Enric II de Savoia-Nemours

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaEnric II de Savoia-Nemours
Henri II de Savoie, duc de Nemours 1652.jpg
Nom original (fr) Henri II de Savoie-Nemours
Biografia
Naixement 7 novembre 1625
París
Mort 14 gener 1659 (33 anys)
París
  Arquebisbe catòlic 


Dades personals
Religió Església Catòlica
Activitat
Ocupació Sacerdot catòlic
Altres
Títol Duc
Família Dinastia Savoia
Cònjuge Marie de Nemours Tradueix
Pares Enric I de Savoia-NemoursAnna d'Aumale
Germans Lluís I de Savoia-Nemours i Carles Amadeu de Savoia-Nemours

Escut d'armes Enric II de Savoia-Nemours
Modifica les dades a Wikidata

Enric II de Savoia-Nemours, nascut a París el 7 de novembre de 1625, mort a París el 14 de gener de 1659, fou un home d'església francès del segle XVII. Fou arquebisbe de Reims de 1651 a 1657 i va heretar a la mort del seu germà Carles el 1652 els títols de comte de Ginebra, duc de Nemours i i duc d'Aumale a més d'alguns altres menors.

Biografia[modifica]

Fill no primogènit d'Enric I, comte de Ginebra i duc de Nemours, i d'Anna de Lorena-Guisa, duquessa d'Aumale, Enric II va néixer a París el 1625.

En principi consagrat a l'estat eclesiàstic, va fer els seus estudis amb molt èxit i va ser designat, el 1651, arquebisbe de Reims. Va haver de renunciar a la seva carrera religiosa en esdevenir el darrer dels Savoia-Nemours per la mort de Carles, el seu germà, en un duel contra el duc de Beaufort. Deixava llavors "un estat que havia honorat per les seves virtuts.[1]

Es va casar el 22 de maig de 1657 amb Maria Anna d'Orléans, dita senyoreta de Longueville, (1625 † 1707), filla d'Enric II d'Orleans, duc de Longueville, i de Lluïsa de Soissons. No van tenir fills.

Aquest matrimoni va sorprendre molt;[1] no es comprenia que la més rica hereva de França volgués casar-se amb un fill petit, del qual l'esperit era bastant escolàstic, era una persona desfigurada per una desagradable malaltia que patia, no tenia béns ni establiments i era persona sense consideració.[2] Sembla que la senyoreta de Longueville es va penedir d'haver donat el seu consentiment a aquesta unió; però era massa tard. El duc de Nemours va ser afectat per la febre sortint de l'Església, i des d'aquest moment no va tenir un sol instant de salut.

Va morir el 14 de gener de 1659. El seu cor va ser portat a l'església de Saint-Louis dels Jesuïtes, com ho havia demanat expressament, i el seu cos transportat a la tomba de la seva família, a Annecy. Amb ell es va acabar la branca dels prínceps de Savoia-Nemours, establerta a França.

A la seva mort, el ducat de Nemours, que era un feu concedit al seu avantpassat Felip de Savoia va tornar a la corona de França (Lluís XIV), mentre que el ducat d'Aumale i el comtat de Ginebra van passar a la seva neboda Maria Joana de Savoia. La seva vídua fou, el 1694, Princesa de Neuchâtel i de Dombes, així com duquessa d'Estouteville.

Ascendència[modifica]

 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
16. Ducat de Savoia Felip II Sense Terra, duc de Savoia (1438-1497)
 
 
 
 
 
 
 
8. Felip de Savoia, duc de Nemours (1490-1533)
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
17. Lamballe Claudina de Brosse (~ 1450-1513)
 
 
 
 
 
 
 
4. Jaume de Savoia, duc de Nemours (1531-1585)
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
18. Ducat de Longueville Lluís I d'Orleans, duc de Longueville (1480-1516)
 
 
 
 
 
 
 
9. Carlota d'Orleans-Longueville (1512-1549)
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
19. Joana de Hochberg, comtessa de Neuchâtel (1480-1543)
 
 
 
 
 
 
 
2. Enric I de Savoia, duc de Nemours (1572-1632)
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
20. Casa d'Este Alfons I d'Este, duc de Mòdena (1476-1534)
 
 
 
 
 
 
 
10. Casa d'Este Hèrcules II d'Este, duc de Ferrara (1508-1559)
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
21. Casa de Borja Lucrècia Borgia, comtessa de Pesaro (1480-1519)
 
 
 
 
 
 
 
5. Anna d'Este, comtessa de Gisors (1531-1607)
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
22. Regne de França Lluís XII de França (1462-1515)
 
 
 
 
 
 
 
11. Renata de França, duquessa de Chartres (1510-1575)
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
23. Bretanya Anna, duquessa de Bretanya (1477-1514)
 
 
 
 
 
 
 
1. Enric II de Savoia, duc de Nemours (1625-1659)
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
24. Ducs de Guisa Claudi de Lorraine, duc de Guisa (1496-1550)
 
 
 
 
 
 
 
12. Duc d'Aumale Claudi (II) de Lorena-Guisa, duc d'Aumale (1526-1573)
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
25. Casa de Borbó-Vendôme Antonieta de Borbó-Vendôme (1493-1583)
 
 
 
 
 
 
 
6. Carles I de Lorena, duc d'Aumale (1555-1631)
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
26. Casa de Brézé Lluís de Brézé, comte de Maulévrier (1463-1531)
 
 
 
 
 
 
 
13. Lluïsa de Brézé, senyora d'Anet (~ 1518-1577)
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
27. Casa de Valentinois Diana de Poitiers, duquessa de Valentinois (1499-1566)
 
 
 
 
 
 
 
3. Anna de Lorena-Guisa, duquessa d'Aumale (1600-1638)
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
28. => 24 Ducs de Guisa Claudi de Lorena, duc de Guisa (1496-1550)
 
 
 
 
 
 
 
14. Elbeuf Renat de Lorena, marquès d'Elbeuf (1536-1566)
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
29. => 25 Casa de Borbó-Vendôme Antonieta de Borbó-Vendôme (1493-1583)
 
 
 
 
 
 
 
7. Maria de Lorena (1555-1605)
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
30. Casa de Rieux Claudi de Rieux, comte d'Harcourt (1497-1532)
 
 
 
 
 
 
 
15. Lluïsa de Rieux, comtessa d'Harcourt (1531-1570)
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
31. Casa de Montpensier Susana de Borbó-Montpensier (~ 1509-1570)
 
 
 
 
 
 

Notes[modifica]

  1. 1,0 1,1 « Nemours (Henri II de Savoie, duc de) », a Louis-Gabriel Michaud, Biographie universelle ancienne et moderne : histoire par ordre alphabétique de la vie publique et privée de tous les hommes avec la collaboration de plus de 300 savants et littérateurs français ou étrangers, 2a edició, 1843-1865
  2. Vegeu le Mémoires de mademoiselle de Montpensier, vol. 4, pàg. 24

Referències[modifica]

  • Louis Charles Dezobry et Théodore Bachelet, Dictionnaire de Biographie et d'Histoire, Paris, 1863

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Enric II de Savoia-Nemours Modifica l'enllaç a Wikidata