Claudi II d'Aumale
  | |
| Nom original | (fr) Claude II de Lorraine |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | 18 agost 1526 Joinville (França) |
| Mort | 3 març 1573 (46 anys) Siege of La Rochelle (en)  |
| Causa de mort | mort en combat |
| Activitat | |
| Ocupació | soldat |
| Carrera militar | |
| Rang militar | Colonel General |
| Altres | |
| Títol | Duc d'Aumale (1550–1573) Comte d'Aumale (1547–1550) |
| Família | Casa de Guisa |
| Cònjuge | Lluïsa de Brézé (1547 (Gregorià)–) |
| Parella | Isabelle de Limeuil |
| Fills | Carles I d'Aumale (  ) Lluïsa de BrézéAntonia d'Aumale ( ) Lluïsa de BrézéAntonia Lluïsa d'Aumale ( ) Lluïsa de BrézéAntoni d'Aumale ( ) Lluïsa de BrézéMaria d'Aumale ( ) Lluïsa de BrézéMagdalena d'Aumale ( ) Lluïsa de BrézéDiana de Lorena ( ) Lluïsa de BrézéEnric d'Aumale ( ) Lluïsa de BrézéClaudi de Lorena ( ) Lluïsa de BrézéCatarina de Lorena ( ) Lluïsa de BrézéCarles d'Aumale ( ) Lluïsa de Brézé |
| Pares | Claudi de Guisa i Antonieta de Borbó |
| Germans | Francesc de Guisa Renat de Lorena Carles de Lorena Lluís de Lorena Maria de Lorena Lluïsa de Lorena |
 | |
Claudi II de Lorena (Joinville, 18 d'agost de 1526 - La Rochelle, 3 de març de 1573) va ser marquès de Mayenne i duc d'Aumale de 1550 a 1573.[1]
Biografia
[modifica]Va combatre a l'exèrcit del duc Francesc I de Lorena des de 1544, participant en el setge de Boulogne (1544), en la conquesta de Piemont el 1551 i en els combats del 1552 contra les tropes imperials que intentaven reprendre els Tres Bisbats. Hi fou fet presoner i no va ser alliberat fins al 1555. Va participar amb el seu germà Francesc de Guisa en la conquesta de Calais el 8 de gener de 1558. Gran munter del rei sota Enric II de França, va ser governador de Borgonya.
A la mort del seu germà Francesc de Guisa el 1563, fou considerat com el nou cap del partit catòlic. Va llançar les persecucions judicials contra Coligny per a l'assassinat del seu germà i va assegurar la tutela del seu nebot Enric de Guisa. Va formar part dels principals caps de l'exèrcit reial durant les segona i tercera guerres de religió i va tenir un paper determinant en la massacre de Sant Bartomeu. Va acompanyar el duc d'Anjou al setge de la Rochelle, on va morir.[2]
Llinatge
[modifica]Era el tercer fill de Claudi de Lorena, duc de Guisa i d'Antonieta de Borbó-Vendôme. Es va casar l'1 d'agost de 1547 amb Lluïsa de Brézé (1521 - 1577), filla de Lluís de Brézé, comte de Maulevrier, gran senescal de Normandia, i de Diana de Poitiers, el que va segellar l'aliança de la seva casa amb l'amant del rei Enric II de França. Va tenir onze fills:
- Enric (1549 -1559)
- Caterina (1550 -1606), casada el 1569 amb Nicolau de Mercoeur (1524-1577),
- Magdalena Diana (1554 mort jove)
- Carles I (1555 -1631), duc d'Aumale
- Diana (1558 -1586), casada el 1576 amb Francesc de Luxemburg (mort el 1638), duc de Piney
- Antonieta (1560 mort jove)
- Antonieta Lluïsa (1561 -1643), abadessa de Soissons
- Antoni (1562 mort jove)
- Claudi d'Aumale (1564 -1591), abat de Saint-Père a Chartres, dit el cavaller d'Aumale
- Maria (1565 -1627), abadessa de Chelles
- Carles (1566 -1568)
Referències
[modifica]- ↑ Levantal, Christophe. Ducs et pairs et duchés-pairies laïques à l'époque moderne : 1519-1790 : dictionnaire prosographique, généalogique, chronologique, topographique et heuristique (en francès). París: Maisonneuve et Larose, 1996, p. 417-418 & 631-633. ISBN 2-7068-1219-2.
- ↑ Poull, Georges. La Maison ducale de Lorraine devenue la Maison impériale et royale d'Autriche, de Hongrie et de Bohême (en francès). Nancy: Presses universitaires de Nancy, 1991, p. 432-434. ISBN 2-86480-517-0.
