Siméon Denis Poisson

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Siméon Denis Poisson
SiméonDenisPoisson.jpg
Naixement 21 de juny de 1781
Pithiviers, Loiret, França
Mort 25 d'abril de 1840(1840-04-25) (als 58 anys)
Paris, França
Sepultura Cementiri del Père-Lachaise
48° 51′ 43″ N, 2° 23′ 39″ E / 48.861944°N,2.394167°E / 48.861944; 2.394167
Alma mater École Polytechnique
Es coneix per Distribució de Poisson
Equació de Poisson
Coeficient de Poisson
Procés de Poisson
Regressió de Poisson
Parèntesi de Poisson
Ocupació Matemàtiques, Física
Institució École polytechnique
Bureau des Longitudes
Faculté des sciences de Paris
École Spéciale Militaire de Saint-Cyr
Obres notables Distribució de Poisson, Regressió de Poisson, Equació de Poisson, Procés de Poisson i Coeficient de Poisson
Cònjuge Nancy de Bardi
Tesi Sobre la teoria de les equacions i el teorema de Bèzout (1800)
Director de tesi Joseph Louis Lagrange
Pierre Simon Laplace
Estudiants de doctorat Michel Chasles
Gustav Dirichlet
Joseph Liouville
Guardons
Medalla Copley (1832)
Signatura
Modifica dades a Wikidata

Siméon Denis Poisson (1781-1840), va ser un matemàtic i físic francès.

Vida[modifica | modifica el codi]

El seu pare, un soldat que no va poder fer carrera militar per no ser aristòcrata, tenia un lloc a l'administració pública de Pithiviers (uns vuitanta quilòmetres al sud de París), amb el que podia donar bona educació al seu fill, que va estudiar a l'École Centrale de Fontainebleau.[1] Tot i que el pare volia que fes carrera en medicina,[2] Poisson es va inclinar per la ciència. El 1798 va ser admès a l'École Polytechnique, en primer lloc entre tots els aspirants. Durant els seus estudis va viure a la casa del professor Hachette, que el va ajudar en els seus estudis. El jove estudiant, aviat va atraure l'atenció de Laplace, qui el recolzaria sempre en el futur.[3]

El 1800, tot just acabats els estudis, va ser nomenat professor assistent de l'École Polytechnique; el 1803 és nomenat membre de la Société Philomatique; el 1806 esdevé professor titular al Polytechnique i professor substitut de Biot al Collège de France;[4] el 1808 ingressa com astrònom al Bureau des Longitudes; el 1809 és nomenat primer professor de mecànica a la Universitat de París i el 1812 ingressa a l'Institut de France. És a dir, que en pocs anys, Poisson ha obtingut tots els llocs importants de la ciència a França, fins que el 1815, amb la caiguda de Napoleó esdevindrà cap de tot el sistema d'ensenyament del país.[5]

El 1817 es va casar amb Nancy de Bardi, nascuda a Anglaterra de pares emigrats francesos,[6] i amb qui va tenor quatre fills.[7]

La tardor de 1838 se li va declarar una varietat de tuberculosi, contra la que va poder lluitar un cert temps reduint les seves obligacions acadèmiques, però la seva activitat constant el va portar al col·lapse final a l'abril de 1840.[8]

Obra[modifica | modifica el codi]

El 1851, onze anys després de la seva mort, es va publicar un catàleg de les seves obres escrit per ell mateix i que es va trobar entre els seus papers. La relació consta de més de tres-cents articles a revistes científiques i onze llibres publicats. Malgrat aquesta gran producció, sembla que no ha existit suficient recerca històrica sobre el seu valor.[9] Tant és així, que la seva obra ha recollit des d'elogis grandiloqüents (François Arago o Victor Cousin) fins a judicis severs (Auguste Comte o Pierre Larousse).[10]

Durant la seva vida es va veure involucrat en diferents polèmiques, algunes d'elles prou agres, amb altres científics com Joseph Fourier (sobre termodinàmica), amb Augustin Fresnel (sobre òptica), amb Claude-Louis Navier (sobre elasticitat) i amb Louis Poinsot (sobre geometria),[11] el que, d'altra banda, dona idea de l'amplitud dels seus coneixements.

Des dels seus càrrecs administratius, va tenir una gran influència en el desenvolupament dels sistemes d'ensenyament de les ciències en tots els àmbits de l'educació a França.Ell mateix es va encarregar de dissenyar els programes d'estudi d'escoles i universitats.[12]

Les seves aportacions més originals van ser en els camps de l'àlgebra,[13] teoria de la integració,[14] teoria de la probabilitat,[15] estadística,[16] mecànica analítica,[17] magnetisme,[18] i altres camps com l'òptica, la mecànica corpuscular o la capil·laritat.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Sheynin, pàgina 123.
  2. James, pàgina 69.
  3. James, pàgines 70-71.
  4. James, pàgina 71.
  5. Sheynin, pàgina 124.
  6. Costabel, Dictinary of Acientific Biography.
  7. James, pàgina 75.
  8. James, pàgina 76.
  9. Arnold, pàgina 243.
  10. Kosmann-Schwarzbach, pàgines 2 i ss.
  11. Kosmann-Schwarzbach, pàgina 4.
  12. Vegeu l'article de Bernard BRU a Kosmann-Schwarzbach, pàgines 63-76.
  13. Vegeu l'article de Robert RIDER a Kosmann-Schwarzbach, pàgines 79-88.
  14. Vegeu l'article de Adolph P. YOUSCHKEVITCH a Kosmann-Schwarzbach, pàgines 89-112.
  15. Vegeu l'article de Bernard BRU a Kosmann-Schwarzbach, pàgines 333-356.
  16. Vegeu l'article de Oscar SHEYNIN a Kosmann-Schwarzbach, pàgines 357-366.
  17. Vegeu l'article de Alain ALBOUY a Kosmann-Schwarzbach, pàgines 229-280.
  18. Vegeu l'article de Roderick HOME a Kosmann-Schwarzbach, pàgines 315-330.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Siméon Denis Poisson Modifica l'enllaç a Wikidata
  • O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Siméon Denis Poisson» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. (anglès)
  • Costabel, Pierre. «Poisson, Siméon-Denis». Complete Dictionary of Scientific Biography, 2008. [Consulta: 16 abril 2016].