Nagoya
![]() | |||||
---|---|---|---|---|---|
名古屋市 (ja) ![]() | |||||
|
|||||
![]() ![]() | |||||
Himne | Nagoya City Anthem (en) ![]() ![]() | ||||
Símbol oficial | camforer i Lilium ![]() | ||||
Localització | |||||
| |||||
Estat | Japó | ||||
Prefectura | prefectura d'Aichi ![]() | ||||
Capital de | |||||
Capital | Naka-ku (en) ![]() ![]() | ||||
Població | |||||
Total | 2.326.844 (2021) ![]() | ||||
• Densitat | 7.128,16 hab./km² | ||||
Geografia | |||||
Part de | Sis Metròpolis Nagoya metropolitan area (en) ![]() tres grans ciutats del Japó Chūkyō metropolitan area (en) ![]() ![]() | ||||
Superfície | 326,43 km² ![]() | ||||
Banyat per | badia d'Ise, Port of Nagoya (en) ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() | ||||
Punt més alt | Mount Tōgoku (en) ![]() ![]() | ||||
Limita amb | |||||
Dades històriques | |||||
Anterior | Atsuta (en) ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() | ||||
Creació | 1616 1r octubre 1889 | ||||
Esdeveniment clau | |||||
Organització política | |||||
Òrgan executiu | Ajuntament de Nagoya ![]() | ||||
Òrgan legislatiu | ple de l'Ajuntament de Nagoya ![]() | ||||
• Alcalde ![]() | Takashi Kawamura (2009–) ![]() | ||||
Identificador descriptiu | |||||
Codi postal | 460-8508 ![]() | ||||
Fus horari | |||||
Domini de primer nivell | .nagoya (oc) ![]() ![]() | ||||
Prefix telefònic | 52 ![]() | ||||
Flor | Lilium | ||||
Arbre | Cinnamomum camphora | ||||
Altres | |||||
Lloc web | city.nagoya.jp ![]() |
Nagoya (
Història[modifica]
La ciutat va ser fundada l'1 d'octubre del 1889[4] essent totalment destruïda durant els bombardejos de 1945 i reconstruïda després de nou.[5]
Hidrografia[modifica]
La ciutat de Nagoya inclou 57 cursos d'aigua que formen una xarxa d'aigua de 215 km de llarg i formada en gran part pel riu Shōnai, la desembocadura del qual es troba a la badia d'Ise, i els seus afluents.[6][7]
Transport[modifica]


Nagoya va ser servida per l'aeroport de Nagoya (aeroport internacional de Komaki) fins al febrer de 2005. Aquest aeroport va ser substituït per l'aeroport internacional de Chūbu, amb el mateix codi OACI ONG; la construcció d'aquest nou aeroport, en una illa artificial, Tokoname,[8] coincideix amb l'organització de l'Expo 2005, una exposició internacional que es va inaugurar a Nagakute. L'aeroport té vols internacionals i un gran volum de vols nacionals.
Un segon aeroport és l'aeròdrom de Nagoya (aeroport de Komaki, NKM) a prop del límit de la ciutat amb Komaki i Kasugai.[9] El 17 de febrer de 2005, els vols comercials internacionals de l'aeroport de Nagoya es van traslladar a l'aeroport de Centrair. L’aeròdrom de Nagoya s’utilitza ara per a l'Aviació general i com a base aèria i és el centre principal de Fuji Dream Airlines.[10]
L'estació de Nagoya, l'estació de tren més gran del món per superfície,[11] es troba a la línia Tōkaidō Shinkansen, la línia principal de Tōkaidō i la línia principal de Chūō, entre d'altres. JR Central, que opera el Tōkaidō Shinkansen, té la seu allà. Meitetsu també té seu a Nagoya i, juntament amb Kintetsu, proporciona servei ferroviari regional a les regions de Tōkai i Kansai. El metro de Nagoya proporciona servei de trànsit urbà.[12]
El port de Nagoya és el port més gran pel seu valor comercial internacional al Japó.[13][14] Toyota Motor Corporation exporta per aquest port. Amb un volum de 202.556 tones de mercaderies el 2012, també és el quinzè port del món.
Nagoya és coneguda pel seu pla ordenat de carrers, del qual és responsable el shōgun Tokugawa Ieyasu. [15][16]
Nagoya té sis línies de metro, inclosa una circular. La xarxa de carreteres i carreteres és densa i continua desenvolupant-se a Nagoya i als voltants.
Districtes[modifica]
Nagoya té 16 ku (districtes):

Personatges cèlebres[modifica]
- Minamoto no Yoritomo: fundador del shogunat Kamakura
- Tokugawa Ieyasu: fundador i primer shogun del Shogunat Tokugawa
- Oda Nobunaga: samurai japonès del període Sengoku
- Toyotomi Hideyoshi: samurai japonès del període Sengoku
- Shibata Katsuie: samurai japonès del període Sengoku
- Niwa Nagahide: samurai japonès del període Sengoku[19]
- Maeda Toshiie: samurai japonès del període Sengoku
- Katō Kiyomasa: samurai japonès del període Sengoku
- Sassa Narimasa: samurai japonès del període Sengoku
- Sakuma Nobumori: samurai japonès del període Sengoku
- Sakuma Morimasa: samurai japonès del període Sengoku[20]
- Maeda Toshimasu: samurai japonès del període Sengoku[21]
- Sakichi Toyoda: inventor[22][23]
- Kiichiro Toyoda: fill de Sakichi Toyoda, creador de Toyota Motor Corporation
- Akio Morita: cofundador de Sony
- Koji Kondo: compositor de videojocs i director de so
- Shinichi Suzuki: violinista
- Akira Toriyama: autor de Bola de Drac
- Naoko Mori: actriu[24]
- Shigefumi Mori: matemàtic, medalla Fields[25]
- Makoto Kobayashi: Premi Nobel de Física
- Susumu Tonegawa (1939 - ) metge i biòleg, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de l'any 1987.
- Toshihide Masukawa: Premi Nobel de Física[26]
- Midori Ito: campió del món de patinatge artístic
- Miki Ando: campió del món de patinatge artístic
- Mao Asada: campiona del món de patinatge artístic
- Shomei Tomatsu: fotògraf
Agermanaments[modifica]
La ciutat compta amb cinc agermanaments:[27]
- Los Angeles, Estats Units d'Amèrica[28]
- Ciutat de Mèxic, Mèxic[29]
- Sydney, Austràlia[30]
- Torí, Itàlia[31]
- Reims, França[32]
Referències[modifica]
- ↑ Louis Frédéric. Le Japon (en francès). Éditions Robert Laffont, octubre 1996, p. 793-794 (Bouquins). Frédéric1996. ISBN 978-2-221-06764-2. OCLC 36327575..
- ↑ ; Alcaldia de Nagoya«Geography & Climate» (en anglès). www.city.nagoya.jp. [Consulta: 14 gener 2019]..
- ↑ Leszczynski, J.; Shukla, M. Practical Aspects of Computational Chemistry II: An Overview of the Last Two Decades and Current Trends. Springer Netherlands, 2012, p. 11 (SpringerLink : Bücher). ISBN 978-94-007-0923-2.
- ↑ Reed, E.J.. Japan: Its History, Traditions, and Religions: With the Narrative of a Visit in 1879. Cambridge University Press, 2012, p. 205 (Cambridge Library Collection - East and South-East Asian History). ISBN 978-1-108-04568-1.
- ↑ United States Strategic Bombing Survey. The Effects of Air Attack on the City of Nagoya. United States Strategic Bombing Survey, Urban Areas Division, 1947 (Reports: Pacific war). ISBN 978-0-598-65247-8.
- ↑ ; Mairie de Nagoya«Urban Improvement» (en anglès). www.city.nagoya.jp. [Consulta: 14 gener 2019]..
- ↑ ; Asahi Shinbun«庄内川» (en japonès). Kotobank. [Consulta: 13 gener 2019]..
- ↑ Macioszek, E.; Sierpiński, G. Modern Traffic Engineering in the System Approach to the Development of Traffic Networks: 16th Scientific and Technical Conference "Transport Systems. Theory and Practice 2019" Selected Papers. Springer International Publishing, 2019, p. 217 (Advances in Intelligent Systems and Computing). ISBN 978-3-030-34069-8.
- ↑ Genzberger, C.; Hinkelman, E.G.. Japan Business: The Portable Encyclopedia for Doing Business with Japan. World Trade Press, 1994, p. 139 (Country Business Guide Series). ISBN 978-0-9631864-2-3.
- ↑ Lee, J.W.. Aviation Law and Policy in Asia: Smart Regulation in Liberalized Markets. Brill, 2020, p. 22 (Brill's Asian Law Series). ISBN 978-90-04-43958-0.
- ↑ Pratelli, A.; Brebbia, C.A.. Urban Transport XVI: Urban Transport and the Environment in the 21st Century. WIT Press, 2010, p. 256 (WIT transactions on ecology and the environment). ISBN 978-1-84564-456-7.
- ↑ Gunn, S.; Townsend, S.C.. Automobility and the City in Twentieth-Century Britain and Japan. Bloomsbury Publishing, 2019, p. 63 (SOAS Studies in Modern and Contemporary Japan). ISBN 978-1-350-07594-8.
- ↑ Nagoya Port Authority. Port of Nagoya, 2010.
- ↑ Ogo, A. Port of Nagoya Development and the Role of Government. Survey and Design Office, Regional Office no. 4, Ministry of Transport, Government of Japan.
- ↑ «'The linear roads of Nagoya' at 名古屋.tokyo».}
- ↑ Shelton, B. Learning from the Japanese City: Looking East in Urban Design. Taylor & Francis, 2012, p. 141 (Planning, History and Environment Series). ISBN 978-1-136-73290-4.
- ↑ Mitchelhill, J.; Green, D. Castles of the Samurai: Power and Beauty. Kodansha Europe, 2003. ISBN 978-4-7700-2954-6.
- ↑ Wexler, P.; Hakkinen, P.J.B.; Mohapatra, A. [et al.].. Information Resources in Toxicology. Elsevier Science, 2009, p. 1005. ISBN 978-0-08-092003-0.
- ↑ Fr?d?ric, L.; Roth, K. Japan Encyclopedia. Belknap Press of Harvard University Press, 2002, p. 722 (Harvard University Press reference library). ISBN 978-0-674-01753-5.
- ↑ Turnbull, S. The Samurai Swordsman: Master of War. Frontline Books, 2008, p. 65. ISBN 978-1-84415-712-9.
- ↑ Pettersson, J. The Yonezawa Matchlock. Mighty Gun of the Uesugi Samurai. Lulu.com, 2017, p. 101. ISBN 978-1-387-06449-6.
- ↑ Wada, K. The Evolution of the Toyota Production System. Springer Singapore, 2020, p. 45 (Studies in Economic History). ISBN 978-981-15-4928-1.
- ↑ Toyota Jidōsha Kabushiki Kaisha. Toyota: A History of the First 50 Years. Toyota Motor Corporation, 1988.
- ↑ Frankel, V.E.. Women in Doctor Who: Damsels, Feminists and Monsters. McFarland, Incorporated, Publishers, 2018, p. 86. ISBN 978-1-4766-7222-9.
- ↑ Shigefumi Mori (en alemany).
- ↑ Gupta, S. DICTIONARY OF PHYSICS: For students of Class VI to X. Notion Press, 2018, p. 571. ISBN 978-1-64324-694-9.
- ↑ Agermanaments Arxivat 2016-11-27 a Wayback Machine. (anglès)
- ↑ Los Angeles Magazine. Emmis Communications, p. 20.
- ↑ Booth, A. Looking for the Lost: Journeys Through a Vanishing Japan. Kodansha USA, 2021, p. 307. ISBN 978-1-56836-615-9.
- ↑ Partington, G. Sydney: First 100 Lessons (en francès). Lulu.com, 2017, p. 159. ISBN 978-0-244-63172-7.
- ↑ Capano, F.; Pascariello, M.I.; Visone, M. La Città Altra. Storia E Immagine Della Diversità Urbana: Luoghi E Paesaggi Dei Privilegi E Del Benessere, Dell'isolamento, Del Disagio, Della Multiculturalità. Ediz. Italiana E Inglese (en italià). CIRICE, 2018, p. 1079 (Online access: OAPEN DOAB Directory of Open Access Books). ISBN 978-88-99930-03-5.
- ↑ Officialisation du jumelage entre Reims et Nagoya.
Enllaços externs[modifica]
- Lloc web oficial (japonès)
- Lloc web oficial Arxivat 2015-11-13 a Wayback Machine. (anglès)