Bisbat d'Estrasburg

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Arquebisbat d'Estrasburg
Archidioecesis Argentoratensis o Argentinensis
Archidiocèse de Strasbourg
La catedral d'Estrasburg
Localització
País França França
Territori Flag of Alsace.svg Alsàcia
Metropolitana Immediatament subjecta a la Santa Seu
Coordenades 48° 34′ 53″ N, 7° 45′ 06″ E / 48.58139°N,7.75167°E / 48.58139; 7.75167Coord.: 48° 34′ 53″ N, 7° 45′ 06″ E / 48.58139°N,7.75167°E / 48.58139; 7.75167
Estadístiques
Àrea 8,280 km²
Població
- Total
- Catòlics
(any 2011)
1.843.000
1.380.000 (74,9%)
Parròquies 767
Informació
Ritus romà
Establiment segle IV
Catedral Nostra Senyora
Sacerdots diocesans 722
Lideratge actual
Papa Francesc
Arquebisbe Jean-Pierre Grallet, O.F.M.
Bisbe auxiliar Christian George Nicolas Kratz,
Vincent Dollmann
Bisbe emèrit Joseph Pierre Aimé Marie Doré, P.S.S.
Mapa

En marró apareix el territori del bisbat
Web
Modifica dades a Wikidata
Seu del bisbat del bisbat a Rue Brûlée

L'arquebisbat d'Estraburg (francès: Archidiocèse de Strasbourg, llatí: Archidioecesis Argentoratensis o Argentinensis) és una seu de l'Església Catòlica, immediatament subjecta a la Santa Seu. Al 2014 tenia 1.380.000 batejats sobre una població de 1.843.000 habitants. Actualment està regida per l'arquebisbe Luc Ravel.

Els bisbes d'Estraburg foren l'autoritat eclesiàstica de la diòcesi d'Estrasburg (o de Sant Arbogast d'Estrasburg) i prínceps de l'Imperi fins a la revolució francesa. El bisbat fou elevat a arquebisbat l'octubre de 1988 durant la visita del papa Joan Pau II. L'arquebisbe (i abans bisbe) és un dels dos únics del món que no és nomenat pel papa sinó pel President de la República (l'altra és el bisbe de Metz) en continuació del concordat del 1801 que no va ser reemplaçat per la llei francesa del 1905 sobre la laïcitat de la república i la separació de l'estat i de l'església, com que aquest territori i Metz, el 1905 eren sota govern prussià que va mantenir l'acord de 1801.

Territori[modifica | modifica el codi]

La diòcesi tota l'Alsàcia, composta pels departaments francesos del Baix Rin i de l'Alt Rin.

La seu arxiepiscopal és la ciutat d'Estrasburg, on es troba la catedral de Nostra Senyora. Construïda entre el 1015 i el 1439 en estil tardogòtic, aquest edifici de 142 metres d'alçada va ser el més alt del món entre el 1625 i el 1847, i seguí sent l'església més alta del món fins al 1880, quan va ser superada per la catedral de Colònia. Avui és la quarta església catòlica més alta del món.

El territori s'estén sobre 8.280 km², i està dividit en 767 parròquies, agrupades en 14 zones pastorals.


Llista de bisbes[modifica | modifica el codi]

  1. ...-... : Justus
  2. ...-... : Maximinus
  3. vers 530 : Valentinus
  4. ...-... : Solarius
  5. vers 614 : Alsoaldus, assití a un sínode a París el 10 d'octubre del 614.
  6. ...-... : Biulfus
  7. ...-... : Magnus
  8. ...-... : Aldus
  9. ...-... : Garoinus
  10. ...-... : Landbertus
  11. 660-677 : Rotharius
  12. ...-678 : Sant Arbogast
  13. 678-693 : Sant Florenci
  14. ...-... : Rodobaldus
  15. ...-... : Magnebertus
  16. ...-... : Lobiolus
  17. ...-... : Gundoaldus
  18. ...-... : Gando
  19. vers 728 : Witgernus
  20. 728-734 : Wandalfridus
  21. 734-després de 760 : Heddo
  22. després de 760-abans de 768 : Helidulfus
  23. abans de 778-782 i 783 : Remigi
  24. 782 i 783-després de 786 : Rachion
  25. després de 786-Ý 816 : Uto I
  26. 816-817 : Erlehardus
  27. 817-822 : Adalloc o Adeloch
  28. ...-840 : Bernoldus
  29. ...-... : Uto II
  30. 852-874 : Ratoldus
  31. 874-888 : Reginhardus
  32. 888-906 : Baldramus
  33. 906-913 : Otbertus
  34. 913-916 : Gozfridus
  35. 916-933 : Richewin
  36. 933-950 : Ruthard
  37. 950-965 : Uton III
  38. 965-991 : Erchenbald
  39. 991-999 : Widerold
  40. 999-1001: Amawich
  41. 1002-1028 : Werner I de Baviera
  42. 1030-1047 : Guillem I d'Estrasburg
  43. 1047-1065 : Hermann d'Estrasburg
  44. 1065-1077 : Werner II
  45. 1078-1082 : Thiepald
  46. 1082-1100 : Otton de Hohenstaufen
  47. 1100 : Balduí d'Estraburg
  48. 1100-1123 : Cunon
  49. 1123-1125 : Brunon d'Estraburg
  50. 1125-1127 : Eberhard d'Estrasburg
  51. 1127-1129 : Vacant
  52. 1129-1131 : Bruno de Hohenberg
  53. 1131-1141 : Gebhard
  54. 1141-1162 : Burchard
  55. 1163-1179 : Rodolf d'Estrasburg
  56. 1179-1180 : Conrad I de Geroldseck, bisbe elegit però no consagrat
  57. 1180-1190 : Enric I de Haseburg
  58. 1190-1202 : Conrad II de Huneburg
  59. 1202-1223 : Enric II de Veringen
  60. 1223-1244 : Berthold Ier de Teck
  61. 1245-1260 : Enric III de Stahleck
  62. 1260-1263 : Gautier de Geroldseck
  63. 1263-1273 : Enric IV de Geroldseck
  64. 1273-1299 : Conrad de Lichtenberg, bisbe elegit però no consagrat
  65. 1299-1305 : Frederic de Lichtenberg
  66. 1306-1328 : Joan I de Dirpheim.
  67. 1328-1353 : Berthold II de Bucheck
  68. 1353-1365 : Joan II de Lichtenberg, des de 1359 titulat Landgrau de Baixa Alsàcia
  69. 1365-1371 : Joan de Luxemburg-Ligny
  70. 1371-1375 : Lambert de Buren
  71. 1375-1393 : Frederic de Blankenheim
  72. 1393-1439 : Guillem II de Diest, bisbe elegit però no consagrat
  73. 1440-1478 : Robert de Baviera, bisbe d'Estrasburg
  74. 1478-1506 : Albert de Baviera, bisbe d'Estrasburg
  75. 14??-14?? : Cristofol d'Utenheim
  76. 1506-1541 : Guillem III de Hohenstein
  77. 1541-1568 : Erasmus de Limburg
  78. 1568-1592 : Joan de Manderscheid († 22 d'abril de 1592)
  79. 1592-1604 : Joan Jordi de Brandebourg, bisbe protestant en guerra contra els catòlics de Carles de Lorena (Guerra dels Bisbes)
  80. 1604-1607: Carles de Lorena, (1567-1607)
  81. 1607-1626: Leopold V d'Àustria-Tirol (1586-1632) Administrador laic
  82. 1626-1662: Leopold Guillem d'Àustria (1614-1662) Administrador laic
  83. 1663-1682: François-Egon de Furstenberg (1626-1682)
  84. 1682-1704: Guillaume-Egon de Furstenberg (1629-1704) Cardenal i germà de l'anterior
  85. 1704-1749: Armand Gaston Maximilien de Rohan, príncep de Rohan anomenat "el Gran Cardenal" (1674-1749)
  86. 1749-1756: Armand de Rohan-Soubise (1717-1756) Cardenal
  87. 1756-1779: Louis Constantin de Rohan, príncep de Rohan-Guéméné (1756-1779) Cardenal
  88. 1779-1801: Louis René Édouard de Rohan, príncep de Rohan-Guéméné (1734-1803) Cardenal-Arquebisbe
  89. 1802-1813: Jean-Baptiste Pierre Saurine (1733-1813)
  90. 1813-1817: Vacant
  91. 1817-1823: Gustave Maximilien Juste de Croÿ-Solre (1773-1844)
  92. 1823-1826: Claude-Marie-Paul Tharin (1787-1843)
  93. 1826-1842: Jean-François-Marie Le Pappe de Trévern (1754-1844)
  94. 1842-1887: André Raess (1794-1887)
  95. 1887-1890: Pierre-Paul Stumpf (1822-1890)
  96. 1891-1919: Adolf Fritzen (1838-1919)
  97. 1919-1945: Charles-Joseph-Eugène Ruch (1873-1945)
  98. 1945-1966: Jean-Julien Weber (1888-1981) Bisbe, des de 1962 arquebisbe a títol personal
  99. 1967-1984: Léon-Arthur Elchinger (1908-1998)
  100. 1984-1997: Charles-Amarin Brand (nascut el 1920) Bisbe, arquebisbe des de 1988
  101. 1997-2007: Joseph Doré (nascut el 1936) Arquebisbe
  102. 2007- : Jean-Pierre Grallet (nascut el 1941) Arquebisbe

Estadístiques[modifica | modifica el codi]

A finals del 2014, la diòcesi tenia 1.380.000 batejats sobre una població de 1.843.000 persones, equivalent al 74,9% del total.

any població sacerdots diaques religiosos parròquies
batejats total % total clergat
secular
clergat
regular
batejats por
sacerdot
homes dones
1950 893.899 1.216.490 73,5 1.325 1.155 170 674 300 1.200 725
1970 1.100.000 1.412.385 77,9 1.205 1.205 912 767
1980 1.170.000 1.543.000 75,8 1.427 993 434 819 625 3.616 773
1990 1.290.000 1.620.000 79,6 1.167 848 319 1.105 23 461 2.649 767
1999 1.368.000 1.713.416 79,8 1.009 697 312 1.355 45 444 2.006 767
2000 1.300.000 1.708.025 76,1 995 682 313 1.306 45 453 1.970 767
2001 1.300.000 1.713.416 75,9 971 658 313 1.338 45 436 1.866 750
2002 1.300.000 1.713.416 75,9 957 644 313 1.358 45 417 1.793 767
2003 1.300.000 1.713.416 75,9 907 619 288 1.433 50 418 1.728 762
2004 1.350.000 1.800.000 75,0 920 649 271 1.467 51 367 1.686 767
2010 1.360.000 1.900.000 71,6 830 572 258 1.638 73 341 1.257 767
2014 1.380.000 1.843.000 74,9 722 517 205 1.911 80 282 1.050 767

Notes[modifica | modifica el codi]

Fonts[modifica | modifica el codi]

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Bisbat d'Estrasburg Modifica l'enllaç a Wikidata