Santa Eulària des Riu

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Santa Eulària des Riu
Escut de Santa Eulària des Riu
(escut)
Localització

Localització de les Pitiüses respecte de les Illes Balears Localització de Santa Eulària des Riu respecte de les Pitiüses


Municipi de les Pitiüses
Vista de la vila
Vista de la vila
Estat
• Autonomia
• Província
• Consell insular
Regne d'Espanya
Illes Balears
Illes Balears
Consell Insular d'Eivissa
Gentilici Eularienc, eularienca
Llengua pròpia Català
Superfície 153,48 km²
Altitud 52 msnm
Població (2014[1])
  • Densitat
36.189 hab.
235,79 hab/km²
Coordenades 38° 59′ 06″ N, 1° 32′ 00″ E / 38.98500°N,1.53333°E / 38.98500; 1.53333Coord.: 38° 59′ 06″ N, 1° 32′ 00″ E / 38.98500°N,1.53333°E / 38.98500; 1.53333
Organització
Entitats de població
• Batle:

46
Vicent Marí Torres (PP; 2007)
Patró/Patrons Santa Eulària

Santa Eulària des Riu, o també Santa Eulària del Riu, és el municipi oriental de l'illa d'Eivissa, amb categoria de vila.

Geografia[modifica | modifica el codi]

El terme municipal comprèn, a més de la parròquia de Santa Eulària des Riu, les de Sant Carles i Santa Gertrudis, i també la parròquia de Nostra Senyora de Jesús i el Puig d'en Valls.

Cales de Santa Eulària des Riu[modifica | modifica el codi]

Entitats de població[modifica | modifica el codi]

Conté a banda dels nuclis llistats dessota, entre d'altres, la vénda des Coloms,[6] la vénda de s'Església,[7] Es Novells,[8] Fruitera,[9] es Trull d'en Vic,[10] sa Vila[11] i Arabí, vénda situada a la costa.[12]

Entitat de població Habitants
Jesús, Nostra Senyora de 4.499
Puig d'en Valls 3.613
Sant Carles de Peralta 3.195
Santa Eulària des Riu 13.737
Santa Gertrudis de Fruitera 1.680
Font: IBESTAT

Gentilicis[modifica | modifica el codi]

El gentilici eularienc, santaeularienc o santaeularier indica només el poble de Santa Eulària. Altres gentilicis són: carlí a Sant Carles, lletrudienc o lletrudier a Santa Gestrudis, hortalà a Jesús. El nom de Santa Eulària prové de l'església que van construir immediatament després de la conquesta. A més, té l'únic riu de l'illa, important a l'època pel regadiu de l'horta i pels molins fariners.

Història[modifica | modifica el codi]

Puig de Missa

A l'època musulmana la zona es deia Xarc. Amb la conquesta catalana es modificà la divisió de l'illa en quartons similars a l'organització municipal actual. El Quartó de Santa Eulària correspongué a l'Infant Pere de Portugal, feudatari de Guillem de Montgrí, bisbe de Tarragona, que tenia els dret reials de conquesta. El rei Jaume I adquirí els drets de Pere de Portugal, passant a anomenar-se Quartó del Rei. Això portà alguns problemes jurídics, ja que el rei, a Eivissa, era feudatari de l'arquebisbe de Tarragona el qual, alhora, era vassall del rei.

El poble sorgí al voltant de l'església al cim del Puig de Missa. L'església actual és del segle xvi així com la torre annexa des de la que es podia defendre amb artilleria tota la comarca.

Vista general del puig de Missa amb Santa Eulària

Llocs d'interès[modifica | modifica el codi]

Església de Santa Eulària[modifica | modifica el codi]

L'edificació, situada al Puig de Missa, és una de les cinc esglésies-fortificades que es conserven a l'illa d'Eivissa, documentada ja a l'any 1302, encara que la primera església fou destruïda en un atac pels turcs.[13] L'edifici contemporani de l'església de Santa Eulària va ser inaugurat el 1568. Es creu que en el projecte de construcció de l'església va intervenir Gianbattista Calvi, l'enginyer que va dissenyar les muralles renaixentistes d'Eivissa.[13] Els porxos i les capelles laterals varen ser construïts al segle XVII. En l'any 1785 va passar a ser parròquia per decret de Manuel Abad i Lasierra, primer bisbe d'Eivissa.

El retaule barroc que avui presideix l'altar major és del segle XVII i procedeix de l'església de San Millán (Segòvia). Va ser instal·lat al temple l'any 1967.[14]

Museu etnogràfic[modifica | modifica el codi]

Està en el Puig de Missa i ubicat a la casa pagesa de Can Ros. Acull una col·lecció d'eines, objectes i vestits del món rural d'Eivissa.[14]

Musseu Barrau[modifica | modifica el codi]

Situat també al Puig de Missa, està dedicat al pintor català Laureà Barrau, que va residir a l'illa des de 1932 fins a la seva mort en 1957.[14]

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Padró municipal a data d'1 de gener de 2014» (en castellà). Institut Nacional d'Estadística, 22 desembre 2014. [Consulta: 25 setembre 2015].
  2. «cala de Boix». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  3. «cala des Canar». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  4. «cala Llenya». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  5. «cala Olivera». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  6. «es Coloms». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  7. «vénda de s’Església». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  8. «es Novells». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  9. «Fruitera». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  10. «es Trull d’en Vic». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  11. «sa Vila». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  12. «Arabí». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  13. 13,0 13,1 Santa María la Real,, p. 241.
  14. 14,0 14,1 14,2 «Puig de Missa» (en espanyol). PATRIMONI A LES ILLES BALEARS · Agència de Turisme de les Illes Balears (ATB). [Consulta: 28 octubre 2015].

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]