3 de novembre
| << | Novembre 2024 | >> | ||||
| dl | dt | dc | dj | dv | ds | dg |
| 1r | 2 | 3 | ||||
| 4 | 5 | 6 | 7 | 8 | 9 | 10 |
| 11 | 12 | 13 | 14 | 15 | 16 | 17 |
| 18 | 19 | 20 | 21 | 22 | 23 | 24 |
| 25 | 26 | 27 | 28 | 29 | 30 | |
| Tots els dies | ||||||
El 3 de novembre o 3 de santandria[1] és el tres-cents setè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents vuitè en els anys de traspàs. Queden 58 dies per finalitzar l'any.
Esdeveniments[modifica]
- Països Catalans
- 988: Primera referència que es té del barri de Santa Eugènia de Ter (Girona), comunitat i antic municipi del Gironès.
- 1383, Barcelona: S'acaben les obres de Santa Maria del Mar, amb la col·locació de l'última clau de volta.[2]
- 1450: Alfons el Magnànim funda l'Estudi General de Barcelona, predecessor de la Universitat de Barcelona.[3]
- 1850, Barcelona: Comença a funcionar el Teatre Odeon, al carrer de l'Hospital, número 45.[4]
- 1915, Barcelona: Comencen les classes a l'Escola de Bibliotecàries, acabada de crear, a l'edifici del Rellotge del recinte de la Universitat Industrial.[5]
- 1974, Pontons, Alt Penedès: es funda el sindicat Unió de Pagesos a la casa de colònies Penyafort.
- 1994, Barcelona: El canal Barcelona Televisió, actualment betevé, inicia les seves emissions.[6]
- Resta del món
- 1903: Esperonat pels Estats Units, Panamà s'autoproclama independent de Colòmbia.
- 1904: Reelecció de Wilfrid Laurier com a primer ministre del Canadà.
- 1935: Torna de l'exili el rei Jordi II de Grècia.
- 1936: Franklin Delano Roosevelt és reelegit president dels Estats Units.
- 1957: L'URSS llança a l'espai l'Sputnik II, el seu segon satèl·lit, el primer que duu a bord un ser viu, la gossa Laika.
- 1978: Dominica es proclama independent del Regne Unit.
- 1986: Els Estats Federats de la Micronèsia s'independitzen dels EUA.
- 1992: Bill Clinton és elegit president dels Estats Units.
- 2000: Comença a funcionar l'Estació Espacial Internacional.
- 2006, Nagoya, Japó: Comença el 2006 Nintendo World Tour
Naixements[modifica]
- Països Catalans
- 1941 - Palma: Josep Massot i Muntaner, monjo benedictí, filòleg, historiador i assagista català (m. 2022).
- 1952 - Grau de Gandia: Teresa Pascual i Soler, poeta valenciana.[7]
- 1960 - Barcelona: Berta Veiga Vila, entrenadora i jutgessa internacional de gimnàstica rítmica.[8]
- 1976 - Tarragonaː Agnès Busquets i Tarrasa, actriu i escriptora catalana.[9]
- 1977 - Tortosa, Baix Ebre: Belén Fabra, actriu catalana.
- Resta del món
- 39, Còrdova: Marc Anneu Lucà, poeta hispanoromà.
- 1500, Florència (Itàlia): Benvenuto Cellini, orfebre, pintor, escultor, soldat i músic italià del Renaixement (m. 1571).[10]
- 1801, Catània, Sicília, Itàlia: Vincenzo Bellini, compositor d'òpera italià (m. 1835).[11]
- 1845, Kàmianets-Podilski, Confederació de Polònia i Lituània: Zygmunt Gloger, historiador, arqueòleg, geògraf i etnògraf polonès.
- 1846, Lausana, Suïssaː Elizabeth Thompson, pintora anglesa d'obres de gran format de temà bèl·lic (m. 1933).[12]
- 1867, Iowa: William Wade Hinshaw, cantant i professor estatunidenc.
- 1869, Bromma, Estocolmː Ester Almqvist, artista expressionista sueca (m. 1934).[13]
- 1877, Linares (Xile): Carlos Ibáñez del Campo, militar, polític i dictador xilè. Va ser President de la República en dues ocasions: de 1927 a 1931 i de 1952 a 1958 (m. 1960).[14]
- 1893, Hume, Illinois (EUA): Edward Adelbert Doisy, bioquímic i metge nord-americà, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de 1943 (m. 1986).
- 1901, Brussel·les (Bèlgica): Leopold III de Bèlgica, rei dels belgues des de 1934 fins a 1951 (m. 1983).[14]
- 1906, Vienaː Alma Rosé, violinista i directora de l'Orquestra de Dones d'Auschwitz.[15]
- 1912, Encarnación (Paraguai): Alfredo Stroessner Matiauda ,militar paraguaià que dirigí el país dictatorialment entre els anys 1954 i 1989 (m. 2006).[14]
- 1921, Ehrenfeld, Pennsilvània (EUA), Charles Bronson, actor de cinema estatunidenc (m. 2003).[16]
- 1931, Roma, Monica Vitti, actriu italiana.
- 1933
- Santiniketan, Índia britànica: Amartya Sen, economista, guardonat amb el Premi Nobel d'Economia el 1998. Premi Internacional Catalunya 1997.[17]
- York (Anglaterra): John Barry, compositor anglès de música de cinema conegut, sobretot, per les bandes sonores de les pel·lícules Memòries d'Àfrica, Ballant amb llops i per la saga James Bond (m. 2011).[18]
- 1943 - Santander: Malén Aznárez Torralvo, periodista espanyola (m. 2017).[19]
- 1945 - Buenos Aires, Argentina: Nilda Garré, ministra de Defensa de l'Argentina
- 1949 - Kopeisk, Rússia: Aleksandr Gradski, cantant d'òpera i rock rus. (m 2021)
- 1965, París, França: Ann Scott, escriptora francesa.[20]
- 1970, Syracuse: Jeanette J. Epps, enginyera aeroespacial i astronauta de la NASA.
- 1973, Zuheros, Còrdova: Remedios Zafra, escriptora i investigadora espanyola.[21]
- 1976, Roma: Emiliano Reali, escriptor italià.
- 1982, Gran Canària, Raquel del Rosario, cantant espanyola.
Necrològiques[modifica]
- Països Catalans
- 1911, València: Salvador Giner i Vidal, compositor i professor de música valencià (79 anys).
- 2008, Barcelona: José María Socias Humbert, polític català, batlle franquista de Barcelona.
- Resta del món
- 361: Constanci II, emperador romà.
- 1220: Urraca de Castella i d'Anglaterra, infanta de Castella i reina consort de Portugal (n. 1211).[22]
- 1639: Martí de Porres, religiós dominic peruà.
- 1793, París: Marie Gouze, més coneguda com a Olympe de Gouges, escriptora francesa, activista política, feminista i abolicionista (n. 1755).[23]
- 1940, Montauban, França: Manuel Azaña Díaz, polític, escriptor i president de la Segona República Espanyola (60 anys).
- 1954, Niça, França: Henri Matisse, pintor, escultor i dissenyador francès (103 anys).[24]
- 1966, Ciutat de Mèxicː Magda Donato, periodista, dramaturga, narradora i actriu espanyola, exiliada a Mèxic (n. 1898).[25]
- 2009, Madrid: Francisco Ayala, advocat i escriptor espanyol (n. 1906).
- 2015: Sorel‐Tracy, Quebecː Normand L'Amour, cantautor canadenc.[26]
- 2021ː Majadahonda, Espanyaː Georgie Dann, cantant francès especialitzant en la cançó de l'estiu (n. 1940).[27]
Festes i commemoracions[modifica]
- Onomàstica:
- sants Pàpol de Tolosa, bisbe;
- Innombrables Màrtirs de Saragossa;
- santa Sílvia, mare de Gregori el Gran;
- Sant Ermengol d'Urgell, bisbe;
- Pirmí de Reichenau, monjo aragonès i bisbe;
- Gaudiós de Tarassona, bisbe;
- Martí de Porres, dominic;
- translació de sant Hubert de Lieja;
- beat Manuel Lozano Garrido, laic.
- sant Richard Hooker a l'Església Anglicana).
Referències[modifica]
- ↑ Sanna i Useri, Josep. Diccionari català de l'Alguer. L'Alguer/Barcelona: Fundació del II Congrés de la Llengua Catalana i Editorial Regina, 1988, p. 974. ISBN 84-7129-391-9.
- ↑ «Tota l'esplendor de Santa Maria del Mar, a la pantalla». Institut de Cultura. Ajuntament de Barcelona, 28-04-2020. [Consulta: 19 setembre 2020].
- ↑ «Alfons el Magnànim funda l'Estudi General de Barcelona | enciclopèdia.cat». [Consulta: 10 juliol 2020].
- ↑ Tierz Grafià, Carme. «Teatre Odeon (Barcelona)». Institut del Teatre, Enciclopèdia de les Arts Escèniques. [Consulta: 23 desembre 2020].
- ↑ Estivill Rius, Assumpció. «Una mirada retrospectiva: de l'Escola Superior de Bibliotecàries a la Facultat de Biblioteconomia i Documentació (1915-2005)». Facultat de Biblioteconomia i Documentació. Universitat de Barcelona, 2006-06. [Consulta: 19 setembre 2020].
- ↑ Carbonell, Sílvia «Barcelona Televisió celebra els 20 anys d’emissions». betevé, 03-11-2014 [Consulta: 6 novembre 2021].
- ↑ «Teresa Pascual Soler». Autors a les Aules. Acadèmia Valenciana de la Llengua. [Consulta: 29 desembre 2021].
- ↑ «Berta Veiga Vila | enciclopèdia.cat». [Consulta: 19 setembre 2020].
- ↑ «Agnes Busquets Tarrasa». Edicions 62. [Consulta: 22 setembre 2021].
- ↑ Paoletti, John T.. El arte en la Italia del Renacimiento. Madrid, España: Akal, 2002. ISBN 84-460-1149-2.
- ↑ Lippmann, Friedrich; Smart, Mary Ann; Maguire, Simon. «Bellini, Vincenzo». A: Grove Music Online, 2001. DOI 10.1093/gmo/9781561592630.article.02603 [Consulta: 21 abril 2020].
- ↑ «Butler, Elizabeth Thompson (1846–1933) | Encyclopedia.com». [Consulta: 6 octubre 2021].
- ↑ Fagerström, Linda. «Ester Dorothea Almqvist» (en anglès). skbl. Svenskt kvinnobiografiskt lexikon, 08-03-2018. [Consulta: 20 abril 2024].
- ↑ 14,0 14,1 14,2 Palmowski, Jan.. Diccionario de historia universal del siglo XX. 1. ed. española. Madrid: Editorial Complutense, 1998. ISBN 84-89784-57-4.
- ↑ «Alma Rosé, la música de l'Holocaust». Barcelona Classica, 01-04-2020. [Consulta: 26 febrer 2021].
- ↑ «Charles Bronson | Biographies, Movies, & Facts» (en anglès). [Consulta: 4 novembre 2020].
- ↑ «Amartya Sen | Biography, Education, Books, & Facts» (en anglès). [Consulta: 4 novembre 2020].
- ↑ «John Barry | British composer and conductor» (en anglès). [Consulta: 4 novembre 2020].
- ↑ «Muere la periodista Malén Aznárez». , 30-07-2017 [Consulta: 31 juliol 2017].
- ↑ «Ann Scott (auteur de Superstars)» (en francès). Babelio. [Consulta: 19 setembre 2020].
- ↑ Pérez Montosa, David. Ensayo sobre la imagen digital (tesi) (en castellà), pàg. 36.
- ↑ «Urraca de Castilla». Reial Acadèmia de la Història. [Consulta: 19 octubre 2020].
- ↑ Larousse, Éditions. «Encyclopédie Larousse en ligne - Marie Gouze dite Olympe de Gouges» (en francès). [Consulta: 3 novembre 2020].
- ↑ Larousse, Éditions. «Encyclopédie Larousse en ligne - Henri Matisse» (en francès). [Consulta: 3 novembre 2020].
- ↑ «Magda Donato». Enciclopedia de la Literatura en México. [Consulta: 18 gener 2021].
- ↑ «Normand L'Amour s'éteint à l'âge de 85 ans» (en francès). Arxivat de l'original el 2015-11-06.
- ↑ «Mor l'icònic cantant Georgie Dann». NacióDigital.cat, 03-11-2011. [Consulta: 3 novembre 2021].
