Cisleitània

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de geografia políticaCisleitània

Localització
Estat Imperi austrohongarès
Història
Posterior Àustria alemanya
Organització i govern
Legislatiu Imperial Council
Modifica dades a Wikidata
Cisleitània (en vermell) dins Àustria-Hongria, les altres parts són Transleithania (en gris clar) i el condomini de Bòsnia i Herzegovina (gris fosc)
Escut de les terres d'Àustria

Cisleitània o Cisletània (en alemany:Cisleithanien, en hongarès: Ciszlajtánia, en txec: Předlitavsko, en polonès: Przedlitawia, en eslovè: Cislajtanija, en ucraïnès: Цислейтанія, transliterat com: Tsysleitàniia) va ser una denominació comuna per la part nord i oest d'Àustria-Hongria. Transleithania, és a dir el Regne d'Hongria les terres del Regne de Croàcia-Eslavònia es trobaven a l'est "més enllà" del riu Leitha.

La capital de la Cisleitània era Viena, el territori tenia una població de 28.571.900 habitants el 1910, arribava des de Vorarlberg a l'oest al Ducat de Bucovina (actualment a Ucraïna i Romania) a l'est i també des de Bohèmia al nord al Regne de Dalmàcia (actualment part de Croàcia) al sud.

Els actuals estats d'Àustria, Txèquia i Eslovènia tenien gran part dels seus territoris dins Cisleitània.

Etimologia[modifica | modifica el codi]

El nom llatí de Cisleithania deriva del riu Leitha,[1] un afluent del Danubi que formava la frontera històrica entre l'Arxiducat d'Àustria i el Regne d'Hongria en la zona al sud-est de Viena, territoris que des de la perspectiva vienesa estava principalment a l'oest.

Organització[modifica | modifica el codi]

Cisleithania constava de 15 terres de la corona (Kronländer) que tenien representants en el Consell Imperial (Reichsrat). Les terres de la corona se centraven al voltant de l'Arxiducat d'Àustria (Erzherzogtum Österreich) no eren estats sinó províncies però concebudes com "entitats històrico-polítiques".


Àustria–Hongria:
Cisleithania (Imperi d'Àustria): 1. Bohèmia, 2. Bucovina, 3. Caríntia 4. Carniola, 5. Dalmàcia, 6. Galicia, 7. Küstenland, 8. Baixa Àustria, 9. Moràvia, 10. Salzburg, 11. Silèsia, 12. Estíria, 13. Tirol, 14. Alta Àustria, 15. Vorarlberg;
Transleithania (Regne d'Hongria): 16. Hongria pròpiament dita 17. Croàcia-Eslavònia;
Codomini Àustria-Hongria: 18. Bòsnia i Herzegovina
Terres de la Corona de Cisleithania
Land Nom en alemany Capital
1 Regne de Bohèmia Königreich Böhmen Prag (Prague)
2 Ducat de Bukovina Herzogtum Bukowina Czernowitz (Chernivtsi)
3 Ducat de Caríntia Herzogtum Kärnten Klagenfurt
4 Ducat de Carniola Herzogtum Krain Laibach (Ljubljana)
5 Regne de Dalmàcia Königreich Dalmatien Zara (Zadar)
6 Regne de Galicia i Lodomeria Königreich Galizien und Lodomerien Lemberg (Lviv)
7 Lioral d'Àustria
Principat delment del Comtat de Gorizia i Gradisca
Trieste
Margraviat d'Istria
Österreichisches Küstenland
Gefürstete Grafschaft Görz und Gradisca
Reichsunmittelbare Stadt Triest
Markgrafschaft Istrien
Triest (Trieste)
8 Baixa Àustria Erzherzogtum Österreich unter der Enns Wien (Viena)
9 Margraviat de Moravia Markgrafschaft Mähren Brünn (Brno)
10 Ducat de Salzburg Herzogtum Salzburg Salzburg
11 Silèsia austríaca Herzogtum Schlesien Troppau (Opava)
12 Ducat d'Estíria Herzogtum Steiermark Graz
13 Comtat del Tirol Gefürstete Grafschaft Tirol Innsbruck
14 Alta Àustria Erzherzogtum Österreich ob der Enns Linz
15 Vorarlberg Bregenz

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Austro-Hungarian Monarchy». The Columbia Encyclopedia. [Consulta: 23 abril 2008].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Cisleitània Modifica l'enllaç a Wikidata