1824
| Tipus | any civil, any de traspàs i any de traspàs començat en dijous  |
|---|---|
| Altres calendaris | |
| Gregorià | 1824 (mdcccxxiv) |
| Islàmic | 1240 – 1241 |
| Xinès | 4520 – 4521 |
| Hebreu | 5584 – 5585 |
| Calendaris hindús | 1879 – 1880 (Vikram Samvat) 1746 – 1747 (Shaka Samvat) 4925 – 4926 (Kali Yuga) |
| Persa | 1202 – 1203 |
| Armeni | 1273 |
| Rúnic | 2074 |
| Ab urbe condita | 2577 |
| Categories | |
| Naixements Defuncions Esdeveniments Obres | |
| Segles | |
| segle xviii - segle xix - segle xx | |
| Dècades | |
| 1790 1800 1810 - 1820 - 1830 1840 1850 | |
| Anys | |
| 1821 1822 1823 - 1824 - 1825 1826 1827 | |
Esdeveniments[modifica]
- Països Catalans
- Resta del món
- 25 de març – Rio de Janeiro (el Brasil): l'emperador Pere I jura la primera constitució del país independent, de caràcter liberal.[1]
- 7 de maig: s'estrena la Simfonia núm. 9 de Ludwig van Beethoven.
- Austràlia esdevé topònim oficial del país.
- Batalla d'Ayacucho.
- Anglaterra supera els 600 establiments bancaris.
Naixements[modifica]
- Països Catalans
- 20 d'abril, Barcelona: Francesc Pi i Margall, president de la Primera República Espanyola i president del consell de Ministres (m. 1901).[2]
- 21 d'abril, Barcelona: Josep Anselm Clavé i Camps, compositor i polític català, creador dels Cors de Clavé (m. 1874).[3]
- 11 de desembre, Barcelona: Víctor Balaguer i Cirera, polític liberal, escriptor romàntic i historiador català
- Reus: Eusebi Freixa i Rabassó (Eusebio Freixa y Rabasó), escriptor, funcionari i editor.
- Resta del món
- 8 de gener, Londres, Anglaterra: Wilkie Collins, escriptor britànic
- 21 de gener, Estocolm: Bertha Valerius, fotògrafa pionera i pintora sueca (m. 1895).[4]
- 23 de febrer, Loviisa, Finlàndia: Victoria Åberg, pintora paisatgista finlandesa.[5]
- 2 de març, Litomyšl, Bohèmia: Bedřich Smetana, compositor txec
- 4 de març, Fröskogs, Älvsborg, Suècia: Carl Yngve Sahlin, filòsof suec.
- 26 de març, Bains-les-Bains, Vosges: Julie-Victoire Daubié, periodista i primera dona francesa a obtenir el batxillerat (m. 1874).[6]
- 27 de març,
- Caroline County: Virginia Minor, activista estatunidenca pel sufragi femení.[7]
- Olevano di Lomellina, Província de Pavia, Itàlia: Luigi Luzzi, compositor italià
- 12 d'abril, La Haia: Rosa de Vries-van Os, va ser una soprano holandesa (m. 1889).[8]
- 6 de maig, Japó: Tokugawa Iesada, 44è shogun.
- 14 de maig, Corfúː Elena D'Angri, cantant operística grega, que visqué a Barcelona.[9]
- 26 de juny: William Thomson, lord Kelvin, físic, matemàtic i enginyer britànic (m. 1907).[10]
- 12 de juliol, Honfleur, Normandia (França): Louis-Eugène Boudin més conegut com a Eugène Boudin, un dels primers paisatgistes francesos a pintar a l'aire lliure (m. 1898).[11]
- 4 de setembre, Ansfelden, propo de Linz, Alta Àustria: Anton Bruckner, compositor austríac (m. 1896).[12]
- 18 d'octubre, Cabra (Còrdova): Juan Valera y Alcalá Galiano, diplomàtic, polític i escriptor andalús
- 14 de novembre, Linköping: Carl Israel Sandström, organista, professor i compositor suec
Necrològiques[modifica]
- Països Catalans
- 11 de novembre - Barcelona: Fèlix Amat de Palou i Pont, escriptor, filòsof, lexicògraf i teòleg jansenista català de la Il·lustració.
- Resta del món
- 1 de febrer, Viena, Àustriaː Maria Theresia Paradies, pianista, cantant i compositora austríaca (n. 1759).[13]
- 14 de febrer, Tórshavn (Illes Fèroe): Jens Christian Svabo, escriptor i lingüista feroès (n. 1746).[14]
- 2 de març, Boston: Susanna Rowson, actriu, educadora i escriptora estatunidenca, anglesa de naixement, autora de Charlotte Temple, el primer best-seller estatunidenc (n. 1762).[15]
- 13 de març, Londres: Sophia Lee, novel·lista, dramaturga i educadora anglesa (n. 1750).[16]
- 19 d'abril, Missolonghi (Grècia): Lord Byron, poeta romàntic anglès (n. 1788).[17]
- 6 de maigː Milàː Rosa Morandi, soprano italiana de renom (n. 1782).[18]
- 19 de juliol, Tamaulipas, Mèxic: Agustí I de Mèxic, que encapçalà l'efímer Primer Imperi Mexicà. Fou afusellat.[17]
- Possible any de la mort a Teheran de Ali Kuli Khan Qadjar
Vegeu també[modifica]
Referències[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: 1824 |
- ↑ «Constituição mais longeva do país faz 190 anos» (en portuguès). Consultor Jurídico. [Consulta: 27 December 2020].
- ↑ Vallès, Edmon, 1920-1980.. Història gràfica de la Catalunya contemporània : 1888/1931. Barcelona: Edicions 62, 1974-1976. ISBN 84-297-1025-6.
- ↑ «Josep Anselm Clavé i Camps | enciclopèdia.cat». [Consulta: 26 abril 2020].
- ↑ «Nationalmuseum - dopnamn: Aurora Valeria Albertina Valerius Bertha Valerius». [Consulta: 30 gener 2024].
- ↑ Kruskopf, Erik. «Åberg, Victòria» (en finès). Uppslagsverket Finland. [Consulta: 22 gener 2024].
- ↑ Thierce, Agnes «Julie Victoire Daubié, première bachelière de France. De la condition économique, morale et politique de la femme au XIXe siècle». Bulletin du Centre Pierre Leon, 02-03-1993, pàg. 53-62.
- ↑ «Virginia Louisa Minor: American activist» (en anglès). Encyclopedia Britannica. [Consulta: 19 setembre 2019].
- ↑ Metzelaar, Helen. «Os, Rosa van (1824-1889)» (en neerlandès). Huygens ING, Digital Women's Lexicon of the Netherlands. [Consulta: gener 2024].
- ↑ Giannis, Petsalis. «‘Ελενα D’Angri η Κερκυραία παγκόσμια mezzo soprano e contralto» (en gr). Museu de Corfú. [Consulta: 7 abril 2024].
- ↑ «William Thomson, Baron Kelvin | Biography & Facts» (en anglès). [Consulta: 25 juny 2020].
- ↑ Larousse, Éditions. «Encyclopédie Larousse en ligne - Eugène Boudin, la Plage de Trouville» (en francès). [Consulta: 13 juliol 2020].
- ↑ Hawkshaw, Paul; Jackson, Timothy L. «Bruckner, (Joseph) Anton». A: Grove Music Online, 2001. DOI 10.1093/gmo/9781561592630.article.40030 [Consulta: 22 abril 2020].
- ↑ Cummings, Robert. «Maria Theresia von Paradis». AllMusic. [Consulta: febrer 2020].
- ↑ Salmonsens konversationsleksikon (en danès). vol. XXII. 2a edició, 1927, p. 622.
- ↑ «Susanna Rowson | American author and actress» (en anglès). Encyclopedia Britannica.
- ↑ «Sophia Lee | Orlando». [Consulta: 28 gener 2024].
- ↑ 17,0 17,1 Diccionario Akal de historia del siglo XIX. Tres Cantos: Akal, 2007. ISBN 84-460-1848-9.
- ↑ Lora, Francesco. «MOROLLI, Rosa Paolina». Treccani. Diccionari biogràfic dels italians, 2012. [Consulta: juny 2022].