Turingis
De Viquipèdia
Els turingis van ser un poble germànic originari de Turíngia (estat federat alemany). Eren una barreja d'hermundurs, varins i angles. Van ser anomenats per primera vegada per l'historiador romà Flavi Renat Vegeci a Digesta Artis Mulomedicinae l'any 380 dC.[1] Van envair la Gàlia juntament amb els huns, i quan aquests van ser derrotats, van crear un regne propi aliat del rei ostrogot Teodoric el Gran. Van ser vençuts per Clotari I l'any 531 i foren incorporats al regne franc. L'any 531, Teodoric I d'Austràsia (Thierry I), rei d'Austràsia (Metz i Reims) es va annexionar gran part de Turíngia.
Llista de reis turingis[modifica | modifica el codi]
- Basí (460-506/510). La seva esposa Basina de Turíngia es va casar amb Khilderic I, rei dels francs.
Divisió del regne (lluites entre els dos fills successors):
- Hermanfred (Irmanfred) (506/510-531).
- Baderic (Badric) (506/510-530).
- Berthar (506/510-529).
Referències[modifica | modifica el codi]
- ↑ Mägdefrau, Werner; Rockstuhl, Harald. Vom Thüringer Königreich bis zum Ende der Sächsischen Kaiserzeit 531-1024: Thüringen im frühen Mittelalter. 2a ed. (en alemany). Rockstuhl, 2004, p. 6. ISBN 3936030987.
|
  |
Açò és un esborrany sobre història d'Europa. Amplieu-lo! (citant les fonts) |
