Opava

Opava
Opava (cs)
Coats of arms of Opava (en)
Localització
49° 56′ 17″ N, 17° 54′ 16″ E
Estat	Txèquia
Regió	Moravian-Silesian Region (en)
Regió	Regió de Moràvia i Silèsia
Districtes	districte d'Opava
Capital de	Austrian Silesia (en) districte d'Opava Czech Silesia (en)
Població
Total	56.450 (2020)
• Densitat	623 hab/km²
Idioma	txec
Geografia
Superfície	90,60987 km²
Altitud	257 m
Limita amb	Slavkov (en) Vršovice (en) Holasovice (en) Otice (en) Oldřišov (en) Štítina (en) Stěbořice (en) Velké Hoštice Hlubočec (en) Mokré Lazce (en) Raduň (en) Pustá Polom (en) Neplachovice (en) Chvalíkovice (en) Nové Sedlice (en) Branka u Opavy (en)
Dades històriques
Creació	1224
Organització política
• Cap de govern	Tomáš Navrátil (en) (5 novembre 2018)
Identificador descriptiu
Codi postal	746 01
Fus horari	UTC+01:00 UTC+02:00
Altres
Lloc web	opava-city.cz

Opava en alemany Troppau, en polonès Opawa, és una ciutat al nord de la República Txeca a la vora del riu amb el mateix nom. Capital del districte situada al nord-est d'Ostrava vora la frontera amb Polònia). Opava és un centre industrial i cultural de Silèsia. T¨de una indústria metal·lúrgica (maquinària per la mineria), química (pintures), farmacèutica, alimentària (xocolata, refineria de sucre). És seu de la única Universitat de la zona. Àmplia edificació moderna. El 1803 se li construí un Teatre. Les represenatacions etatrals es feien en alemany, ja que era la llengua majoritària de la localitat.Segons dades del 2013, té una població de 58.054 habitants.

Història

Les primeres referències de la ciutat corresponen al segle xii, com a ciutat apareix en documents de 1224. Part del Principat d'Opava des de principis del segle xv. Amb la fi de la Guerra de Successió Austríaca la major part de Silèsia passà a mans de Prússia, mentre que un part passà a la Monarquia dels Habsburg amb Troppau com a part de la Silèsia austriaca. Fins al 1919 pertanyia a l'Imperi Austrohongarès. Amb la fi de la I Guerra Mundial i la dissolució de l'antic Imperi Austrohongarès la ciutat passà a sobiania txeca canviant-li el nom a l'actual, Opava. El 1938, d'acord amb la Conferència de Munic per la qual se cedia la regió dels Sudets a l'Alemanya nazi, tornà a sobirania txeca fins a la fi de la II Guerra Mundial. El 1945, l'alliberament de la ciutat comportà enormes pèrdues i destrucció. Es reincorporà de nou a Txecoslovàquia i la població germanòfona fou expulsada per ser repoblada de nou per txecs.

El centre històric resta separat dels sectors més nous per bulevards que segueixen la línia de les muralles antigues. El centre el constitueix la Plaça Alta (Horní), amb la torre anomenada Hláska, acabada el 1618; prop d'aquesta l'Ajuntament, davant el Teatre P. Berzuc.

Edificis

El material típic dels edificis la ciutat és l'obra vista; com a mostra l'església de l'Assumpció, del tercer quart del segle xiv. Un altre espai important de la ciutat és la Plaça Baixa (Dolní), amb l'església barroca de Sant Adalbert.

La ciutat posseeix nombrosos edificis monumentals:

• Blücher, palau barroc.
• Sobek.
• Vell Palau Regional del segle XVII
• Nou Palau Regional, en estil classicista.
• Museu Silesià, edifici de 1893-1895, un dels més interessants en el seu gènere del país, exposició de ciències naturals, història, monuments històrics, arquitectura, etnografia.

Al parc, una gran pedra recorda el període glacial del plistocè.

Fills il·lustres

• Felix Woyrsch. (1860-1944) compositor musical.
• Petr Bezruč, (1867-1958) el més gran poeta silesià.
• J. G. Mendel, fundador de la genètica moderna, estudià en el Liceu local.
• Franz Xaver Rafael (1816-1867), compositor musical.

Ciutats agermanades

• Liptovský Mikuláš, Eslovàquia

Bibliografia

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Opava

• Guia Olympia Text Luis C. Turiansky, pàgs. 191-92 (ISBN 80-7033-125-9)