Regne de Borgonya

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Regne de Borgonya
Labarum.svg
Blank.png
561 – 687 Blank.png
Ubicació de {{{common_name}}}Repartiment de la Borgonya i la Provença vers els segles X i XI.
Informació
Capital Orleans i Nyon
Història
Ascens de Guntram al tron 561
Batalla de Tertry 687
Forma de govern Monarquia
Rei
Guntram
Modifica dades a Wikidata
Història d'Occitània
  Prehistòria occitana
  Els primers pobladors occitans
  Occitània romana
  Regne visigot de Tolosa
  Regne Burgundi de Provença
     Septimània visigòtica
  Ducat d'Aquitània
  Comtat de Tolosa
  Vescomtat de Carcassona
  Comtat de Provença
  Comtat de Foix
  Croada albigesa
  Occitània del segle XIV al XVII
  Occitània durant la Revolució Francesa
     Felibritge
     Regionalisme occità
     Occitània de 1900 a 1940
  Occitània sota el règim de Vichy
  Occitània fins la dècada del 1970
     Occitània i la regionalització del 1981

El Regne de Borgonya o Regne Burgundi fou l'estat format pel poble germànic dels burgundis (després borgonyons) a la conca del Roine que va tenir uns límits variables però sempre a l'est i sud-est de la moderna França, ocupant també Suïssa. El nom de Provença que de vegades se li dóna, deriva de la "provincia" romana (Narbonense i Viennense) però no està ben donat al regne, ja que a la seva fundació, la Provença marítima no en feia part. Per això el nom correcte del regne és Regne Burgundi (o Regne dels Burgundis) o de vegades Primer Regne de Borgonya per distingir-lo del segon regne (el Regne Franc de Borgonya o Regne Merovingi de Borgonya) i dels posteriors (Regne de Borgonya Transjurana i Regne de Provença)

Primer Regne de Borgonya[modifica]

El Regne de Borgonya (en roig) vers el 481, en el repartiment territorial de la Gàl·lia després de la Caiguda de l'Imperi Romà (476).

La provintia romana fou repartida en tres dominis: una part als visigots, els burgundis el nord fins a Durença i els ostrogots més enllà del riu Isèra. Després de la desfeta i mort del cabdill burgundi Gundicari (411-436) a Worms a mans d'Àtila, el seu successor, Gundioc (435-463), va dirigir al poble que sota la forma de foedus va obtenir d'Aeci la Sapàudia (Savoia), amb capital a Geneva (Ginebra). A poc a poc s'aniria estenent pels cursos del Saona i del Roine, amb domini efectiu del Delfinat i del nord de la Provença, dominant Occitània oriental.

El seu germà, Khilperic I de Burgúndia (463-476/480), es va haver d'enfrontar als visigots per conservar el reialme. El seu successor, Gundebald (476-516) va resistir a Clodoveu I (aliat al seu germà Godegisil) i va atacar Itàlia; també va compilar les lex burgundiae.

Segimon (516-523) es va convertir al catolicisme el 500, els burgundis havien estat principalment arrians des de la seva conversió per Úlfila, i més tard fou canonitzat. S'alià amb els francs i va arrabassar l'Alvèrnia als visigots. El seu successor Godomar III (523-532) vencé els francs a Vezéroncey el 524, però finalment aquests el venceren a la batalla d'Autun el 532. Aleshores fou destronat i el regne incorporat al regne franc.

Regne franc de Borgonya[modifica]

El segon regne de Borgonya, també anomenat el Regne d'Arles (també escrit com Regne d'Arelate), existí entre 933 i 1033 com una entitat independent i llavors es convertí en el ducat de Borgonya com a part del Sacre Imperi Romanogermànic. En l'última etapa de la matèria, els dos estats es coneix com Alta Borgonya i la Baixa Borgonya (a partir del regne de la Provença i Borgonya), que havia estat separat per la divisió de Medi França després de la mort de Lotari I, es van reunir convertint-se en el segon regne de Borgonya.

El Regne d'Arles va arribar a ocupar la major part de la Provença i la Borgonya, les terres del sud de l'antic regne de França Mitjana. Aquest fou el segment central de l'Imperi Carolingi de Carlemany, creat per la divisió en tres després de la mort de Lluís el Piadós a la que seguí la guerra civil franca (840-843) entre els seus tres fills pel Tractat de Verdun (843).

Després de la mort de Carles l'any 877, seguida per la del seu fill Lluís el Tartamut dos anys més tard, el franc noble Bosó de Provença s'autoproclamà "rei de Borgonya i Provença" a Viena del Delfinat l'any 879.

  • Bosó que va establir el regne de la Borgonya Cisjurana decisió sobre els antics francs part mitjana de Borgonya, que el rei Carles havia heretat en l'any 875. Bosó però, només podia prevaler en la Provença i les parts de la Borgonya Cisjurana.
  • Borgonya Transjurana (centrada en el que avui és l'oest de Suïssa, i va incloure alguns territoris veïns de les actuals França i Itàlia i alguns que més tard es va convertir en el Franc Comtat), per contra es va mantenir sota la influència del rei franc oriental Carles el Gras.

Després de la seva deposició, el 887, aquests territoris del nord van formar el Regne de l'Alta Borgonya, proclamada pel noble Welf Rodolf I de Borgonya, a Saint-Maurice (a l'actual Suïssa). Quan el seu fill i hereu Rodolf II finalment adquirí la Baixa Borgonya a Hug d'Arles el 933, el regne de Borgonya fou reunificat.

Aquest segon regne de Borgonya va ser absorbit pel Sacre Imperi Romà sota Conrad II el 1033, com el Regne d'Arles. Va ser un dels tres regnes dins de l'Imperi medieval, els altres són el Regne d'Alemanya i el Regne d'Itàlia. El Regne de Borgonya o d'Arles anà perdent la seva integritat territorial, essent repartit per herència en comtats i senyories entre els fills, i altres trossos es van dispersar per via diplomàtica. Una gran part es dugué a terme pels comtes de Savoia quan Arelate va deixar d'existir el 1378, després que les restes van ser cedides a Carles VI de França per l'emperador Carles IV de Luxemburg (Dauphiné).

Bibliografia[modifica]

Vegeu també[modifica]

Coord.: 47° 54′ 11″ N, 1° 54′ 18″ E / 47.903056°N,1.905°E / 47.903056; 1.905