Hèrcules II d'Este

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de personaHèrcules II d'Este
ErcoleIId'Este.jpg
Biografia
Naixement 5 abril 1508
Ferrara
Mort 3 octubre 1559 (51 anys)
Ferrara
Activitat
Ocupació Polític
Altres
Títol Duc
Família Este
Cònjuge Renata de França
Fills Anna d'Este
Alfons II d'Este
Lluís d'Este
Eleonora d'Este Tradueix
Lucrècia Maria d'Este
Pares Alfons I d'EsteLucrècia Borja
Germans Isabel Maria d'Este, Elionor d'Este, Rodrigo of Aragon Tradueix, Alfons d'Este, Alessandro d'Este, Francesc d'Este i Hipòlit II d'Este
Premis
Modifica les dades a Wikidata
Imatge de l'escut d'armes de la Casa d'Este vers l'any 1535

Hèrcules II d'Este, també anomenat Hèrcules II de Ferrara o Hèrcules II de Mòdena (1508 - Ferrara, Ducat de Ferrara, 3 d'octubre de 1559), membre de la Casa d'Este, fou el duc de Ferrara i Mòdena entre 1534 i 1559.

Família[modifica]

Va néixer el 5 d'abril de 1508 sent fill del duc Alfons I d'Este i la seva segona esposa, Lucrècia Borja. Fou nét per línia paterna d'Hèrcules I d'Este i Elionor de Nàpols, i per línia materna del Roderic de Borja, futur papa Alexandre VI, i la seva amistançada Vannozza Cattanei. Fou germà, entre d'altres, del cardenal Hipòlit d'Este i d'Alfons d'Este.

Es casà el 28 de juny de 1528 a la ciutat de París amb la princesa Renata de França, filla del rei Lluís XII de França i Anna de Bretanya. D'aquesta unió nasqueren:

Ascens al poder[modifica]

A la mort del seu pare, ocorreguda el juny de 1534, Hèrcules fou nomenat duc de Ferrara i Mòdena, resolent els problemes inicials del seu pare amb el Papat. Quan Enric II de França inicià les seves actitats militars a la península Itàlica, ràpidament Hèrcules II formà una Lliga contra Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic juntament amb els Estats Pontificis i el mateix Regne de França, si bé la concentració de les tropes franceses entorn del Regne de Nàpols (clar objectiu francès) desagradà Hèrcules II. Aquest, gràcies a la mediació de Cosme I de Mèdici, arribà a un acord amb l'imperi Espanyol, garantint la integritat dels seus dominis a canvi d'expulsar de la seva cort la majoria profrancesa.

Gràcies al dot i renda vitalícia concedit a la seva esposa per part de Francesc I de França, rei i cunyat de Renata, aquesta aconseguí reunir al voltant de la seva cort artistes i intel·lectuals com Bernardo Tasso i Fulvio Pellegrini Morato. Sota la pressió, però, de la Cúria romana va expulsar del Ducat de Ferrara i Mòdena autors acusats d'heretgia com Joan Calví, i instaurà la inquisició als ducats, convertint els seus dominis en un dels principals centres de difusió de la Reforma a Itàlia.

Morí el 1559 a la ciutat de Ferrara, on està actualment enterrat.

Articles relacionats[modifica]


Precedit per:
Alfons I d'Este
Duc de Ferrara, Mòdena i Reggio
15341559
Succeït per:
Alfons II d'Este