Vés al contingut

Arquebisbat de París

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula geografia políticaArquebisbat de París
Archidioecesis Parisiensis
Imatge
La Catedral de Nostra Senyora
Tipusarxidiòcesi metropolitana catòlica romana Modifica el valor a Wikidata
Lloc
Map
 48° 51′ 12″ N, 2° 21′ 01″ E / 48.8533947°N,2.3502058°E / 48.8533947; 2.3502058
EstatFrança
Entitat territorial administrativaFrança metropolitana
RegióIlla de França Modifica el valor a Wikidata
Parròquies116
Conté la subdivisió
Població humana
Població2.157.184 (2019) Modifica el valor a Wikidata (20.466,64 hab./km²)
Idioma oficialfrancès Modifica el valor a Wikidata
Religióromà
Geografia
Part de
Superfície105,4 km² Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Dades històriques
Anterior
Creaciósegle iii
establerta com arxidiòcesi al 1622
PatrociniSant Dionís i Santa Genoveva
CatedralNostra Senyora de París
Organització política
• arquebisbe metropolità i primatLaurent Ulrich
Membre de
Lloc webwww.paris.catholique.fr/
Facebook: dioceseparis X: dioceseparis Instagram: dioceseparis Youtube (canal): UC-6URbU5yNQPFl08VPjoaQQ Modifica el valor a Wikidata
La Basílica del Sacré Cœur a Montmartre, iniciada al 1873 i consagrada al 1919.
L'església Abacial de Saint-Germain-des-Prés, del segle xi.
La basílica de Saint-Denis, avui catedral de la diòcesi de Saint-Denis, va ser una de les esglésies més importants de París, dedicada al protobisbe sant Dionís. Fundada a inicis del segle vii, conserva al seu interior les tombes de molts dels reis de França.
Tomba de santa Genoveva, patrona de Paris, conservada a l'església de Saint-Étienne-du-Mont, propera al Panteó.

L'arquebisbat de París (llatí: Archidioecesis Parisiensis) és una seu metropolitana de l'Església Catòlica Romana. El 2004 tenia 1.548.996 batejats sobre una població de 2.212.851 habitants. En l'actualitat està presidida per l'arquebisbe Michel Aupetit.

Erigida al segle iii, va ser elevada al rang d'arxidiòcesi metropolitana el 1622. És l'arxidiòcesi històrica de l'Illa de França. El 1790 s'estenia sobre el país de França, l'Hurepoix i la Brie francesa. Entre 1801 i 1968 ocupava el departament del Sena; i a partir de 1968, ocupa la comuna-departament de París.

El seu centre litúrgic és la catedral de Notre-Dame de París. L'arquebisbe resideix a la rue Barbet de Jouy, però hi ha oficines diocesanes a rue de la Ville-Eveque, a rue St. Bernard i en altres zones de la ciutat. L'arquebisbe serveix com a ordinari pels catòlics de ritus orientals a França, llevat dels armenis i dels ucraïnesos.

Territori

[modifica]

L'arxidiòcesi comprèn el departament de París. S'estén sobre 105km² i està sots-dividit en 116 parròquies.

Província eclesiàstica

[modifica]

La província eclesiàstica de París està constituïda per les següents diòcesis sufragànies:

Catedral i basíliques

[modifica]

L'arxidiòcesi té les següents basíliques:

Història

[modifica]

La diòcesi de París va ser creada durant el segle iii. La data de l'apostolat de Sant Dionís, el primer bisbe de París, està envoltada de controvèrsia, tot i que l'opinió prevalent és l'atribuïda a Gregori de Tours, qui afirmà que sant Dionís va ser un dels 7 bisbes enviats pel Papa Fabià vers el 250. Malgrat tot, és cert que la comunitat cristiana de París ja tenia una certa importància vers el segle iii, com queda provat pel descobriment de catacumbes i d'antics cementiris cristians. El primer bisbe del qui es tenen registres es digué Victor, la firma del qual es troba a un document redactat al 346, mitjançant el qual, al pseudo-concili de Colònia, un grup de bisbes es van fer seves les decisions del concili de Sàrdica a favor d'Atanasi d'Alexandria.

Lutetia Parisiorum, capital dels poble celta dels Parisis, era una civitas de la Gàl·lia Lugdunense (o Senònia), com testimonia la Notitia Galliarum del segle v.[1] Des del punt de vista religiós, igual que pel civil, Paris depenia de la província eclesiàstica de l'arquebisbat de Sens, seu metropolitana provincial.

Clodoveu I, rei dels francs, va ser batejat al 497 després de convertir-se al cristianisme, va fer de París la seva capital. El següent període merovingi coincidí amb un gran creixement religiós. A la basílica de Saint-Denis, erigida des d'inicis del segle vii, se sepultaren molts dels reis merovingis de Paris.

El bisbe Landeric fundà el primer hospital de la ciutat, l'Hôtel-Dieu, i donà al monjo Marcolf l'encàrrec de redactar, sota el nom de Recueil de Formules, el primer codi legislatiu francès, un monument a la legislació del segle VII.

L'època carolíngia començà amb l'episcopat de Déofroi, que rebé la visita del Papa Esteve III. Els bisbes van estendre el seu poder polític, tant per l'absència del sobirà que vivien sovint entre les ribes del Mosa i del Rin. Erchanrade I, que ocupà la seu a finals del segle viii, instituí el capítol catedralici de Notre Dame. Entre els segles ix i x els bisbes adquiririen els poders polític i econòmic.

Els poders episcopals no van minvar amb l'arribada dels Capet als segles xi i xii. Malgrat tot, com que la majoria dels Capets van residir a París, va haver-hi topades a mitjan segle XII: el bisbe llançà l'interdicto sobre el regne i el rei confiscà les propietats de l'Església. La intervenció del Papa i de Bernat de Claravall arreglaren la disputa. Quan el teòleg més famós del moment, Pere Llombard, va ser nomenat bisbe de París, va fer que el bisbat i la seva universitat gaudissin d'un gran prestigi acadèmi. Al segle xii es tanca amb el llarg episcopat de Maurice de Sully, qui emprengué la construcció i posteriorment consagraria la catedral de Notre-Dame, a més d'acollir a París al papa Alexandre III.

París esdevindria la seu d'una gran universitat, coneguda amb el nom de la Sorbona, independent del poder polític. Entre els seus mestres trobem a Pere Abelard, a Pere Llombard, a Jean Gerson o a Tomàs d'Aquino.

La Guerra dels Cent Anys (1337-1452) va ser un període difícil per a la diòcesi: després de la batalla de Poitiers el 1356 el bisbe Jean de Meulan va ser presoner. Al segle xiv per primera vegada el bisbe de París rebria la porpra cardenalícia, privilegi que rebé Étienne de Poissy i, després, al seu successor, Aymeric de Magnac. Abans del final de la guerra, el bisbe Jean Courtecuisse, un teòleg de tendències gal·licanistes, va ser obligat a exiliar-se a Ginebra, on morí el 1423, per qüestions polítiques.

El segle xvi veié l'episcopat del poeta i diplomàtic Jean du Bellay, qui va ser un típic bisbe renaixentista. Va tenir com a secretari a Rabelais. Malgrat tot, va caure en desgràcia sota el regnat d'Enric II i hagué de marxar el 1551 cap a Roma, on morí.

A partir dels segles xvi i xvii, París esdevé el centre cultural i religiós de tota l'Església de França: el 15 d'agost de 1534 Ignasi de Loiola fundà la Companyia de Jesús a la capella de Sant Dionís, situada al costat de Montmartre;[2] es converteix en el centre europeu d'espiritualitat més important, representat principalment pel cardenal Bérulle, i es fundaren importants instituts religiosos com els de l'Oratori de Jesús o els sulpicians; a París Vicenç de Paül fundaria la Congregació de les Filles de la Caritat i envià missioners tant per França com a la resta del món; i Barbe Avrillot introduiria les Carmelites descalces a França.

El 20 d'octubre de 1622, mitjançant la butlla pontifícia Universi orbis del papa Gregori XV la diòcesi de Paris va ser elevada al rang d'arxidiòcesi metropolitana. Inicialment tenia com a diòcesis sufragànies les de Chartres, Meaux i Orleans.

El 1674 es creà el títol de Duc de Saint-Cloud pels arquebisbes.

Contràriament als sis pars eclesiàstics primitius del regne de França (els bisbes-ducs de Reims, Laon i Langres, el bisbe-compte de Beauvais, Châlons i Noyon i els abats de Saint-Remi de Reims, guardià de la Sagrada Ampolla, i de Saint Denis, guardià de les altres insígnies reials i de la necròpolis reial), els bisbes (després arquebisbes) de París no participaven en el cerimonial de la coronació dels reis de França a la catedral de Notre-Dame de Reims.

Durant els segles XVII i XVIII s'estengueren per París el jansenisme i el quietisme. Inicialment l'arquebisbe Christophe de Beaumont havia de posar fi a la controvèrsia; però la seva negativa a donar els sagraments als jansenistes no penedits li va fer guanyar l'odi del parlament i de Lluís XV, qui el condemnà a l'exili.

Fins i tot el seu successor Antoine Leclerc de Juigné tornà a l'exili, aquesta vegada en plena Revolució, que veié el xoc entre els sacerdots que signaren la constitució civil del clergat i els anomenats "resistents al tractament", molts dels quals van ser assassinats al setembre de 1792.

El 29 de novembre de 1801, d'acord al concordat entre la Santa Seu i Napoleó Bonaparte, cedí una part del seu territori (els ardiacats de Josas i de Brie) per tal d'erigir la diòcesi de Versalles i el decanat de Champeus a la diòcesi de Sens. Com a resultat d'aquests canvis, l'arquebisbat, que abans tenia 492 parròquies, es veié reduïda a 118.

El Concordat establí que la província eclesiàstica de París comprenia 8 de sufragànies: Amiens, Arràs, Cambrai, Orleans, Meaux, Soissons, Troyes i Versalles. Amb la Restauració es restauraren els arquebisbats de Reims i de Sens, sostraient les diòcesis de Troyes, Amiens i Soissons de la jurisdicció de París. El 1841, també Cambrai es convertiria en una nova seu metropolitana, amb Arràs com a sufragània. Però, en canvi, els bisbats de Blois i Chartres, restaurats el 1822, s'inclogueren a la província eclesiàstica de París.

Durant l'època de la Comuna de París l'arquebisbe Georges Darboy va ser afusellat.

Durant el segle xix París esdevingué un important centre missioner, on hauria la seu de la Societat de les Missions Estrangeres de París i els esperitans.

El 9 d'octubre de 1966 l'arquebisbat cedí part del seu territori per les ereccions de les diòcesis de Créteil, Nanterre i Saint-Denis. A partir d'aquell moment, el territori de l'arquebisbat coincideix amb el del departament de París. Fins al moment de la creació de les noves diòcesis havien dues ardiaconats: Madeleine and St. Séverin.

A partir de 1967 els arquebisbes de París són creats cardenals-preveres de l'església de Sant Lluís dels Francesos de Roma.

Entre el 19 i el 24 d'agost de 1997 l'arquebisbat de París acullí la XII Jornada Mundial de la Joventut, presidida per Joan Pau II, a la qual assistiren 1.200.000 joves d'arreu del món.[3][4]

Llista de bisbes i arquebisbes de París

[modifica]
Bisbes de Paris
??? -250Sant Dionís o DenisMàrtir al segle III
???-???Mallon (Mallo)
???-???Masse (Maxe)
???-???Marcus (Marc)
???-???Adventus (Aventus)
344-346Victorinus (Victorin)Testimonià en favor d'Atanasi d'Alexandria al 346
360-???Paulus (Paul)
v. 376-v. 400Prudentius (Prudence)Enterrat on esdevindria el cementiri de Santa Genoveva
405-435Saint MarcelTraspassà vers el 435
???-???Vivianus (Vivien)
???-???Félix
???-???Flavianus (Flavien)
???-???Ursicianus (Ursicin)
???-???Apedinus (Apédine)
511-v. 525Heraclius (Héracle)Defensà un prevere culpable davant Remigi de Reims i participà en el Concili d'Orleans al 511
???-???Probatius
533-545AmeliusParticipa als Concilis d'Orleans de 533, 538, i 541
545-552SaffaraceAssistí al Concili d'Orleans del 549. Deposat després del Concili de París del 553, convocat per Khildebert I
v. 550-555Eusèbe o Eusebius o (Libanus- Libianus)
555-576Sant Germà
576-591RagnemodAnomenat Rucco per Fortunat.
v. 592-???Eusèbe IIBisbe d'origen sirià
???-???FaramodusGermà de Ragnemode
v. 601-???Simplicius (Simplice)Mencionat el 601
614-625Saint Céraune o CéranAssistí al Concili de París al 614 i va ser enterrat a la Basílica de Santa Genoveva.
625-626Leudébert (Léodebert)Assistí al Concili de Clichy 626-627
644-650Audebert (Aubert)Assistí al Concili de Chalon-sur-Saône entre 647 - 653
650-656Sant Landeric
656-663Chrotbert (Chrodeberthus)mentionat a les actes de 660 i de 664 i a la Vie de Bathilde al 657. Traspasà al 663/664
???-???SigebrandAssassinat entre el 664 o el 665
???-666ImportunusApareix en una acta anterir entre el 667 o el 664
666-680Agilbert (Egilbert)Participà al Concili de Whitby al 664. Era el germà de l'abadessa Théodechilde de Jouarre, va ser enterrat al augmentum de la basílica funerària de Sant Pau d'aquell monestir. La seva tomba encara és visible.
690-692SigefroiMencionat a les actes de 690, 691 i 692.
693-698TurnoaldMencionat a les actes entre 693 i 717.
???-???Adulphe
???-???Bernechaire
724-730Hug de XampanyaEl seu pare, Drogon, era germà consanguini de Charles Martel. Va morir a Jumièges.
???-???Merseidus
???-???Fédole
???-???RagnecaptIgual que Hugues, podria haver simultanejat els bisbats de París i de Rouen entre el 730 i el 744.
???-???Radbert
???-???Madalbert (Maubert)
757-v. 775DéofroiApareix en una acta del 756 i tanca la llista de bisbes de l'època carolíngia. Va assistir al Concili de Compiègne del 757.
775-v. 795Erchanrade I
v. 809-???Ermanfroi
811-831Inchad
832-857Erchanrad II, dit El Jove
858-870Enée
871-883Ingelvin
884-886Gauzlin
886-911Anschéric (Anscharic)
911-922Théodulphe
922-926Fulrade
927-v. 935Adelhelme
937-941Gauthier I (Walter)
???-???Albericus
v. 954-???Constantius
???-???Garin
979-980Rainald I (Renaud)
987-989Eliziard (Lisiard, Lysiard)
991-992Gislebert (Engelbert)
992-1017Renaud de VendômeCanceller d'Hug Capet
1017-1020Azelin
1020-1030Francon
1030-1060Humbert (Imbert) de Vergy (Verzy)
1061-1095Geoffroy de Boulogne
v. 1095-1101Guillaume de Montfort
1102-1104Foulques
1104-1116Galon
1116-1123Guibert (Girbert)
v. 1123-1141Étienne de Senlis
v. 1143-1159Thibaud
1159-1160Pierre Lombard
1160-1196Maurice de Sully
1197-1208Odon de Sully (o Eudes de Sully)
1208-1219Pierre II de la Chapelle (o de Nemours)
1220-1223Guillaume II de Seignelay (o d'Auxerre)
1224-1227Barthélemy
1228-1249Guillaume III d'Auvergne
1249- 1249Gauthier II de Château-Thierry
1250-1268Renaud III Mignon de Corbeil
1268-1279Étienne II Templer
1280-????Jean de Allodio
1280-1288Renaud IV de Hombliéres
v.1289-????Adenolfus de Anagnia
1290-1304Simon Matifas de Bucy (Bussi o Bussy)
1304-1320Guillaume de Beaufet
1319-1325Étienne III de Bouretllevà les condemnes d'Étienne II a Tomàs d'Aquino
1325-1332Hugues II Michel de Besançon
1332-1342Guillaume V de Chanac
1342-1349Foulques II de Chanac
1349-1350Audouin Aubert
1350-1352Pierre de La Forest
1353-1363Jean I de MeulentAnterior Bisbe de Noyon
1363-1373Étienne IV de París
1373-1384Aimery de Magnac
1384-1409Pierre II d'OrgemontAnterior Bisbe de Thérouanne
1409-1420Gérard de MontaiguAnterior Bisbe de Poitiers
1420-1421Jean Courtecuisse
1421-1422Jean III de La Rochetaillée
1423-1426Jean IV de Nant, dit de VienneAnterior arquebisbe de Vienne
1427-1438Jacques du Chastelier (Châtelier)
1439-1447Denis du Moulin
1447-1472Guillaume Chartier
1473-1492Louis de Beaumont de la Forêt
1492-1492Gérard Gobaille
1492-1502Jean-Simon de Champigny
1503-1519Étienne PoncherDesprés arquebisbe de Sens
1519-1532François Poncher
1532-1541Jean du BellayCardenal
1551-1563Eustache du Bellay
1564-1568Guillaume Viole
1573-1598Pierre de GondiCardenal. Anterior Bisbe de Langres
1598-1622Henri de GondiCardenal
Arquebisbes de Paris
1622-1654Jean-François de Gondi
1654-1662Jean-François Paul de GondiCardenal
1662-1664Pierre de Marca
1664-1671Hardouin de Péréfixe de Beaumont
1671-1695François Harlay de ChampvallonAnterior arquebisbe de Rouen
Primer Duc de Saint-Cloud.
1695-1729Louis Antoine de NoaillesCardenal
Duc de Saint-Cloud
1729-1746Charles Gaspard Guillaume de Vintimille du LucAnterior arquebisbe d'Aix
Duc de Saint-Cloud
1746-1746Jacques Bonne-Gigault de BellefondsAnterior arquebisbe d'Arlés
Duc de Saint-Cloud
1746-1781Christophe de Beaumont
Duc de Saint-Cloud
1781-1802Antoine-Éléonor-Léon Leclerc de JuignéDarrer Duc de Saint-Cloud
1791-1793Jean-Baptiste GobelBisbe constitucional
1798-1801Jean-Baptiste RoyerBisbe constitucional
1802-1808Jean Baptiste de BelloyCardenal
1810-1814Jean-Sifrein MauryCardenal [no reconegut, sense butlla]
1817-1821Alexandre Angélique de Talleyrand-PérigordCardenal
1821-1839Hyacinthe-Louis de Quélen
1840-1848Denys Auguste AffreVa ser mort el 26 de juny de 1848, quan intentava apaivagar els insurgents de les Jornades de Juny.
1848-1857Marie-Dominique-Auguste SibourVa ser assassinat a l'església de Saint-Étienne-du-Mont.
1857-1862François-Nicolas-Madeleine MorlotCardenal
1863-1871Georges DarboyDetingut per ordre de la Comuna de París, va ser afusellat com a ostatge durant la Setmana sagnant, el 24 de maig.
1871-1886Joseph Hippolyte GuibertCardenal
1886-1908François-Marie-Benjamin RichardCardenal
1908-1920Léon-Adolphe AmetteCardenal
1920-1929Louis-Ernest DuboisCardenal, anterior arquebisbe de Rouen.
1929-1940Jean VerdierCardenal
1940-1949Emmanuel SuhardCardenal
1949-1966Maurice FeltinCardenal
1966-1968Pierre VeuillotCardenal
1968-1981François MartyCardenal
1981-2005Jean-Marie LustigerCardenal
2005-2017André Vingt-TroisCardenal
2017Michel Aupetit
Notre-Dame i l'Île de la Cité

Estadístiques

[modifica]

A finals del 2004, la diòcesi tenia 1.548.996 batejats sobre una població de 2.212.851 persones, equivalent al 70,0% del total.

any població sacerdots diaques religiosos parroquies
batejats total % total clergat
secular		 clergat
regular		 batejats por
sacerdot		 homes dones
19501.591.9034.775.71133,32.0871.5035847628329.500222
19702.090.0002.590.77180,72.7008671.8337742.1834.139100
19801.829.0002.330.00078,51.9798791.10092451.2453.53498
19901.781.0002.271.00078,41.5546169381.146411.2562.855113
19991.540.0002.228.00069,11.5006848161.026821.0162.822120
20001.377.0002.116.00065,11.530667863900811.3802.805126
20011.357.0002.116.00064,11.396622774972841.3242.642126
20021.270.0002.116.00060,01.392594798912901.3472.516126
20031.270.0002.116.00060,01.339576763948951.3402.486126
20041.548.9962.212.85170,01.2965667301.195941.2522.500116

Referències

[modifica]
  1. ↑ Cfr. Monumenta Germaniae Historica, Chronica minora Arxivat 2013-10-16 a Wayback Machine., I, p. 556.
  2. ↑ Casanovas, S.J., Ignasi. Sant Ignasi de Loyola – Fundador de la Companyia de Jesús. Barcelona: Foment de Pietat Catalana, 1922.
  3. ↑ «Los 25 encuentros con el Papa» (en castellà). Arxivat de l'original el 2017-12-24. [Consulta: 23 desembre 2017].
  4. ↑ «World Youth Day 2019, Location, World Youth Day 2019 Dates, Events, Celebrations.». Arxivat de l'original el 2017-09-29. [Consulta: 23 desembre 2017].

Enllaços externs

[modifica]
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Arquebisbat_de_París&oldid=36915978»