Bisbat de Vannes

Plantilla:Infotaula geografia políticaBisbat de Vannes
Dioecesis Venetensis
Imatge
La Catedral de Sant Pere

Localització
Map
 47° 39′ 08″ N, 2° 44′ 25″ O / 47.6522°N,2.7403°O / 47.6522; -2.7403
França França
Bretanya Bretanya
Parròquies299
Població humana
Població747.000 (2017) Modifica el valor a Wikidata (109,5 hab./km²)
Llengua utilitzadafrancès Modifica el valor a Wikidata
Religióromà
Geografia
Part de
Superfície6.822 km² Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
CreacióSegle V
PatrociniSant Pere
CatedralCatedral de Sant Pere
Organització política
• bisbeRaymond Michel René Centène

Lloc webhttp://www.vannes.catholique.fr/


El bisbat de Vannes és una diòcesi catòlica de Bretanya, França, que cobreix el departament d'Ar Mor-Bihan. La seu del bisbe és la catedral de Saint-Pierre a la ciutat de Gwened. El bisbat fou sufragani de l'arxidiòcesi de Tours fins al 1859, i després de l'arxidiòcesi de Rennes. El bisbat existeix des del segle v quan es va crear al Concili de Vannes vers 465). El bisbe actual és Monsenyor Raymond Centène nomenat el 28 de juny de 2005 i consagrat el 16 d'octubre de 2005.

Història[modifica]

Depenent de la seu metropolitana de Tours,[1] el bisbat de Vannes va ser erigit al segle v per Patern de Vannes, un dels set sants fundadors de la Bretanya. Llavors, els seus límits corresponien als de la ciutat galoromana de Venetes. Durant tot el segle vi la seu episcopal va ser ocupada per bisbes d'origen gal·loromà; i els primers bisbes bretons no arribarien fins al segle vii.[2]

Al segle ix el cartulari de Redon dona testimoni de l'existència d'una vida parroquial relativament densa. La diòcesi de Vannes constituí durant la Revolució Francesa un dels nous bisbats de la Bretanya.

El 29 de novembre de 1801, amb la signatura del concordat entre el Consolat i el Papat i la publicació de la butlla Qui Christi Domini, les diòcesis franceses van ser reorganitzades sobre el model dels departaments. La diòcesi de Vannes rebé el sud del bisbat de Saint-Malo i Beignon, perdí Redon i mitja vall de la Vilaine.

El 3 de gener de 1859 passà a formar part de l'arquebisbat de Rennes

Santa Ana d'Auray[modifica]

La basílica-santuari de Sainte-Anne-d'Auray.

El santuari de Sainte-Anne-d'Auray constitueix un dels llocs més alts de la diòcesi. S'hi commemoren les aparicions el 1623 i 1624 de Santa Ana, mare de la Verge Maria a Yves Nicolazic, al qual demanà que erigís allà un santuari en honor seu.

Aquest santuari ha adquirit una gran importància a la vida de la diòcesi i constitueix el principal lloc de pelegrinatge a Bretanya.

El 20 de setembre de 1996 el Papa Joan Pau II, durant el seu viatge apostòlic a França, hi celebrà la missa davant 100.000 assistents.

Comissió pastoral pel bretó[modifica]

Aquesta comissió pastoral s'ocupa de la litúrgia en llengua bretona. Publica nombrosos textos de catecisme, de pastoral, a més de cançoners en aquesta llengua.

Llista de bisbes[modifica]

Abans de les invasions normandes[modifica]

Episcopat Titular Notes
vers 453 ? Nominació hipotètica del primer bisbe
vers 453 Sant Patern Primer bisbe testimoniat. Nomenat al concili de Vannes vers 465. Mort entre 490 i 511, era galoromà i fou un dels set sants fundadors de la Bretanya. Des de l'edat mitjana és venerat a Vannes, etapa del pelegrinatge medieval dels set sants anomenat Tro Breizh (Volta de Bretagne). Segons el calendari dels sants bretons, la seva festa és el 15 d'abril o el 21 de maig, en record del trasllat de les seves relíquies. És conegut com Patern l'Ancià per distingir-lo de Patern d'Avranches, bisbe d'Avranches.
? - ? Sant Domini o Dominius
? - ? Sant Climent
vers 510 Modest Participà al Concili d'Orleans el 511
? - ? Sant Armand
? - ? Sant Saturní
vers 550 Macliau Rei del Bro Waroch
vers 574 Eunius o Euni Exiliat el 578
vers 590 Regalis
Sant Guení
Sant Ignoroc
Sant Budoc
Sant Hinguéthen
650 à 666 Sant Meriadec
Sant Catuode
Sant Bili o Bilius I
Sant Meldroc (Meldeoc)
Haimon (Hamon)
Mabon
Morvan
vers720 a vers 725 Sant Gobrià
Sant Justoc
Calgon (Golgon)
Luckenart (Luetharn)
vers 780 Agus
vers 797 a vers 814 Isaac
vers 820 Winahelhoc
vers 820 a vers 834 Raginari o Raginarius
vers 838 a vers 845 Susan
vers 854 a vers 869 Corantycnuus
v.870 Dilès
vers 878 a vers 888 Kenmonoc
vers 891 a vers 908 Sant Bili II
Cunadan
vers 945 a vers 950 Blentivet
Alveus
vers. 970 a vers 992 Orscand el Gran Controla de facto el Broërec (Bro Waroch)

Del Ducat de Bretanya al Regne de França[modifica]

Episcopat Titular Notes
v.1008 au 13 juin 1037 Judicael
1037 à 1065 Budic
1066 à 1082 Maenyui de Porhoet
1085 à 1128 Morvan II
1128 à 1132 Jaume I
1132 à 1137 Ives I
1137 à 1143 Even
1143 a 26 juny 1177 Rouaud
1177
1182 a vers 1220 Guéhénoc
vers 1220 a vers.1231 Robert I
vers 1232 Guillem I
1232 a 15 maig 1254 Cadiocus
juny 1254 a 26 agost 1254 Guillem de Quélen
1255 a 18 febrer 1262 Alan I
vers 1263 a 21 octubre 1270 Guiu de Conlen
1276 a vers 1278 Pere I
12 desembre 1278 a 22 mars 1287 Hervé Bloc Primer nominat per la Santa Seu
juin 1287 a vers 1306 Henri Tore
vers 1310 Ives II
vers 1312 a 20 gener 1334 Jean Le Parisy
1335 a 1347 Geoffroy de Saint-Merwen
vers 1356 Alan II
1357 a vers 1359 Gauthier de Saint-Père
vers 1360 Jean de Locminé
1360 a 1381 Geoffroi de Rohan
1381 a 1382 Jean de Montreslet (o de Montrelais) bisbe de Nantes el 1382
1382 a vers 4 abril 1384 Simon de Langres abans bisbe de Nantes
1384 a maig 1404 Henri Le Barbu Abat de l'Abadia de Prières - Canceller de Bretanya - bisbe de Nantes el 1404
1404 a 10 octubre 1408 Hugues Lestoquer
1409 a 1 novembre 1432 Amauri de La Motte d'Acigné
28 novembre 1433 a 1444 Jean Validire
1444 a 7 gener 1476 Yves de Pontsal
1476 a 18 agost 1490 Pere de Foix cardenal
15 octubre 1490 a 22 desembre 1503 Lorenzo Cybo de Mari (administrador apostòlic) cardenal - Nebot d'Innocenci VII - Mai va residir a Vannes
1504 a gener 1511 Jacques de Beaune de Semblançay Mai va residir a Vannes
26 febrer 1511 a 1513 Robert Guibé cardenal - Mai va residir a Vannes
1515 a 1519 Jean du Largez, abat de Notre-Dame de Daoulas.[3]
30 juliol 1514 a 26 setembre 1531 Laurent I Pucci cardenal - Mai va residir a Vannes
André Hamon elegit a Vannes
1531 a 1544 Antonio Pucci cardenal - Nebot de l'anterior - Mai va residir a Vannes

De la unió a la Revolució Francesa[modifica]

Episcopat Titular Notes
1544 a 1548 Laurent II Pucci
20 octubre 1550 a 24 març 1557 Carles de Marillac arquebisbe de Viena (Vienne) el 1557
21 juny 1557 a 1 octubre 1558 Sébastien de l'Aubespine bisbe de Llemotges el 1558
17 abril 1559 a 13 març 1566 Philippe du Bec bisbe de Nantes el 1566 - arquebisbe de Reims el 1594
vers. 14 agost 1566 a 1570 Jean Le Feuvre
1571 a 1573 Pierre de Saint-Martin No va prendre possessió
31 mai 1574 a agost 1574 Jean de La Haye
1574 a 1588 Louis de La Haye
1592 a 1 juny 1596 Georges d'Arradon
8 desembre 1599 a 1622 Jacques Martin de Belle-Assise
1622 a 29 juliol 1646 Sébastien de Rosmadec
11 octubre 1648 a gener 1671 Carles de Rosmadec arquebisbe de Tours el 1671
5 gener 1671 a desembre 1687 Louis Cazet de Vautorte abans bisbe de Lectoure
desembre a 1687 a març 1716 François d'Argouges
setembre 1717 a agost 1719 Jean-François-Paul Lefebvre de Caumartin bisbe de Blois el 1719
29 agost 1719 a 16 febrer 1742 Antoine Fagon abans bisbe de Lombez
2 abril 1742 a 17 abril 1746 Jean-Joseph Chapelle de Saint-Jean de Jumilhac arquebisbe d'Arle el 1746 - Comanador de l'Ordre del Sant Esperit el gener 1771
abril 1746 a 1774 Charles-Jean de Bertin
10 novembre 1774 a 1790 Sébastien-Michel Amelot
8 maig 1791 a 1793 Charles Le Masle bisbe constitucional

Del Concordat del 1801 a la separació de l'Església i l'Estat[modifica]

Episcopat Titular Notes
9 abril 1802 a 13 març 1807 Antoine-François-Xavier Mayneaud de Pancemont Co-fundador de les Germanes de la Caritat de Saint-Louis
novembre 1807 a agist 1817 Pierre-Ferdinand de Bausset-Roquefort Arquebisbe d'As de Provença el 1817
27 agost 1817 a 18 juny 1826 Henri-Marie-Clauce de Bruc-Montplaisir
28 juny 1826 a 8 maig 1827 Simon Garnier
4 juliol 1827 a 5 maig 1860 Charles-Jean de La Motte de Broons et de Vauvert
5 juny 1861 a 24 octubre 1863 Louis-Anne Dubreuil Arquebisbe d'Avinyó el 1863
24 octubre 1863 a 30 desembre 1865 Jean-Baptiste-Charles Gazailhan
30 desembre 1865 a 6 novembre 1897 Jean-Marie Bécel
22 mars 1898 a 21 octubre 1903 Amédée-Jean-Baptiste Latieule

Després de la separació de 1905[modifica]

Episcopat Titular Notes
21 febrer 1906 a 2 octubre 1928 Alcime-Armand-Pierre-Henri Gouraud
15 abril 1929 a 9 gener 1941 Hippolyte Tréhiou
11 octubre 1941 a 24 setembre 1964 Eugène Le Bellec bisbe titular de Tela
24 setembre 1964 a 16 novembre 1991 Pierre Boussard
16 novembre 1991 a 16 octubre 2005 François-Mathurin Gourvès
16 octubre 2005 Raymond Centène

Referències[modifica]

  1. Chédevile, André; Guillotel, H. La Bretagne des saints et des rois (en francès). Rennes: Ouest-France, 1984, p. 114. ISBN 978-2858826131. 
  2. Chédevile, 1984, p. 125.
  3. Chanoine Peyron, "L'Abbaye de Daoulas, Bulletin de la Société Archéologique du Finistère, 1874, en línia a gallica.bnf.fr

Fonts[modifica]

  • La grande Encyclopédie : inventaire raisonné des sciences, des lettres et des arts - volum 31, pàgs. 697 i 698 - París (1885-1902).
  • L'annuaire pontifical, a «Vannes (Diocese) [Catholic-Hierarchy]».
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Bisbat de Vannes