Jean Victor Poncelet

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Jean Victor Poncelet
Jean-Victor Poncelet.jpg
Naixement 1 de juliol de 1788
Metz, França
Mort 22 de desembre de 1867 (als 79 anys)
París, França
Residència França i Rùssia
Ciutadania Francesa
Camp Matemàtiques, Enginyeria
Institucions Universitat de París
École polytechnique
Universitat École polytechnique
Treball(s) Geometria projectiva
Signatura Signatura

Jean Victor Poncelet va ser un matemàtic francès del segle XIX.

Vida[modifica | modifica el codi]

La seva mare, Anne Marie Perrein, el va tenir quan encara no estava casada amb Claude Poncelet, un ric terratinent i advocat del parlament de Metz.[1] Per això va ser educat per la família Olier a Saint-Avold, una població a uns cinquanta quilòmetres a l’est de Metz, fins al 1804. La família Olier el va tractar amb l’amor i l’afecte propis d’un fill, mentre ell demostrava un gran interès per la mecànica.

En complir el quinze anys es va traslladar a Metz on va estudiar al Lycée fent,[2] a més, les classes especials per entrar a l’École Normale Supérieure o l’École polytechnique. Va ingressar a l’École polytechnique el 1807 on va estudiar amb grans professors com Gaspard Monge, Lazare Carnot, André-Marie Ampère i altres.[3] Això no obstant, el seu mal estat de salut el va fer perdre la major part del tercer curs i no es va graduar fins al 1810 amb vint-i-dos anys, una mica més gran que els seus col·legues.

Aquest mateix any ingressa a l’École d'application de l'artillerie et du génie de Metz on, després de dos anys es gradua amb el rang de Tinent. El març de 1812 obté el seu primer destí construint les fortificacions de l’illa de Walcheren a l'estuari del riu Escalda. El juny del mateix any, s’incorpora a l’armada napoleònica per la campanya de Rússia. És destinat a Smolensk on s’encarrega de construir ponts sobre el Dnièper. A la batalla de Krasny, el novembre de 1812, és ferit, capturat i traslladat com a presoner de guerra a Saràtov a la ribera del Volga.

El seu empresonament, fins al juny de 1814, el va destinar a recordar tots els principis de la geometria que havia estudiat,[4] però deixant de banda els detalls que havia aprés de Monge i de Carnot, va començar a desenvolupar les propietats projectives de les còniques. Les notes fetes durant aquest captiveri formaran la seva llibreta de Saràtov que incorporarà en les seves obres posterior.

Un cop signada la pau, Poncelet arriba a França el setembre de 1814 i l’any següent comença a donar classes a Metz. El 1822 publica el seu Traité des propriétés projectives des figures, obra que conté idees fonamentals sobre la geometria projectiva.

Des de 1815, va ser capità d’enginyers a l’arsenal de Metz, supervisant la construcció de maquinària i donant classes a l’escola militar. A partir de 1825 va ser professor de Mecànica, aplicant la teoria per a millorar l’eficiència de les turbines. El 1831 passa a ser Cap de Batalló i el 1834 es trasllada a París en ser escollit per a la secció de Mecànica de l’Acadèmia de Ciències de París.

A partir de la seva arribada a París els esdeveniments es precipiten: És nomenat professor de mecànica a la Sorbona, és membre del comitè de fortificacions de París de 1835 a 1848, el 1842 es casa amb Louisse Palmyre Gaudin, el 1841 és nomenta Tinent Coronel, tres anys més tard Coronel i el 1848 General de Brigada, aquest mateix any esdevé director de l’École polytechnique, càrrec que mantindrà fins al 1850; el 1851 és nomenat cap de la comissió científica de l’Exposició Universal de Londres, càrrec que repetirà a la de París de 1855.

Principals Obres[modifica | modifica el codi]

Portada del Traité des propriétés projectives des figures
  • 1822: Traité des propriétés projectives des figures. Reeditat i ampliat el 1865-1866. En aquest llibre, perseguint les propietats invariants de les figures projectades, introdueix els conceptes del principi de dualitat (pol-polar) i del rati creuat,[5] com també el de punts al infinit i el principi de continuïtat.[2]
  • 1841: Introduction à la mécanique industrielle, physique ou expérimentale
  • 1862-1864: Applications d’analyse et de géométrie

I nombrosos articles al Journal de Crelle i als Annales de Gergonne.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. James, pàgina 76.
  2. 2,0 2,1 O’Leary, pàgina 484.
  3. James, pàgina 77.
  4. James, pàgina 78.
  5. Katz, pàgines 709-711.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]