Augustin Jean Fresnel

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaAugustin Jean Fresnel
Augustin Fresnel.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Nom original(fr) Augustin Fresnel Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement10 maig 1788 Modifica el valor a Wikidata
Broglie (França) Modifica el valor a Wikidata
Mort14 juliol 1827 Modifica el valor a Wikidata (39 anys)
Ville-d'Avray (França) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortCauses naturals Modifica el valor a Wikidata (Tuberculosi Modifica el valor a Wikidata)
Lloc d'enterramentCementiri del Père-Lachaise 48° 51′ 43″ N, 2° 23′ 39″ E / 48.861944°N,2.394167°E / 48.861944; 2.394167
Dades personals
Grup ètnicFrancesos Modifica el valor a Wikidata
FormacióÉcole Polytechnique
Lycée Malherbe (en) Tradueix
École des ponts ParisTech Modifica el valor a Wikidata
Conegut perFundador de l'òptica moderna, pare dels fars moderns
Activitat
Camp de treballÒptica Modifica el valor a Wikidata
OcupacióFísic francès
Membre de
ProfessorsDomènec Francesc Joan Aragó Modifica el valor a Wikidata
Família
MareAugustine Mérimée (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
GermansFulgence Fresnel Modifica el valor a Wikidata
ParentsJean François Léonor Mérimée (nebot) Modifica el valor a Wikidata
Premis

Augustin Jean Fresnel (Broglie, Eure, 10 de maig del 1788 - Ville-d'Avray, 14 de juliol del 1827)[1] fou un físic francès. Fundador de l'òptica moderna, proposà una explicació de tots els fenòmens òptics basant-se en la teoria ondulatòria de la llum. És el pare dels fars moderns.

Biografia[modifica]

Oeuvres complètes, 1866

Fill d'un arquitecte va néixer a Broglie, al Departament d'Eure (Alta Normandia). El 1809 entra a l'École nationale des ponts et chaussées al servei dels fars, aquest mateix any esdevé membre de l'Acadèmia Francesa de Ciències, i el 1823 de la Royal Society, que li concedeix la medalla Rumford el 1824.

El 1812 obté el títol d'enginyer a Niom i es dedica a dirigir la construcció de les carreteres de l'estat. El 1815 Napoleó retorna a França des del seu exili a l'illa d'Elba i Fresnel s'enrola a les forces realistes del duc d'Angulema, quan Napoleó recupera el poder Fresnel és destituït i sotmès a vigilància per la policia. En aquest període es comença a interessar per la investigació científica i a partir de llavors compaginarà el seu ofici d'enginyer amb el treball científic, especialment en el camp de l'òptica.

Va començar treballant en el camp de les interferències lluminoses, de manera independent a les investigacions de Thomas Young, que el van portar a desenvolupar la noció de longitud d'ona. Va calcular les integrals que porten el seu nom i va ser el primer a provar que dos feixos de llum polaritzada en plans diferents no s'interfereixen; d'aquest experiment va deduir que el moviment ondulatori de la llum polaritzada és transversal i no longitudinal (com el del so) com es creia fins llavors.

Va ser el primer a produir llum polaritzada circular. Les seves fórmules sobre la refracció encara s'utilitzen. En el camp de l'òptica aplicada, va inventar la lent de Fresnel, una lent esglaonada que s'utilitza per augmentar el poder d'il·luminació dels fars.

Va morir el 1827 de tuberculosi a la Ville-d'Avray, al Departament dels Alts del Sena, prop de París

Referències[modifica]

  1. «Augustin-Jean Fresnel». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.

Vegeu també[modifica]

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Augustin Jean Fresnel