Pitiüses

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Imatge de satèl·lit de les illes Pitiüses.
Localització de les Pitiüses respecte les Illes Balears
Municipis de les Pitiüses

Les Pitiüses són les illes d'Eivissa i Formentera amb els illots adjacents.

Etimologia del nom[modifica | modifica el codi]

A l'antigor eren anomenades així pels grecs, diferenciant-les de les que ells anomenaven Gimnèsies, perquè no tenien poblament indígena o talaiòtic.

El sufix -oussa és indicatiu dels noms imposats pels grecs a les illes i als territoris que fitaven les rutes mediterrànies des de l'Adriàtic i el sud d'Itàlia fins a l'estret de Gibraltar, i la fixació d'aquesta toponímia cal datar-la als voltants dels segles VII-VI aC Així Meloussa s'ha atribuït a Menorca per tal com melon, en grec, significa bestiar i des de sempre aquesta illa ha gaudit de la reputació de ser una terra ramadera, Cromioussa a Mallorca per raons incertes (presumiblement "illa de les cebes"), i Ophioussa a Formentera per l'abundància d'ofidis (serps), i Pitioussa a Eivissa perquè, segons l'autor clàssic Diodor, hi abundaven els pins.

Història[modifica | modifica el codi]

El primer poblament de les Pitiüses és pretalaiòtic, però misteriosament, no té continuïtat en el temps amb l'època talaiòtica, i posteriorment al 1300 aC les illes estan despoblades. Els fenicis van ser els primer a repoblar-les, a la segona meitat del segle VII aC, i van anomenar la colònia que van fundar a Eivissa colònia ebussitana (prenent el nom d'un dels dos ports que van fundar, Ebusus) i a les Gimnèsies, Illes Balears. Més tard, l'Administració provincial romana va denominar insulae Pityusae el conjunt d'aquestes dues illes, i Ophiusa o Colubria quan es referien només a Formentera.

En l'actualitat formen part de les Illes Balears, topònim que ha acabat agafant tot el protagonisme. Fins al 2007 compartien el Consell Insular d'Eivissa i Formentera.

Genètica i el possible origen Iònic[modifica | modifica el codi]

En els últims anys s'han publicat una sèrie d'estudis al voltant de la genètica dels Eivissencs. M. Ramon Juanpere conclou que les Illes Pitiüses són una de les tres poblacions genèticament diferenciables a les Balears, No trobant-se vincles ni amb la població catalana ni amb la valenciana, de forma oposada al que s'observa amb les poblacions mallorquina i menorquina. Pràcticament tampoc es veu cap connexió entre les Illes Pitiüses i les regions mediterrànies que l'envolten, ni tan sols al Nord d'Àfrica. Només uns pocs marcadors podien ser vinculats a poblacions del Mediterrani oriental però no així la majoria. Així doncs, Juanpere afirma que les Illes Pitiüses són una illa genètica i no tan sols geogràfica.

Altres estudis, analitzant el cromosoma Y, han trobat que un significatiu percentatge d'individus autòctons d'Eivissa pertanyien a un llinatge d'un grup humà extremadament rar. Així, un 17% dels individus analitzats eren trobats a pertànyer a l'extremament rar llinatge T1a1-L162(xL208).,[1][2] tots els participants en l'estudi traçaven els orígens de l'avi patern a Eivissa i tots ells amb cognoms típics eivissencs com, per exemple, Ribas. Altres estudis han estat publicats en els últims anys.[3][4]

En un primer moment, genetistes com Spencer Wells del Projecte Genogràfic, postulaven un origen fenici d'aquest llinatge a Eivissa basant-se més en la història coneguda d'Eivissa que en fets genètics més enllà de l'extrema raresa d'aquest grup humà i coincidències fortuïtes. No obstant, anàlisis més profunds d'aquest llinatge han descartat completament aquesta teoria.[5][6] El llinatge patern T1a1-L162(xL208) s'ha pogut localitzar, exclusivament, a tres indrets del món; Eivissa, Giresun i Sardenya.

A Giresun, nord d'Anatòlia, s'ha trobat entre la població d'origen grec, també coneguts com a "Grecs pòntics", aquests tracen la seva ascendència a colons provinents de Sinop, el lloc de naixement del filòsof Diògenes. Sinop, pel seu costat, va ésser fundada per colons iònics provinents de Milet. D'altra banda, Sardenya fou poblada també per colons iònics, provinents aquests de Focea.

Un altre indici a favor d'un origen iònic d'aquest llinatge és el fet que el bust de Demèter trobat a Eivissa, pensat erròniament que pertanyia a la púnica Tànit, després d'ésser analitzat ha resultat tenir partícules negres de terra volcànica originària de l'Etna, pel que es conclou que va ser fabricat a Sicília amb argila vermella típica de la Trinacria oriental. La Trinacria oriental també va ser colonitzada pels iònics. És acceptat que a Eivissa va existir el cult a Demèter.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Belenguer, E. Història de les Illes Balears. volum I. Barcelona: Edicions 62, 2004. ISBN 84-297-5506-3. 
  • Casasnovas Camps, M.A. Història de les Illes Balears. Mallorca: Editorial Moll, 1998. ISBN 84-273-4044-3. 

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Zalloua, Pierre A.; Platt, Daniel E.; El Sibai, Mirvat; Khalife, Jade; Makhoul, Nadine «Identifying Genetic Traces of Historical Expansions: Phoenician Footprints in the Mediterranean». The American Journal of Human Genetics, 83, 5, 2008, pàg. 633–42. DOI: 10.1016/j.ajhg.2008.10.012. PMC: 2668035. PMID: 18976729.
  2. «The Genetic Legacy of Religious Diversity and Intolerance: Paternal Lineages of Christians, Jews, and Muslims in the Iberian Peninsula». The American Journal of Human Genetics, 83, pàg. 725–736. DOI: 10.1016/j.ajhg.2008.11.007. PMC: 2668061. PMID: 19061982.
  3. «Genetic sub-structure in western Mediterranean populations revealed by 12 Y-chromosome STR loci». Int. J. Legal Med., 123, 2, març 2009, pàg. 137–41. DOI: 10.1007/s00414-008-0302-y. PMID: 19066931.
  4. «Differential Maternal and Paternal Contributions to the Genetic Pool of Ibiza Island, Balearic Archipelago». The American Journal of Physical Anthropology, 129, pàg. 268–278. DOI: 10.1002/ajpa.20273.
  5. «The Y-DNA Haplogroup T (former K2) Project».
  6. YFull Tree

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

Coord.: 38° 52′ N, 1° 26′ E / 38.867°N,1.433°E / 38.867; 1.433