Rudolf Hess

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Rudolf Hess
Naixement 26 d'abril de 1894
Alexandria
Defunció 17 d'agost de 1987 (als 93 anys)
Berlín
Causa de la mort Suïcidi
Nacionalitat Alemanya
Conegut per Polític del Tercer Reich
Títol Reichsminister
Partit polític Bandera d'Alemanya (1933-1945) NSDAP
Fills/es Wolf Rüdiger Hess
Signatura
Rudolf Hess, segon per l'esquerra, al judici de Núremberg

Walter Richard Rudolf Hess o Heß (Alexandria (Egipte), 26 d'abril de 1894 - Berlín, 17 d'agost de 1987) fou una figura prominent en l'Alemanya Nazi, va ser la setzena persona en afiliar-se al partit i va actuar com a representant de Adolf Hitler en el partit nazi. Durant la invasió de la Unió Soviètica va volar a Escòcia en un intent per negociar la pau, però va ser arrestat. Va ser jutjat als Judicis de Nuremberg i condemnat a cadena perpètua que va complir a la presó de Spandau a Berlín fins que va suïcidar-se el 1987.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Rudolf Hess va ser el primer dels tres fills de Fritz Hess, un pròsper home de negocis bavarès instal·lat a Alexandria, i Clara Hess (de soltera Münch). Es va educar a l'Escola Protestant Alemanya d'Alexandria de 1900 a 1908, i després va ser enviat a Alemanya per estudiar en un internat a Bad Godesberg. Tot i la seva predisposició per a les ciències i les matemàtiques, el seu pare el va enviar el 1911 a l'École Supérieure de Commerce a Neuchâtel, Suïssa, amb la intenció que s'incorporés a l'empresa familiar, Hess & Co. Després d'estudiar-hi un any va entrar com a aprenent en una empresa de comerç d'Hamburg.

A l'inici de la Primera Guerra Mundial es va allistar i va ser destinat al front francès, on va participar entre d'altres a la batalla de Verdun, i després al front romanès on va resultar ferit. Després de la seva hospitalització a Alemanya va ser format com a pilot d'avió, però no va tenir temps d'entrar en combat aeri a causa del final de la guerra. Durant el conflicte va rebre la Creu de Ferro, 2a classe, i la Creu del Mèrit de Baviera.

La ruïna de l família, que havia perdut els seus negocis a Egipte, i la situació econòmica d'Alemanya, el van empènyer a adherir-se a la Societat de Thule, un grup d'ultra-dreta antisemita Völkisch i a l'organització paramilitar Freikorps. La primavera de 1919 va participar en les lluites al carrer amb els grups d'esquerra i va distribuir propaganda antisemita.

A la tardor següent va ingressar a la Universitat de Munich, on va estudiar història i economia. Hi va fer amistat amb el seu professor de geopolítica, Karl Haushofer, que formulava el concepte de Lebensraum (espai vital), com a justificació de l'expansió d'Alemanya cap a l'est d'Europa. Seria a través de Hess que posteriorment Hitler assimilaria aquesta idea i en faria un dels pilars de la ideologia nazi. També hi va conèixer Ilse Pröhl, estudiant com ell, amb qui es va casar el 20 de desembre de 1927 i hi va tenir un fill, Wolf Rüdiger Hess, el 1937.

Relació amb Hitler i l'NSDAP[modifica | modifica el codi]

El 1920 va sentir parlar Adolf Hitler, en una trobada a Munich, i el va impressionar la seva opinió que Alemanya havia perdut la guerra per un complot judeo-bolxevic i no per una desfeta militar. L'1 de juliol es va adherir al NSDAP com a membre número 16, i es va dedicar a aconseguir fons i a activitats organitzatives. El 4 de novembre de 1921 va ser ferit en protegir Hitler amb el seu cos en l'atemptat amb bomba provocat per un marxista a la cerveseria Hofbraühaus. El 1922 va entrar a les Sturmabteilungen (SA) amb funcions d'organització i de reclutament de nous membres.

Va participar en l'intent de cop d'estat del NSDAP a Munich del 8 de novembre 1923, que va acabar amb la detenció de Hitler i la il·legalització del NSDAP i les SA. Hess, després d'haver agafat ostatges, va poder fugir a Àustria amb l'ajut d'Ilse Pröhl, però finalment va tornar a Alemanya i va ser arrestat. Hitler va ser condemnat a 5 anys de presó i Hess a 18 mesos. Ambdós van complir condemna a la presó de Landsberg, on Hitler va dictar la seva obra, Mein Kampf ("la meva lluita"), al mateix Rudolf Hess i a Emil Maurice.

Hitler i Hess van ser alliberats el desembre de 1924, i el febrer següent es va aixecar la il·legalització del NSDAP i les SA. Rudolf Hess va esdevenir secretari privat de Hitler i més tard el seu ajudant personal. L'acompanyava en els seus actes arreu del país i va esdevenir el seu amic i confident. El desembre de 1932 va ser nomenat Comissari Polític Central del partit.

Durant aquests anys va mantenir l'interès per l'aviació, va treure's la llicència de pilot privat, va adquirir 3 avions Messerschmitt i va esdevenir un pilot experimentat.

Viatge a Anglaterra[modifica | modifica el codi]

El 10 de maig de 1941 a les 18:00, Rudolf Hess s'enlaira a bord del seu Messerschmitt Bf 110 des d'Augsburg i la teoria més acceptada és que en un moment de bogeria, volia atribuir-se el mèrit de firmar la pau entre el Tercer Reich i el Regne Unit.

Sense ser detectat per la Luftwaffe, el Bf 110 de Rudolf Hess, abandona l'espai aeri alemany i començà el seu camí pel Mar del Nord. En el seu viatge, un Spitfire intenta abatre Hess, però fent un picat va aconseguir escapolir-se. Hess arribà a Escocia a les 22.00 h. de la nit (hora alemanya) al sud de l'illa anomenada Holy, a les 23.00h. Hess arribà a Dungavel, la residència del Duc de Hamilton, a qui va comunicar l'oferta de pau.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Rudolf Hess