Vorarlberg

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Infotaula de geografia políticaVorarlberg
Bandera de Vorarlberg Escut de Vorarlberg
Bregenz pano 1.jpg
Vista aèria de Bregenz

Localització
Vorarlberg in Austria.svg
47° 14′ 37″ N, 9° 53′ 38″ E / 47.243611111111°N,9.8938888888889°E / 47.243611111111; 9.8938888888889
Estat Àustria
Entitats de població
Capital Bregenz
Ciutat més gran Dornbirn
Conté
Població
Total 388.711 (2017)
• Densitat 149,42 hab/km²
Geografia
Superfície 2.601,48 km²
Altitud 1.063 m
Punt més alt Piz Buin  (3.312 m)
Limita amb
Organització i govern
Org.Territorial 4 Bezirke
Legislatiu Landtag of Vorarlberg
• Vicepresident Markus Wallner (ÖVP)
• President Landtag Gebhard Halder (ÖVP)
Repr. parlamentària  
• Partits del govern ÖVP i FPÖ
• Landtag ÖVP 20
FPÖ 9
Grüne 4
SPÖ 3
• Bundesrat 3 (de 62)
Indicatius
Fus horari
ISO 3166-2 AT-8
NUTS AT34
Altres dades

Web http://www.vorarlberg.at/
Modifica dades a Wikidata

Vorarlberg és un dels nou estats federats en què està dividida Àustria. Té una superfície de 2.601 km² i una població de 491.699 habitants (2012). Limita al N amb Alemanya (estat de Baviera) i el llac Constança, a l'E amb l'estat del Tirol, al S i NO amb Suïssa (al S amb el cantó de Grisons i al NO amb el cantó de Sankt Gallen), i a l'O en 35 km amb Liechtenstein.

La capital de Vorarlberg és Bregenz (28.000 habitants), encara que Dornbirn (47.000 habitants) i Feldkirch (31.000 habitants) tenen poblacions més grans. Vorarlberg també es diferencia que és l'únic estat d'Àustria on el dialecte local no és l'austrobavarès, sinó un dialecte alamànic; per tant, té més en comú culturalment amb els seus veïns de parla alamànica, com Suïssa, Liechtenstein i Suàbia, que amb Baviera i la resta d'Àustria.

Administrativament està dividit en quatre districtes:

Geografia[modifica | modifica el codi]

Mapa de relleu de Vorarlberg

És travessat per l'Ill, afluent del Rin (frontera occidental amb Suïssa), per l'Ach de Bregenz, tributari del llac de Constança, i pels cursos superiors del Lech i de l'Iller, afluents del Danubi. El relleu és muntanyós al S, de roques esquistosocristal·lines al Rätikon i calcàries als Alps de Silvretta. El clima és continental alpí, amb hiverns freds i precipitacions abundants.

Història[modifica | modifica el codi]

Fins al 1375 Vorarlberg era format per molts comtats. Els Habsburg els van anar adquirint al llarg dels anys, començant per Feldkirch, i continuant per Bludenz, Bregenz i finalment Lustenau el 1814. En un referèndum celebrat el 1919, a les acaballes de la Primera Guerra Mundial i el posterior desmantellament de l'Imperi austrohongarès, gairebé el 80% dels habitants de Vorarlberg varen elegir pertànyer a Suïssa, però a causa de la reticència dels helvètics cap al projecte, només un segle després del conflicte polític i sectari de la guerra de Sonderbund, que empenyia cap a un equilibri relativament precari entre els llatins (Romandia, la Suïssa Italiana, romanx) i els suïssos alemanys, catòlics i protestants o liberals i conservadors, els redactors del Tractat de Saint-Germain-en-Laye no ho van tenir en compte.

Del 1945 al 1955 Vorarlberg va ser ocupada i administrada per França seguint els acords de l'ocupació aliada d'Àustria.

Economia[modifica | modifica el codi]

Vorarlberg és una de les regions industrials més antigues d'Àustria i segueix sent la més industrialitzada i rica del país, amb una indústria orientada a l'exportació (70% aproximadament). La indústria tèxtil ha perdut la seva importància en favor de la mecànica de precisió, la electrònica i el turisme (sobretot Lech, Zürs am Arlberg, Montafon, Bregenzerwald Kleinwalsertal). Molts dels seus habitants fronterers treballen a Suïssa i Liechtenstein. Actualment, els recursos econòmics deriven en primer lloc dels serveis (especialment dels esports d'hivern), que els anys noranta aportaven prop del 50% del PIB del land.

La producció d'electricitat, principalment hidroelèctrica, és un dels sectors clau de l'economia de Vorarlberg. Es destina essencialment a cobrir els pics de consum. Compten amb un acord amb Baden-Württemberg per traspassar la potència disponible en casos de demanda màxima. El 2003, Vorarlberg va ser la primera àrea a Europa, on es produeix més energia renovable que la que realment es consumeix localment. Aquest corrent "verd" fou exportat a Alemanya, Suïssa i altres estats federats d'Àustria. Illwerke AG és la principal empresa elèctrica de Vorarlberg (75%), la seva producció és principalment d'energia hidroelèctrica. Els embassaments es troben darrere del Montafon.

Personatges il·lustres[modifica | modifica el codi]

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Coord.: 47° 14′ 37″ N, 9° 53′ 38″ E / 47.24361°N,9.89389°E / 47.24361; 9.89389