Ciutat estatutària (Àustria)

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca

Ciutat estatutària a l'administració austríaca (en alemany Statutarstadt) és una ciutat que té concedits, a més de les seves competències com a municipi, els drets i deures d'una autoritat administrativa regional. Per tant, l'administració de la ciutat funciona com a govern municipal i alhora com a braç executor del govern nacional. Per exemple, els ciutadans s'hi poden adreçar per sol·licitar el permís de conduir o el passaport.

El 2017 hi havia 15 ciutats estatutàries a Àustria. Una ciutat pot demanar aquest estatus a partir de 20.000 habitants, estatus que li ha de concedir el govern federal i el govern de l'estat a què pertany, tot i que hi ha poblacions de dimensions molt menors que mantenen aquest estatut en virtut de fets històrics, concretament Eisenstadt i Rust, que en el passat eren ciutats lliures del regne d'Hongria i van mantenir el seu estatus després de 1921.[1]

Marc legal[modifica]

Una ciutat estatutària és una ciutat que disposa tant de responsabilitats municipals com de responsabilitats de districte administratiu. En una ciutat estatutària, en tant que districte administratiu, no hi ha òrgans de govern altres que els mateixos com a ciutat estatutària, sinó que els mateixos òrgans i funcionaris municipals fan la funció del districte administratiu, i l'alcalde també exerceix les atribucions i deures d'un cap de govern del districte. La gestió de la ciutat funciona, per tant, com un govern regional i com una branca del govern nacional, al mateix temps.[2]

La Constitució estipula que una comunitat de com a mínim 20.000 habitants pot sol·licitar d'adquirir l'estatus de ciutat estatutària a la seva província respectiva, llevat que la província pugui demostrar que això perjudiqui els interessos regionals o bé que el govern nacional s'hi oposi. L'última comunitat que va invocar aquest dret fou Wels, que va esdevenir ciutat estatutària el 1964. Fins a l'any 2017, deu altres comunitats han esdevingut possibles candidates però no hi han estat interessades.

Història[modifica]

Des de l'Edat Mitjana fins a mitjan segle XVIII, l'Imperi d'Àustria era una monarquia absoluta, i no hi havia constitució ni el concepte modern de l'imperi de la llei. L'administració regional no disposava d'un marc jurídic general i els usos eren diferents depenent de la província. L'emperadriu Maria Teresa fou qui va donar un primer pas cap a la sistematització, i el 1753 va dividir el país en districtes (Kreise) governats per oficines de districte (Kreisämter) integrades per administradors professionals i que operaven sota regles comunes a tot l'imperi. L'esquema al principi fou impopular i es va trobar amb certa resistència. Al Regne d'Hongria no es va implantar mai del tot.[3]

Després de la primera onada de revolucions de 1848, l'emperador Ferran I va establir la primera constitució formal. La constitució va establir la separació dels poders executiu i judicial, va abolir la majoria de les institucions regionals existents i deixava les oficines de districte com la columna vertebral de l'administració de l'imperi. Una Resolució Imperial de 1849 va revisar i consolidar el sistema.[4] La llei es va implementar el 1850, la delimitació de molts districtes és la que es manté en l'actualitat. Les ciutats petites i mitjanes i els pobles es van constituir en districtes de deu a trenta municipis cada un. Les ciutats més grans es van constituir en districtes per si mateixes, les quals a partir de llavors es denominarien ciutats estatutàries o Statutarstadt. Les primeres ciutats estatutàries (entre les que avui formen part encara del territori austríac) foren Viena, Graz, Innsbruck i Klagenfurt.

Entre 1848 i 1867 l'imperi, la constitució i la seva administració es van veure sotmesos a una sèrie de canvis que van culminar en el Compromís Austrohongarès de 1867. L'emperador Ferran va haver d'abdicar i el seu successor, Francesc Josep I, va abolir el sistema de districtes, però es va veure forçat a restaurar-lo el 1868.[5]

El 1869, Linz, Wiener Neustadt, Steyr i Salzburg van obtenir l'estatus de ciutat estatutària. Després de l'esfondrament de la monarquia del 1918, la Primera República Austríaca va mantenir el sistema de districtes.[6]

El Compromís de 1867 va suposar la divisió de l'imperi en diferents territoris: Cisleitània i el Regne d'Hongria van esdevenir països separats amb un tipus de subdivisions administratives diferents. No hi va haver més intents d'imposar el sistema de districtes a Hongria, i per tant tampoc es van crear més ciutats estatutàries. Hongria va mantenir el sistema antic, en què els municipis principals podien ser elevats a l'estatus de ciutat reial lliure. Quan Hongria va cedir a Burgenland a Àustria el 1921, la regió comprenia dos d'aquestes ciutats reials lliures: Eisenstadt i Rust. Aquesta distinció es remuntava al 1648 en el cas d'Eisenstadt i al 1681 en el cas de Rust. Per respecte a aquests antics privilegis, malgrat que haguessin perdut importància com a centres de població, Àustria va transformar les dues poblacions en ciutats estatuàries.

Entre 1922 i 1964, es va atorgar l'estatus de ciutat estatutària a tres municipis més.

Llista de ciutats estatutàries d'Àustria[modifica]

Ciutat Escut Codi
matrícula
Estat Mapa Població (2017) Extensió
(km²)
Densitat
(Hab/km²)
Any
declaració
codi
municipi
Imatge
Eisenstadt
[7]
Wappen der Stadt Eisenstadt.png E Bandera de Burgenland
Burgenland
Ciutat estatutària (Àustria) situat respecte Àustria
14.339 42,84 335 1921[8] 10101 Schloss Esterhazy
Graz AUT Graz COA.svg G Flagge der Steiermark
Steiermark
Ciutat estatutària (Àustria) situat respecte Àustria
283.869 127,48 2227 1850[9] 60101 Grazer Rathaus
Innsbruck AT Innsbruck COA.svg I Bandera de Tirol
Estat del Tirol
Ciutat estatutària (Àustria) situat respecte Àustria
132.236 104,81 1262 1850[10] 70101 Goldenes Dachl Innsbruck
Klagenfurt AUT Klagenfurt COA.svg K Bandera de Kärnten
Kärnten
Ciutat estatutària (Àustria) situat respecte Àustria
99.790 120,03 831 1850[11] 20101 Lindwurm in Klagenfurt
Krems an der Donau Wappen Krems an der Donau.jpg KS Bandera de Baixa Àustria
Baixa Àustria
Ciutat estatutària (Àustria) situat respecte Àustria
24.627 51,70 476 1938[12] 30101 Kremser Innenstadt
Linz Wappen Linz.svg L Bandera de Alta Àustria
Alta Àustria
Ciutat estatutària (Àustria) situat respecte Àustria
203.012 95,99 2115 1850[13] 40101 Brucknerhaus Linz
Rust
[14]
Wappen Rust (Burgenland).jpg E Bandera de Burgenland
Burgenland
Ciutat estatutària (Àustria) situat respecte Àustria
1900 19,99 95 1921[8] 10201 Fischerkirche
Salzburg AUT Salzburg (Stadt) COA.svg S Bandera de Salzburg
Estat de Salzburg
Ciutat estatutària (Àustria) situat respecte Àustria
152.367 65,64 2321 1850[15] 50101 Salzburger Dom
Sankt Pölten AUT Sankt Poelten COA.svg P Bandera de Baixa Àustria
Baixa Àustria
Ciutat estatutària (Àustria) situat respecte Àustria
54.213 108,44 500 1922[16] 30201 Ajuntament de St. Pölten
Steyr AUT Steyr COA.svg SR Bandera de Alta Àustria
Alta Àustria
Ciutat estatutària (Àustria) situat respecte Àustria
38.324 26,54 1444 1867[17] 40201 Blick auf die Innere Stadt.
Villach Villach CoA.svg VI Bandera de Kärnten
Kärnten
Ciutat estatutària (Àustria) situat respecte Àustria
60.739 134,90 457 1932[18] 20201 Evangelische Kirche
Waidhofen
an der Ybbs
AUT Waidhofen an der Ybbs COA.jpg WY Bandera de Baixa Àustria
Baixa Àustria
Ciutat estatutària (Àustria) situat respecte Àustria
11.393 131,19 87 1869[19] 30301 Innenstadt mit Stadtpfarrkirche
Wels Wels wappen.jpg WE Bandera de Alta Àustria
Alta Àustria
Ciutat estatutària (Àustria) situat respecte Àustria
60.739 45,88 1324 1964[20] 40301 Medienkulturhaus
Viena
[21]
Wien Wappen.svg W Bandera de Viena
Viena
Ciutat estatutària (Àustria) situat respecte Àustria
1.867.582 414,87 4502 1850[22] 90101
bis
92301
Ajuntament de Viena
Wiener Neustadt Wappen Wiener Neustadt.jpg WN Bandera de Baixa Àustria
Baixa Àustria
Ciutat estatutària (Àustria) situat respecte Àustria
44.461 60,89 730 1866[23] 30401 Catedral de Wiener Neustädter

Referències[modifica]

  1. «Politische Bezirke». Statistik Austria, 20-11-2014. [Consulta: 24 novembre 2014].
  2. Constitució Federal d'Àustria article 116 (en alemany); BGBl. 1/1930; last amended in BGBl. 100/2003
  3. Lechleitner, Thomas. «Die Bezirkshauptmannschaft», 1997. [Consulta: 28 novembre 2014].
  4. Kaiserliche Entschließung vom 26. Juni 1849, wodurch die Grundzüge für die Organisation der politischen Verwaltungs-Behörden genehmiget werden; RGBl. 295/1849
  5. Gesetz von 19. Mai 1868, über die Einrichtung der politischen Verwaltungsbehörden; RGBl. 44/1868
  6. Gesetz vom 1. Oktober 1920, womit die Republik Österreich als Bundesstaat eingerichtet wird (Bundes-Verfassungsgesetz; SGBl. 450/1920
  7. Anterior a 1648 ciutat hongaresa lliure
  8. 8,0 8,1 Aufrechterhaltung des bisherigen Wirkungsbereichs, Verordnung der Bundesregierung vom 22. Juli 1921 (EVB., Einrichtungsverordnung Burgenland), BGBl. Nr. 476 / 1921, § 5 Abs. 4 f., § 6 Abs. 3, § 8 Abs. 3, § 10
  9. Provisorische Gemeinde-Ordnung für die Stadt Gratz, LGBl. Nr. 57 / 1850 (= S. 71 ff.)
  10. Kundmachung des Statthalters ... vom 14. April 1850, betreffend die politische Landes-Einteilung von Tirol und Vorarlberg, LGBl. Nr. 67 / 1850 (= S. 114)
  11. Gemeinde-Ordnung für die Stadt Klagenfurt vom 9. Juni 1850 (derzeit elektronisch nicht verfügbar), zitiert in LGBl. Nr. 27 / 1868 (= S. 54)
  12. Verordnung des Landeshauptmannes vom 12. Oktober 1938 über die Einteilung des Amtsbereiches Niederdonau in Verwaltungsbezirke, LGBl. Nr. 37 / 1938 vom 14. Oktober 1938, § 1 Abs. 1 (= S. 34 oben)
  13. Erlaß des Statthalters vom 15. Juni 1850, womit die Gemeindeordnung für die Landeshauptstadt Linz ... kundgemacht werden, LGBl. Nr. 261 / 1850
  14. Anteriorment a 1681 ciutat lliure hongaresa
  15. Erlaß des Statthalters vom 15. Juni 1850, LGBl. Nr. 322 / 1850 (= S. 541 ff.)
  16. Gesetz vom 23. Februar 1922, betreffend die Erlassung eines Statutes und einer Gemeindewahlordnung für die Stadt St. Pölten, LGBl. Nr. 63 / 1922 (= S. 69)
  17. Landesgesetz betreffend das Gemeinde-Statut für die Stadtgemeinde Steyr, LGBl. Nr. 8 / 1867
  18. Landtagsbeschluss 25. Juni 1931, LGBl. Nr. 50 / 1931, wirksam 1. Jänner 1932; Gesetzblatt elektronisch nicht verfügbar
  19. Landesgesetz vom 6. Februar 1869, womit ein Gemeinde-Statut und eine Gemeinde-Wahlordnung für die Stadt Waidhofen an der Ybbs erlassen wird, LGBl. Nr. 24 / 1869 (= S. 73 ff.)
  20. Gesetz vom 11. Dezember 1963, kundgemacht am 16. Jänner 1964, mit dem für die Stadt Wels ein vorläufiges Gemeindestatut erlassen wird, LGBl. Nr. 1 / 1964
  21. Fins al 1920, part de la Baixa Àustria
  22. Kundmachung der k.k. Statthalterei und Kreisregierung von NiederÀustria vom 20. März 1850 wegen Erlassung der provisorischen Gemeindeordnung für die Stadt Wien, LGBl. Nr. 21 / 1850
  23. Gesetz, womit ein Gemeinde-Statut und eine Gemeinde-Ordnung für die Stadt Wiener-Neustadt erlassen wird, 8. August bzw. 19. September 1866, LGBl. Nr. 17 / 1866 (= S. 75 ff.)