Opava

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
No s'ha de confondre amb Opava (Eslovàquia).
Infotaula de geografia política
Opava (cs)
Bandera d'Opava Escut d'Opava
Coats of arms of Opava Tradueix
Opava Horní náměstí Theater Mariä Himmelfahrt.jpg
Plaça del Gran Teatre amb la catedral al fons

Localització
 49° 56′ 17″ N, 17° 54′ 16″ E / 49.938055555556°N,17.904444444444°E / 49.938055555556; 17.904444444444
PaísRepública Txeca
RegióRegió de Moràvia i Silèsia
Districtesdistricte d'Opava
Capital de

Conté la subdivisió
Població
Total 56.638 (2019)
• Densitat 625,08 hab/km²
Idioma oficial txec
Geografia
Superfície 90,60987 km²
Altitud 257 m
Limita amb
Història i celebracions
Fundació 1224
Organització política
• Batlle Tomáš Navrátil Tradueix (2018)
Identificador descriptiu
Codi postal 746 01
Fus horari
Altres
Agermanament amb

Lloc web http://www.opava-city.cz/pages/index-akt-en.html
Modifica les dades a Wikidata

Opava en alemany Troppau, en polonès Opawa, és una ciutat al nord de la República Txeca a la vora del riu amb el mateix nom. Capital del districte situada al nord-est d'Ostrava vora la frontera amb Polònia). Opava és un centre industrial i cultural de Silèsia. T¨de una indústria metal·lúrgica (maquinària per la mineria), química (pintures), farmacèutica, alimentària (xocolata, refineria de sucre). És seu de la única Universitat de la zona. Àmplia edificació moderna. El 1803 se li construí un Teatre. Les represenatacions etatrals es feien en alemany ja que era la llengua majoritària de la localitat.Segons dades del 2013, té una població de 58.054 habitants.

Història[modifica]

Les primeres referències de la ciutat corresponen al segle XII, com a ciutat apareix en documents de 1224. Part del Principat d'Opava des de principis del segle XV. Amb la fi de la Guerra de Successió Austríaca la major part de Silèsia passà a mans de Prússia, mentre que un part passà a la Monarquia dels Habsburg amb Troppau com a part de la Silèsia austriaca. Fins al 1919 pertanyia a l'Imperi Austrohongarès. Amb la fi de la I Guerra Mundial i la dissolució de l'antic Imperi Austrohongarès la ciutat passà a sobiania txeca canviant-li el nom a l'actual, Opava. El 1938, d'acord amb la Conferència de Munic per la qual se cedia la regió dels Sudets a l'Alemanya nazi, tornà a sobirania txeca fins a la fi de la II Guerra Mundial. El 1945, l'alliberament de la ciutat comportà enormes pèrdues i destrucció. Es reincorporà de nou a Txecoslovàquia i la població germanòfona fou expulsada per ser repoblada de nou per txecs.

El centre històric resta separat dels sectors més nous per bulevards que segueixen la línia de les muralles antigues. El centre el constitueix la Plaça Alta (Horní), amb la torre anomenada Hláska, acabada el 1618; prop d'aquesta l'Ajuntament, davant el Teatre P. Berzuc.

Edificis[modifica]

El material típic dels edificis la ciutat és l'obra vista; com a mostra l'església de l'Assumpció, del tercer quart del segle XIV. Un altre espai important de la ciutat és la Plaça Baixa (Dolní), amb l'església barroca de Sant Adalbert.

La ciutat posseeix nombrosos edificis monumentals:

Al parc, una gran pedra recorda el període glacial del plistocè.

Fills il·lustres[modifica]

Ciutats agermanades[modifica]

Bibliografia[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Opava Modifica l'enllaç a Wikidata