Longitud d'ona

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Aquesta imatge mostra la mesura de la longitud d'ona entre dos punts d'equilibri i l'equivalent sobre dues crestes consecutives.

La longitud d'ona és la magnitud física que indica la distància entre el principi i el final d'una ona completa (cicle). Així, la longitud d'ona es defineix com la separació espacial existent entre dos punts l'estat de moviment de la qual és idèntic.[1]

La longitud d'ona es sol representar tradicionalment amb la lletra grega λ (lambda).

Gràficament, una ona pot representar-se de cresta a cresta, de vall a vall, de punt d'equilibri a punt d'equilibri ode qualsevol altre punt al punt en què torna a tenir el mateix moviment.

Unitats[modifica | modifica el codi]

La unitat per mesurar la longitud d'ona al Sistema Internacional d'Unitats és el metre i els seus submúltiples, com el nanòmetre o el micròmetre. Per exemple, la longitud d'ona de les ones sonores es pot mesurar en metres mentre que els nanòmetres són més cómodes per a les longituds d'ona de radiacions electromagnètiques, com la radiació ultraviolada i els raigs gamma.

  • Un nanòmetre = 1 nm = 10-9 m
  • Un micrometre = 1 µm = 10-6 m

Fora del Sistema Internacional, s'usa per exemple l'àngstrom, especialment en espectroscòpia,[2] per tradició i comoditat, ja que la distància típica entre àtoms de molts cristalls és de l'ordre d'àngstroms.

1 Å = 1/10 nm

Longitud d'ona associada a partícules[modifica | modifica el codi]

Louis-Victor de Broglie va postular que tota partícula que tingués moviment tenia associada una determinada longitud d'ona. Aquesta és descrita pel moment de la partícula "p" i la constant de Planck "h".[3]

Longitud d'ona tèrmica[modifica | modifica el codi]

Es coneix com longitud d'ona tèrmica aquella longitud d'ona associada a una partícula en un gas ideal a una temperatura específica. S'utilitza per determinar, per exemple, si es pot considerar el gas mitjançant l'estadística de Maxwell-Boltzmann.

Longitud d'ona, freqüència, període i velocitat[modifica | modifica el codi]

Per a una ona donada, la longitud d'ona λ és inversament proporcional a la freqüència f i directament proporcional al seu període i a la seva velocitat de propagació v. La freqüència és la inversa del període T. Així: λ = v/f = v·T

En el cas de les ones electromagnètiques (incloent la llum i altres) la velocitat de propagació en el buit és de tres-cents mil quilòmetres per segon. En el cas de les ones sonores, la seva velocitat a l'aire, en condicions normals, és de 343 m/s.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Longitud d'ona Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. «longitud d’ona». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. «àngstrom». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  3. «ona associada». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.