Alta Àustria
|
Aquest article tracta sobre l'estat de la República d'Àustria. Si cerqueu la divisió de l'Arxiducat d'Àustria, vegeu «Alta Àustria (Habsburg)». |
 |
Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
| |||||
| Tipus | estat d'Àustria  | ||||
|---|---|---|---|---|---|
| Himne | Hoamatgsang | ||||
| Lloc | |||||
| |||||
| Estat | Àustria | ||||
| Capital | Linz | ||||
| Conté la subdivisió | Braunau District (en)  Districte de Schärding Districte de Steyr Eferding District (en) Freistadt District (en) Gmunden District (en) Grieskirchen District (en) Linz Linz-Land Perg Ried District (en) Rohrbach District (en) Steyr Urfahr-Umgebung Vöcklabruck District (en) Wels Wels-Land District (en) districte de Kirchdorf an der Krems | ||||
| Població humana | |||||
| Població | 1.490.279 (2020) (124,38 hab./km²) | ||||
| Geografia | |||||
| Superfície | 11.981,92 km² | ||||
| Altitud | 343 m | ||||
| Limita amb | |||||
| Organització política | |||||
| Òrgan legislatiu | Landtag de l'Alta Àustria , (Escó: 56) | ||||
| • Cap de govern | Thomas Stelzer (2017–) | ||||
| Membre de | Aliança per el medi ambient (2001–) | ||||
| ISO 3166-2 | AT-4 | ||||
| Codi NUTS | AT31 | ||||
| Lloc web | land-oberoesterreich.gv.at | ||||
  | |||||
.svg)
L'Alta Àustria (en alemany Oberösterreich, en txec Horní Rakousko i en austro-bavarès Obaöstarreich) és un estat d'Àustria. La capital és Linz. Altres ciutats importants són Wels i Steyr. Té fronteres amb Alemanya, la República Txeca i les províncies austríaques Baixa Àustria, Estíria i Salzburg. Amb els seus 11.980 km² i més d'1,3 milions d'habitants és la tercera província d'Àustria.
Geografia
[modifica]Tradicionalment, es divideix la província en quatre parts, el Mühlviertel al nord, el Innviertel a l'oest, el Traunviertel en al sud i l'est i el Hausruckviertel. Mentre la part al nord del Danubi és terreny muntanyenc, la zona central és favorable per a l'agricultura. El sud forma part dels Alps. Aquí, es pot veure també una sèrie de llacs, encara molt importants per al turisme.
Divisió administrativa
[modifica]Administrativament es divideix en 18 districtes, 3 dels quals corresponen a ciutats estatutàries (en alemany, Statutarstädte):
|
|
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Població
[modifica]Com a la resta d'Àustria, la religió predominant és el catolicisme. Aproximadament un 7,2% de la població és estrangera, d'ells el 53% procedents de l'antiga Iugoslàvia, i altres més d'origen grec i turc.
Política
[modifica]La participació en les eleccions del 27 de setembre de 2009 va ser del 80,34%. L'ÖVP va revalidar la seva majoria a l'Alta Àustria i va formar coalició amb Die Grünen, SPÖ i FPÖ.
| partit | vots | % vots | escons (var) |
| ÖVP | 400.365 | 46,7% (+3,3%) | 28 (+3) |
| SPÖ | 213.555 | 24,9% (-13,3%) | 14 (-8) |
| FPÖ | 130.937 | 15,2% (+6,8%) | 9 (+5) |
| Die Grünen | 78.569 | 9,1% (+0,1%) | 4 (=) |
| BZÖ | 24.268 | 2,8% (+2,8%) | 0 (+0) |
| KPÖ | 4.812 | 0,5% (-0,2%) | 0 (=) |
| DC | 3.721 | 0,4% (+0,4%) | 0 (+0) |
| total | 872.796 | 100% | 56 |
| Demografia | |
|---|---|
| Any | Població |
| ca. 1527 | 335.000 |
| ca. 1600 | 380.000 |
| ca. 1700 | 450.000 |
| 1754 | 526.000 |
| 1780 | 601.000 |
| 1790 | 623.000 |
| 1800 | 626.000 |
| 1810 | 630.000 |
| 1821 | 651.911 |
| 1830 | 682.140 |
| 1840 | 699.324 |
| 1850 | 706.316 |
| 1857 | 707.450 |
| 1869 | 736.856 |
| 1880 | 760.091 |
| 1890 | 786.496 |
| 1900 | 810.854 |
| 1910 | 853.595 |
| 1923 | 876.698 |
| 1934 | 902.965 |
| 1939 | 927.583 |
| 1951 | 1.108.720 |
| 1961 | 1.131.623 |
| 1971 | 1.229.972 |
| 1981 | 1.269.540 |
| 1991 | 1.320.567 |
| 2001 | 1.376.700 |
| 2004 | 1.392.965 |
