Vorarlberg

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de geografia políticaVorarlberg
Bandera de Vorarlberg Escut de Vorarlberg

estat d'Àustria

Bregenz pano 1.jpg
Vista aèria de Bregenz

Localització
Vorarlberg in Austria.svg
47° 14′ 37″ N, 9° 53′ 38″ E / 47.243611111111°N,9.8938888888889°E / 47.243611111111; 9.8938888888889
EstatÀustria
Capital Bregenz
Ciutat més gran Dornbirn
Conté
Població
Total 388.711 (2017)
• Densitat 149,42 hab/km²
Geografia
Superfície 2.601,48 km²
Altitud 1.063 m
Punt més alt Piz Buin  (3.312 m)
Limita amb
Organització i govern
Org.Territorial 4 Bezirke
Legislatiu Landtag of Vorarlberg Tradueix
• Vicepresident Markus Wallner (ÖVP)
• President Landtag Gebhard Halder (ÖVP)
Repr. parlamentària  
• Partits del govern ÖVP i FPÖ
• Landtag ÖVP 20
FPÖ 9
Grüne 4
SPÖ 3
• Bundesrat 3 (de 62)
Membre de
Indicatius
Fus horari
ISO 3166-2 AT-8
Codi NUTS AT34
Altres dades

Web http://www.vorarlberg.at/
Modifica dades a Wikidata

Vorarlberg és un dels nou estats federats en què està dividida Àustria. Té una superfície de 2.601 km² i una població de 491.699 habitants (2012). Limita al N amb Alemanya (estat de Baviera) i el llac Constança, a l'E amb l'estat del Tirol, al S i NO amb Suïssa (al S amb el cantó de Grisons i al NO amb el cantó de Sankt Gallen), i a l'O en 35 km amb Liechtenstein.

La capital de Vorarlberg és Bregenz (28.000 habitants), encara que Dornbirn (47.000 habitants) i Feldkirch (31.000 habitants) tenen poblacions més grans. Vorarlberg també es diferencia que és l'únic estat d'Àustria on el dialecte local no és l'austrobavarès, sinó un dialecte alamànic; per tant, té més en comú culturalment amb els seus veïns de parla alamànica, com Suïssa, Liechtenstein i Suàbia, que amb Baviera i la resta d'Àustria.

Administrativament està dividit en quatre districtes:

Geografia[modifica]

Mapa de relleu de Vorarlberg

És travessat per l'Ill, afluent del Rin (frontera occidental amb Suïssa), per l'Ach de Bregenz, tributari del llac de Constança, i pels cursos superiors del Lech i de l'Iller, afluents del Danubi. El relleu és muntanyós al S, de roques esquistosocristal·lines al Rätikon i calcàries als Alps de Silvretta. El clima és continental alpí, amb hiverns freds i precipitacions abundants.

Història[modifica]

Fins al 1375 Vorarlberg era format per molts comtats. Els Habsburg els van anar adquirint al llarg dels anys, començant per Feldkirch, i continuant per Bludenz, Bregenz i finalment Lustenau el 1814. En un referèndum celebrat el 1919, a les acaballes de la Primera Guerra Mundial i el posterior desmantellament de l'Imperi austrohongarès, gairebé el 80% dels habitants de Vorarlberg varen elegir pertànyer a Suïssa, però a causa de la reticència dels helvètics cap al projecte, només un segle després del conflicte polític i sectari de la guerra de Sonderbund, que empenyia cap a un equilibri relativament precari entre els llatins (Romandia, la Suïssa Italiana, romanx) i els suïssos alemanys, catòlics i protestants o liberals i conservadors, els redactors del Tractat de Saint-Germain-en-Laye no ho van tenir en compte.

Del 1945 al 1955 Vorarlberg va ser ocupada i administrada per França seguint els acords de l'ocupació aliada d'Àustria.

Economia[modifica]

Vorarlberg és una de les regions industrials més antigues d'Àustria i segueix sent la més industrialitzada i rica del país, amb una indústria orientada a l'exportació (70% aproximadament). La indústria tèxtil ha perdut la seva importància en favor de la mecànica de precisió, la electrònica i el turisme (sobretot Lech, Zürs am Arlberg, Montafon, Bregenzerwald Kleinwalsertal). Molts dels seus habitants fronterers treballen a Suïssa i Liechtenstein. Actualment, els recursos econòmics deriven en primer lloc dels serveis (especialment dels esports d'hivern), que els anys noranta aportaven prop del 50% del PIB del land.

La producció d'electricitat, principalment hidroelèctrica, és un dels sectors clau de l'economia de Vorarlberg. Es destina essencialment a cobrir els pics de consum. Compten amb un acord amb Baden-Württemberg per traspassar la potència disponible en casos de demanda màxima. El 2003, Vorarlberg va ser la primera àrea a Europa, on es produeix més energia renovable que la que realment es consumeix localment. Aquest corrent "verd" fou exportat a Alemanya, Suïssa i altres estats federats d'Àustria. Illwerke AG és la principal empresa elèctrica de Vorarlberg (75%), la seva producció és principalment d'energia hidroelèctrica. Els embassaments es troben darrere del Montafon.

Personatges il·lustres[modifica]

Vegeu també[modifica]

Coord.: 47° 14′ 37″ N, 9° 53′ 38″ E / 47.24361°N,9.89389°E / 47.24361; 9.89389