Bisbat de Langres

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de bisbat Bisbat de Langres
Dioecesis Lingonensis
Diocèse de Langres
Localització
País França França
Territori Marne Marne
Metropolitana Arquebisbat de Reims
Geografia
Àrea 6,250 km²
Població
- Total
- Catòlics
(any 2005)
193.768
140.000 (72,3%)
Parròquies 31
Altres dades
Ritus romà
Establiment Segle III
Catedral Catédral de Saint-Mammès de Langres
Sant patró Sant Mamès
Sacerdots diocesans 60
Lideratge actual
bisbe Philippe Jean Marie Joseph Gueneley
Bisbe emèrit Léon Aimé Taverdet
Mapa
Lloc web oficial
Modifica dades a Wikidata
les armes del bisbe de Langres

El bisbat de Langres és una jurisdicció eclesiàstica de França amb centre tradicional a Langres però modernament a Chaumont. Es va fundar vers el segle ii i amb l'antic règim era un dels bisbats més grans i prestigiosos de França. Els bisbes eren ducs i pars i participaven en la cerimònia de consagració dels reis, en la qual portaven el ceptre. La seva jurisdicció s'estenia pels moderns departaments d'Haute-Marne, Vosges, la Côte-d'Or i part del Meuse (Mosa) i del Meurthe-et-Moselle. Foren nomenats pars per Lluis VII de França i ducs per Felip August. El 1731 va perdre unes 130 parròquies i 7 abadies quan es va crear el bisbat de Dijon. Després de la revolució el bisbat fou concretat al departament de l'Haute-Marne, però suprimit el 1802 no fou restaurat fins a 1823. El nom del bisbat resta Langres, però la seu és a Chaumont. Set bisbes foren sants i tres cardenals.

Llista dels bisbes de Langres[modifica]

Vacant de 20 anys

  • 284/301 Martí
  • 301/327 Honori
  • 327/375 Urbà, canonitzat (personatge diferent de sant Urbà papa)
  • 375/422 Paulí I
  • 422/448 Fratern I
  • 448/455 Fratern II
  • 456/484 Apruncul, canonitzat.
  • 485/490 Armentari
  • 490/493 Venanci
  • 493/498 Paulí II o Pau
  • 498/501 Pacient
  • 501/506 Albisó
  • 506/539 Gregori, canonitzat, elegit bisbe al quedar vidu als 57 anys.
  • 539/572 Tètric, fill de l'anterior. Canonitzat
  • 572/583 Papul
  • 583/595 Múmmol el Bo
  • 595/618 Miget
  • 618/628 Modoald
  • 628/650 Bertoald
  • 650/660 Sigoald
  • 660/670 Wulfrand
  • 670/680 Godí
  • 680/682 Adoí
  • 682/690 Garibald
  • 690/713 Heró
  • 713/742 Eustorgi

La diòcesi fou administrada durant deu anys per un fill natural de Carles Martell, Remigi, que no fou pas bisbe de Langres.

  • + vers 759 Vaudiri
  • 759/772 Herulf, canonitzat.
  • 772/778 Ariolf
  • 778/790 Baldric
  • 790/820 Beltó
  • 820/838 Alberic, va celebrar concili provincial en presència de l'emperador Lluís el Pietós, fill de Carlemany.
  • 838/856 Tibald I
  • 859/880 Isaac
  • 880/891 Giló de Tournus, nomenat per Bosó de Provença
  • 891/899 Tibald II
  • 899/901 Argrí (va abdicar)
  • 909/922 Garnier I
  • 922/931 Gosselí o Josselí
  • 932 Leteric, menys d'un any.
  • 932/948 Heric
  • 948/969 Acard
  • 969/980 Vidric
  • 980/1015 Brunó de Roucy
  • 1016/1031 Lambert
  • 1031 Ricard, menys d'un any.
  • 1031/1049 Hug I de Breteuil
  • 1050/1065 Harduí
  • 1065/1085 Rainard de Bar
  • 1085/1110 Robert de Borgonya, fill d'Enric de Borgonya.
  • 1113/1125 Joceran de Brancion, va dimitir.
  • 1126/1136 Guillenc
  • 1136/1138 Guillem I de Sabran
  • 1138/1163 Jofré de la Rochetaillée
  • 1163/1179 Gautier de Borgonya (abans bisbe de Besançon), oncle del duc Hug III de Borgonya, que el va nomenar comte de Langres.
  • 1179/1193 Manassès de Bar
  • 1193/1199 Garnier II de Rochefort, abans abat d'Auberive i de Clairvaux.
  • 1200-1205 : Hutin de Vandeuvre († 1205)
  • 1205-1210 : Robert de Châtillon († 1210)
  • 1210-1220 : Guillem de Joinville († 1226), després arquebisbe de Reims
  • 1220-1236 : Hug de Montréal († 1236)
  • 1236-1242 : Robert de Thourotte († 1246), després príncep-bisbe de Lieja
  • 1242-1250 : Hug de Rochecorbon († 1250)
  • 1250-1266 : Guiu de Rochefort († 1266)
  • 1266-1291 : Guiu de Ginebra († 1291)
  • 1294-1305 : Joan de Rochefort († 1305)
  • 1305-1306 : Bertran de Goth († 1313), oncle del papa Climent V, abans bisbe d'Agen, i després altre cop bisbe d'Agen el 1306.
  • 1306-1318 : Guillem de Durfort de Duras († 1330), després arquebisbe de Rouen.
  • 1318-1324 : Lluís de Poitiers († 1327), bisbe de Viviers, el 1324 esdevingué príncep-bisbe de Metz.
  • 1324-1329 : Pere de Rochefort († 1329)
  • 1329-1335 : Joan de Chalon († 1335)
  • 1335-1338 : Guiu Baudet († 1338)
  • 1338-1342 : Joan des Prez († 1349), després bisbe de Tournai.
  • 1342-1344 : Joan d'Arcy († 1344), abans bisbe de Mende, després bisbe d'Autun.
  • 1344-1345 : Hug de Pomarc († 1345)
  • 1345-1374 : Guillem de Poitiers († 1374)
  • 1374-1395 : Bernat de la Tour d'Auvergne († 1395)
  • 1397-1413 : Lluís de Bar († 1430), abans bisbe de Poitiers, després bisbe de Châlons-en-Champagne, i tot seguit cardenal i després bisbe de Verdun.
  • 1413-1433 : Carles de Poitiers († 1433), abans bisbe de Chalons
  • 1433 : Joan Gobillon († vers 1435), no consagrat.
  • 1433-1452 : Felip de Vienne († 1452)
  • 1452-1453 : Joan d'Aussy († 1453)
  • 1453-1481 : Guiu Bernard († 1481)
  • 1481-1497 : Joan III d'Amboise († 1497), abans bisbe de Maillezais
  • 1497-1512 : Joan V d'Amboise († 1512), nebot.
  • 1512-1529 : Miquel Boudet († 1529)
  • 1530-1562 : Claudi de Longwy († 1561), abans bisbe de Mâcon, després bisbe d'Amiens i cardenal.
  • 1562-1565 : Lluís de Borbó, dit Helvis († 1565), fill il·légítim de Lluís de La Roche-sur-Yon, príncep de la Roche-sur-Yon.
  • 1566-1568 : Pere de Gondi, cardenal, després bisbe de París
  • 1569-1615 : Carles Pérusse des Cars1522 - †1614), abans bisbe de Poitiers
  • 1615-1655 : Sebastià Zamet1587 - †1655)
  • 1655-1670 : Lluís Barbier de La Rivière († 1670)
  • 1671-1695 : Lluís Armand de Simiane de Gordes1627 - †1695)
  • 1696-1724 : Francesc Lluís de Clermont-Tonnerre1658 - †1724)
  • 1724-1733 : Pere de Pardaillan de Gondrin1692 - †1733)
  • 1741-1770 : Gilbert Gaspar de Montmorin de Saint-Hérem1691 - †1770), abans bisbe titular de Sidó i bisbe d'Aire-sur-l'Adour,
  • 1770/1802 : Cèsar Guilleme de La Luzerne. Va refusar la constitució civil del clergat i va dimitir el 1802 quan el bisbat fou suprimit. Fou nomenat cardenal per la seva actitud coratjosa.
  • 1791/1802 : Hubert Wandilincourt, bisbe constitucional no reconegut per l'Església

Supressió del bisbat durant 21 anys

  • 1823/1832 : Gilbert-Paul Aragones d'Orcet
  • 1833/1834 : Jacques-Marie-Adrien Césaire
  • 1834/1851 : Pierre-Louis Parisis
  • 1851/1877 : Jacques-Antoine Guérin
  • 1877/1884 : Guillaume-Marie Frédéric Bouange
  • 1884/1899 : Alphonse Martin Larue
  • 1900/1911 : Sébastien Herscher
  • 1911/1918 : Olivier-Marie de Durfort
  • 1919/1924 : Théophile-Marie Louvard
  • 1925/1929 : Jean-Baptiste Thomas
  • 1929/1934 : Louis-Joseph Fillon
  • 1935/1938 : Georges Choquet
  • 1938/1939 : Firmin Lamy
  • 1939/1964 : Louis Chiron
  • 1964/1975 : Alfred-Joseph Atton
  • 1975/1981 : Lucien Daloz
  • 1981/2000 : Léon Taverdet
  • després del 2000 : Philippe Gueneley

Fonts i referències[modifica]

Notes[modifica]

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Bisbat de Langres Modifica l'enllaç a Wikidata

Coord.: 47° 51′ 35″ N, 5° 20′ 05″ E / 47.8598°N,5.33469°E / 47.8598; 5.33469