Istme
Un istme (del grec ισθμός, isthmos)[1] és un tros estret de terra que connecta dues àrees més grans a través d'una extensió d'aigua per la qual d'altra manera estan separades.[2][3] Un tòmbol és un istme que consisteix en un espit o barra, i un estret és la contrapartida marina d'un istme, essent un tram estret de mar entre dues masses de terra que connecta dues masses d'aigua més grans.[4]
En ésser l'única ruta terrestre que els uneix el seu control es considera de gran valor estratègic militar i comercial. En temps moderns la majoria d'istmes són travessats per canals construïts per l'home a fi d'evitar grans marrades en les rutes marítimes, obrint pas directe entre els mars que l'istme separa. El terme també és utilitzat per referir-se a la unió o estrenyiment que separa 2 objectes de qualsevol tipus. Per exemple, en anatomia, l'istme de la gola.[5]
Diferència amb pont continental i península
[modifica]
Istme i pont continental són termes relacionats, i istme té un significat més ampli. Un pont continental és un istme que connecta les principals masses terrestres de la Terra.[6] El terme pont continental s'utilitza habitualment en biogeologia per descriure les connexions terrestres que solien existir entre continents en diverses èpoques i que eren importants per a la migració de persones, així com per diverses espècies d'animals i plantes, com per exemple els ponts continentals de Beringia i Doggerland.[7]
Un istme és una connexió terrestre entre dues masses de terra més grans, mentre que una península és més aviat una protuberància terrestre que està connectada a una massa de terra més gran només per un costat i envoltada d'aigua per tots els altres costats.[8] Tècnicament, un istme pot tenir canals que van de costa a costa (per exemple, el Canal de Panamà), i així es podria dir que s'assembla a dues penínsules; tanmateix, els canals són artificials i aquesta característica els distingeixen dels estrets.[9]
Istmes principals
[modifica]
Entre els principals istmes del món, a Amèrica cal destacar l'istme de Tehuantepec o també l'istme de Panamà, que uneix els continents de l'Amèrica del Nord i l'Amèrica del Sud i és travessat pel canal de Panamà, de gran importància històrica.[10] A Àsia sobresurt l'istme de Kra al sud-est asiàtic continental o l'istme de Perekop, que uneix la península de Crimea amb la resta del continent europeu. Les ciutats d'Auckland, Manila i Seattle es troben en istmes.
A Europa hi ha l'istme de Suez entre el nord d'Àfrica i l'Àsia occidental, i l'istme de Carèlia a Europa. Els istmes que han tingut més importància històricament són l'istme de Corint que uneix la península del Peloponès amb l'Àtica a Grècia i l'istme de Catanzaro a Itàlia. A Europa també hi ha l'istme de Gibraltar.
Als Països Catalans, destaca, a Formentera, ses Clotades, l'istme que uneix la Mola a la resta de l'illa.[11] També hi ha l'istme del Trabucador a Aulet, al Delta de l'Ebre.[12]
De vegades es diu que França és un gran istme, que uneix la península Ibèrica amb la resta de l'Europa continental. Més precisament, els Pirineus formen un istme.[13] entre el Golf de Biscaia (Atlàntic) i el Golf de Lleó (Mediterrani).
Altres istmes destacats
[modifica]
Àfrica
[modifica]- Canàries: istme de Guanarteme, que comunica la península de La Isleta amb la resta de l'illa de Gran Canària; i istme de La Pared, que uneix la península de Jandía amb la zona més vasta de Fuerteventura.
- Ceuta: istme de Ceuta, que connecta la península d'Almina i la part continental de la ciutat autònoma espanyola.
- Egipte: istme de Suez, entre el nord d'Àfrica i la península del Sinaí.
- Senegal: istme de Dakar, que uneix la península de Cap Verd amb la part continental del país.
- Somàlia: istme de Hafun, que connecta la península d'Hafun amb la Banya d'Àfrica.
Àsia
[modifica]
- Sud-est asiàtic: istme de Kra, que connecta la península malaia amb el continent de Àsia.
- Istme de Manila, Filipines
Oceania
[modifica]- Austràlia: Eaglehawk Neck, prop de Port Arthur, Tasmània, i The Neck en l'illa Bruny, Tasmània que connecta les illes Nord i Sud;
- Nova Zelanda: istme d'Auckland, entre la península de Northland i la resta de l'illa Nord de Nova Zelanda[14] i l'istme Rongotai, on està localitzat l'Aeroport Internacional de Wellington.
Europa
[modifica]
- Mar Mediterrània: istme de Corint, que connecta la península del Peloponès amb la resta de Grècia; i l'istme de Potidea, que uneix la península de Kassandra amb la part continental de Grècia; istme de Bolbs, que uneix Gibraltar amb la part continental d'Espanya;
- Mar Mediterrània: istme de La Línea de la Concepción, que uneix Gibraltar amb la resta de la península Ibèrica i es troba entre la mar Mediterrània i la badia d'Algesires.
- Mar Mediterrània: l'istme de Catanzaro en Itàlia el punt més estret de la península Itàlica, que separa el mar Jònica i el mar Tirrena.
- Oceà Atlàntic: istme de Cadis, que uneix la ciutat de Cadis amb la part continental d'Espanya;
- Mar Negra: istme de Perekop, entre Crimea i Ucraïna;
- Rússia: istme de Carèlia, que connecta Finlàndia i Rússia;
- Illes britàniques: istme de La Coupée, a Sark; istme de Forth-Clyde, a Escòcia; istme de Mavis Grind a les illes Shetland, que uneix la península de Northmavine amb la resta de l'illa de Mainland; i istme de Rhins of Galloway en Wigtownshire (on està situat Stranraer), Escòcia;
- Islàndia: istme de la península de Vestfirðir, que connecta l'illa principal d'Islàndia.
- Lituània: istme de Curlàndia (en lituà Kuršių nerija) és un prim istme de sorra de manera corba que separa el llac de Curlàndia del mar Bàltica.
Amèrica
[modifica]- Estats Units: istme de la ciutat de Madison i de Seattle, Washington, Seattle està situada en un istme entre l'Estret de Puget, una entrada de l'Oceà Pacífic, i el Llac Washington.
- Canadà: istme de la Península d'Avalon, en l'illa de Terranova, i l'istme de Chignecto;
- Veneçuela: istme dels Médanos, que uneix Veneçuela i Paraguaná (Falcón), Istme Carib, (Estat Anzoátegui), separa la Llacuna d'Unare del Mar Carib; i istme de La Restinga que connecta a la península de Macanao amb l'extrem oriental de l'illa de Margarita, Estat Nova Esparta, dins del Parc nacional Laguna de La Restinga.
- Argentina: Istme Carlos Ameghino, Província del Chubut; Istme de Quetrihué en el parc nacional Los Arrayanes (Província del Neuquén);
- Illes Malvines (reclamades per l'Argentina, administrades pel Regne Unit): Istme de Darwin;
- Nicaragua: Istme de Rivas, Departament de Rivas. L'istme de Rivas no sols és el més estret del continent americà sinó el territori més baix, (40 metres sobre el nivell de la mar), que es pugui trobar al llarg de la línia divisòria de les aigües, des d'Alaska fins a Patagònia.
Canals
[modifica]Els canals es construeixen sovint a través d'istmes, on poden ser una drecera especialment avantatjosa per al transport marítim. Per exemple, el canal de Panamà inaugurat el 1915[16] travessa l'istme de Panamà, connectant els oceans Atlàntic Nord i el Pacífic.[17] El 1869 es va inaugurar el canal de Suez connecta el mar Mediterrani i el mar Roig, travessant el costat occidental de l'istme de Suez, format per la península del Sinaí.[18] També és rellevant el canal de Crinan inaugurat el 1801 que travessa l'istme entre el llac Crinan i el llac Gilp, que connecta la península de Kintyre amb la resta d'Escòcia.[19] Un altre exemple és el canal Welland a la península del Niàgara (tècnicament un istme). Connecta el llac Ontario amb el llac Erie.
Impacte dels istmes en la distribució d'espècies
[modifica]
De particular interès per als biogeogràfics és examinar l'impacte que una barrera geogràfica va tenir en la generació de diversitat genètica temporal d'espècies.[20][21]
Al respecte l'Istme de Tehuantepec al sud de Mèxic, va tenir un important efecte sobre elements de l'avifauna regional.[22][23]
Referències
[modifica]- ↑ LSJ entry ισθμός
- ↑ «Isthmus». Britannica. [Consulta: 22 setembre 2013].
- ↑ Fabra, Pompeu. Diccionari general de la llengua catalana .... Llibreria Catalònia, 1932, p. 1028.
- ↑ Vila, Pau. Joan Orpí, l'home de la Nova Catalunya: ultim conqueridor a les Indies i fundador de la Barcelona venecolana, 1593-1645. Edicions Ariel, 1967, p. 293.
- ↑ Martínez, Lara Ferrer; Ferrairó, Sofía Folguera. Tècniques d'ajuda odontologica/estomatològica 2022. Editex, 2022, p. 42. ISBN 978-84-1321-625-6.
- ↑ Mejía, Félix A. Rodríguez; O'Dea, Aaron. Historia natural del Istmo de Panamá (en castellà). SENACYT, 2015, p. 156. ISBN 978-9962-05-682-9.
- ↑ «Land bridge | isthmus». Encyclopedia Britannica.
- ↑ Cañaveras, Juan Antonio González. Nuevo metodo para apreender la géografía: explicacion y demostracion de las mejores cartas que hasta ahora se han publicado en la Europa (en castellà). por D. Juan Antonio Lozano, 1775, p. 4.
- ↑ «strait» (en anglès americà). Britannica Kids. [Consulta: 19 juny 2025].
- ↑ Pérez-Pérez, Alejandro Martínez. Sobreviurem al canvi climàtic?. Edicions Universitat Barcelona, 2010, p. 45. ISBN 978-84-475-3431-9.
- ↑ Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera, ses Clotades
- ↑ Masdeu, Joan Castellano. Activitats d'oci i esports d'aventura al delta de l'Ebre. Cossetània Edicions, 2000, p. 50. ISBN 978-84-89890-75-6.
- ↑ Les Régions françaises, Hachette supérieur (2013), p. 268
- ↑ The isthmus Arxivat 2010-abril-6 a la Wayback Machine. (from the Auckland City Council website. consulta 2009-02-08.)
- ↑ Wafer, L. A New Voyage and Description of the Isthmus of America (1695). Scotland: James Knapton, 1729.
- ↑ Suárez, Omar Jaén. El Canal de Panamá: El triunfo de la innovación constante (en anglès). Banco Popular Dominicano, p. 277.
- ↑ Wyse, Lucien Napoléon Bonaparte. El Canal de Panamá, el istmo americano: exploraciones, comparaciones de los trazados estudiados, negociaciones, estado de los trabajos (en castellà). Imprenta de La Academia, 1959, p. 174.
- ↑ Lamy, Michel. Algas, conejos, termitas... ¿qué especies nos amenazan? (en castellà). Ediciones AKAL, 2005-05-19, p. 11. ISBN 978-84-460-2098-1.
- ↑ Humphreys, Rob; Reid, Donald. The Rough Guide to Scottish Highlands & Islands (en anglès). Rough Guides, 2004, p. 17. ISBN 978-1-84353-269-9.
- ↑ González-Porter, Gracia P.; Maldonado, Jesús E.; Flores-Villela, Oscar; Vogt, Richard C.; Janke, Axel; Fleischer, Robert C.; Hailer, Frank «Cryptic Population Structuring and the Role of the Isthmus of Tehuantepec as a Gene Flow Barrier in the Critically Endangered Central American River Turtle». PLOS ONE, vol. 8, 9, 25-09-2013, p. e71668. Bibcode: 2013PLoSO...871668G. DOI: 10.1371/journal.pone.0071668. ISSN: 1932-6203. PMC: 3783458. PMID: 24086253.
- ↑ Mulcahy, Daniel G.; Morrill, Benson H.; Mendelson, Joseph R. «Historical biogeography of lowland species of toads (Bufo) across the Trans-Mexican Neovolcanic Belt and the Isthmus of Tehuantepec» (en anglès). Journal of Biogeography, vol. 33, 11, 2006, p. 1889–1904. DOI: 10.1111/j.1365-2699.2006.01546.x. ISSN: 1365-2699.
- ↑ Sandoval, Luis; Epperly, Kevin L.; Klicka, John; Mennill, Daniel J. «The biogeographic and evolutionary history of an endemic clade of Middle American sparrows: Melozone and Aimophila (Aves: Passerellidae)». Molecular Phylogenetics and Evolution, vol. 110, 07-03-2017, p. 50–59. DOI: 10.1016/j.ympev.2017.03.008. ISSN: 1095-9513. PMID: 28286101.
- ↑ Barber, B. R.; Klicka, J. «Two pulses of diversification across the Isthmus of Tehuantepec in a montane Mexican bird fauna». Proceedings of the Royal Society B: Biological Sciences, vol. 277, 1694, 07-09-2010, p. 2675–2681. DOI: 10.1098/rspb.2010.0343. ISSN: 0962-8452. PMC: 2982039. PMID: 20410037.
Bibliografia
[modifica]
- Andagoya, Pascual de. Narrative of the Proceedings of Pedrarias Davila. The Hakluyt Society, 1865-06-21.
- Angehr, G. R.; Dean, R. The Birds of Panama: A Field Guide. Comstock Publishing Associates, Cornell University Press, 2010 (Zona Tropical Publication). ISBN 978-0801476747.
- O'Dea, A.; Lessios, H. A.; Coates, A. G.; Eytan, R. I.; Restrepo-Moreno, S. A.; Cione, A. L. «Formation of the Isthmus of Panama». Science Advances, vol. 2, 8, 2016, p. e1600883. Bibcode: 2016SciA....2E0883O. DOI: 10.1126/sciadv.1600883. PMC: 4988774. PMID: 27540590.
- Osborn, H. F.. The Age of Mammals in Europe, Asia and North America. New York, The Macmillan Company, 1910.
- Wegener, A. «The Origins of Continents». Milestones in Geosciences. Springer [Berlin, Heidelberg], 2003, p. 4–17. DOI: 10.1007/978-3-662-08763-3_1.
- Winkworth, Richard C. «Darwin and dispersal». Biology International, vol. 47, 2010, p. 139–144.
- Corliss, William R. Mysteries Beneath the Sea. Apollo Editions, June 1975. ISBN 978-0815203735.
- «Selva Zoque». EEF Mexico. Arxivat de l'original el 2010-05-27. [Consulta: 28 juny 2010].
- Toledo, César; Chávez-Arroyo, Roberto; Loera, Leonel; Probst, Oliver «A surface wind speed map for Mexico based on NARR and observational data». Meteorological Applications, vol. 22, 3, 18-05-2015, p. 3.4. Bibcode: 2015MeApp..22..666T. DOI: 10.1002/met.1500. «the highest wind speeds are observed in the Southern region of Oaxaca at the Isthmus of Tehuantepec bridging the Pacific Ocean and the Gulf of Mexico. This region has long been known to be Mexico's windiest region and has been the object of a strong wind power development»
- Longhitano S., 2013. A facies-based depositional model for ancient and modern, tectonically–confined tidal straits. Terra Nova, 25,6, 446-452