Imperi Habsburg

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Habsburgermonarchie
Monarquia dels Habsburg[1]
Part del Sacre Imperi (parcialment)
Bandera
Bandera
Bandera
Bandera
1526 – 1804 Bandera
de}}}Àustria de}}}Àustria
Bandera Escut
Lema nacional: Fiat iustitia, et pereat mundus
"Let justice be done, though the world perish"
Himne nacional: Gott erhalte Franz den Kaiser
"Deu salvi a l'emperador Francesc"
Ubicació de Àustria
Informació
Capital Viena
(1526–1583)
Praga
(1583–1611)
Viena
(1611–1804)
Idioma oficial Idiomes oficials:
llatí, alemanyb
Altres idiomes:
Hongarès, txec, croat, romanés, eslovac, eslovè, holandès, italià, polonès, ruté, bosnià, serbi, francès
Religió Religions oficials:
Catòlica-romana
Religions reconegudes:
Calvinisme, luteranisme, Església Ortodoxa, judaisme, utraquismea
Batalla de Mohács 29 d'agost de 1526
Batalla de Viena 14 de juliol del 1683
Guerra de Successió 1740–1748
Guerra Austro-Turca (1787-91) 1787–1791
Tractat de Sistova 4 d'agost del 1791
Proclamació de l'Imperi 11 d'agost de 1804
Forma de govern Monarquia Feudal
Monarca
 • 1526–1564: Ferran I (primer)
 • 1792–1804: Francesc II (darrer)
Modifica dades a Wikidata

La monarquia o imperi HabsburgHabsburgermonarchie en alemany—, de vegades citat també com la Monarquia del Danubi (Donaumonarchie), és una denominació no oficial entre els historiadors dels països i províncies que van ser governats per la branca austríaca menor de la casa d'Habsburg fins al 1780 i després per la branca successora dels Habsburg-Lorena fins al 1918. la monarquia era un estat compost format pels territoris dins i fora del Sacre Imperi, units només en la persona del monarca. La capital de la dinastia va ser Viena, excepte entre 1583-1611,[2] quan es va traslladar a Praga. De 1804 a 1867 la monarquia dels Habsburg es va unificar formalment com l'Imperi Austríac, i des 1867-1918 com l'Imperi Austrohongarès.[3][4] Un llibre de memòries sobre la decadència de l'Imperi dels Habsburg és El món d'ahir de Stefan Zweig.[5]

El cap de la branca austríaca dels Habsburg sovint fou elegit emperador del Sacre Imperi fins a la dissolució de l'imperi en 1806; des del 1415 fins a la dissolució de l'imperi en 1806 només Carles VII de Baviera no fou un governant Habsburg d'Àustria.[6][7] Les dues entitats es trobaven no confrontants, com la monarquia dels Habsburg cobert moltes terres més enllà del Sacre Imperi Romà, i la major part de l'Imperi va ser governat per altres dinasties. La monarquia dels Habsburg no solen incloure tots els territoris governats pels Habsburg. La branca major va governar Espanya fins al 1700, però no se sol incloure en la definició de "Habsburg" després del regnat de Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic, que divideix la dinastia entre les seves branques Àustria i Espanya a ran de la seva abdicació el 1547.

Orígens i expansió[modifica | modifica el codi]

Europa regina, simbolitzant una Europa dominada pels Habsburg
Soldats uniformats de la Frontera Militar establerts per a repel·lir les incursions dels turcs otomans, 1756

La família dels Habsburg es va originar amb el castell d'Habsburg a la Suïssa moderna, i després de 1279 va arribar a governar a Àustria ("els territoris hereditaris dels Habsburg"). La família dels Habsburg guanyaren preeminència a Europa amb el matrimoni i l'adopció tractat per l'emperador Maximilià I del Sacre Imperi Romanogermànic en el Primer Congrés de Viena el 1515, i la posterior mort d'adoptada Lluís II d'Hongria i Bohèmia en 1526.[2]

Arxiduc Ferran d'Àustria, el germà petit de l'emperador Carles V, fou elegit com a pròxim rei de Bohèmia i Hongria [8] després de la mort de Lluís II d'Hongria i Bohèmia a la Batalla de Mohács (1526) contra els turcs.

Noms del territori que (amb algunes excepcions) finalment es va convertir el l'Imperi Austrohongarès:

  • Monarquia dels Habsburg o monarquia austríaca (1526-1867): Aquest va ser un nom no oficial, però molt freqüent - fins i tot en aquell moment. L'entitat no té un nom oficial.
  • Imperi d'Àustria (1804-1867): Aquest va ser el nom oficial. Tingueu en compte que la versió alemanya és Kaisertum Österreich, entenent que en alemany el terme imperi es refereix a un ampli domini territorial no necessàriament governat per un emperador.
  • Àustria-Hongria (1867-1918): Aquest va ser el nom oficial [9][10][11] Un nom popular no oficial fou el de Monarquia del Danubi (Donaumonarchie en alemany) també s'usà sovint el terme Doppel-Monarchie (doble monarquia), que significa dos estats sota un governant coronat.
  • Terres de la CoronaKronländer— (1849-1918): Aquest és el nom de totes les parts individuals de l'Imperi d'Àustria (1849-1867), i després d'Àustria-Hongria a partir de 1867. El Regne d'Hongria (més exactament les Terres de la Corona d'Hongria) no era considerat una "terra de la corona" després de l'establiment d'Àustria-Hongria de 1867, per la qual cosa els "monàrquics" es van convertir idèntic al que es va cridar els regnes i les Terres representades al Consell Imperial (Die im Reichsrate vertretenen Königreiche und Länder).

Les parts hongareses de l'Imperi van ser anomenats "Terres de la Sagrada Corona d'Hongria de Sant Esteve" o "Terres de Santa Corona de (St.) Esteve" (Länder der Heiligen Stephans Krone). Les terres de la Bohèmia (Txèquia) foren anomenades "Terres de la Corona de Sant Wenceslau" (Länder der Wenzels-Krone).

Els noms d'alguns territoris més petits: Austrian lands (Österreichische Länder) or "Archduchies of Austria" (Erzherzogtümer von Österreich) - Lands up and below the Enns (ober und unter der Enns) (996–1918): This is the historical name of the parts of the Archduchy of Austria that became the present-day Republic of Austria () on 12 November 1918 (after Emperor Charles I had abdicated the throne). Modern day Austria is a semi-federal republic of nine states (Bundesländer) that are: Lower Austria, Upper Austria, Tyrol, Styria, Salzburg, Carinthia, Vorarlberg and Burgenland and the Capital of Vienna that is a state of its own. Burgenland came to Austria in 1921 from Hungary. Salzburg finally became Austrian in 1816 after the Napoleonic wars (before it was ruled by prince-archbishops of Salzburg as a sovereign territory).


  • Terres d'Àustria (Österreichische Länder) o Arxiducats d'Àustria (Erzherzogtümer von Österreich) - Terres dalt i per sota de l'Enns (Ober und der unter Enns) (996-1918): Aquest és el nom històric de les parts de la Arxiducat d'Àustria que es va convertir en l'actual República d'Àustria (Republik Österreich) el 12 novembre 1918 (després que l'emperador Carles I va abdicar el tron). Avui dia Àustria és una república semi-federal amb nou estats (Bundesländer) que són: Baixa Àustria, Alta Àustria, Tirol, Estíria, Salzburg, Caríntia, Vorarlberg i Burgenland i la capital Viena, que és un estat propi. El Burgenland s'uní a Àustria el 1921 provinent d'Hongria. Salzburg finalment esdevingué austríaca el 1816 després de les Guerres Napoleòniques (abans que fos governat per prínceps-arquebisbes de Salzburg com un territori sobirà).

In a wider sense the Lands of the Bohemian Crown were also included in (from 1526; definitely from 1620/27) the Hereditary lands. The term was replaced by the term "Crownlands" (see above) in the 1849 March Constitution, but it was also used afterwards. The Erblande also included lots of small and smallest territories that were principalities, duchies or counties etc. some of them can namely be found in the reigning titles of the Habsburg monarchs like Graf (Earl/Count of) von Tyrol etc.

  • Viena, capital d'Àustria es va convertir en un estat l'1 de gener de 1922, després d'haver estat residència i capital de l'Imperi Austríac (Reichshaupt und Residenzstadt Wien) dels Àustries durant segles. L'Alta i la Baixa Àustria, històricament, es van dividir en "Àustria per sobre de l'Enns" i "Àustria per sota de l'Enns" (el riu Enns és la frontera entre l'Àustria Superior i Inferior). L'Alta Àustria es va ampliar després del Tractat de Teschen (1779) després de la Guerra de Successió bavaresa per l'anomenada Innviertel, abans part de Baviera.
  • Terres hereditàries (Erblande o Erbländer; majorment utilitzat Österreichische Erblande) o terres hereditàries alemanyes (en la monarquia austríaca) o terres hereditàries austríaques (Edat Mitjana - 1849/1918): En un sentit més estricte aquests eren els territoris "originals" dels Habsburg, és a dir, bàsicament les terres austríaques i Carniola (sense Galítsia, els territoris italians o els Països Baixos austríacs).
  • En un sentit ampli també s'hi incloïen les Terres de la Corona de Bohèmia (a partir del 1526; indubtablement des 1620-1627) les terres hereditàries. El terme va ser substituït pel terme "monàrquics" (vegeu més amunt) la Constitució de març del 1849, però també es va utilitzar després.
  • L'Erblande també va incloure una gran quantitat de petites i territoris més petits que eren principats, ducats o comtats etc. alguns d'ells a saber, es poden trobar en els títols regnants dels Àustries com Graf (comte) von Tirol, etc.

Territoris[modifica | modifica el codi]

Extensió i guany al llarg dels segles de l'Imperi Habsburg

Els territoris governats per la branca austríaca dels Habsburg canviaren al llarg dels segles, però el nucli sempre van consistir en quatre blocs:

  • Les Terres Hereditàries que cobrien la major part dels actuals estats d'Àustria i Eslovènia, així com els territoris al nord-est d'Itàlia i (abans de 1797) al sud-oest d'Alemanya. A aquests s'hi van afegir el 1779 l'Innviertel de Baviera; i en 1803 els bisbats de Trento i Brixen. Les Guerres Napoleòniques provocaren interrupcions en on es van perdre moltes parts de les terres hereditàries, però tots aquests, juntament amb l'antic Arquebisbat de Salzburg, que prèviament havia estat annexada temporalment entre 1805 i 1809, van ser recuperats en la pau de 1815, amb l'excepció de l'Àustria Anterior. Les províncies hereditàries inclouen:

Les Terres de la Corona de Bohèmia - inicialment consistents en els cinc terres: Regne de Bohèmia, la Marca de Moràvia, Silèsia i l'Alta i la Baixa Lusàcia. Dieta de Bohèmia (snem zemsky en txec) elegiren a Ferran, més tard emperador Ferran I del Sacre Imperi Romanogermànic, com a rei el 1526.

  • Lusàcia va ser cedida a Saxònia el 1635.
  • La major part de Silèsia va ser conquerida per Prússia entre 1740 i 1742 i les restes que es va mantenir sota sobirania Habsburg van ser governats com el Ducat de l'Alta i Baixa Silèsia (Silèsia Austríaca).

El Regne d'Hongria - dos terços del territori anterior que va ser administrat pel Regne medieval d'Hongria va ser conquerit per l'Imperi Otomà i els principat de Transsilvània vassall otomà, mentre que l'administració dels Habsburg estava restringida als territoris de l'oest i nord de l'antic regne, que la denominació formal de Regne d'Hongria. En 1699, al final de les guerres Habsburg-Otomanes i, part dels territoris que van ser administrats per l'antic regne medieval d'Hongria va quedar sota l'administració dels Habsburg, amb algunes altres àrees que són obtingudes el 1718 (alguns dels territoris que formaven part del regne medieval, especialment les situades al sud dels rius Sava i Danubi, es va mantenir sota administració otomana).

Al llarg de la seva història, altres terres eren, de vegades, sota el govern d'Àustria dels Habsburg (alguns d'aquests territoris eren governades per altres línies derivades dels Habsburg):

Els límits d'alguns d'aquests territoris van variar durant el període indicat, i uns altres van ser governats per una línia secundària d'Habsburgs. Els Habsburg també mantingueren el títol d'emperador romà entre 1438 i 1740, i de nou entre 1745-1806.

Les diverses possessions dels Habsburg en realitat mai van formar un país, cada província va ser governada d'acord segons els seus propis costums particulars. Fins a mitjans del segle XVII, no totes les províncies van ser governades tan sols necessàriament pels mateixos membres en la persona menor de la família sovint governades parts de les terres hereditàries com apanatges privats. Intents seriosos de centralització començaren durant el regnat de Maria Teresa i especialment al seu fill Josep II del Sacre Imperi Romanogermànic a finals del segle XVI, però molts d'ells van ser abandonats després de la resistència a gran escala als intents de reforma més radicals de Josep, malgrat una política més cautelosa de centralització va continuar durant la període revolucionari i el llarg període de Metternich conseguent.

Un nou intent potent de centralització es va iniciar el 1849 arran de la supressió de les diverses revolucions de 1848. Per primer cop, els ministres van tractar de transformar la monarquia en un estat burocràtic centralitzat governat des de Viena. El Regne d'Hongria, en particular, va deixar d'existir com una entitat separada, que es dividí en una sèrie de districtes. Després de la derrota dels Habsburg a les guerres de 1859 i 1866, s'abandonà aquesta política, i després de diversos anys d'experimentació en la dècada de 1860, es va arribar el famós compromís austrohongares de 1867, de manera que es va crear l'anomenada monarquia dual d'Àustria-Hongria. En aquest sistema, el Regne d'Hongria fou dotat de sobirania i un parlament, amb només una unió personal i una política exterior i militar conjunta que connecta amb altres territoris dels Habsburg. Tot i que es fa referència a les terres dels Habsburg no hongareses, sovint, però erròniament, sota el nom d'"Àustria", tingueren el seu propi parlament central (Reichsrat o Consell Imperial) i ministeris, com el seu nom oficial - els "Regnes i Terres representades al Consell Imperial"- mostra que van romandre a les portes de ser un estat unitari genuí. Quan es va annexionar Bòsnia i Hercegovina (després d'un llarg període d'ocupació i administració), que no es va incorporar en qualsevol de les meitats de la monarquia. En el seu lloc, es regeix pel Ministeri d'Hisenda conjunta.

Àustria-Hongria colapsà sota el pes dels diversos problemes ètnics no resolts que van arribar al seu punt culminant amb la seva derrota en la Primera Guerra Mundial en l'acord de pau subseguent, es cediren porcion territorials significatives a Romania i Itàlia, les noves repúbliques d'Àustria (l'alemanya territoris austríacs de les terres hereditàries) i Hongria (el nucli magiar de l'antic regne) van ser creats, i la resta del territori de la monarquia es va repartir entre els nous estats de Polònia, Regne dels Serbis, Croats i Eslovens (posteriorment Iugoslàvia), i Txecoslovàquia.

Territoris dels Habsburg fora de la monarquia dels Habsburg[modifica | modifica el codi]

Territoris dels Habsburg cap al 1700. La monarquia Habsburg es mostra en groc mentre que els territoris del Àustries espanyols es representen de color vermell.

La monarquia dels Habsburg no s'ha de confondre amb diversos altres territoris governats en diferents moments pels membres de la dinastia dels Habsburg. La branca dels Àustries que governaren Espanya i diversos altres territoris a partir de 1516 fins que es va extingir el 1700. Una línia menor governat sobre la Toscana, entre 1765 i 1801, i novament de 1814 a 1859. Si bé exiliada de la Toscana, la línia governà Salzburg des del 1803 fins al 1805, i a Würzburg des del 1805 fins al 1814. Una altra línia va governar el ducat de Mòdena (1814-1859), mentre que l'emperadriu Maria Lluïsa d'Àustria, la segona esposa de Napoleó i filla de l'emperador austríac Francesc, governava el ducat de Parma entre 1814 i 1847. A més, el Segon Imperi Mexicà, 1863-1867, va estar encapçalat per Maximilià I de Mèxic, germà de l'emperador Francesc Josep d'Àustria.

Articles relacionats[modifica | modifica el codi]

Notes[modifica | modifica el codi]

  1. Aquesta monarquia no tenia un nom oficial. Various names included:
    • Monarquia Habsburg (Habsburgermonarchie)
    • Imperi Habsburg (Habsburgerreich)
    • Terres hereditaris dels Habsburg / Àustries (Habsburgische/Österreichische Erblande)
    • Monarquia Austríaca (Österreichische Monarchie)
  2. 2,0 2,1 "Czech Republic - Historic Centre of Prague (1992)" Heindorffhus, August 2007, HeindorffHus-Czech.
  3. Vienna website; http://www.wien-vienna.com/austrohungary.php
  4. Encyclopedia Britannica online article Austria-Hungary; http://www.britannica.com/EBchecked/topic/44386/Austria-Hungary
  5. Giorgio Manacorda (2010) Nota bibliografica in Roth La Marcia di Radetzky, Newton Classici quotation:
    Stefan Zweig, l'autore del più famoso libro sull'Impero asburgico, Die Welt von Gestern
  6. Metropolitan Museum of Art; http://www.metmuseum.org/toah/hd/habs/hd_habs.htm
  7. University of Wisconsin; http://faculty.history.wisc.edu/sommerville/351/holy%20roman%20empire.htm
  8. «Ferdinand I». Encyclopedia Britannica.
  9. Simon Adams. The Balkans. Black Rabbit Books, 30 juliol 2005, p. 1974–. ISBN 978-1-58340-603-8. 
  10. SCOTT LACKEY. The Rebirth of the Habsburg Army: Friedrich Beck and the Rise of the General Staff. ABC-CLIO, 30 octubre 1995, p. 166–. ISBN 978-0-313-03131-1. 
  11. Carl Cavanagh Hodge. Encyclopedia of the Age of Imperialism, 1800-1914: A-K. Greenwood Publishing Group, 2008, p. 59–. ISBN 978-0-313-33406-1. 

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Ingrao, Charles. The Habsburg Monarchy, 1618–1815 (2000) fragment i cerca de text
  • Ingrao, Charles. In Quest and Crisis: Emperor Joseph I and the Habsburg Monarchy (1979)
  • Judson, Pieter M. The Habsburg Empire: A New History (2016). Downplays the disruptive impact of ethnic nationalism.
  • Kann, Robert A. A History of the Habsburg Empire: 1526–1918 (U of California Press, 1974)
  • Lieven, Dominic. Empire: The Russian empire and its rivals (Yale UP, 2002), comparisons with Russian, British, & Ottoman empires. excerpt
  • Macartney, Carlile Aylmer, The Habsburg Empire, 1790–1918, New York, Macmillan 1969.
  • McCagg, Jr., William O. A History of the Habsburg Jews, 1670–1918 (Indiana University Press, 1989)
  • Oakes, Elizabeth and Eric Roman. Austria-Hungary and the Successor States: A Reference Guide from the Renaissance to the Present (2003)
  • Robert John Weston Evans, The Making of the Habsburg Monarchy, 1550–1700: An Interpretation, Oxford University Press, 1979. ISBN 0-19-873085-3.
  • Sked Alan, The Decline and Fall of the Habsburg Empire, 1815–1918, London: Longman, 1989.
  • Steed, Henry Wickham. A short history of Austria-Hungary and Poland, 1914. 
  • Taylor, A.J.P., The Habsburg monarchy, 1809–1918: a history of the Austrian Empire and Austria-Hungary, (London: Penguin Books. 2nd ed. 1964) fragment i cerca de text

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]