Metz

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de geografia políticaMetz
Bandera de Metz Escut de Metz

comuna de França i gran ciutat

Cathedrale metz 2003.jpg
La catedral de Metz

Localització
Map commune FR insee code 57463.png
49° 07′ 11″ N, 6° 10′ 37″ E / 49.119722222222°N,6.1769444444444°E / 49.119722222222; 6.1769444444444
EstatFrança
RegióGran Est
DepartamentMosel·la
Capital de
Població
Total 117.492 (2015)
• Densitat 2.801,43 hab/km²
Geografia
Superfície 41,94 km²
Banyat per Mosel·la i Seille Tradueix
Altitud 179 m
Limita amb
Organització i govern
• Cap de govern Dominique Gros Tradueix (2008)
Indicatius
Codi postal 57000,57050,57070
Fus horari
Altres dades
Agermanament

Web metz.fr
Twitter MairiedeMetz
Modifica dades a Wikidata

Metz (pronunciat [mɛs] en francès) és un municipi francès, capital del departament de Mosel·la a la regió del Gran Est. L'any 2013 tenia 118.634 habitants.

Economia[modifica]

És un important nucli industrial i port fluvial situat a l'aiguabarreig dels rius Mosel·la i Seille. Hi ha indústria metal·lúrgica, de construccions mecàniques, de material elèctric i alimentària.

Història[modifica]

Conserva diverses restes arqueològiques de l'època romana. Centre del poble gal dels mediomàtrics, aleshores coneguda com a Divodurum ("Plaça dels déus") es convertí en una de les ciutats més importants de la Gàl·lia romana, fins que fou atacada pels bàrbars i destruïda parcialment per Àtila (451). Més tard fou capital del regne d'Austràsia.

Al segle VII fou un nucli de renaixement carolingi. Ciutat imperial, fou conquerida per Enric II de França el 1552. Passada a l'imperi alemany el 1871, tornà a França el 1919, pel tractat de Versalles.

Curiositats[modifica]

Entre els monuments antics hi ha l'aqüeducte de Jouy-aux-Arches, les termes i la basílica de Saint-Pierre-de-la-Citadelle (segle IV). Entre les esglésies en destaquen: la Catedral de Metz, gòtica, començada aproximadament el 1221 i acabada al segle XVI, la de Saint-Maximin (segles XII-XV), la de Saint-Vincent (segles XIII-XIV) i la de Saint-Martin (segles XIII-XVI). D'època gòtica hi ha nombrosos hotels, entre els quals destaca el de Saint-Livier. La reforma urbanística del segle XVIII fou causa de la construcció de grans conjunts arquitectònics, entre els quals destaca la Place des Armes.

Educació[modifica]

Fills il·lustres[modifica]

Referències[modifica]

Vegeu també[modifica]