Trieste

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Trieste
Bandera de Trieste Escut de Trieste
(bandera) (escut)
Localització
Trieste situat respecte Itàlia
Trieste
Piazza Unità d'Italia, Trieste
Piazza Unità d'Italia, Trieste
Estat
• Regió
• Província
Flag of Italy.svg Itàlia
Friül - Venècia Júlia
Trieste
Gentilici triestí/triestina
Superfície 85,11 km²
Altitud 2 msnm
Població (2015)
  • Densitat
204.935 hab.
2.407,88 hab/km²
Coordenades 45° 38′ 10″ N, 13° 48′ 15″ E / 45.63611°N,13.80417°E / 45.63611; 13.80417Coord.: 45° 38′ 10″ N, 13° 48′ 15″ E / 45.63611°N,13.80417°E / 45.63611; 13.80417
Dirigents:
• Alcalde:

Roberto Cosolini
Codi postal 34100
Codi telefònic 040
Codi ISTAT 032006
Codi cadastral L424
Patró Sant Just de Trieste
Festes majors 3 de novembre
Agermanament Beirut
Douala
Graz
Santos
Southampton
Le Havre
Venècia
Ljubljana
Milà
Rostock
Web

Trieste (en vènet, Tarieste; en alemany, Triest; eslovè, Trst) és una ciutat situada en el nord d'Itàlia, als marges del Mar Adriàtic i gairebé a la frontera amb Eslovènia. Té 204.935 habitants i gaudeix d'un clima suau i assolellat. És la capital de la província de Trieste, en la regió amb estatut especial del Friül-Venècia Júlia. Limita amb els municipis de Duino-Aurisina (Devin Nabrežina), Hrpelje Kozina, Monrupino (Repentabor), Muggia, San Dorligo della Valle (Dolina), Sežana i Sgonico (Zgonik).

Història[modifica | modifica el codi]

Originalment va ser un assentament il·lirià fins als segles IX i X que entraren en contacte amb els vènets, els quals li donaren el nom de Tergeste (terg significa mercat i -este és típic dels topònims vènets). Desprès, la ciutat va ser capturada pels Carnis, poc abans de la conquesta per part de l'Imperi Romà al 177 a. C. durant la Guerra Ístria. Entre el 52 i el 46 a. C. li fou donat l'estatus de colònia romana per Juli Cèsar, qui menciona Tergeste als seus Commentarii de Bello Gallico (51 a. C.).

Ha mantingut sempre llaços amb la cultura italiana, malgrat haver estat sota poder de l'Àustria dels Habsburg des del 1382 fins a la caiguda de l'Imperi austrohongarès després de la Primera Guerra Mundial (tractat de Saint-Germain-en-Laye, 1919), del qual era el seu principal port marítim. A causa de l'ús del dialecte venecià com a llengua franca als ports de l'Adriàtic, durant el segle XVIII l'antic dialecte del furlà de la ciutat, el tergestí, va ser progressivament substituït pel nou dialecte de base vèneta que encara es parla a la ciutat, el triestí. Durant l'existència de les províncies il·líriques (18091815), Trieste va ser la capital del departament francès de Trieste i després de la Intendència d'Ìstria.

El 1920, després de la Primera Guerra Mundial, va integrar-se al Regne d'Itàlia. El 1945, va ser atacada per partisans iugoslaus. Entre 1947 i 1954, va ser un territori administrat conjuntament pels anglesos i els nord-americans, fins que el 1954 va reincorporar-se a la república italiana.

Històricament, hi era forta la presència de la minoria d'alemanys i eslovens. En l'actualitat, al costat d'una població majoritàriament italiana i de la minoria eslovena (5%), també hi ha una petita comunitat grega i alemanya i presència de croats, serbis, albanesos i xinesos.

Geografia[modifica | modifica el codi]

La ciutat està situada al Golf de Trieste, entre la part més septentrional del Mar Adriàtic i l'altiplà del Carso. Ben a prop, al sud, es troba la península d'Ístria, on fa de frontera el riu Ospo.

Clima[modifica | modifica el codi]

El clima de l'àrea de Trieste pertany al grup Subtropical humit (Cfa), segons la classificació climàtica de Köppen. Amb moltes influències d'un clima Mediterrani, aconsegueix que la temperatura mitjana anual estigui al voltant dels 15 ºC durant el període 1971-2000 (OMM). Poseeix una humitat relativament baixa (65%) i malgrat que les temperatures a l'hivern son fredes, rarament neva (entre 0 i 2 dies l'any de mitjana).

Taula de temperatures i precipitacions de Trieste a un observatori 12 metres d'altitud
Mesos[1] gen feb mar abr mai jun jul ago set oct nov des Anual
Temperatures mitjanes (ºС) 3,5 4,6 8,3 12,3 17,2 20,2 23,4 22,8 19,7 14,9 8,5 5,2 13,5
Precipitacions mitjanes (mm) 62,9 56,7 70,9 78,4 87,6 99,3 75,9 88,9 109,5 124,3 106,0 81,6 1041,9

Districtes[modifica | modifica el codi]

Trieste està dividida administrativament en set districtes:

  1. Altipiano Ovest: Borgo San Nazario · Contovello (Kontovel) · Prosecco (Prosek) · Santa Croce (Križ)
  2. Altipiano Est: Banne (Bani) · Basovizza (Bazovica) · Gropada (Gropada) · Opicina (Opčine) · Padriciano (Padriče) · Trebiciano (Trebče)
  3. Barcola (Barkovlje) · Cologna (Kolonja) · Conconello (Ferlugi) · Gretta (Greta) · Grignano (Grljan) · Guardiella (Verdelj) · Miramare · Roiano (Rojan) · Scorcola (Škorklja)
  4. Barriera Nuova · Borgo Giuseppino · Borgo Teresiano · Città Nuova · Città Vecchia · San Vito · San Giusto · Campi Elisi · Sant'Andrea · Cavana
  5. Barriera Vecchia (Stara Mitnica) · San Giacomo (Sveti Jakob) · Santa Maria Maddalena Superiore (Sveta Marija Magdalena Zgornja)
  6. Cattinara (Katinara) · Chiadino (Kadinj) · San Luigi · Guardiella (Verdelj) · Longera (Lonjer) · San Giovanni (Sveti Ivan)· Rozzol (Rocol) · Melara
  7. Chiarbola (Čarbola) · Coloncovez (Kolonkovec) · Santa Maria Maddalena Inferiore (Spodnja Sveta Marija Magdalena) - Raute · Santa Maria Maddalena Superiore (Zgornja Sveta Marija Magdalena) · Servola (Škedenj) · Poggi Paese · Poggi Sant'Anna (Sveta Ana)· Valmaura · Altura · Borgo San Sergio

Trieste a la literatura[modifica | modifica el codi]

A aquesta ciutat, enclavada en el punt més al nord del mar Mediterrani, lloc convertit el 1719, per voluntat de l'emperador Carles VI d'Àustria, en la via adriàtica de les mercaderies alemanyes en trànsit cap a l'imperi, es deuen una sèrie d'atributs contradictoris, el de ser punt de coexistència d'italians i austríacs, urbs llatina i camp eslau, lloc de riquesa a uns quants quilòmetres de la terra més pobra.

El 1912, Rilke, buscant el lloc propici per a la seva inspiració, després de recórrer els llocs de millor clima i major bellesa a Europa, es va convertir en hoste de la princesa de Thurn und Taxis, al castell de Duino, a Trieste, i el 1912 va escriure a la princesa Katerina Kippenberg tot dient-li:

«És com si el vell castell escarpat estigués de nou en mans dels austríacs un dia i, un altre, dels italians».

Aquesta successió de contrastos va ser captada per Stendhal, el qual va descriure la bora i el xaloc en aquests termes:

«Bufa la bora dues vegades per setmana i el gran vent (xaloc) cinc vegades. L'anomeno gran vent quan un està constantment ocupat a subjectar-se el barret, i bora quan un tem trencar-se un braç. L'altre dia vaig ser arrossegat quatre passos pel vent. I l'any passat, un home prudent, que es trobava a la vora d'aquesta ciutat tan petita, pernoctà en un alberg per no atrevir-se a tornar a la seva casa de por de la bora. Jo podria burlar-me d'aquest vent amb la mateixa valentia que vaig mostrar contra els lladres a Catalunya, però passa, senyor, que em produeix reumatisme a les entranyes...».

En l'actualitat, Claudio Magris (nascut a Trieste) és un dels referents de la literatura italiana contemporània. Una de les seves obres més emblemàtiques, Microcosmos, repassa els llocs que, segons l'autor, millor defineixen l'esperit d'aquesta ciutat de tradicions tan diverses.

Trieste ha estat important també en la literatura alemanya, amb autors com Veit Heinichen, Theodor Däubler, Julius Kugy, i eslovena, amb Alojz Rebula i Boris Pahor.

Administració[modifica | modifica el codi]

Llista d'alcaldes
Període Identitat Partit
1992-1993 Giulio Staffieri Llista per Trieste
1993-2001 Riccardo Illy Centreesquerra
2001-2011 Roberto Dipiazza Llista Dipiazza-Forza Italia
2011- Roberto Cosolini Partit Democràtic

Llocs d'interès[modifica | modifica el codi]

Personatges il·lustres[modifica | modifica el codi]

Galeria d'imatges[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Climate Data for 45°N 13°E». Worldclimate.com. [Consulta: 18 octubre 2015].