Borgonya

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
No s'ha de confondre amb Borgonyà.
Borgonya
Bourgogne
Bandera de Borgonya Escut de Borgonya
(En detall) (En detall)
Localització
Localització de Borgonya a França
Estat
• Departaments
• Districtes
• Cantons
• Municipis
França
4
15
174
2.046
Capital Dijon
Gentilici borgonyó, borgonyona
Llengües pròpies borgonyès, francoprovençal
Superfície 31.582 km²
Població (2011[1])
  • Densitat
1.642.734 hab.
52,01 hab/km²
Coordenades 47° 00′ N, 4° 30′ E / 47.000,4.500Coord.: 47° 00′ N, 4° 30′ E / 47.000,4.500
Organització
Consell Regional
• Presidència:

Borgonya
François Patriat (PS)
Codi INSEE 26
Departaments Costa d'Or
Nièvre
Saona i Loira
Yonne
Web

Borgonya (Bourgogne en francès) és una regió històrica de França, habitada cronològicament per celtes, gals, romans, galo-romans i diversos pobles germànics.

Va ser una província de França fins al 1790 i actualment és una regió dividida en quatre departaments.

Geografia[modifica | modifica el codi]

La Borgonya limita amb les regions de l'Illa de França, Xampanya-Ardenes, el Franc Comtat, Roine-Alps, Alvèrnia i el Centre.

La capital regional és Dijon, ciutat situada al departament de Costa d'Or.

Història[modifica | modifica el codi]

La Borgonya deu el seu nom al poble dels burgundis, poble germànic que ocupà aquestes terres després de la fi de l'imperi Romà d'Occident. L'any 443 s'hi creà el Regne de Borgonya, que durà fins a l'any 534 en què els francs derrotaren Godomar de Borgonya, l'últim rei burgundi, a la batalla d'Autun i s'annexionaren el seu territori. El 888 Rodolf I fou erigit a Ginebra, que esdevingué capçalera del comtat de Ginebra), en rei de la Borgonya Transjurana, com hereu de part del regne de Carles III el Gras.

A l'edat mitjana, cal distingir entre el comtat i el ducat de Borgonya. El primer (actualment Franc Comtat) formava part de l'Imperi Germànic; el segon, format pels comtats de Mâcon, Chalon, Sens, Auxerre, Tonnerre, Nevers i Autun, pertanyia al Regne de França.

Economia[modifica | modifica el codi]

Vins de la Borgonya

L'economia borgonyona és dinàmica i força especialitzada. Dins el sector primari destaquen la producció de cereals (blat i ordi a la Costa d'Or i Yonne, oleaginoses, bestiar boví (Charolais, Morvan, Nivernès) i vi (Beaujolais, Beaune, Mâconnais).

La indústria, que s'hi desenvolupa des del segle XIX (carbó a Montceau-les-Mines, siderúrgia a Creusot), conegué un nou desenvolupament després de la fi de la Segona Guerra Mundial. Aquest desenvolupament se centrà fonamentalment a la vall del riu Saona (Mâcon, Chalon-sur-Saône), a la capital regional (Dijon) i al departament d'Yonne. En canvi, el nord de la regió, mancat de grans empreses, ha vist com s'hi instal·laven indústries menys pesants i més diversificades: indústria química, farmacèutica, electrònica, producció de plàstics, indústria paperera, mecànica, automobilística i agroalimentària.

Així mateix, el comerç exterior i el turisme (gastronomia, història, cultura i ecoturisme al Parc Natural de Morvan) són una important font de recursos econòmics per a la regió.

Política[modifica | modifica el codi]

El president del Consell Regional de Borgonya és el socialista François Patriat, que ocupa aquest càrrec des de les eleccions regionals de 2004.

La coalició progressista que encapçalà François Patriat estava formada pel Partit Socialista, el Partit Comunista Francès, Els Verds i el Partit Radical d'Esquerra. Aquesta coalició obtingué el 52,49% dels vots emesos a la segona volta i 37 dels 57 escons en joc.

La llista de François Patriat fou la més votada a totes les circumscripcions electorals. El millor resultat l'aconseguí al departament de Nièvre amb el 58,22% dels vots emesos. Per contra, el pitjor resultat fou l'aconseguit al departament de Yonne amb només el 44,62%.

La llista del president sortint, Jean-Pierre Soisson, de la conservadora UMP, obtingué un 32,14% dels vots i 14 escons.

La candidatura del Front Nacional fou la menys votada a la segona volta amb un 15,37% dels vots i 6 escons.

La Unió per a la Democràcia Francesa, que havia obtingut un 12,98% dels vots a la primera volta de les eleccions, es retirà de la segona volta sense donar cap consigna de vot. i els seus vins són bonisims

Demografia[modifica | modifica el codi]

La població de la Borgonya és poc densa i desigualment repartida: es concentra bàsicament prop dels eixos de comunicació, mentre que el Morvan (àrea muntanyenca a l'oest de la regió) es va despoblant. Actualment, Borgonya té menys habitants que l'any 1881.

Des de 1990, el desequilibri demogràfic entre la Borgonya i les grans regions del seu voltant (Illa de França i Roine-Alps) s'ha accentuat. Mentre aquestes dues regions experimenten importants creixements demogràfics, Borgonya pateix l'estancament de la seva població, així com un envelliment progressiu.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Populations légales 2011» (en francès). INSEE, 2013-12-31. [Consulta: 2014-01-03]. «Les poblacions legals 2011 entren en vigor l'1 de gener de 2014»

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Borgonya

Bibliografia[modifica | modifica el codi]