quasi totalitat de les terres de conreu són dedicades a la vinya, on es cull la varietat de raïm, bàsicament garnatxa, que dóna peu a la denominació d'origen Vi de Banyuls, un vi dolç d'alta qualitat. De fet, és l'únic que restà després de la unificació dels dolços rossellonesos en el vi de Ribesaltes. En el cas del de Banyuls, l'envelliment del vi es fa per maceració: quan els llevats han produït vora 5% d'alcohol, s'atura la fermentació i s'hi afegeix prop de 18% d'alcohol. S'hi afegeix generalment 110 grams de sucre natural per litre. Tot seguit, se sotmet a envelliment en bótes de roure o per exposició al sol. El vi de Banyuls arriba a entre 12 i 17 graus, segons l'envelliment del vi.

Fou a mitjan segle xix que els comerciants de Banyuls van crear la marca vi de Banyuls. Anteriorment, els vins eren coneguts com a vins de Cotlliure, a causa que el seu punt de distribució, des de l'Edat Mitjana, era el port de Cotlliure. En l'actualitat, però, el renom del vi de Banyuls ha fet que es produeixi a tota la Costa Vermella. A Banyuls hi ha diversos cellers: el de l'Agrupament Interprofessional del Banyuls, el del Mas Rec, molt abocat a la degustació i venda directa al turisme, dos cellers independents més existeixen a Banyuls de la Marenda: el d'Els Vinyaters de Banyuls i el de l'Estela; els dels Dominicans de Cotlliure, de Portvendres i de Cervera completen l'oferta per als visitants, a la comarca.

La pesca fou una activitat important al poble, però s'ha abandonat del tot durant el segle xx. En l'actualitat el port està ocupat per vaixells esportius. El turisme ha reemplaçat la pesca com a segona activitat de Banyuls. Hi ha una oferta important, amb una dotzena d'hotels i alguns càmpings, a més de moltes residències secundàries.

Història[modifica | modifica el codi]

Prehistòria[modifica | modifica el codi]

En el terme de Banyuls de la Marenda es troben els dòlmens de la Cova de l'Alarb, de Gratallops i del Coll de Serís. També hi ha el Menhir de Perafita.

Història Antiga[modifica | modifica el codi]

Història Medieval[modifica | modifica el codi]

No hi ha gaire documentació, de Banyuls de la Marenda. Es coneix que el 981 el rei Lotari II va signar un precepte en el qual concedia Banyuls i Cosprons al comte Gausfred d'Empúries Rosselló, que conserva en mans dels comtes de Rosselló aquest senyoriu fins al 1172; en aquell any passà a mans dels comtes de Barcelona i reis d'Aragó. El 1248 Jaume I vengué el senyoriu al comte d'Empúries Ponç Hug IV, que el mantingueren com a feu seu fins i tot en el moment que el Rosselló passà al Regne de Mallorques.

Història Moderna[modifica | modifica el codi]

El 1659 Banyuls de la Marenda passà de la sotsvegueria de Besalú a la del Vallespir, en ser incorporat el Rosselló al regne de França. Com que era una població fronterera, a partir d'aquell moment, el contraban passà a ser la principal activitat econòmica del poble.

El 1789, arran de la Revolució Francesa, el senyoriu de Banyuls era en mans de Pedro de Alcántara i Fernández de Córdoba, duc de Medinaceli i comte d'Empúries.

Història Contemporània[modifica | modifica el codi]

Just a l'inici de l'Edat Contemporània, el 1793 tingué lloc el Combat del Coll de Banyuls, en el qual l'atac de les tropes del general espanyol Ricardos, en la qual van vèncer els espanyols, comandats pel suís Courten. Els banyulencs es refugiaren al Puig de la Calma, que no abandonaren fins al darrer moment, en un notable acte d'heroisme.

Demografia[modifica | modifica el codi]

Demografia antiga[modifica | modifica el codi]

La població està expressada en nombre de focs (f) o d'habitants (h).

Evolució demogràfica de Banyuls de la Marenda entre 1358 i 1798
1358 1378 1470 1515 1553 1709 1720 1730 1767 1774 1789
18 f 50 f 65 f 33 f 27 f 73 f 45 f 71 f 835 h 71 f 172 f

Font: Pélissier 1986

Notes:

  • 1358 : Població únicament per a Les Abelles
  • 1378: Per a la Vall de Banyuls
  • 1470: Dels quals, 35 f per a Banyuls, 23 f per a la Vall de Banyuls, 2 f per a Les Abelles i 5 f per a Cosprons
  • 1515: Dels quals, 29 f per a la Vall de Banyuls, 3 f per a Cosprons i 1 f per a Les Abelles
  • 1553: Per a Banyuls, Cosprons i Les Abelles.

Demografia contemporània[modifica | modifica el codi]

Evolució de la població
1793 1800 1806 1821 1831 1836 1841 1846 1851
630 755 1.032 1.497 1.608 2.022 2.209 2.467 2.562
1856 1861 1866 1872 1876 1881 1886 1891 1896
2.619 2.637 3.008 3.599 3.609 3.850 4.050 3.119 3.222
1901 1906 1911 1921 1926 1931 1936 1946 1954
3.111 3.301 3.216 3,373 3.476 3.564 3.655 3.682 4.020
1962 1968 1975 1982 1990 1999 2007 2008 2012
4.271 4.436 4.000 4.093 4.662 4.532 4.644 4.680 4.652
2013
4.681

Fonts: Ldh/EHESS/Cassini[16] fins al 1999, després INSEE a partir deL 2004[17]

Evolució de la població[modifica | modifica el codi]

Població 1962-2008

Administració i política[modifica | modifica el codi]

Batlles[18][modifica | modifica el codi]

Casa del Comú de Banyuls de la Marenda.
Batlles de Banyuls de la Marenda[19]
Període Nom Opció política Comentaris
1793 - 1794 André Rocarias
1795 - 1796 François Cabot
1796 - 1797 Sylvestre Douzans
1797 - 1798 Raymond Sagols
1798 - 1799 Vincent Vilarem
1799 - 1805 Sylvestre Douzans
1805 - 1811 Jean Massot
1811 - 1815 Honoré Py
1815 - 1818 Louis Lauret
1818 - 1821 Jean Douzans
1821 - 1830 Jean Massot-Sagols
1830 - 1830 Bonaventure Sagols-Reig
1830 - 1831 Jean Douzans
1831 - 1831 Bonaventure Sagols-Reig
1831 - 1837 Bonaventure Baille
1837 - 1840 Sébastien Py
1840 - 1843 Isidore Marc
1843 - 1851 Sylvestre Douzans
1851 - 1865 Jean Sagols-Forgas
1865 - 1870 Jacques Vizier
1870 - 1871 Pierre Douzans
1871 - 1871 Aubin Cabot
1871 - 1877 Isidore Sagols
1877 - 1884 Thomas Pascal
1884 - 1886 Fortuné Forgas
1886 - 1892  ?
1892 - 1894 Rémy March
1894 - 1904 Casimir Sagols-Massot
1904 - 1906 Victor Baille
1906 - 1908 Jean Herre-Centène
1908 - 1910 Joseph Pagès-Barbé
1910 - 1910 Jean Py
1910 - 1912 Adolphe d'Espie
1912 - 1919 François Sagols
1919 - 1929 Ernest Sagols
1929 - 1935 Emile Pi
1935 - 1941 Vincent Azéma SFIO
1941 - 1942 Fortuné Noel Sagols
1942 - 1944 Jacques Pagès
1944 - 1945 Honoré Prats
1945 - 1953 Vincent Azéma SFIO
1953 - 1967 André Parcé
1967 - 1972 Raymond Batailler
1972 - 1975 Jean Ferrer
1975 - 1977 Pierre Bruce
1977 - Març del 1983 René Ribère
Març del 1983 - Març del 1995 Jean Réde RPR
Març del 1995 - Març del 2001 Pierre Becque UDF Conseller Regional
Març del 2001 - Març del 2008 Roger Rulls DVG
Març del 2008 - Març del 2014 Jean Réde UMP
Març del 2014 - Moment actual Jean-Michel Solé UMP, després LR

Legislatura 2014 - 2020[modifica | modifica el codi]

Batlle[modifica | modifica el codi]

  • Jean-Michel Solé.

Adjunts al batlle[20][modifica | modifica el codi]

  • 1r: Céline Pastor, delegada d'economia i comunicació
  • 2n: Guy Vinot, delegat d'urbanisme, obres i port
  • 3r: Clémentine Herre, delegada de turisme i festes
  • 4t: Jean-Michel Gascou, delegat de salut, vellesa i seguretat
  • 5è: Anne-Claire Pech, delegada de família, afers socials i escolars
  • 6è: Olivier Capell, delegat de cultura i associacions
  • 7è: Nicole Clara, delegat de personal municipal
  • 8è: Olivier Lacaze, delegat d'agricultura i entorn.

Consellers municipals[modifica | modifica el codi]

  • Guillaume Blavette, Conseller municipal delegat de marginació, joventut i esports
  • Sandrine Coussanes, Consellera municipal
  • Josette Monté, Consellera municipal
  • Gérard Petyt, Conseller municipal
  • Isabelle Sola, Consellera municipal
  • Eddy Vergel, Conseller municipal
  • Louise Serrallongue, Conseillera municipal
  • Denis Py, Conseller municipal
  • Marie-Josée Graza, Consellera municipal
  • Jean-Louis Fleurisson, Conseller Municipal
  • Evelyne Canovas, Conseller municipal
  • Cédric Castellar, Conseller municipal
  • Roger Rulls, Conseller Municipal
  • Emmanuelle Fradet, Consellera municipal
  • Myriam Manzanas-Nogues, Consellera municipal
  • Jean-Charles Colomines, Conseller municipal
  • Elisabeth Lezat, Consellera municipal
  • Marc Marti, Conseller municipal.

Adscripció cantonal[modifica | modifica el codi]

A les eleccions cantonals del 2015 Palau del Vidre ha estat inclòs en el cantó denominat La Costa Vermella, amb capitalitat a la vila d'Argelers de la Marenda, amb les viles de Cotlliure i Portvendres i els pobles de Banyuls de la Marenda, Cervera, Palau del Vidre, Sant Andreu de Sureda. Hi han estat escollits com a consellers departamentals Marina Parra-Joly, del Partit Socialista, primera adjunt al batlle d'Argelers de la Marenda, i Michel Moly, del Partit Socialista, Primer vicepresident del Consell departamental.

Agermanaments[modifica | modifica el codi]

Llocs i monuments[modifica | modifica el codi]

Monument als morts de les guerres, d'Arístides Maillol
  • Església de la Rectoria
  • Església Mare de Déu de les Abelles
  • Església Sant Joan
  • Dolmen de Gratallops
  • Dolmen de la Cova de l'Alarb.

Banyulencs il·lustres[modifica | modifica el codi]

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Becat, Joan. «12-Banyuls de la Marenda». A: Atles toponímic de Catalunya Nord. I. Aiguatébia - Montner. Perpinyà: Terra Nostra, 2015 (Biblioteca de Catalunya Nord, XVIII). ISBN ISSN 1243-2032. 
  • Becat, Joan; Ponsich, Pere; Gual, Raimon. «Banyuls de la Marenda». A: El Rosselló i la Fenolleda. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana, 1985 (Gran Geografia Comarcal de Catalunya, 14). ISBN 84-85194-59-4. 
  • Coromines, Joan. «Banyuls». A: Onomasticon Cataloniae: Els noms de lloc i noms de persona de totes les terres de llengua catalana. Barcelona: Curial Edicions Catalanes i la Caixa, 1994 (Onomasticon Cataloniae, II A - Be). ISBN 84-7256-902-0. 
  • Kotarba, Jérôme; Castellvi, Georges; Mazière, Florent [directors]. Les Pyrénées-Orientales 66. Paris: Académie des Inscriptions et Belles-Lettres. Ministère de l'Education Nationale. Ministère de la Recherche. Ministère de la Culture et de la Communication. Maison des Sciences de l'Homme, 2007 (Carte Archeologique de la Gaule). ISBN 2-87754-200-5. 
  • Ponsich, Pere. «Banyuls de la Marenda». A: El Rosselló. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1993 (Catalunya romànica, XIV). ISBN 84-7739-601-9. 

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Populations légales 2009» (en francès). INSEE, 29-12-2011. [Consulta: 19 gener 2012]. «Les poblacions legals 2009 entren en vigor l'1 de gener de 2012»
  2. Coromines 1994.
  3. El terme de Banyuls de la Marenda en els ortofotomapes de l'IGN
  4. Banyuls de la Marenda a les cartes de Cassini ofertes per l'IGN
  5. La Rectoria en els ortofotomapes de l'IGN
  6. El poble actual de Banyuls de la Marenda en els ortofotomapes de l'IGN
  7. L'actual trama urbanística de Banyuls de la Marenda, en els ortofotomapes de l'IGN
  8. El Puig del Mas en els ortofotomapes de l'IGN
  9. La Vila d'Amunt en els ortofotomapes de l'IGN
  10. Mas Atxer en els ortofotomapes de l'IGN
  11. Vallàuria en els ortofotomapes de l'IGN
  12. Les Abelles en els ortofotomapes de l'IGN
  13. La Mare de Déu de la Saleta en els ortofotomapes de l'IGN
  14. Les cases banyulenques de Perafita en els ortofotomapes de l'IGN
  15. El Laboratori Aragó en els ortofotomapes de l'IGN
  16. Dels pobles de Cassini a les comunes d'avui http%3A%2F%2Fcassini.ehess.fr%2Fcassini%2Ffr%2Fhtml%2Ffiche.php%3Fselect_resultat%3D35075, a la pàgina web de l'École des hautes études en sciences sociales.
  17. Fitxes de l'INSEE - Poblacions legals de la comuna per als anys 2006 http%3A%2F%2Fwww.insee.fr%2Ffr%2Fppp%2Fbases-de-donnees%2Frecensement%2Fpopulations-legales%2Fcommune.asp%3Fdepcom%3D66189%26annee%3D2006 Fitxer, 2011 Fitxer i 2012 Fitxer.
  18. Maires, en francès.
  19. Préfecture des Pyrénées-Orientales, Llista dels batlles electes el 2008, consultada el 22 de juliol del 2010
  20. Adjoints au maire, en francès.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Banyuls de la Marenda Modifica l'enllaç a Wikidata