Metz

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Infotaula de geografia políticaMetz
Bandera de Metz Escut de Metz
Cathedrale metz 2003.jpg
La catedral de Metz

Localització
Map commune FR insee code 57463.png
49° 07′ 11″ N, 6° 10′ 37″ E / 49.119722222222°N,6.1769444444444°E / 49.119722222222; 6.1769444444444
Estat França
Regió Gran Est
Departament Mosel·la
Població
Total 117.619 (2014)
• Densitat 2.804,46 hab/km²
Geografia
Superfície 41,94 km²
Banyat per Mosel·la
Altitud 179 m
Limita amb
Organització i govern
• Cap de govern Dominique Gros
Indicatius
Codi postal 57000,57050,57070
Fus horari
Altres dades
Agermanament

Web www.mairie-metz.fr
Modifica dades a Wikidata

Metz (pronunciat [mɛs] en francès) és un municipi francès, capital del departament de Mosel·la a la regió del Gran Est. L'any 2013 tenia 118.634 habitants.

Economia[modifica | modifica el codi]

És un important nucli industrial i port fluvial situat a l'aiguabarreig dels rius Mosel·la i Seille. Hi ha indústria metal·lúrgica, de construccions mecàniques, de material elèctric i alimentària.

Història[modifica | modifica el codi]

Conserva diverses restes arqueològiques de l'època romana. Centre del poble gal dels mediomatricis, aleshores coneguda com a Divodurum (Ciutat del turó sagrat) es convertí en una de les ciutats més importants de la Gàl·lia romana, fins que fou atacada pels bàrbars i destruïda parcialment per Àtila (451). Més tard fou capital del regne d'Austràsia.

Al segle VII fou un nucli de renaixement carolingi. Ciutat imperial, fou conquerida per Enric II de França el 1552. Passada a l'imperi alemany el 1871, tornà a França el 1919, pel tractat de Versalles.

Curiositats[modifica | modifica el codi]

Entre els monuments antics hi ha l'aqüeducte de Jouy-aux-Arches, les termes i la basílica de Saint-Pierre-de-la-Citadelle (segle IV). Entre les esglésies en destaquen: la Catedral de Metz, gòtica, començada aproximadament el 1221 i acabada al segle XVI, la de Saint-Maximin (segles XII-XV), la de Saint-Vincent (segles XIII-XIV) i la de Saint-Martin (segles XIII-XVI). D'època gòtica hi ha nombrosos hotels, entre els quals destaca el de Saint-Livier. La reforma urbanística del segle XVIII fou causa de la construcció de grans conjunts arquitectònics, entre els quals destaca la Place des Armes.

Educació[modifica | modifica el codi]

Fills il·lustres[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

Vegeu també[modifica | modifica el codi]