Dot

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Un antic Aussteuerschrank alemany amb l'aixovar de la núvia

El dot, mot usat des de l'Edat Mitjana i que prové del llatí,[1] és el patrimoni que la futura casada o la seva família lliuren al promès, estant en molts casos en proporció a l'estatus social del futur marit. El seu significat, segons diferents cultures, bé seria el de contribuir a la manutenció de la mateixa promesa o contribuir a les càrregues matrimonials. En qualsevol cas, el dot s'atorga a l'home qui administra durant la durada del matrimoni i de produir-se el repudi, la separació o el divorci hauria de tornar-ho.[2][3]

"Dot" té altres significats: és una qualitat, que la naturalesa pot haver donat a algú, donant un cert prestigi; l'aportació que fa una noia quan entra en un monestir com a monja.[4][5][6]

En algunes cultures, el dot forma part d'un bescanvi de riqueses entre les famílies contraents acompanyada d'un cert pagament del xicot o la seva família a la família de la promesa, denominada donació voluntària. Aquest pagament és força freqüent en algunes cultures africanes, mentre que el dot seria més propi de l'Àsia del Sud i algunes societats europees. A països com ara l'Índia, Pakistan, Bangla Desh, el Nepal, Sri Lanka és la promesa la que ha de pagar un dot a la família del nuvi.

Encara que en aquests països asiàtics es prohibiria expressament el dot a mitjan segle XX -a l'Índia va ser il·legalitzat el 1961-, aquesta pràctica continua sent prou comuna i de vegades ha suscitat problemes quan no poden satisfer-se les exigències del marit, el que ocasiona maltractament o també uxoricidis o d'altres tipus d'assassinats.[7][8]

En algunes regions d'Europa s'ha conservat la tradició de l'aixovar, que antigament consistia en el conjunt d'estris, mobles i robes aportats per la família de la núvia i que avui també pot fer-se extensible a la família del promès.

A l'Imperi nou de l'Antic Egipte existien tres tipus de contracte matrimonial, en dos dels quals la dona aporta el diner (dot) al matrimoni per la seva manutenció, donant-li el marit a canvi una quantitat anual de gra i diners. En el tercer tipus de contracte la dona pot reclamar la quantitat aportada. A l'antic Israel son els pares del futur marit, o ell mateix si era adult i lliure, els qui paguen als pares de la futura dona el mohar.[9] En altres cultures, com els pobles germànics de l'Edat Mitjana, apareix un fenomen marital denominat Morgengabe, que consistiria en un pagament del promès a la família de la núvia. El mahr és un fenomen semblant al Morgengabe germànic però en la cultura islàmica que s'esmenta a l'Alcorà al versicle 4:4, doni el promès el pagament a la núvia un cert import de diners, joies o béns immobles.

Referències[modifica]

Wikiquote A Viquidites hi ha citacions, dites populars i frases fetes relatives a Dot
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Dot Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. Corominas, Joan. Breve diccionario etimológico de la lengua castellana (en castellà). 3a. Madrid: Gredos, 1990, p. 220. ISBN 84-249-1332-9. 
  2. «La mujer en la sociedad medieval». ArteHistoria. [Consulta: 1r febrer 2013].
  3. Gamboa, Jorge Augusto. «La dote matrimonial del siglo XVI: el caso de la provinvia de Pamplona en el Nuevo Reino de Granada (1575-1630)» (en castellà). [Consulta: 1r febrer 2013].
  4. Diccionari de la llengua catalana (en català). 2a. Barcelona: Edicions 62, 2011, p. 588. ISBN 978-84-297-6842-8. 
  5. Nueva Enciclopedia Larousse. Volum 3 (en castellà). 2a. Barcelona: Planeta, 1984, p. 3068, 3069. ISBN 84-320-4243-9. 
  6. Fabra, Pompeu. Diccionari General de la LLengua Catalana (en català). 5a. arcelona: A. López Llausàs, 1968, p. 637. «Dip. Legal. B. 39217-67» 
  7. «La dote matrimonial genera bolsas de pobreza y marginalidad femenina en India» (en castellà). elEconomista.es, 09-01-2010. [Consulta: 1r febrer 2013].
  8. «La dote, rito mortal en la India» (en castellà). elmundo.es, 23-05-2007. [Consulta: 1r febrer 2013].
  9. Sau, Victoria. Diccionario ideológico feminista. vol.1 (en espanyol). Icaria, 01/04/2000, p. 103. ISBN 9788847426078.