Diana de Poitiers

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personaDiana de Poitiers
François Clouet 002.jpg
Retrat de Diana de Poitiers sortint del bany, quadre de Fraçois Clouet
Nom original Diane de Poitiers
Dades biogràfiques
Naixement 3 de setembre de 1499
Castell de Saint-Vallier, Droma
Mort 25 d'abril de 1566(1566-04-25) (als 66 anys)
Anet, Eure-et-Loir
Altres noms Duquessa de Valentinois, Comtessa de Saint-Vallier, Vis-comtessa de Estoile, Gran Senescala de Normandía, Comtessa de Maulévrier, Vescomtessa de Bec-Crespin i de Marny, dama d'Anet,
Es coneix per Amant del rei Enric II de França
Activitat professional
Ocupació Noble francesa
Dades familiars
Dinastia Brézé
Cònjuge Louis de Brézé, seigneur d'Anet
Parella Enric II de França
Fills Françoise de Brézé - Louise de Brézé
Pare Jean de Poitiers - Jeanne de Batamay
Modifica dades a Wikidata

Diana de Poitiers (Castell de Saint-Vallier, Droma, 3 de setembre de 1499 - Anet, Eure-et-Loir, 25 d'abril de 1566) fou una dama de la noblesa francesa.

Era la filla gran de Jean de Poitiers, senyor de Saint-Vallier; es casà als tretze anys amb Louis de Bréze, gran senescal de Normandia, enviudà el 1531 i es convertí en amant del delfí, el futur Enric II de França. En pujar aquest al tron (1547), monopolitzà la política francesa, i posà els negocis en mans del conestable Montmorency, del mariscal Saint-André i del cardenal Carles de Guisa, amb el germà del qual, el duc Claudi II d'Aumale, casà la seva segona filla.

Ella mateixa s'anomenà el 1548 duquessa de Valentinois. Diana prengué personalment part en la persecució dels heretges, dant proves d'una fanatisme exagerat.

Durant els regnats de Francesc I de França i Enric II de França la reialesa correspongué a Diana. Ella fou la que organitzà danses, torneigs i gran caceres; ella la que divinitzà l'art de Renaixement; ella la que Jean Goujon esculpí nua i imponent, com una deessa antiga, sota la figura de Diana Caçadora envoltant amb els seus braços el coll d'un gran cérvol; ella la que les medalles representaren tenint un Cupid als seus peus; ella la que Joachim du Bellay, Pierre de Ronsard i Jacques Peletier du Mans cantaren en els seus poemes i la que el margrave de Thou lloà en la seva història; ella que en la ciutat de Lió, entre les festes amb què obsequià la cort, representà triomfant en l'apoteosi d'un misteri, i d'ella és la xifra sobre l'enteixinat del castell de Chenonceaux i en les voltes i vitrines de la capella de Vincennes.

En la mort del rei (1559), Diana hagué d'abandonar la cort i passà la resta de la seva vida en el sumptuós castell d'Anet, construït per Philibert de l'Orme.

Del seu matrimoni amb Louis naixeren dues filles:

Bibliografia[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Diana de Poitiers Modifica l'enllaç a Wikidata