Arquebisbat de Reims

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Arquebisbat de Reims
Archidioecesis Remensis
Archidiocèse de Reims
Localització
País França França
Territori Marne Marne
Diòcesis sufragànies Amiens, Beauvais, Châlons, Langres, Soissons, Troyes
Estadístiques
Àrea 6,931 km²
Població
- Total
- Catòlics
(any 2011)
613.000
565.000 (92,2%)
Parròquies 76
Informació
Ritus romà
Establiment Segle III
Catedral Nostra Senyora de Reims
Sant patró La Mare de Déu
Sacerdots diocesans 121
Lideratge actual
Arquebisbe metropolità Thierry Romain Camille Jordan
Mapa

En marró apareix el territori de la diòcesi
Web
Modifica dades a Wikidata
El palau de Tau, al costat de la catedral és l'antiga residència dels arquebisbes de Reims, que es convertia en residència reial quan el rei anava a Reims per a la coronació; ara allotja el Museu de l'Oeuvre, o museu de la catedral.
L'basílica abacial de Saint-Remi, construïda a partir del segle XI.
L'església Notre-Dame-de-Bon-Secours a Neuvizy, que a causa de freqüents peregrinacions, és anomenat la Lorda de les Ardenes.
Armes de l'arquebisbe de Reims.
Pintura de la Catedral de Reims.

L'arquebisbat de Reims (francès: Archidiocèse de Reims; llatí: Archidioecesis Remensis) fou una jurisdicció eclesiàstica i després un principat eclesiàstic (comtat-bisbat) centrar a la ciutat de Reims. La tradició diu que fou fundat vers la meitat del segle III per sant Sixte i sant Sinici. El bisbat apareix esmentat al concili d'Arle del 314 on signa Betausi, bisbe de Reims junt amb altres 16 bisbes de la Gàl·lia Belga entre els quals el de Trèveris. El 533 moria el bisbe sant Remi (Remigi de Reims) després de 74 anys d'episcopat. A la Cançó de Rotllan de la meitat del segle VIII el bisbe Joan Turpin és qualificat per primer cop d'arquebisbe. L'arquebisbe fou reconegut primat de la Gàl·lia Belga el 1089. El 1033 el bisbe Ebles va adquirir la jurisdicció comtal i entre 1060 i 1170 fou erigit en ducat pairia.

Els bisbes de Reims consagraven als reis de França amb l'oli de la santa ampolla; a la catedral de Nostra Senyora de Reims foren consagrats 25 reis des de Lluís VIII a Carles X. Entre els noms destacats de la història de l'arquebisbat destaquen a més de Remigi, Gerbert (para Silvestre II), sant Bru, el papa Urbà II, Gerson, Jean Mabillon, sant Joan Baptista de La Salle i Joana d'Arc.

Territori[modifica | modifica el codi]

L'arxidiòcesi comprèn el departament de les Ardenes i el districte de Reims al departament del Marne.

La seu arxiepiscopal és la ciutat de Reims, on es troba la catedral de la Mare de Déu.

El territori s'estén sobre 6.931 km², i està dividit en 76 parròquies, agrupades en 4 grans zones i 13 sectors pastorals:

  • zona de Reims: Reims Centre, Reims Nord, Reims Est, i Reims Oest;
  • zona rural de la Xampanya: Montagne-Val d'Or, Tardenois-Vesle, La Suippe i Rethélois-Porcien-Retourne;
  • zona industrial de les Ardennes: Charleville-Mézières i Vall del Mosa;
  • zona rural de le Ardennes: Thiérache, Vouzinois i Sedan-Yvois.

Província eclesiàstica[modifica | modifica el codi]

La província eclesiàstica de Reims comprèn 6 diòcesis sufragànies:

Història[modifica | modifica el codi]

Durocortorum era la capital i el principal centre del poble celta dels Remi. Al segle IV, la civitas Remorum era la capital de la província romana de la Gallia Belgica seconda, com ho demostra la Notitia Galliarum de principis del segle V.[1]

La tradició atribueix l'evangelització del territori dels Remi durant la segona meitat del segle III als sants Sixte i Sinici, considerats els fundadors i els primers bisbes de Reims. El primer bisbe històricament documentat és Betausi, que va participar en el Concili d'Arle del 314.

Amb l'èxit de l'organització eclesiàstica, Durocortorum es va convertir en seu metropolitana de la província eclesiàstica, seguint el model de la civil, que comprenia les diòcesis sufragànies de Soissons, Châlons, Vermand (seu posteriorment traslladada a Noyon), Arràs, Cambrai, Tournai, Senlis, Beauvais, Amiens i Thérouanne.

Famós entre els primers bisbes va ser sant Remigi, que va viure entre els segles V i VI, que va reorganitzar la seva diòcesi i tota la província eclesiàstica, i va donar part dels territoris de Reims, en benefici de l'erecció de la diòcesi de Laon, que es va convertir en una nova seu sufragània.

El privilegi històric dels arquebisbes de Reims va ser consagrar el rei de França amb l'oli de la Santa Ampolla. A l'actual catedral van ser consagrats vint reis, de Lluís VIII a Carles X. La pràctica, iniciada en el segle X, es va confirmar el 999 mitjançant la butlla Apostolici culminis[2] del Papa Silvestre II, qui havia estat arquebisbe de Reims.

El 1023 el bisbe Ebles va adquirir el comtat de Reims, que entre 1060 i 1170 va ser elevat a la categoria de ducat, amb el títol de Par de França.

El 1089, amb la butlla Potestatem ligandi del Papa Urbà II,[3] als arquebisbes de Reims se'ls va concedir el títol de Primat de Gàl·lia Belgica. També van passar a ser legati nati de la Santa Seu. Entre els privilegis civils que tenien estava el dret d'encunyar moneda i mantenir guàrdies armats. En la seva elecció s'anava a visitar les diòcesis sufragànies, on l'arribada del metropolità era declarat dia festiu, amb els notables civils i eclesiàstiques anant a reverenciar-los, els presoners eren alliberats i exiliats readmesos.

El 12 de maig de 1559 Cambrai va ser elevada a la dignitat d'arxidiòcesi metropolitana, sortint de la jurisdicció metropolitana Reims, juntament amb les diòcesis d'Arras i Tournai. En la mateixa data, la diòcesi de Thérouanne va ser suprimida i el seu territori dividit entre tres noves diòcesis: Boulogne, sufragània de Reims, Saint-Omer i Ypres.

El 1564 el cardenal Carles de Lorena va fundar el seminari arxiepiscopal; sent el primer seminari fundat a França, just un any després de la decisió del Concili de Trento, que va establir amb la Adulescentium aetas del 15 de juliol de 1563, la creació de centres d'educació especial de teologia per a la formació del clergat.[4]

Després del Concordat amb la butlla Qui Christi Domini del Papa Pius VII del 29 de novembre de 1801 l'arxidiòcesi va ser abolida i el seu territori va ser dividit entre la diòcesi de Meaux (departament del Marne) i la de Metz (departament d'Ardenas).L'arquebisbe Alexandre-Angélique de Talleyrand-Périgord, no va renunciar immediatament, com imposà el Papa, sinó només en 1816, malgrat que l'arxidiòcesi ja no existia.

Un nou concordat, signat el juny de 1817, preveia el restabliment de la diòcesi. Per aquest motiu va ser nomenat, l'1 d'octubre de 1817, com a nou arquebisbe de Reims, Jean-Charles de Coucy. No obstant això, aquest acord mai va entrar en vigor perquè no ratificat pel Parlament de París ; de manera que fins i tot la designació de Coucy va quedar sense efecte.

El 6 d'octubre de 1822 l'arxidiòcesi va ser efectivament restaurada, en virtut de la butlla Paternae charitatis del mateix Papa Pius VII, i va tenir com a sufragànies les diòcesis d'Amiens, Soissons, Chalons i Beauvais. Només després d'aquesta data l'arquebisbe Jean-Charles de Coucy va poder prendre possessió de la seva seu.

El 8 de desembre de 2002, amb la reorganització de les províncies eclesiàstiques franceses, van entrar a la província eclesiàstica de Reims les diòcesis de Langres i de Troyes.

Cronologia episcopal[modifica | modifica el codi]

Un antic catàleg Episcopal Reims va ser utilitzat per Flodoard (894-966) per a la preparació de la seva Historia Remensis ecclesiae,[5] i que ja es coneixia en el moment de l'arquebisbe Hincmar († 882 ). No obstant això, cap dels catàlegs més antics que han sobreviscut fins al nostre temps és anterior al segle XI; d'aquests es coneixen almenys sis exemplars diferents, de fins a Henri de Dreux († 1240).

Bisbes de Reims[modifica | modifica el codi]

Arquebisbes de Reims[modifica | modifica el codi]

Règim concordatari[modifica | modifica el codi]

Estadístiques[modifica | modifica el codi]

A finals del 2014, la diòcesi tenia 576.000 batejats sobre una població de 624.000 persones, equivalent al 92,3% del total.

any població sacerdots diàques religiosos parroquies
batejats total % total clergat
secular
clergat
regular
batejats por
sacerdot
homes dones
1950 322.107 429.477 75,0 490 460 30 657 112 725 614
1970 537.598 550.198 97,7 490 409 81 1.097 143 693 208
1980 575.000 594.000 96,8 373 316 57 1.541 112 544 710
1990 581.000 594.000 97,8 251 224 27 2.314 2 63 402 709
1999 582.000 595.922 97,7 209 189 20 2.784 15 70 306 76
2000 594.000 608.359 97,6 182 168 14 3.263 20 58 306 76
2001 565.022 597.522 94,6 175 164 11 3.228 20 49 314 76
2002 565.022 601.578 93,9 170 158 12 3.323 22 54 317 76
2003 565.022 601.578 93,9 162 151 11 3.487 22 49 260 76
2004 561.212 597.522 93,9 155 147 8 3.620 22 45 270 76
2010 565.000 613.000 92,2 131 121 10 4.312 29 33 191 76
2014 576.000 624.000 92,3 121 110 11 4.760 34 33 200 76

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Suzanne Martinet, Laon promontoire sacré des Druides au siècle IX, 1994.
  • Pierre de Guibours (Le père Anselme de la Vierge Marie), Histoire généalogique et chronologique des Pairs de France, volum 2.
  • Georges Boussinecq i Gustave Laurent, Histoire de Reims des origines jusqu'à nos jours, 1933, ISBN 2-86516-001-7
  • Pierre Desportes, Histoire de Reims, 1983, ISBN 2-7089-4722-2

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Arquebisbat de Reims Modifica l'enllaç a Wikidata

Notes i referències[modifica | modifica el codi]

  1. Monumenta Germaniae Historica, Chronica minora, I, p. 556.
  2. El text de la butlla està publicat a Gallia christiana, vol. X, Instrumenta, coll. 20-21.
  3. El text de la butlla a Gallia christiana X, Instrumenta, coll. 29-30.
  4. clergedereims.free.fr.
  5. Traducció al francès a: M. Guizot, Histoire de l'Eglise de Reims, Collection des Mémoires relatifs à l'histoire de France, París 1824.
  6. Ivan Gobry, Clotaire II, Pygmalion, 2005
  7. cf. Jean-Pierre Papon
  8. Charles Joseph Hefele, Histoire des conciles d’après les documents originaux, Tome IV, volume 21, rub.118 et 119
  9. Charles Joseph Hefele, obra citada, p. 110
  10. Nicolau de Pellevé estava a Roma de 1588 a 1592

Coord.: 49° 15′ 13″ N, 4° 02′ 03″ E / 49.25361°N,4.03417°E / 49.25361; 4.03417