Heptarquia anglosaxona

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Història d'Anglaterra
Escut d'Armes d'Anglaterra
PRE-ANGLATERRA
Trilith Stonehenge.jpg GB prehistòrica aEC–43 aEC
Vexilloid of the Roman Empire.svg Britània romana 43-410
ANGLATERRA MEDIEVAL
Sutton.Hoo.Helmet.RobRoy.jpg A. a-saxona 410-1066
 H. anglosaxona 475-827 R d'A
Henry II Arms.svg A-normands 1066-1154 927–
Royal Arms of England (1198-1340).svg Plantagenet 1154-1485 1649
Lancashire rose.svg C. Lancaster 1399-1471 Royal Coat of Arms of England (1399-1603).svg
ANGLATERRA MODERNA
Yorkshire rose.svg C. de York 1461-1485
Tudor Rose.svg Casa de Tudor 1485-1603
Royal Arms of England (1603-1707).svg Casa d'Estuard 1603-1649
Coat of Arms of the Commonwealth of England.svg Commonwealth d'Ang 1649-1653
Coat of Arms of the Commonwealth of England.svg El Protectorat 1653-1660
Charles II of England.jpeg Restauració anglesa 1660-1688
The Seven Bishops committed to the Tower in 1688 from NPG.jpg Revolució Gloriosa 1688-1707
A. CONTEMPORÀNIA
UK Arms 1714.svg R. de la GB 1707-1837
Royal Coat of Arms of the United Kingdom.svg Època victoriana 1837-1922
Blason Elizabeth Alexandra Mary du Royaume-Uni.svg Regne Unit 1922-
Localització dels principals regnes de l'illa de la Gran Bretanya vers l'any 800.

L'Heptarquia anglosaxona (del grec επτά hepta, "set", i αρχία arkhia, "poder, autoritat") és el nom donat al període de la història britànica, comprès entre els anys 475 i 827, caracteritzat per l'existència d'un conjunt de set regnes establerts pels pobles angles, saxons i juts que des del Segle V van envair la part meridional de l'illa de la Gran Bretanya, quan ja feia gairebé 70 anys que aquest territori havia estat abandonat per les legions romanes.

Els anglosaxons van anomenar als territoris conquistats Angleland, és a dir, "Terra dels angles", d'on deriva el nom d'Anglaterra (England en anglès).

Regnes[modifica | modifica el codi]

Els set regnes anglosaxons

Els set regnes eren Kent, Sussex, Wessex, Essex, Northúmbria, Ànglia Oriental i Mèrcia.

Aquests regnes es van unir o van lluitar entre si alternativament, i de vegades el monarca d'un d'ells legitimava la seva hegemonia sobre els altres adjudicant-se el títol de Bretwalda, o rei dels britànics. Poc després de començar a sofrir invasions dels víkings a la fi del segle VIII, el conjunt d'aquests territoris es va integrar al regne d'Anglaterra l'any 827 de la mà de les conquestes de Egbert de Wessex.

Història del concepte[modifica | modifica el codi]

El concepte d'"heptarquia anglosaxona" va ser acunyat al segle XII per l'historiador anglès Henry of Huntingdon, i s'usa de forma habitual des del segle XVI. El terme es considera imprecís en l'actualitat, ja que en realitat hi havia més de set regnes en aquell període històric, a més del fet que alguns estats de l'època, menys coneguts i amb una categoria inferior a la de regne, van jugar un paper tant o més important que alguns dels integrants de l'Heptarquia.