1987
Salta a la navegació
Salta a la cerca
| Tipus | any civil  |
|---|---|
| Altres calendaris | |
| Gregorià | 1987 (MCMLXXXVII) |
| Islàmic | 1408 – 1409 |
| Xinès | 4683 – 4684 |
| Hebreu | 5747 – 5748 |
| Calendaris hindús | 2042 – 2043 (Vikram Samvat) 1909 – 1910 (Shaka Samvat) 5088 – 5089 (Kali Yuga) |
| Persa | 1365 – 1366 |
| Armeni | 1436 |
| Rúnic | 2237 |
| Ab urbe condita | 2740 |
| Categories | |
| Naixements Defuncions Esdeveniments Eleccions Esports Obres Pel·lícules Discs | |
| Segles | |
| segle xix - segle xx - segle xxi | |
| Dècades | |
| 1950 1960 1970 - 1980 - 1990 2000 2010 | |
| Anys | |
| 1984 1985 1986 - 1987 - 1988 1989 1990 | |
1987 (MCMLXXXVII) fon un any començat en dijous.
Esdeveniments[modifica]
- Països Catalans
- 26 d'abril, Lleida: 8.000 persones aconsegueixen un rècord Guinness en ballar a una sardana de 5 km de longitud.
- 12 de juny, Tarragona: ETA perpetra l'Atemptat d'Enpetrol a la refineria que aquesta empresa tenia al Complex Petroquímic de Tarragona.
- 19 de juny, Barcelona: l’Atemptat de l'Hipercor, causat per un cotxe bomba d'ETA, provoca 21 morts i 45 ferits a de l'Avinguda Meridiana.
- Barcelona: es dissol l'Esbart Verdaguer.[1]
- Resta del món
- 19 d'abril: Es va emetre per primera vegada en Estats Units la sèrie d'animació The Simpsons com espai dins del Tracey Ullman Show.
- 25 de març, el Vaticà: el papa Joan Pau II fa pública la seva sisena encíclica, Redemptoris Mater, que versa sobre la Mare de Déu.
- 28 de maig: Mathias Rust aterrà a la Plaça Roja amb una avioneta Cessna burlant tots els sistemes de defensa soviètics.
- 15 de juliol: En el primer concert d'U2 a Espanya, a l'Estadi Santiago Bernabéu hi va haver 135.000 espectadors.
- 5 de setembre, Amsterdam, Països Baixos: Inauguració de l’Homomonument dedicat als gais i lesbianes.
- 22 de setembre: S'estrena la sèrie estatunidenca Full House.
- 19 d'octubre: Dilluns Negre El Dow Jones perd més de 500 punts, la pitjor caiguda des del Crac del 29.
- 18 de novembre: S'incendia l'estació londinenca de metro de King's Cross i deixa un balanç de 31 morts.
- 11 de desembre a Saragossa: la banda terrorista ETA atempta contra la casa-caserna de Saragossa, causant 11 morts (entre ells 5 nenes) i 88 ferits.
- 20 de desembre: Larry Wall distribueix la primera versió del llenguatge de programació Perl (Perl 1).
Art i arquitectura[modifica]
- Anthony Caro esculpeix el Descobriment de Barcelona.
Cinema i televisió[modifica]
| M/d | Direcció | Títol | Gènere |
|---|---|---|---|
| 10/28 | Luis García Berlanga | Moros y cristianos | comèdia |
| 10/23 | Bernardo Bertolucci |
L'últim emperador |
històric |
| 03/20 | Ruggero Deodato | Els bàrbars | fantàstic |
| 06/02 | Brian De Palma | Els intocables d'Elliot Ness |
policíac |
| 12/11 | Steven Spielberg | L'imperi del Sol | bèl·lica |
- Categoria principal: Pel·lícules del 1987
- Còmics i literatura
- Música
El grup de rock Guitar Wolf es fundà a Nagasaki.
Premis Nobel[modifica]
| Camp | Guardonats |
|---|---|
| Física | |
| Química | |
| Medicina o Fisiologia | |
| Literatura | |
| Pau | |
| Economia |
Videojocs[modifica]
| M/d | Títol | Sist. | |
|---|---|---|---|
| Butasan |  |
recre. | |
| 07/ | NetHack |  |
PC |
| 11/15 | The Legend of Zelda |  |
NES PAL |
| 07/14 | The Legend of Zelda | |
NES NTSC |
| Sid Meier's Pirates! |  |
C64, Apple II, IBM |
El 30 d'agost s'estrenà l'Street Fighter original als Japons.
The Legend of Zelda
Moble d'Street Fighter
Famicom 3D System
La PC Engine original
El 21 d'octubre, Nintendo tragué als Japons el perifèric Famicom 3D System, el qual resultà un fracàs i no aplegà a occident. El 30 d'octubre, NEC comercialitzà la consola de joc PC Engine.
Naixements[modifica]
- Països Catalans
- 31 de gener, Montgat, Maresme: Sílvia Domínguez Fernández, jugadora de bàsquet catalana.[2]
- 2 de febrer, Barcelona: Gerard Piqué, futbolista internacional amb Espanya
- 4 de maig:
- Arenys de Mar, Maresme: Cesc Fàbregas, futbolista català.
- Palma, Illes Balears: Jorge Lorenzo, campió del món de MotoGP.
- 23 de juliol, el Masnou, Maresme: Marc Fernández Usón, jugador de bàsquet que ocupava la posició d'aler.
- 27 d'octubre, Sabadell, Vallès Occidental: Kílian Jornet, esquiador i corredor de muntanya català.
- 30 de juliol, Oliva, La Safor: Àgueda Llorca Peiró, actriu.
- 8 de desembre, Barcelona: Nil Montserrat, pilot català de fórmula 3.
- Resta del món
- 10 de febrer, Pequín: Yuja Wang, pianista xinesa.
- 1 de març, Nashville, Tennessee, Estats Units d'Amèrica: Kesha Rose Sebert, cantant estatunidenca.
- 6 de març, Berlín Alemanya Occidentalː Kevin-Prince Boateng, futbolista ghanès.
- 1 d'abril, Asunción, Paraguai: José Ortigoza, futbolista internacional amb la selecció del Paraguai.
- 19 d'abril, Niàgan, Rússia: Maria Xaràpova, tennista russa.[3]
- 15 de maig, Dunblane, Escòcia: Andy Murray, tennista escocès.[4]
- 22 de maig, Belgrad, Sèrbia: Novak Đoković, tennista serbi.
- 2 de juny, Estocolm: Darin Zanyar, artista pop suec
- 10 de juny, Pittsburgh, Pennsilvània, Estats Unitsː Elizabeth Hartman, actriu de cinema, teatre i televisió estatunidenca (n. 1943).[5]
- 21 de juny, Batum, Geòrgia: Khatia Buniatishvili, pianista de concert georgiana i francesa.[6]
- 24 de juny, Rosario (Argentina): Lionel Messi, futbolista argentí.
- 25 de juny, Tirana, Albània: Elis Bakaj, futbolista que juga de migcampista o davanter
- 3 de juliol, Heppenheim, Alemanya: Sebastian Vettel, pilot de Formula 1 campió del món a la Temporada 2010.
- 6 de juliol, Londres, Anglaterra: Kate Nash, cantautora anglesa.[7]
- 9 de setembre:
- Spijkenisse, Països Baixos: Afrojack, punxa-discos i productor musical neerlandès.
- San Diego: Nicole Aniston, actriu porno i model estatunidenca.
- 21 de setembre, Orleans: Quentin de Parseval, defensa de futbol francès.
- 22 de setembre: Bojan Šaranov, futbolista serbi que juga de porter.
- 11 d'octubre, Kamenicë: Musa Hajdari, migfondista kosovar
- 12 d'octubre, Mechelen, Bèlgica: Marvin Ogunjimi, futbolista internacional belga.
- 18 d'octubre, San Luis Obispo, Califòrnia, EUA: Zac Efron, actor i cantant estatunidenc.
- 5 de novembre, Teaneck, Nova Jersey, EUA: Kevin Jonas, actor, guitarrista i cantant dels Jonas Brothers.
- 10 de desembre, Brest, França: Gonzalo Higuaín, futbolista franco-argentí.
- 19 de desembre, Lió, França: Karim Benzema, futbolista francès.
Necrològiques[modifica]
- Països Catalans
- 8 de gener - Barcelona: Manuel Blancafort i de Rosselló, compositor català (n. 1897).
- 16 de gener - Sabadell, Vallès Occidental: Andreu Castells i Peig, pintor, historiador i editor català (n. 1918).
- 29 de gener - Barcelona: Josep Vicenç Foix, poeta, periodista i assagista català (n. 1893).
- 18 de febrer - Elx, El Baix Vinalopó: Josefina Manresa, modista i curadora de l'obra del seu marit, Miguel Hernández (n. 1916).[8]
- 10 de març - Castelló de la Plana (la Plana Alta): Àngel Sánchez Gozalbo, escriptor valencià (n. 1894).
- 19 de març - París (França): Louis-Victor de Broglie, físic francès, Premi Nobel de Física de 1929 (n. 1892).
- 27 de març - Barcelona: Frederic Escofet, polític i militar català (n. 1898).
- 11 de maig - Gandia (la Safor): Alfons Roig Izquierdo, sacerdot, escriptor i crític d'art valencià (n. 1903).[9]
- 30 de juny - Barcelona: Frederic Mompou i Dencausse, compositor català (n. 1893).[10]
- 11 de setembre - Barcelona: Fidela Renom i Soler, defensora de la dona treballadora i política catalana, primera dona elegida regidora a Sabadell (n. 1891).[11]
- 28 de desembre - Barcelona: Pau Civil i Costa, tenor català (n. 1899).
- 31 de desembre - Castelló de la Plana (la Plana Alta): Miquel Peris Segarra, poeta valencià (n. 1917).
- Barcelona: Lola Bech i Beltran, pintora (n. 1907).[12]
- Resta del món
- 22 de febrer - Pittsburgh (Pennsilvània), EUA: Andy Warhol, pintor, figura central del corrent del pop art.[13]
- 3 de març - Los Angeles (Califòrnia, EUA): Danny Kaye, actor de cinema i cantant estatunidenc (n. 1911).[14]
- 19 de març - París (França): Louis-Victor de Broglie, físic francès, Premi Nobel de Física de 1929 (n. 1892).
- 11 d'abril - Torí (Itàlia): Primo Levi, escriptor italià d'origen jueu (n. 1919).[15]
- 9 de maig -Ikenne (Nigèria): Obafemi Awolowo, polític i advocat nigerià, Primer Ministre de Nigèria Occidental (1954), (n. 1909).[16]
- 17 de maig - Danderyd (Suècia): Gunnar Myrdal, economista i polític suec, Premi Nobel d'Economia de l'any 1974 (n. 1898).[17]
- 27 de maig - Wickenburg, Estat de Nova York, Estats Units d'Amèrica: John Howard Northrop, químic estatunidenc, Premi Nobel de Química de l'any 1946 (n. 1891).[18]
- 3 de juny - Madrid: Andrés Segovia, guitarrista espanyol (n. 1893).
- 9 de juny - Parísː Monique Haas, pianista francesa (n. 1909).[19]
- 17 de juny, Tòquio: Yasuo Haruyama, futbolista.
- 26 de juny, Maarheeze (Països Baixos): Henk Badings, compositor neerlandès (n. 1907).[20]
- 27 de juny, Barcelona: Felipe Lafita Babío, enginyer naval basc, acadèmic de la Reial Acadèmia de Ciències Exactes, Físiques i Naturals (n. 1902).[21]
- 8 de juliol,Madrid (Espanya): Gerardo Diego Cendoya, poeta i escriptor espanyolpertanyent a l'anomenada Generació del 27 (n. 1896).[22]
- 1 d'agost, San Antonio (Texas), EUA: Pola Negri, actriu polonesa dedicada al teatre i després al cinema mut (m. 1897).[23]
- 17 d'agost, Berlín (Alemanya): Rudolf Hess, polític alemany, militant del Partit Nazi.[16]
- 3 de setembre, Buffalo, Nova York (EUA): Morton Feldman, compositor estatunidenc (n. 1926).[24]
- 11 de setembre - Kingston (Jamaica): Peter Tosh, músic jamaicà (n. 1944).[25]
- 2 d'octubre,
- Marbella: Madeleine Carroll, actriu britànica, molt popular en les dècades de 1930 i 1940 (n. 1906).[26]
- Londres: Peter Medawar, zoòleg i biòleg anglès d'origen brasiler, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de l'any 1960 (n. 1915).[27]
- 9 d'octubre - Brookline, Massachusetts (EUA): William Parry Murphy, metge nord-americà, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de l'any 1934 (n. 1892).
- 13 d'octubre - Seattle, Washington (EUA): Walter Houser Brattain, físic estatunidenc, Premi Nobel de Física de l'any 1956 (n. 1902).
- 19 d'octubre - Londres (Anglaterra): Jacqueline du Pré, violoncel·lista anglesa (n. 1945).
- 20 d'octubre - Moscou (Rússia): Andrei Kolmogórov, matemàtic rus.
- 30 d'octubre - Honolulu, Hawaii: Joseph Campbell, professor estatunidenc especialitzat en mitologia comparada i religió (n. 1904).[28]
- 18 de novembre - Rouen, França: Jacques Anquetil, ciclista francès (n. 1934).
- 2 de desembre - Buenos Aires (Argentina): Luis Federico Leloir, metge i bioquímic argentí, Premi Nobel de Química de l'any 1970 (n. 1906).
- 4 de desembre -Tiblisi (Georgia): Rouben Mamoulian, director de cinema americà (n. 1897).[29]
- 17 de desembre - Maine, EEUUː Marguerite Yourcenar, escriptora francesa, primera dona membre de l'Académie Française (n. 1903).[30]
- 29 de desembre - Hoboken, Nova Jersey: Patrick Bissell, ballarí estatunidenc.
Referències[modifica]
- ↑ «ESBART VERDAGUER DE BARCELONA | [ AGRUPAMENT D'ESBARTS DANSAIRES ]». [Consulta: 28 abril 2020].
- ↑ «Sílvia Domínguez Fernández | enciclopèdia.cat». [Consulta: 3 desembre 2020].
- ↑ «Maria Sharapova | Biography, Grand Slam, Suspension, & Facts» (en anglès). [Consulta: 25 abril 2020].
- ↑ «Andy Murray | Biography, Titles, & Facts» (en anglès). [Consulta: 15 maig 2020].
- ↑ Wilson, Scott. Resting Places: The Burial Sites of More Than 14,000 Famous Persons, 3d ed. (en anglès). McFarland, 2016-08-19, pàg. 322. ISBN 978-1-4766-2599-7.
- ↑ «Kathia Buniatishvili interpreta al piano a Stravinsky, Ravel y Mussorgsky en "Kaleidoscope"» (en castellà). Sony Music, 28-01-2016. [Consulta: 28 abril 2020].
- ↑ «Kate Nash» (en castellà). Discogs. [Consulta: 13 maig 2020].
- ↑ «Manresa Marhuenda, Josefina» (en castellà). Fundación Cultural Miguel Hernández. [Consulta: 5 desembre 2020].
- ↑ «Alfons Roig i Izquierdo | enciclopèdia.cat». [Consulta: 22 maig 2020].
- ↑ «Frederic Mompou i Dencausse | enciclopèdia.cat». [Consulta: 30 abril 2020].
- ↑ Ivern i Salvà, Dolors. «Biografia Fidela Renom i Soler · memoriaesquerra.cat». MemòriaEsquerra.cat i Fundació Josep Irla. [Consulta: 18 novembre 2020].
- ↑ «1987». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «Andy Warhol». Gran Enciclopèdia Catalana. [Consulta: juny 2020].
- ↑ «Danny Kaye» (en anglès). Encyclopaedia Britannica, 28-02-2020. [Consulta: març 2020].
- ↑ «Lèvi, Primo» (en italià). Treccani. [Consulta: abril 2020].
- ↑ 16,0 16,1 Palmowski, Jan.. Diccionario de historia universal del siglo XX. 1. ed. española. Madrid: Editorial Complutense, 1998. ISBN 84-89784-57-4.
- ↑ «The Sveriges Riksbank Prize in Economic Sciences in Memory of Alfred Nobel 1974» (en anglès). [Consulta: 26 maig 2020].
- ↑ «The Nobel Prize in Chemistry 1946» (en anglès). [Consulta: 26 maig 2020].
- ↑ «Monique Haas» (en castellà). Discogs. [Consulta: 5 abril 2020].
- ↑ Dictionnaire des compositeurs.. France: Encyclopædia Universalis, [2016]. ISBN 2-85229-559-8.
- ↑ «Lafita Babio, Felipe - Auñamendi Eusko Entziklopedia» (en castellà). [Consulta: 27 juny 2020].
- ↑ «Gerardo Diego y Cendoya | enciclopèdia.cat». [Consulta: 23 juliol 2020].
- ↑ «Pola Negri | enciclopèdia.cat». [Consulta: 1r juny 2020].
- ↑ «Morton Feldman». A: enciclopedia.cat. Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «Peter Tosh | Jamaican singer and songwriter» (en anglès). [Consulta: 11 setembre 2020].
- ↑ «Madeleine Carroll». Aloha Criticón. [Consulta: desembre 2020].
- ↑ «The Nobel Prize in Physiology or Medicine 1960» (en anglès). [Consulta: 2 octubre 2020].
- ↑ «Joseph Campbell | Biography, Books, & Facts» (en anglès). [Consulta: 30 octubre 2020].
- ↑ «Rouben Mamoulian | American director» (en anglès). [Consulta: 4 desembre 2020].
- ↑ «Marguerite Yourcenar | enciclopèdia.cat». [Consulta: 5 abril 2020].
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: 1987 |